RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • La meva història

    La meva història va ser una mica surrealista o potser van ser alguns factors de mala sort o simplement un cúmul de circumstàncies. Quan em vaig quedar embarassada feia sis anys que buscava aquest moment, imagineu-vos la meva alegria!

    No van passar ni quinze dies de felicitat, quan un dia a la tarda vaig tenir unes inquietants pèrdues que em van fer anar a l’hospital. Recordo amb exactitud la cortineta i la llitera que allà hi havia per estirar-me. Amb la cara plena de llàgrimes el ginecòleg em diu que tot està bé, però que haig de fer repòs absolut durant tot l’embaràs.

    En un primer moment estava tranquil.la, però m’inquietava el fet d’estar set llargs mesos estirada en un llit, quan em moria de ganes de viure aquest embaràs i compartir-lo amb tothom.

    Al cap d’uns mesos, quan ja estava de trenta-cinc setmanes la llevadora em diu que puc aixecar-me i començar a fer vida normal, perquè si la criatura naixés estaria a terme i podria anar a Vic. Aquella mateixa tarda, com que jo em trobava bé, vam decidir sortir a fer un tomb al carrer. Just aquella nit  vaig trencar aigües.

    Un part difícil i complicat que va durar 25 hores i que al final va acabar amb fòrceps. Quan va néixer en Pau, vaig veure un preciós nen rosset d’ulls blaus, un somni! Poc després me’l venen a buscar a l’habitació de l’hospital i se l’emporten sense dir-me què passa, i al cap de 17 hores sense saber res en absolut  em comenten que han de fer el trasllat a un hospital especialitzat en nens prematurs, com seria el Parc Taulí de Sabadell. Imagineu-vos la notícia, i sense dormir i el cap embolicat amb un munt d’idees pessimistes, em recomanen que m’acomiadi del nen per si el trasllat no sobreviu.

    Allò va ser la pitjor notícia de la meva vida. Tot estava a punt per iniciar el viatge en solitari de tots els membres de la família, una ambulància per a en Pau, una altra per a mi i el cotxe de darrere amb el  meu marit. Un cop arribat allà i després de viure dues apnees pel camí, en Pau es va recuperar molt bé. Final del malson!

    Avui en Pau és un nen feliç amb una família feliç de tenir-lo.

    ML

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles