Sóc mestra d’educació infantil i ara fa dos anys era tutora d’un grup de P3. Cada curs, els grups d’educació infantil reben un nom que serveix per designar tot el grup. Per exemple, la classe dels bombers, els elefants, els cuiners, els lleons, etc. Aquell any en concret érem la classe dels elefants i a mig curs vàrem fer un projecte sobre aquest animal.
En finalitzar el projecte, vàrem fer una sortida al Zoo de Barcelona. L’objectiu principal era observar els elefants en directe per poder comprovar in situ tot el que havíem après.
Tot d’una, quan ja voltàvem per dins al Zoo seguint les explicacions d’una veterinària especialitzada en elefants, vaig notar alguna cosa humida que em queia al cap. “Se m’ha cagat un ocell a sobre”, vaig pensar mentre tancava els ulls i m’imaginava una cosa verda i llefiscosa baixant pels meus cabells.
Davant el meu esglai, tots els nens i la veterinària es van girar cap a mi. Els seus ulls estaven igual de sorpresos que els meus.
– Se m’ha cagat un ocell al cap! Vaig dir amb cara de fàstic.
– No! Era un peix el que t’ha caigut al cap – Va dir-me la veterinària.
– Com? Vaig preguntar molt estranyada.
– Mira. Va dir ella assenyalant a terra.
Llavors em vaig adonar que als meus peus hi havia una sardineta. Havia caigut del bec d’alguna de les gavines que volava per sobre el recinte del Zoo i per aquelles casualitats de la vida va anar a aterrar als meus cabells.
Els nens no paraven de riure; al final la veterinària i jo, també. Em va explicar que feia molts anys que treballava al Zoo i que no li havia passat mai. Vaig pensar que era curiós que em passés a mi.
Actualment els nens que varen viure aquella experiència amb mi fan P5 i encara recorden el peix que va caure damunt del meu cap.
Laura
Cap comentari