L’Enric, el meu company, és un gran boletaire i com cada tardor ens endinsem al bosc per anar buscar bolets.
Era un dia festiu de tardor de fa deu anys i aquell matí vam decidir anar a collir bolets. En aquells moments teníem un Seat Ibiza de color blau metàl·lic. Com sempre fem, vam matinar i vam pujar el cotxe vestits esportius i amb els nostres cistells. Vam aparcar el cotxe en un immens prat, al costat d’un gran bosc. Des de allà vam començar a caminar muntanya amunt i muntanya avall.
Quan vam tenir els cistells plens de bolets, vam tornar al lloc on havíem deixat el cotxe. Quin ensurt ens vam emportar quan vam veure el nostre cotxe envoltat de molts i molts cavalls. Vam treure els cavalls com vam poder d’aquell indret i el més desagradable va ser veure el nostre cotxe brut i tot ratllat de petites rodonetes mal fetes per tot arreu. Una persona s’hi hauria estat dies i dies per fer aquelles minúscules ratllades. Vam arribar a la conclusió que eren fetes per les potes dels cavalls que es van pensar que el nostre cotxe era un intrús. Quan tornàvem cap casa vam encendre la ràdio i no funcionava, els cavalls s’havien menjat l’antena.
Per sort nostra, teníem el cotxe assegurat a tot risc. Així que vam decidir anar als mossos d’esquadra per fer una denúncia. Quina cara de sorpresa van posar els mossos en veure el nostre cotxe en aquell estat. Van sortir els especialistes en robatoris i no van entendre com algú podia haver fet aquella bretolada al nostre cotxe.
Al final tot va acabar bé, la nostra companyia d’assegurances es va fer càrrec de pintar de nou el cotxe. Però han passat els anys i encara riem d’ aquesta anècdota.
TM
Cap comentari