Les nits d’estiu al sud són desesperants, i va ser per això que el meu pare i jo vàrem decidir dormir a la intempèrie. Era una nit de lluna plena, però el meu pare va quedar adormit com un soc. Jo estava meravellada observant el cel blau intens. Tenia la sensació d’estar en una habitació infinita amb una làmpada meravellosa feta amb les incomptables estrelles lluents.
De cop i volta els gossos van començar a bordar com bojos i em van espantar. En un obrir i tancar d’ulls van aparèixer davant nostre dos homes de tres metres d’alçada, el rostre arrugat i els ulls grossos.
Extraterrestres! -vaig pensar.
Vaig quedar paralitzada, volia despertar el meu pare, però no em podia moure, les seves rialles burletes encara em feien més por. Tot s’havia acabat, aquells militars amb el fusell als seus braços ens mataríem i jo no hi podia fer res! De cop i volta, de la manera que havien arribat van desaparèixer i tot va tornar a la normalitat.
Tot i que han passat molts anys, els meus records són vius i semblen reals, un fet que realment va succeir, però el meu seny em diu que només podia ser un malson.
AC
Cap comentari