RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Capricis del destí

    Tot va començar el juliol de l’any 2009 en una oficina de viatges. Teníem molt clar que volíem anar a l’estranger i vam decidir anar a Àustria.

    Mentre tramitàvem els papers amb la directora de l’oficina, sense cap mirament i amb molta mala educació una persona em va passar el braç per la cara i va llençar-li uns papers a la noia que ens atenia tot dient-li que tirés endavant allò que havien parlat per telèfon. Sense demanar cap disculpa aquest individu va marxar cames ajudeu-me. Vam quedar tots tres mirant-nos bocabadats.

    Al cap de quatre dies vam marxar fent escala a Frankfurt. En sortir de la terminal vam veure una parella que corria cap a nosaltres. “Alça Manela!” –vaig exclamar jo- “però si és aquell mal educat i la seva dona”.

    Doncs bé, durant tot el trajecte ens vam anar coneixent i es va crear una amistat viatgera que encara dura.

    PC

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició