RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Narracions de l’alumnat (II)’

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d¡ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    Ja a l’habitació, estirada sobre el seu llit, pensa i s’imagina com seria la seva vida amb uns pares separats. Creu que com l’Olga, el pare la portarà al cinema cada setmana i que com la mare de l’Aida, cada setmana tindrà una peça nova de roba per estrenar.

    Mentrestant, al saló, els pares parlen sobre com li poden fer entendre que això que viu a l’escola està lluny d’estar dins de la “normalitat” que ella busca. Així doncs, decideixen anar a parlar amb ella i mostrar-li les parts negatives de tenir uns pares separats.

    Els pares, després de la xerrada marxen sense gaire èxit de l’habitació de la seva filla, no han aconseguit fer-li entendre allò que ells tenien en ment.  Serà a l’hora de sopar quan, amb l’ajuda d’una amiga de pares separats, la filla entendrà la gran sort que té de tenir uns pares que encara estan junts.

    Mireia Serrano

    Share

    Article complet

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar,el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d¡ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    Quina sorpresa vaig tenir quan tranquil·lament assegut al sofà del menjador de casa, fumant un cigarreta, després de molts anys de no fumar, la meva filla m’explicava les raons del seu mal humor, insomni  i problemes de relació amb la seva mare i amb mi mateix.

    Resulta que a la seva classe és l’única noia que no té els pares separats. Per a ella això és una anormalitat i la fa sentit diferent de tots els seus companys.  Amb un to autoritari, i  amb llàgrimes als ulls, diu que ella vol ser una noia normal, i per tant ens exigeix  que ens separem.

    En parlem tots dos dins la parella, i com a pares. Seguidament el que fem és exposar-li  la nostra situació:

    “Som una parella, amb els nostres alts i baixos. Fa molts anys que convivim junts, hem passat moments de tota manera, la puja del fills, l’envelliment del pares, problemes laborals, econòmics, etc. Però en el fons de tot això només podem dir-te que ens seguim  estimant.

    Per tant, hem de  manifestar-te que per molt que t’estimem i volem el millor per a tu, no és possible la nostra separació,  en la nostra  vida no  hi entra  aquesta nova situació familiar.

    Poden intentar ajudar-te a comprendre la situació i poden intentar que tu mateixa puguis valorar que la  nostra situació familiar no sigui tan anormal. Els temps han canviat, però segur que moltes de les teves companyes voldrien tenir la teva situació, ja que de ben segur que no totes les situacions de pares separats són situacions normals”.

    Maria Tort Alsina

    Share

    Article complet

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar,el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

    El que la filla no sabia és que ser l’única noia amb pares no separats no la convertia en diferent, sinó en especial. Els seus companys i companyes de l’institut no tenen la sort d’enriquir-se com en una família.

    Així és que el pare, com que la veia molt angoixada, va proposar-li fer unes setmanes d’experiment perquè ella pogués valorar tot el que tenia. Aquest consistia a viure una setmana amb el pare i una altra amb la mare.

    Varen anar passant els dies i la filla a poc a poc estava descobrint tot el que comportava tenir els pares separats. Hi havia molts aspectes que no li agradaven, com per exemple, no sabia on tenia les coses si a casa del pare o de la mare, sempre havia d’explicar les coses dues vegades, no podia compartir els moments amb els seus pares alhora. De mica en mica, i abans que passés el termini que el pare va proposar, ella sola va adonar-se que volia formar part d’una família i que ella sí que tenia sort. Mai més va dubtar de la seva família i va aprofitar cada moment al costat dels seus pares com si fos l’últim.

    Vanesa

     

    Share

    Article complet

  • Reescrivint Pàmies: Sang de la nostra sang

    Santa Rita

    Santa Rita: sang de la nostra sang

    Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. «Vull ser normal», els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

     

    La mare, pobra dona, cap a missa se’n va anar a encomanar-se a Santa Rita, patrona dels impossibles, i a encendre-li una atxa. Aquesta devoció a la Santa li venia de temps enrere. El pare no en sabia res, però la mare tenia un aventura de llarga durada amb el veí del quart primera, un bomber separat, fornit i força més jove que no pas ella, i del qual deia que li apagava el foc intern.

    Quan va tornar a casa, la filla era la noia més feliç del món: sembla que Santa Rita havia fet de les seves, ja que el pare va decidir que la nena estava per davant de tot. A partir d’aquell moment la filla seria d’allò més normal, la mare se sentiria totalment realitzada, i el pare podria tornar a ser un fumador empedreït com abans. I el bomber? Del bomber no en van saber res més. Pel que es veu va canviar de cos: es va fer una operació de canvi de sexe i ara apaga un altre tipus de foc intern.

     

    Ricard Jordà

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició