El novembre es desvetlla, amb la castanyada i els panellets, amb companyia i amb solitud, és a dir, amb una de freda i una de calenta. Els dies s’escurcen, el sol de migdia encara brilla amb força, el vent despentina cabelleres i aixeca faldilles, les fulles cauen d’una en una i deixen el terra encatifat de colors ocres i marrons, i elles aprofiten els bufarut per moure’s al ritme d’una dansa tardorenca, amb una coreografia lliure i a la vegada amb un gran impuls per lluir-se rodant i rodant fent cercles i espirals.
Tots Sants. Recordem els difunts, visitem cementiris, i en sortir ens engresquem a fer-la petar: xerrant i xerrant desafiant el soroll de les fulles mogudes pel vent. Estorats i esventats, deixem que el soroll de tot plegat ens ompli i ens apaivagui el dolor de la pèrdua i la por a la pròpia mort i a la dels que estimes.
Sortint d’aquest guirigall vas a la recerca d’un racó idíl·lic, perquè et retorni la pau, busques la força dels records plaents, la força de la terra, de la vegetació, del sol, dels animals i així vas fent camí i t’endinses bosc enllà.
Després, un camí enquitranat, desigual, punyent, gairebé agressiu, que a poc a poc canvia amb un camí de terra polsós i pedregós fins que arribes al teu lloc idíl·lic, on busques els teus referents: les alzines, la pedra, els glans, la catifa de fulles quietes, la molsa damunt la pedra, tres plantes noves al seu voltant. El raig de sol brilla donant llum al centre, a la pedra i a la nova vida, els bolets encerclen aquest redol: llenegues i alguna llet-de-teresa.
Satisfacció, he trobat bolets. En faig una bossa i agraeixo a la terra i a la natura la troballa. Però de sobte apareixen el dubte i la desconfiança, són bolets comestibles, són bons o verinosos. Mentre estic pensant això, aixeco els ulls i, un tros més enllà, veig un cap d’un animal mort. I de nou se m’encongeix el pensament, el cor i l’ànima.
Res, t’adones que no et pots escapar de la realitat i és veritat que la vida es manifesta constantment en el nostre entorn i en nosaltres mateixos, i també la mort, encara que sovint no la vols veure.
RS
Cap comentari