Fa anys , vaig tenir la sort de viatjar a l’Índia, un país impressionant que em va deixar uns records inesborrables: els carrers, mig asfaltats amb forats enormes, plens de bassals d’aigua de les pluges, motos, bicicletes, “rickshaws”, taxis tocant el clàxon, motos amb famílies senceres a sobre, venedors ambulants, petites parades de fruita, espècies i pigments. Tot formava un mar de sensacions indescriptibles, on es barrejava el color i el caos sorollós del trànsit, enmig d’una gran multitud de gent diversa: homes de negocis, dones amb acolorits saris, nens, “santons” i gent necessitada demanant almoina.
Tot aquest cúmul de sensacions les anava rebent camí de l’hotel. Quan vaig arribar-hi vaig veure que es tractava d’un hotel típic del país, amb decoracions hindús per tot arreu. Una cosa que em va encuriosir fou que les portes de les habitacions no tocaven a terra, hi havia un espai d’un pam.
Quan me’n vaig anar a dormir vaig tenir un bon ensurt: vaig moure el coixí, i de sota va saltar una rata, que va fugir qui sap a on! potser va sortir, o es va quedar dins la cambra darrere algun moble. El cas es que no vaig dormir en tota la nit. Vaig deixar el llum de la lampareta obert mentre anava mirant el ventilador del sostre que apaivagava la sufocant calor. Va ser una nit d’hores eternes.
Per a mi va ser un malson, i per a la gent que treballava a l’hotel, un fet sense importància, perquè hi havia ratolins passejant arreu.
Cada país té la seva cultura.
Cèlia
Cap comentari