Els grafits al carrer és un tema poc mediàtic, tot i que pot ser una problemàtica en l’actualitat. Aquesta forma de pintar amb esprais, normalment al carrer, que els autors consideren art o decoració i altres persones consideren incivisme, crea moltes vegades conflictes. Per això, em pregunto: és art o incivisme? Hi ha alguna forma de regular on es pot pintar?
En principi, els grafits podem considerar-los pintures, una forma de crear art, ja que n’hi ha de realment artístics i tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-los. A més d’això, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una funció social. Per exemple, quan es pinta contra la sida, la fam al món… Tanmateix, no es poden considerar grafits les pintures que surten d’agafar un esprai i pintar quelcom sense sentit, ni tampoc pintar en llocs, clarament prohibits, ja que això seria un dany a un bé aliè.
Dit tot això, el problema sorgeix ja que no hi ha espais per fer grafits i que els autors competeixen per veure qui pot pintar el grafit més gran o el més visible. Per la qual cosa seria convenient que els ajuntaments facilitessin murs en parcs per fer-los. Per contrapartida, s’haurien d’endurir les responsabilitats dels que pinten en llocs que no estan habilitats per fer-ho, ja que en les últimes reformes del codi penal no és un delicte fer una pintada en un lloc prohibit.
En definitiva, no podem desaprofitar els autors de grans grafits artístics, ja que són obres realment per admirar. No obstant això, hem de lluitar contra els personatges que ens embruten les parets, trens i béns públics o privats. Així, doncs, hem de diferenciar els artistes dels gamberros i aplicar el sentit comú per tal de trobar solucions per tothom.
Jordi
