RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Lladres!

    En ocasions actuem precipitats per la por o per la suposició. Això és el que vaig aprendre arran de l’anècdota que em va passar i que us vull explicar.

    Era un divendres a la tarda, m’havia despertat de la migdiada, i em venia de gust anar a fer un volt per Vic. Em vaig arreglar per sortir, vaig agafar les claus de casa i les del cotxe i vaig marxar. Seguidament em vaig dirigir on creia que hi hauria el cotxe. Al primer lloc que vaig mirar no hi era, així que vaig pensar que encara estava adormida i  no recordava on l’havia aparcat. Això em passa de vegades. I vaig anar al segon lloc on podia estar.

    Quan vaig arribar-hi i vaig veure que no hi era, de sobte, em vaig posar en alerta i més encara quan vaig recordar que efectivament l’havia aparcat allà mateix. Vaig pensar: “Que estrany! El deu haver agafat l’Alan?”, la meva parella.

    Tot seguit el vaig trucar. El meu neguit va augmentar quan ell em va dir que no l’havia agafat i no sabia què podia haver passat. Quan vaig penjar,  convençuda que l’havien robat, vaig reaccionar ràpidament i el primer que vaig fer va ser trucar als mossos d’esquadra. Vaig marcar el 112 i em va contestar una operadora:-

    – Bona tarda, digui’m, què li passa?

    – Bona tarda, escolti’m, m’han robat el cotxe – vaig respondre amb veu tremolosa.

    – Des d’on truca – em va preguntar

    – Des de Sant Joan de les Abadesses – vaig contestar.

    – On tenia el cotxe aparcat? – va continuar preguntant-me

    – El tenia aparcat al pàrquing públic del carrer Mestre Guiu – li vaig dir

    L’operadora va intentar tranquil·litzar-me, preguntant-me:

    – Se’l podria haver endut la grua?

    – No, impossible! Sempre l’aparco aquí i no hi hauria motiu perquè se l’enduguessin – vaig respondre una mica esverada!

    – Molt bé! No s’amoïni, ara mateix li faig arribar una unitat. Gràcies – es va acomiadar l’operadora.

    Em va sorprendre la rapidesa amb la qual van arribar. Després de fer-me moltes preguntes, em van aconsellar acompanyar-los a comissaria a posar una denúncia.

    – Oh! Vaja, la tarda del divendres la passaré a comissaria. Caram! – vaig pensar

    El cas és que hi vaig anar. Quan,  per fi, vaig arribar a casa estava exhausta i el cap m’anava a mil, pensant en tots els inconvenients que em comportaria quedar-me sense el cotxe. Vaig dirigir-me al menjador, absorta en pensaments negatius. I de cop em vaig fixar en un tros de paper que hi havia al costat de l’ordinador, era una nota. La vaig llegir i deia:

    – Mama! Sóc la Laura. Sorpresa! He arribat abans d’hora del viatge. No he volgut despertar-te, he agafat les claus de recanvi del cotxe i me’n vaig a Vic. Tornaré per sopar. T’estimo!

    M’hauríeu d’haver vist la cara. Em vaig quedar de pedra. Com s’havia embolicat tot  per haver reaccionat d’una manera tan exagerada.

    EM

Cap comentari

  1. Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles