RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Pidolant per Barcelona

    Tots sabem que Barcelona és una cuitat moderna, cosmopolita i plena de turistes, però que ens confonguessin per uns pidolaires no ens ho esperàvem.

    Fa uns 3 anys, el meu marit i jo vàrem anar a l’aeroport de Barcelona a acompanyar un familiar. Per no deixar els dos gossos que tenim sols a casa, ja que un era un cadell de tres mesos, ens van acompanyar. I com que la intenció era anar a l’aeroport i tornar, anàvem vestits amb un xandall i no gaire arreglats.

    En sortir de l’aeroport, com que feia molt bon dia, se’ns va ocórrer anar a visitar la basílica de Santa Maria del Mar, monument que jo tenia moltes ganes de veure. Aparquem el cotxe, i tots quatre (nosaltres dos, en Gandalf i la Nala) arribem a la plaça on hi ha l’església. Estava plena de gent. Primer entra el meu marit i jo em quedo a fora amb els gossos. Després entro jo. La meva sorpresa va ser quan vaig sortir. Estaven tots tres asseguts a terra al costat d’un fanal, rodejats de gent tocant els gossos, i veig que algú els tira una moneda.

    Perquè ens va fer vergonya, però si ens haguéssim quedat una estona més, aquells turistes ens pagaven el sopar a Barcelona. Això sí, vàrem riure molt.

    NM

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició