RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘textos argumentatius de l’alumnat’

  • Agressivitat en l’esport

    Tot sovint els mitjans de comunicació ens escandalitzen amb alguna notícia sobre l’agressivitat al món esportiu i ens mostren imatges on els esportistes s’esbatussen de mala manera amb bats de beisbol, estics d’hoquei, o senzillament a cops de puny. Tot això ho veuen també els nostres infants esportistes.

    La nostra canalla ocupa molt temps, tant a l’escola com en hores extraescolars, en la pràctica d’algun esport, i és aquí on cal incidir en l’educació d’una competitivitat esportiva, exempta d’agressivitat.

    Pel que conec i he pogut veure, els entrenaments de la canalla, sobretot dels més petits, solen ser els adequats, i entrenadors i instructors solen fer bé la seva feina fonamentant l’esportivitat en la competició. Altra cosa és el que passa en els partits, en les competicions. He vist nens plorar per la pressió dels pares que els retreien que no rendissin al màxim. He vist pares barallar-se amb pares de l’equip contrari per alguna decisió arbitral. He vist mares del mateix equip insultar-se per alguna decisió de l’entrenador que no els ha agradat. Així no anem enlloc!

    Aquests nens, el dia de demà, hauran deixat l’esport avorrits de l’actitud dels seus pares o seran el esbatussadors de torn que veurem al televisor.

    Mercè

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Els grafits

    Avui puc dir que crec que els grafits són una mostra d’art urbà. Segurament, fa uns anys, la meva consideració hauria estat totalment oposada a aquesta opinió i hauria afirmat, sense cap mena de reserva que els grafits eren una mostra d’incivisme.

    De vegades fonamentem les nostres opinions en les primeres impressions que ens causa la contemplació de determinats fenòmens, i, en aquest sentit, he de confessar que mai m’ha agradat la visió de parets empastifades de coloraines i signatures; però, fa un temps, una persona propera em va sorprendre amb el seu entusiasme pel fenomen “Banksy”, l’artista anglès conegut arreu del món justament per ser un desconegut (ara ja no tant) i pels seus grafits transgressors i crítics amb temes polítics i socials que han proliferat, sobretot a Londres. Em va mostrar un llibre on s’ exhibien moltes de les seves obres i vaig haver de reconèixer que eren molt interessants; algunes les vaig trobar divertides com la dels dos “bobbys” que es fan un petó a la boca; d’altres, con la de la Mona Lisa apuntant amb una mena de llançacoets, o la d’una nena abraçada a una bomba, em van impressionar.

    Fenòmens com aquest o d’altres de semblants fan evident que la concepció que tenim avui del que és art no és la que teníem fa unes dècades i que, encara que, algunes vegades, l’estètica dels grafits ens pugui desagradar no els podem negar la condició d’art.

    Mercè

     

     

    Share

    Article complet

  • Agressivitat i competició

    Les competicions esportives ocupen una gran part del temps lliure de la gent, ja sigui per distreure’ns i desconnectar, del dia a dia, o per practicar-les. Moltes vegades alabem els esportistes d’elit, que ho donen tot, ens semblen herois. També admirem les aficions d’entitats esportives, les quals animen cridant sense parar, ja que percebem la sensació que allò és competitivitat i lluita. Tanmateix, em pregunto, on són els límits? Perquè hem vist casos d’agressions entre esportistes, entrenadors que insulten els seus propis jugadors per tal de motivar-los, i fins i tot ferits a causa de baralles entre les aficions.

    En principi, ningú pot dir que una competició esportiva no aporta coses bones com ara motivació per superar-se, emocions, moviments econòmics, relacions socials… A part d’això, quan practiquem algun tipus d’esport dintre d’un col•lectiu ens agrada saber qui és el millor en la tasca. Així, doncs, s’entén que per poder ser els millors i aconseguir l’èxit, s’ha de lluitar al límit del reglament per tal de ser competitius.

    Per això, podem dir que la competició i la seva duresa, normalment, van agafades de la mà. Ara bé, el problema arriba quan alguna de les parts que està competint se sent inferior o percep el fracàs. Aquesta part, que inclou jugadors, entrenadors, aficionats i mitjans de comunicació afins a la part, utilitza l’agressivitat com a última solució per tal de no llençar tot l’esforç de molt de temps. La qual cosa fa que algunes vegades repercuteixi en incidents no desitjables com ara insults, odi, baralles… Per tant, entre tots seria convenient que poséssim sentit comú i acceptéssim les derrotes amb dignitat ja que, si no, algun dia podem prendre mal de veritat.

    En definitiva, la competició ens transmet emocions i ens fa més forts ja que ens exigeix un sobreesforç, però hem de tenir clars els límits i els motius per què estem competint. Per sobre de l’èxit hi ha la dignitat de les persones i l’agressivitat traspassa la línia dels valors de la mateixa competició.

    Jordi

     

     

    Share

    Article complet

  • Xatejar per Internet: oportunitat o perill

    Vivim a l’època de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC). Ens trobem en un bombardeig constant d’informació i, tot i semblar que disposem de més informació que qualsevol altra generació anterior, som els més desinformats. No sabem destriar-la ni copsar allò més rellevant d’allò més banal. En definitiva, molt sovint no posem en pràctica l’esperit crític que tant ens van ensenyar a l’escola.

    Des de fa més d’una dècada les xarxes socials han envaït el nostre espai personal. Encara que volguéssim evadir-les no podríem escapar d’una societat cada vegada més globalitzada i encuriosida per saber què fan les persones del nostre entorn. No podem oblidar-nos del fet que l’ésser humà és per naturalesa un ésser social.

    No tot és negatiu, ni molt menys. Internet és un lloc ple d’oportunitats, és un canal de comunicació i informació que està obert les 24 hores del dia durant els 365 dies l’any i sense ni tan sols bellugar-se de casa. Les xarxes socials més conegudes amb un nombre elevat d’usuaris són, entre altres, Messenger, Facebook, Twitter i Tuenti.

    Els avantatges d’utilitzar aquest nou canal de comunicació són diversos: la seva gratuïtat (per obrir un compte només cal introduir les dades personals, algunes són opcionals), la integració de persones en un grup social, l’oportunitat de la gent més tímida per expressar-se, la tafaneria per saber què fan els altres, la facilitat per posar-se en contacte amb gent amb els mateixos interessos… En definitiva, els usuaris afirmen que aquest nou mitjà de comunicació és divertit.

    Per contra, té una sèrie d’inconvenients. A la xarxa conviuen usuaris de tota mena, adults i menors. Cada vegada l’inici a Internet comença a una edat més prematura. Els menors corren un gran risc a la xarxa perquè són els més vulnerables i, per tant, cal protegir-los.

    La xarxa és un mitjà totalment anònim i aquest fet pot donar poder a una certa tipologia d’individus. És molt fácil faltar al respecte i fer mal a algú. Pot convertir-se, fins i tot, en un mitjà per assetjar algú (ciberassetjament). També té una enorme capacitat d’expansió; recordem que és un canal obert a tota la xarxa i això significa que tothom ho pot veure i, per tant, pot afectar les relacions entre les persones.

    Un altre perill de les xarxes socials és que connectar-se massa sovint pot convertir-se en un fet addictiu. En els últims anys al Japó està creixent un fenomen molt preocupant que ha fet esclatar l’alarma social. Molts joves es tanquen a la seva habitació i passen tot el dia navegant per la xarxa allunyats del món exterior. Només surten per recollir el menjar que les seves mares deixen al costat de la porta de les seves habitacions.

    I, per últim, un altre inconvenient de les xarxes socials és que si se li dedica molt de temps pot afectar el rendiment dels estudis.

    En conclusió, Internet és un lloc d’oportunitats per a qualsevol persona, on es pot aprendre, comunicar-se o jugar, però també hi ha alguns riscos i consells de seguretat que cal conèixer per evitar problemes.

    Un exercici responsable de la ciutadania passa per tenir coneixements del que és permès a la xarxa i el que és una infracció, la pràctica de l’esperit crític mitjançant l’anàlisi i selecció d’informació, tenir consciència de la pròpia identitat digital, saber salvaguardar les dades personals, detectar abusos i saber demanar ajut a les persones adultes o conèixer els sistemes de protecció contra les amenaces dels programaris maliciosos.

    Maria G.

    Share

    Article complet

  • El model d’estètica feminina

    Les ganes d’agradar i cuidar l’estètica no és cap exclusivitat de la dona, però per respectar al títol d’aquest article, faré referència a les dones. La dona, des de temps immemorials, ha tingut una predisposició a retre culte a la bellesa del cos segons la cultura de l’època i del lloc on vivia. Des de la Cleòpatra, amb els seus banys de llet de burra, per ressaltar la blancor del cos, fins al bronzejat de ‘Mayte de la Iglesia’ per captivar la cultura actual, estem al lloc on la vida ens ha portat.

    L’estètica també ha seguit el mateix procés. Des d’aquella dona que ingeria quantitats industrials de plàtans per convertir-se en una bola de greix fins a aquella esquelètica model de passarel•la que desitja aflorar els omòplats i clavícules, com si els volgués convertir en penjadors nascuts del cos humà.

    En l’última passarel•la Gaudi, s’intuïa clarament que les models escollides fugien del bronzejat i donaven per bo el color natural del la pell. Si això es confirmés seria una tendència positiva, perquè moltes vegades les dones febles són víctimes de les tendències imposades per les grans marques que dominen el mercat.

    L’estètica femenina, molt maltractada per una imposició comercial, sovint ha esborrat la personalitat de la dona quan aquesta no ha trobat el seu camí. Els depredadors de la feblesa femenina han arribat a fabricar la talla 36 amb el mateix patronatge de la 38, per raons òbvies.

    La personalitat marca el camí a seguir, però caminar contracorrent, segons l’estètica actual, pot desencadenar en l’anorèxia o el càncer de pell. Quina senyora no vol ser la més maca de la festa? Però la desmesura mai no és proporcional al benefici.

    Estaria bé que tothom fes la seva, però no em sembla malament cuidar les formes i respectar les tendències actuals. Encara que moltes vegades siguin imposades per interessos aliens a la nostra comoditat.

    Els nàufrags aïllats en una illa deserta també acaben degradats, perquè quan una persona no ha d’agradar a ningú, fàcilment, és víctima de l’abandonament personal. La nostra ment s’alimenta de l’estat emocional i quan l’esforç d’atractivitat se sent recompensat, els ànims ens aporten la seguretat envers els altres.

    Ens agradi o no, aquest món dietètic i estètic mou una gran part de la industria mundial, la qual cosa fa girar la roda que genera part de la riquesa.

     

    Salvador

     

    Share

    Article complet

  • Els grafits al carrer

    L’art pot mostrar-se de moltes maneres i formes diferents; en quadres, estàtues, figures, etc., però també es diu que les pintades a les parets dels carrers formen part d’aquest art.  Es tracta d’incivisme o realment és una forma d’expressar-se i crear un nou art?

    Podem caminar per qualsevol ciutat del món on trobarem alguna pintada a alguna paret, ja sigui només un nom o un dibuix. Els grafitis van començar a les grans ciutats durant els anys 70-80 amb el dibuix d’alguns noms o mots de persones que desafiaven la propietat privada i la reglamentació dels espais públics. Van molt relacionats amb la música Hip Hop.

    Segurament que ens pintessin la paret de casa nostra o del nostre edifici no ens faria gens de gràcia, però veure alguns grafitis en algunes parets pot semblar maco i agradar-nos. Avui dia els grafitis formen part de l’Street art i hi ha molts llocs habilitats perquè la gent pugui fer els seus dibuixos. D’aquesta manera no s’embruten parets on no s’hauria de pintar.

    En aquest art, però, també hi ha una part incívica, ja que hi ha gent que no es preocupa de buscar llocs habilitats o preguntar als ajuntaments on podrien fer els seus grafitis, i pinten allà on els sembla. Aquestes persones, normalment, no són professionals d’aquest art i ho fan per rebel•lia i per anar en contra de les normes, per aquest motiu tots els ajuntaments en les seves ordenances municipals hi tenen establert algun article en el qual s’estableixen les multes per aquestes accions. El preu d’aquestes multes pot variar molt ja que dependrà de cada ajuntament.

    Encara que hi hagi molta gent a qui no agradi els grafitis, ja sigui en llocs habilitats o no, no deixa de ser una forma d’art, una manera d’expressar-se i mostrar sentiments, imatges, etc. Només cal saber que hi ha ajuntaments que demanen a gent professional en el món dels grafitis perquè pintin algunes parets.

    Àlex

    Share

    Article complet

  • Medicina convencional i medicina alternativa

    Recentment ha irromput en la societat el que s’anomena medicina alternativa, i cada vegada va guanyant terreny a la medicina convencional. S’ha posat de moda com si s’hagués descobert ara. Seria més correcte invertir els adjectius, ja que l’alternativa, en realitat, és molt més antiga (herbes remeieres, cataplasmes…) Disposem de molta informació respecte d’això, però realment quina és la millor solució als nostres problemes de salut?

    D’una banda, la medicina convencional, la que tots coneixem, la practiquen els metges, infermers, farmacèutics… que tracten els nostres símptomes i malalties mitjançant analítiques, medicaments, radiació o cirurgia. Es va imposar ràpidament a la mal anomenada “alternativa” perquè ataca directament els símptomes, produeix un alleujament immediat i la sensació que el problema ha desaparegut. Però no sempre és així, el problema persisteix i els símptomes tornen. Els medicaments tenen efectes secundaris a vegades irreparables. El gran avantatge és la seva gratuïtat.

    D’altra banda, la medicina alternativa és aquella que entra en una dimensió semidesconeguda, una mica tabú. Són tècniques difícils d’entendre per a la majoria però funcionen. És el cas de la kinesiologia, cromoteràpia, ozonoteràpia, osteopatia…

    Finalment hi ha una franja entremig, on tenim unes tècniques ja bastant conegudes i acceptades (tot i considerar-se alternatives) com l’homeopatia, l’acupuntura, la reflexologia, medicina natural…La varietat és enorme, n’hi ha per triar i remenar.

    El gran avantatge d’aquesta medicina alternativa és que no provoca mai efectes secundaris i la curació, tot i ser més lenta, és més efectiva perquè combat el problema des de l’arrel.

    La situació ideal seria aquella en què convisquessin els dos tipus de medicina en els centres de salut, de manera que ens remetessin al metge més adequat en funció de la malaltia i que el diagnòstic es fes per les dues parts. D’aquesta manera els errors mèdics serien menors i els tractaments més eficaços.

    De moment, la meva solució és el metge naturista. És metge col•legiat, per tant té els coneixements de la medicina convencional, però aplica quasi sempre mètodes innocus de la medicina alternativa, i funciona.

    Fina

    Share

    Article complet

  • Les teràpies energètiques

    La crisi global i profunda que vivim afecta tota mena de valors i d’estructures (econòmiques, polítiques, socials…) i l’àmbit de la medicina no és aliè a aquest replantejament general.

    Avui dia es busca una curació holística, és a dir, que entengui l’ésser humà com un tot que comprèn cos, ment, emocions i esperit. La visió mecanicista de l’home ha donat pas a una visió més integradora de l’individu.

    En aquest sentit, les teràpies energètiques semblen donar una resposta més satisfactòria a aquesta demanda que no pas la praxi al•lòpata. No s’han de tractar només els símptomes: convé aprofundir en l’arrel del problema, moltes vegades subtil i, fins i tot, encoberta per la malaltia. El procés sovint involucra la totalitat de l’individu que, a la recerca de restablir o millorar la seva salut, emprèn un camí de descoberta personal.

    Des de pràctiques mil•lenàries com la medicina tradicional xinesa o el reiki fins a sistemes més moderns com les flors de Bach i altres essències florals (hereves de les herbes remeieres de tota la vida!), el ventall de possibilitats per guarir les nostres malalties i trastorns no deixa de créixer.

    A disciplines conegudes des de sempre se sumen eines noves, resultat de l’avantguarda tecnològica, com el Quantum SCIO, per exemple, un sistema informatitzat de diagnosi i teràpia per bioressonància, desenvolupat originalment a la NASA.

    Les investigacions científiques i la moderna física quàntica descriuen els mons que habitem i desconeixem perquè pertanyen a l’àmbit subtil on es desenvolupen els processos que tenen lloc durant una sessió energètica. Aquest fet allunya aquestes pràctiques de l’obscurantisme i la falta de rigorositat de què han estat acusades. No estem parlant, doncs, de disciplines esotèriques (incomprensibles, producte de la superstició o de la ignorància), sinó exotèriques, és a dir, tècniques i teràpies cada cop més comunes i accessibles per al públic, amb un fonament científic i una eficàcia demostrada empíricament.

     

    Maria Cristina

     

    Share

    Article complet

  • Les dietes i els models d’estètica femenina

    Sobre el tema de les dietes i el model d’estètica femenina  s’ha escrit, en aquestes últimes dècades, un munt de literatura que reflecteix els canvis que hi ha hagut en el pensament i maneres de fer de la societat.

    Tot i que parlem de societat, normalment a qui van adreçades aquestes dietes en el seu 99% és al públic femení.

    D’entrada, cal preguntar-se el perquè algú o, parlem clar, les dones decideixen fer una dieta. El model estereotipat d’estètica femenina que ens han transmès els mitjans de comunicació, ja sigui per mitjà de la televisió o a les desfilades glamuroses que ens presenten els grans artífexs de la moda, on veiem aquestes serioses i esquelètiques noietes, o també a la premsa rosa, on tot el reguitzell de famosos ben plantats no els sobra ni un gram de greix, fa que aquestes imatges vagin influenciant la ment de moltes dones que volen imitar-los de totes totes, ja que estar prim sol ser sinònim d’èxit social.

    D’altra banda, la immediatesa amb què volem els resultats quan comencem una dieta, fa que en els últims anys s’hagin popularitzat les dietes ràpides per perdre pes. Un bon exemple d’això seria la coneguda dieta Dukan. Aquesta dieta va estar creada pel francès Pierre Dukan fa més de 30 anys, tot i que la popularitat va créixer a partir de l’any 2000. Està catalogada com una dieta cetogènica, molt perillosa per a la salut i no recomanada per l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes. Es considera una dieta amb uns efectes nuls ja que la majoria de les persones que l’han seguida quan deixen de fer-la recuperen el pes en un termini molt curt. Un perill!

    Globalment el que reflecteix tot plegat és que volem els resultats d’una dieta immediats; volem aprimar-nos al mateix ritme que vivim.

    Així doncs, si es vol perdre pes, no estic d’acord amb aquestes dietes ràpides ja que no tenen una continuïtat en el temps i la ingesta massiva de proteïnes provoca en l’organisme un trastorn de conducta alimentària quan deixes de fer-la; és el que s’anomena popularment efecte io-io. I si no es vol perdre pes i volem desempallegar-nos d’aquests models estereotipats d’estètica femenina penso que és més interessant i saludable intentar fer un canvi d’hàbits i incorporar l’exercici físic a la vida diària, això sí, sempre assessorats per un bon professional que ens ajudarà a adaptar-ho a les necessitats de cada persona.

    Carme

    Share

    Article complet

  • Tothom es vol curar

    En els últims temps sentim a parlar que hi ha una medicina diferent de la tradicional que s’anomena medicina alternativa. És una medicina menys agressiva i alhora és una solució per a les persones decebudes de la medicina convencional. Opino que és una medicina poc científica, ja que s’utilitza en països menys desenvolupats, mentres que la convencional es fa servir en països occidentals, perquè és totalment científica, i són els mateixos governs que hi aposten.

    Toi i això, la medicina convencional té avantatges que no tenen les altres. Es poden fer trasplantaments d’òrgans , previsió en l’efecte de la vacuna, inseminació in vitro, etc. Però també té desavantatges, com efectes secundaris, o bé tardar molt de temps a resoldre una malaltia, i no ser a temps a tractar-la.

    La medicina alternativa també té avantatges, com pot ser cures a curt termini, perquè són més ràpides, o tenen menys efectes secundaris. Un desavantatge és que els que l’apliquen no són professionals i no tenen cap coneixement acadèmic, cosa que pot posar en risc els pacients.

    Així doncs, hi ha gustos per a tothom, uns hi creuen a cegues i d’altres diuen que són coses de bruixeria. Crec que la persona que està malalta i una medicina no la cura, busca tots els mètodes i remeis per curar-se, encara que posi en risc la seva persona. També direm que hi ha diferents medicines alternatives, que unes són millors que les altres, però totes poden compartir un espai dintre la mateixa medicina.

     

    Amadeu

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició