RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Record d’un viatge

    El dia que vaig marxar per primera vegada a Colòmbia, va ser un dia molt especial. Dies abans, vaig passar molts nervis pel fet d’anar tan lluny tot sol. Sabia que a l’altra punta del món m’esperava la meva xicota, però tot i així, els nervis no em deixaven tranquil.

    Cap a les 8 del matí, ja era a l’aeroport del Prat, a punt per embarcar el meu llarg viatge. Decidit del que feia,  vaig pujar a l’avió i cap a Colòmbia.

    Vaig arribar a la terminal de vols internacionals 12 hores després d’haver marxat de Barcelona. Estava desorientat, cagat de por. En aquella època encara fumava i vaig decidir sortir a fora de l’aeroport a fer una cigarreta. Just en aquell moment, se m’acosta un home i em demana foc. Sorprès per l’accent li vaig demanar si era colombià, i em va dir que era de Barcelona, que feia 4 anys que vivia a Colòmbia. Quina casualitat que la primera persona que vaig conèixer a Colòmbia fos català.

    Em va demanar d’on era, com estava Catalunya i així va començar una conversa en català. El taxista que l’esperava no sabia què passava, ni entenia el que estàvem parlant.

    A partir d’aquell dia, sempre he pensat que no saps mai on et pots trobar el teu veí.

    CS

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició