Fa dos anys, per l’agost, vàrem anar de vacances cap a Itàlia. Només de marxar de Manlleu, ja vàrem tenir un problema amb el cotxe. En arribar a Olot, que és a deu minuts de Manlleu, el cotxe es va espatllar. El meu marit, que és mecànic, el va revisar i va dir: Si amb el que faré ara no va bé, haurem de tornar a casa. Després de mitja hora, el cotxe va arrencar i vàrem poder continuar el viatge sense cap més incidència.
Un cop arribats a Florència, vam buscar el lloc on havíem d’allotjar-nos. No el trobàvem. Com que no era un hotel, no estava anunciat en grans cartells. Era un pis particular. Finalment el vam trobar, i quin desengany en veure’l, tan vell, descolorit i molt deteriorat. La meva família em va renyar per l’elecció i jo els vaig dir que les fotos de l’interior eren maques. Vaig trucar a la persona encarregada del lloguer del pis i en obrir la porta va semblar que entràvem en un altre món. L’exterior de l’edifici era molt lleig, però l’interior era espectacular i estava al bell mig de Florència.
Després de quatre dies vàrem marxar de Florència destí a Venècia. En arribar allà, el primer que vàrem voler veure varen ser els canals. Allà hi ha uns vaixells petits que es diuen Vaporetto i que et porten pels voltants de la ciutat. Venen uns bitllets per tot un dia per molt bon preu i nosaltres els vam comprar. Abans de pujar al vaixell s’ha de validar el bitllet i nosaltres no ho vàrem fer. Quan ja portàvem mig matí, els vigilants del vaixell ens varen parar i en veure que no els havíem timbrat ens volien multar amb 300 € de multa. El meu marit s’hi va negar i els va dir que ja ens podien detenir, però que ell no pensava pagar ni un duro més.
Els meus fills estaven espantats, però el meu marit no baixava del burro ja que els va dir que no portava diners ni documents. Després d’una hora de negociar, vam pagar 30€ de multa i ens van deixar marxar.
Rosa M.
Cap comentari