L’àvia era de la Cerdanya i li agradava passar-hi temporades a l’estiu, a una casa, prop de Grus, que tenia la seva germana Mercè. Això sí, compartia la propietat amb altres parents. La casa no era gaire gran, però com que la resta de propietaris no hi anaven gaire sovint, ens apanyàvem prou bé.
Al pare li agradava anar a caçar, i la veda s’obre per la Verge d’agost, així que va vindre amb la mare i el meu germà. Com que no hi cabíem tots, vàrem buscar un lloc per poder dormir jo. A Prats, que és un poblet prop de Grus i Bellver, hi ha un hostal, la fonda d’en «Jefa», amb habitacions, per qualificar-les d’alguna manera. “Cap problema”, ens va dir el ‘Jefa’, “a algun lloc us el posarem”.
A la nit em van acompanyar, i la primera sorpresa va ser que havia de compartir l’habitació amb dos nois d’Olot, que dormien a l’altre llit.
Ja dormíem feia una estona quan vaig sentir veus al passadís, era el «jefa» que obria la porta amb dues persones més, dient que haurien de dormir amb mi. Em vaig quedar garratibat. Però em va passar l’ensurt quan vaig veure que eren el pare i el germà. Resulta que havien arribat la resta de propietaris de la caseta i no hi cabien tots.
Mentrestant, un dels nois d’Olot li deia a l’altre: “Puigverd no sé si són xinxes o puces, però em ‘carden’ cada queixalada que se m’emporten mitja cama”. Vàrem dormir capiculats, jo al mig de quatre peus.
Pere
Cap comentari