A l’estiu de l’any passat, vaig anar de vacances als Estats Units amb la meva família. Vam visitar diverses ciutats, i vam estar dos dies a Washington. Un d’aquests dies a mitja tarda passejàvem pels jardins de davant de la Casa Blanca quan de sobte uns policies es van adreçar a nosaltres per dir-nos que havíem de marxar d’allà, que no hi podíem estar, sense més explicacions i donant-nos molta pressa per abandonar la zona.
Aquestes indicacions també les van donar a centenars de turistes que en aquells moments visitaven la Casa Blanca, igual que nosaltres, i tots vam quedar desconcertats amb aquella actuació policial i quan vam veure que a mesura que abandonàvem aquesta zona l’acordonaven perquè ningú hi tingués accés. Amb pocs minuts va quedar deserta.
Ja apartats de les proximitats de la Casa Blanca i sense saber d’on havien sortit, vam quedar envoltats d’un nombre important de policies de tots tipus, els que anaven amb cavalls, els que sortien dels cotxes de policia, d’altres enfilats a les teulades dels edificis del voltant de la Casa Blanca, d’altres sobrevolant l’espai aeri de la zona amb els helicòpters policials. Tots ells molt armats. Tanta moguda policial va donar lloc a moments de confusió i incertesa per als turistes que estàvem a la zona.
Finalment, enmig d’aquell ensurt i amb la ment que ja pensava el pitjor, vam entendre el motiu d’aquell enrenou tan impressionant. Simplement era el president dels Estats Units d’Amèrica, el senyor Obama, que tornava a casa seva després d’un dia normal de treball.
L’helicòpter del senyor Obama va aterrar davant d’una gran porta de la Casa Blanca, va baixar tranquil·lament envoltat de seguretat i va entrar a casa seva per sopar amb la seva família, dormir i el dia següent tornar anar a treballar. Després tots aquells policies van desaparèixer com per art de màgia, es van retirar les cordes de la zona i tot va tornar a la normalitat.
Quant d’enrenou per un acte tan quotidià com és tornar a casa després d’un dia de feina!
SS
