RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Verbs’

  • Quadre de conjugacions verbals

     

     Conjugació Irregularitats
    		 Exemples
    PRIMERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en  –AR) són regulars. Fan com ‘treballar’.

    •    Cal fixar-se en la pronúncia  dels verbs que acaben en –IAR: tenen la síl•laba tònica en penúltima posició: ESTUDIO, COPIO.

     

    		 •    Només fan excepció a aquesta irregularitat els verbs ‘anar’ i ‘estar’. -AR: vegeu el verb ‘treballar’

    SEGONA CONJUGACIÓ

     

    •    Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com ‘témer’.

     

    •    Altres particularitats d’alguns verbs de la segona conjugació:
    –    No hi ha cap infinitiu ni gerundi acabat en –GUER / -GUENT
    –    Hi ha participis d’alguns verbs de la segona que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…

    		 •    Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats: 

    a)    Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)

    En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona  del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):

                                          Aprèn————————Apreneu
    Aprengui———————Aprenguin  ——————————Aprenguem

    b)    Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:

    –    cebre (concebre, percebre…)
    –    batre (combatre…)
    –    córrer (recórrer…)
    –    rompre (interrompre…)

    El problema en aquests verbs és que a vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)

     

     

    		 -RE / -ER: vegeu el verb ‘témer’a) primer grup: verbs velars. Vegeu el verb ‘conèixer’ 

     

     

     

     

     

     

    b) Segon grup: interferències entre la segona i tercera conjugació: vegeu el verb ‘‘interrompre’

     

    TERCERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius (afegeixen l’increment –eix en les tres persones del singular i la 3a. del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.)

     

    •    Hi ha verbs que accepten dues formes, la pura i la incoativa:  lluir, acudir, mentir, resumir, presumir…

     

    		 •    N’hi ha alguns que no són incoatius. Són els que s’anomenen purs:
    –    dormir, sentir, ajupir, bullir, escopir, collir… i tots els seus derivats.

     

     
    •    Dels derivats de –sentir, hi ha els verbs ‘assentir’ i ‘dissentir’ que són incoatius (jo assenteixo / jo dissenteixo).

    		 •    Exemple de verbs incoatius: corregir, servir, aplaudir, avorrir…Vegeu el verb ‘corregir’•Exemple de verb pur:
    Vegeu el verb ‘ajupir’Vegeu el verb ‘assentir‘

    Per fer exercicis de verbs de qualsevol conjugació cliqueu aquí

    Share

    Article complet

  • Remarques sobre alguns temps verbals i alguns verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

     

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”
    …

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc– valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     

     
     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    •[ si + present d’indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals. L’estructura és aquesta:

     
    •[ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     

     
     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:

     

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

    Podeu practicar més verbs aquí

    Share

    Article complet

  • Dubtes sobre l’ús del gerundi

    Us passo un dubte d’una companya, aquest cop sobre el gerundi…
    _____________________________________________________

    Bon dia Assumpta. La meva pregunta és la següent: podem saber que un gerundi és correcte si respon a la pregunta com i si ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aleshores per què l’oració següent no és correcta? Respon a la pregunta com (com s’ha fet la llei?) i és simultani al que s’ha dit prèviament (s’ha fet la llei mentre es regula el procediment).

     

    “S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas”.

     

    No ho acabo de veure clar.

    ______________________________________________________

     

    La primera cosa que hem de recordar és que un gerundi funciona com un adverbi i un adverbi complementa un verb, no un substantiu. Fixeu-vos en aquests gerundis:

    – es va lesionar entrenant (com es va lesionar?)
    – va entrar a classe xiulant (com va entrar?)

    Es tracta de gerundis correctes que complementen EL VERB principal.

    Hi ha, però, alguns gerundis que no funcionen com un adverbi, sinó com un adjectiu i per això són incorrectes. No estan complementant el verb.

     

    Fixeu-vos en els casos incorrectes següents:

    -carta informant sobre els preus

    -circular comunicant el nou horari

    -escrit modificant el nomenament

    -sentència condemnant el demandat

    -decret regulant les actuacions

    -s’ha fet una llei regulant les actuacions…

     

    Així, cal substituir aquestes expressions per construccions com ara:
    – carta per informar sobre els preus

    – circular en què es comunica el nou horari

    – escrit de notificació del nomenament

    – sentència que condemna el demandat

    – decret pel qual es regulen les actuacions

    – s’ha fet una llei que regula (amb la qual es regula)  el procediment que cal seguir…”

    A la frase: “s’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir”, el gerundi ‘regulant’ està complementant un nom (‘llei’) i no pas el verb ‘fer’ (En realitat no explica de quina manera s’ha fet la llei, sinó que especifica una particularitat de la llei).

    Aquest és un exemple de ‘gerundi especificatiu’. En català, doncs, el gerundi no pot actuar com a adjectiu o complement del nom amb valor especificatiu.

    Espero haver aclarit alguna cosa.

    Share

    Article complet

  • El gerundi


    Explicació

    En el llenguatge administratiu o fins i tot en el llenguatge periodístic hi ha força tendència a utilitzar el gerundi simple, però la majoria de vegades es fa de manera incorrecta.

    Per saber si un gerundi simple és correcte hem de tenir present que:

    • El gerundi funciona com un adverbi, igual que el participi fa d’adjectiu i l’infinitiu fa de substantiu.
    • El gerundi expressa sempre una acció no acabada; per tant, és una acció anterior o simultània en el temps a l’acció expressada en l’oració principal.

     

    Exemples:

    –         Va cloure l’acte demanant la col·laboració de totes les institucions

    –         Treballant així, no acabarem mai.

    –         Les sol·licituds s’han de presentar seguint el procés establert.

    En aquests casos el gerundi respon a la pregunta com? i ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aquests gerundis, doncs, són correctes.

    Vegem ara els casos de gerundis que no s’utilitzen correctament.

     

    Formes de gerundi incorrectes

    a) El gerundi de posterioritat

    Els gerundis que indiquen una acció posterior a la del verb principal són incorrectes.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal utilitzar la conjunció i i un verb en forma personal o fer servir el punt i seguit.

    Incorrecta

    • La policia va detenir la persona imputada, instruint-se les diligències corresponents.
    • Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.

    Correcta

    • La policia va detenir la persona imputada i es van instruir les diligències corresponents.

    (La policia va detenir la persona imputada. Posteriorment, es van instruir les diligències corresponents.)

    • Van anul·lar la reunió i la van convocar per a la setmana següent.

    (Es va anul·lar la reunió. Posteriorment, es va convocar per a la setmana següent)


    b) El gerundi copulatiu

    El gerundi serveix per expressar relacions de subordinació entre dues frases o accions, no de coordinació. Per tant, és incorrecte utilitzar el gerundi per unir dues frases que expressen accions paral·leles o independents una de l’altra.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal separar clarament les dues frases.

    • Incorrecta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada, essent l‘últim domicili conegut el carrer del Puig, 1, de Vic.
    • Correcta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada. L’últim domicili conegut és el carrer del Puig, 1, de Vic.

    c) El gerundi especificatiu

    Els gerundis que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són incorrectes perquè el gerundi ha de funcionar com un adverbi, no com un adjectiu.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal convertir l’oració introduïda amb el gerundi en una oració de relatiu.

    • Incorrecta
      • S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
    • Correcta
      • S’ha fet una llei que regula el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, per la qual cosa la reunió va quedar immediatament desconvocada

    Per saber-ne més i practicar cliqueu aquí.

    Share

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    		 Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada
    Característiques transitòries
    		 Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    		 La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)
    Indicacions de lloc
    		 Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició