RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Capricis del destí

    Tot va començar el juliol de l’any 2009 en una oficina de viatges. Teníem molt clar que volíem anar a l’estranger i vam decidir anar a Àustria.

    Mentre tramitàvem els papers amb la directora de l’oficina, sense cap mirament i amb molta mala educació una persona em va passar el braç per la cara i va llençar-li uns papers a la noia que ens atenia tot dient-li que tirés endavant allò que havien parlat per telèfon. Sense demanar cap disculpa aquest individu va marxar cames ajudeu-me. Vam quedar tots tres mirant-nos bocabadats.

    Al cap de quatre dies vam marxar fent escala a Frankfurt. En sortir de la terminal vam veure una parella que corria cap a nosaltres. “Alça Manela!” –vaig exclamar jo- “però si és aquell mal educat i la seva dona”.

    Doncs bé, durant tot el trajecte ens vam anar coneixent i es va crear una amistat viatgera que encara dura.

    PC

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

microrelat