Conjugació | Irregularitats |
Exemples |
PRIMERA CONJUGACIÓ
• La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en –AR) són regulars. Fan com ‘treballar’. • Cal fixar-se en la pronúncia dels verbs que acaben en –IAR: tenen la síl•laba tònica en penúltima posició: ESTUDIO, COPIO.
|
• Només fan excepció a aquesta irregularitat els verbs ‘anar’ i ‘estar’. | -AR: vegeu el verb ‘treballar’ |
• Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE. • La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com ‘témer’.
• Altres particularitats d’alguns verbs de la segona conjugació: |
• Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats:
a) Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…) En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin): Aprèn————————Apreneu b) Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en: – cebre (concebre, percebre…) El problema en aquests verbs és que a vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)
|
-RE / -ER: vegeu el verb ‘témer’a) primer grup: verbs velars. Vegeu el verb ‘conèixer’
b) Segon grup: interferències entre la segona i tercera conjugació: vegeu el verb ‘‘interrompre’
|
• La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius (afegeixen l’increment –eix en les tres persones del singular i la 3a. del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.)
• Hi ha verbs que accepten dues formes, la pura i la incoativa: lluir, acudir, mentir, resumir, presumir…
|
• N’hi ha alguns que no són incoatius. Són els que s’anomenen purs: – dormir, sentir, ajupir, bullir, escopir, collir… i tots els seus derivats.
|
• Exemple de verbs incoatius: corregir, servir, aplaudir, avorrir…Vegeu el verb ‘corregir’•Exemple de verb pur: Vegeu el verb ‘ajupir’Vegeu el verb ‘assentir‘ |
Per fer exercicis de verbs de qualsevol conjugació cliqueu aquí