RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Descripcions de l’alumnat’

  • El pla del Maset

    El pla del Maset és un lloc de reunió de petits i no tan petits, ja que és un lloc idíl·lic i d’esbarjo de tota la quitxalla del poble, per dir-ho d’alguna manera, perquè som un barri de la ciutat, encara que nosaltres ens considerem un poble. Vàrem deixar de ser-ho als voltants dels anys trenta, quan encara hi havia els senyors propietaris de les cases pairals que manaven i ells s’ho van deixar perdre per interessos.

    Així, doncs, anem al que volíem dir del pla del Maset, que és un paratge amb arbres, herba, gronxadors, sorreres i un munt de coses per jugar-hi la quitxalla, cosa que fa que quan surten de l’escola tots s’hi vulguin quedar, i també les mares, a les quals agrada fer petar la xerrada. Moltes d’aquestes dones ni tan sols són del barri, ja que vénen d’altres llocs a portar els nens a l’escola i aprofiten per passar-hi una bona estona.

    Deixant de banda tots aquests esdeveniments, direm que quan els anys passen i els alumnes es fan grans, sempre tornen a recordar les bones estones que han viscut al nostre pla del Maset perquè ja forma part dels records de la seva infància.

     

    Amadeu

    Share

    Article complet

  • Sant Miquel del Fai

    El monestir de Sant Miquel del Fai és un indret de singular bellesa situat al terme municipal de Riells del Fai (Vallès Oriental), el qual ofereix visites tot l’any.

    Configura un espai natural, històric i paisatgístic de gran valor i riquesa, envoltat de llegendes, màgia i misteri. Són nombrosos els relats i poemes sobre les dones d’aigua banyant-se en gorgs propers a la zona en lluna plena. Ha estat font d’inspiració de nombrosos escriptors romàntics del s. XIX.

    Sant Miquel és fàcilment accessible per carretera des de Sant Feliu de Codines, la qual travessa vora una cinglera, tot i que per als amants del senderisme existeix un antic camí que s’enfila des del restaurant La Pineda (Riells del Fai). Aquest itinerari és apte per a totes les edats, ben senyalitzat, amb un recorregut de 3 quilòmetres (30 minuts caminant), el qual voreja les curioses muntanyes dels Cingles del Bertí, que realcen el contrast de la roca calcària amb les roques codines, de tonalitat rogenca.

    Caminant per aquests paratges hom contempla i gaudeix de vistes espectaculars de la Vall del Tenes, on és palesa la presència de nombroses masies centenàries, dues de mil·lenàries (la Pineda i la Madella), i el bosc de ribera format per pollancres, àlbers i plataners.

    El tret diferencial i atractiu és l’aigua que brolla pertot arreu, la qual amb el pas dels anys ha esculpit la roca calcària i ha creat tosques, així com coves d’estalactites i estalagmites de formes originals. Hi conflueixen dos rius, per una banda el Tenes, afluent del riu Besòs, amb una cascada impressionant, i el riu Rossinyol, amb el seu pont romànic testimoni d’una època quasi oblidada, que només aflueix en èpoques plujoses.

    Aquest conjunt històric està ubicat en un entorn estratègic i encisador, ple de balmes, gorgues, fòssils i coves. El recinte està format per un monestir benedictí d’estil gòtic del s. XV (Casa del Priorat), l’església de Sant Miquel, construïda al s. X sota una balma, i l’ermita romànica de Sant Martí del Fai, també del s. X.

    Actualment aquest lloc tan emblemàtic i de pelegrinatge és de titularitat privada, convertit en un hostal-restaurant, on se celebren bodes, i una escola de la natura. També s’hi troba un parc infantil i una zona de lleure i pícnic. És molt recomanable la visita al llac de les Monges, que s’amaga sota la muntanya i que només és visible gràcies a una obertura de la roca.

    El camí cap a l’ermita de Sant Miquel porta travessar per darrere el saltant del riu Tenes, especialment cabalós a la tardor i primavera. La frescor de l’aigua i la seva força  no deixa impassible el visitant que s’atansa a gaudir de la seva proximitat amb la naturalesa. Si hom vol fer una parada en el recorregut, només cal que faci un descans al costat de l’escultura de Josep Pla, per així contemplar pensativament i deixar-se seduir d’aquest meravellós i enigmàtic paratge, i sentir l’energia aclaparadora que emana de la natura.

     

    M.

    Share

    Article complet

  • El Collsacabra

     

    Un matí de primavera, vaig fer una excursió pels cingles de Tavertet. És un lloc extraordinari on es poden observar uns precipicis gegantescos, en els quals vaig notar que insignificants som les persones enmig dels talussos petrificats, i tots aquells altiplans poderosos on es veuen diversos segments de diferents colors, com si s’hagués construït el món per fases.

    Tot aquell paisatge inclou un sistema de canalització d’aigua, de forma natural, i tota es va dirigint obligatòriament cap a un únic punt de sortida, la qual cosa moltes vegades provoca un salt d’aigua de fins a cent metres d’altura, una meravella de la natura. El so que s’escolta d’aquests salts és eixordador i es pot percebre de molt lluny. Per tot això recomano a tothom que un dia es perdi per aquest indret tan bell i ric.

     

    Jordi

    Share

    Article complet

  • L’ermita de Santa Justa i Santa Rufina de Lliçà d’Amunt

     

    Al nord de Lliçà d’Amunt hi ha un bosc, no gaire extens, rodejat de grans extensions de camps de pagès. Des de lluny es pot veure com entre la capçada dels pins i les alzines que formen el bosc surt una estructura romànica d’arcs estrets fets de pedra. Aquests arcs són només una part de la modesta ermita que amaga aquest bosc. És una construcció del segle XI, petita, en molt bon estat de conservació, situada en un lloc tranquil on poder relaxar-se una estona. Aquest lloc és encara una imatge del que havia sigut Lliçà d’Amunt anys enrere, un poble tranquil de pagesos. És el lloc perfecte per passejar una vegada s’ha dinat al restaurant Roca Vell, situat molt a prop d’aquest bonic paisatge.

     

    Àlex

    Share

    Article complet

  • Les Roques Encantades

    Carta al director de la revista: Descobrir Catalunya.

    M’agradaria poder-li enviar imatges de les Roques Encantades, però crec que desvirtuaria l’enorme grandària i sobretot la bellesa d’aquesta joia de les nostres contrades. Vull convidar-lo, in situ, perquè admiri la meravella d’aquest indret.

    Estan situades entre el Santuari de la Salut i el Coll de Condreu, a tocar la carena que atalaia la Garrotxa. Des d’aquest coll, hem de seguir el caire on l’aiguavés comença a recollir les pluges per alimentar el riu Brugent. Després travessarem una fageda ombrívola on els faigs s’enlairen cap al cel, com si fessin una cursa per saber quin és el primer que veurà el sol, i arribem sobre l’aresta que careneja la Salut. Allà, entre clarianes i bedolls, ens trobem totes les roques juntes com un nial de monstres amb formes d’animals.

    Durant els segles XIV i XV, èpoques dels terratrèmols més grans, varen néixer tota mena de llegendes: bruixots que practicaven maldats ancestrals, bruixes que amb les seves potingues feien tremolar la terra i el mal humor d’algun dimoni endiablat, i que esllavissaven roques rodolant per la vessant sobre els pobles de la vall del riu Brugent.

    En aquestes roques sedimentades, provinents del fons marí, podem trobar-hi diverses cloïsses i dents de tauró fossilitzades.

    Però senyor director, quan vingui, no busqui fòssils ni dents d’algun vell depredador. Estan embolcallats sota una catifa de molsa verda que no podem gratar, perquè el dimoni se’ns podria emprenyar!

     

    Salvador

     

    Share

    Article complet

  • Via verda nocturna

    És ben cert que quan recordem un lloc acostumem a fer-ho de manera visual. A l’ensems, si algú ens descriu una experiència les imatges ens ajuden a construir el decorat. La descoberta que us proposem avui és ben especial. En primer lloc necessitem un calendari lunar, i planificar la nostra sortida en lluna nova, una nit ben fosca.

    El punt de sortida és les Preses. Allà prendrem l’antiga via verda cap a Olot. Ens caldrà dur un frontal, un fantàstic giny que s’acobla perfectament al contorn dels nostres caps i ens converteix en fars ambulants. Creuarem una carretera i arribarem al parc de la pedra tosca. Allà apagarem el llum, i, si hem encertat la nit, ens trobarem al bell mig de la foscor absoluta.

    I allà començarem la nostra descoberta. Hem de mirar cap al nostre interior i cercar la nostra pròpia llum. Serà, no ho dubteu pas, una descoberta fantàstica.

    TONI

    Share

    Article complet

  • Descripció de l’escola

    L’escola Països Catalans era una escola d’educació primària situada al centre del poble, al costat del nou pavelló poliesportiu. Era una escola alegre i moderna per la seva recent construcció. En aquest centre es feia des de P3 fins a 6è de primària.

    Era una escola amb moltes aules; una aula de música, amb un gran piano de paret, on es cantaven moltes cançons; un parell d’aules d’informàtica, i diferents aules polivalents. Fins i tot hi havia una aula d’idiomes on estudiàvem l’anglès. També hi havia un gran menjador des d’on es podia veure la cuina de l’escola. Sempre ens queixàvem del menjar, però sens dubte era un menja molt sa i saludable.

    L’escola tenia forma d’una gran E, amb un pati enorme separat en dues parts, una més petita per als alumnes de parvularis i la resta per als alumnes de primària. Al centre de la part gran del pati hi havia una pista de ciment per jugar a futbol, bàsquet, voleibol, etc. Al pati hi havia molts arbres i a la cantonada un tobogan i un parell de gronxadors.

    Era un lloc tranquil, rodejat de camps de pagès. Era l’escola perfecta per estudiar i gaudir amb els amics i professors.

    Àlex

    Share

    Article complet

  • Record de l’escola

    El primer que em ve al cap quan penso en la meva escola d’infància és el gran pati que hi havia en entrar, després d’haver travessat la porteria, on hi havia una monja que controlava les entrades i sortides.

    El pati el recordo enorme, enrajolat com si fos un gran tauler d’escacs de color blanc i vermell, flanquejat per l’edifici de l’escola, gris, de línies rectes i grans finestrals amb persianes verdes; per les edificacions anomenades ‘de clausura’, i, al fons, el més divertit, per un tobogan de grans dimensions, construït d’obra, amb dues baixades per les quals baixàvem temeràriament.

    M. Mercè

    Share

    Article complet

  • La meva escola

    L’escola de la meva infància era una petita escola rural, ja que el meu poble no tenia més de dos-cents habitants. En aquesta escola hi anàvem tots els nens, des dels més petits fins als més grans. Tots a dins de la mateixa classe, perquè no n’hi havia cap d’altra.

    L’escola era un edifici no gaire vell, de planta baixa i un primer pis, on hi havia l’habitatge del mestre a dalt i la classe a baix. Les finestres eren grans; només n’hi havia en una de les parets, però la claror que deixaven passar alegrava l’estança. Però per llums penjaven quatre pàmpols que quasi no feien claror.

    Tot i així us he de dir que l’escola de la meva infància va ser la millor del món, ja que era l’única que jo coneixia i en la qual em trobava molt bé.

     

    Amadeu

    Share

    Article complet

  • Descripció de la meva escola

    El Carme Vedruna ha estat la meva escola de la infància. La seva forma és quadrada, amb el pati a l’interior. I al voltant d’aquest pati trobem les aules.

    Per entrar a l’escola es pot fer per dues portes. Una és la porta per on entren els nens i nens d’educació infantil, i l’altra per on enten els d’educació primària. Els petits tenen tota la part inferior per tal de no pujar escales. En aquesta planta, al costat de la porta principal, trobem el despatx per rebre pares i mares a l’hora de fer les reunions. També, la secretaria del centre.

    A la segona planta, hi podem accedir per l’altra porta. Les escales et porten al sector de cicle inicial. També trobem la biblioteca, l’aula de mestres i el teatre de l’escola. A la tercera planta hi ha les aules de cicle mitjà i cicle superior. I l’aula de plàstica i de música. El gimnàs el trobem a fora de l’edifici, creuant el carrer.

    Laura

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició