RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Continguts gramaticals’

  • Puntuació: la coma

     

    La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i en deixa un abans del mot que la segueix.

     

    LA COMA
    Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració, però no s’hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.
    Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…
    Separa els vocatius Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l’expedient i m’ha dit que…
    Marca inversions de l’ordre lògic de la frase. L’ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals El passat dia 23 d’agost, van aparèixer les normes.
    A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d’espera.
    Quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma La carta, la té el director.
    Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l’antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes. Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res
    Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa. Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

     

    C O M P T E!

    Una coma no pot separar mai el subjecte (S) i el verb (V)

    NO: La dependenta (S), ha tornat (V) bé el canvi   :  La dependenta ha tornat bé el canvi

    NO: El servei d’aquest restaurant (S) , és (V) bo   Sí: El servei d’aquest restaurant és bo

     

     

     

    Podeu trobar més explicacions, més teoria i exercicis al manual Els signes de puntuació de la UPC.

    I també podeu consultar el servei lingüístic de la UOC

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Dubtes sobre l’ús del gerundi

    Us passo un dubte d’una companya, aquest cop sobre el gerundi…
    _____________________________________________________

    Bon dia Assumpta. La meva pregunta és la següent: podem saber que un gerundi és correcte si respon a la pregunta com i si ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aleshores per què l’oració següent no és correcta? Respon a la pregunta com (com s’ha fet la llei?) i és simultani al que s’ha dit prèviament (s’ha fet la llei mentre es regula el procediment).

     

    S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas”.

     

    No ho acabo de veure clar.

    ______________________________________________________

     

    La primera cosa que hem de recordar és que un gerundi funciona com un adverbi i un adverbi complementa un verb, no un substantiu. Fixeu-vos en aquests gerundis:

    – es va lesionar entrenant (com es va lesionar?)
    – va entrar a classe xiulant (com va entrar?)

    Es tracta de gerundis correctes que complementen EL VERB principal.

    Hi ha, però, alguns gerundis que no funcionen com un adverbi, sinó com un adjectiu i per això són incorrectes. No estan complementant el verb.

     

    Fixeu-vos en els casos incorrectes següents:

    -carta informant sobre els preus

    -circular comunicant el nou horari

    -escrit modificant el nomenament

    -sentència condemnant el demandat

    -decret regulant les actuacions

    -s’ha fet una llei regulant les actuacions…

     

    Així, cal substituir aquestes expressions per construccions com ara:
    – carta per informar sobre els preus

    – circular en què es comunica el nou horari

    – escrit de notificació del nomenament

    – sentència que condemna el demandat

    – decret pel qual es regulen les actuacions

    – s’ha fet una llei que regula (amb la qual es regula)  el procediment que cal seguir…”

    A la frase: “s’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir”, el gerundi ‘regulant’ està complementant un nom (‘llei’) i no pas el verb ‘fer’ (En realitat no explica de quina manera s’ha fet la llei, sinó que especifica una particularitat de la llei).

    Aquest és un exemple de ‘gerundi especificatiu’. En català, doncs, el gerundi no pot actuar com a adjectiu o complement del nom amb valor especificatiu.

    Espero haver aclarit alguna cosa.

    Share

    Article complet

  • El gerundi


    Explicació

    En el llenguatge administratiu o fins i tot en el llenguatge periodístic hi ha força tendència a utilitzar el gerundi simple, però la majoria de vegades es fa de manera incorrecta.

    Per saber si un gerundi simple és correcte hem de tenir present que:

    • El gerundi funciona com un adverbi, igual que el participi fa d’adjectiu i l’infinitiu fa de substantiu.
    • El gerundi expressa sempre una acció no acabada; per tant, és una acció anterior o simultània en el temps a l’acció expressada en l’oració principal.

     

    Exemples:

    –         Va cloure l’acte demanant la col·laboració de totes les institucions

    –         Treballant així, no acabarem mai.

    –         Les sol·licituds s’han de presentar seguint el procés establert.

    En aquests casos el gerundi respon a la pregunta com? i ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aquests gerundis, doncs, són correctes.

    Vegem ara els casos de gerundis que no s’utilitzen correctament.

     

    Formes de gerundi incorrectes

    a) El gerundi de posterioritat

    Els gerundis que indiquen una acció posterior a la del verb principal són incorrectes.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal utilitzar la conjunció i i un verb en forma personal o fer servir el punt i seguit.

    Incorrecta

    • La policia va detenir la persona imputada, instruint-se les diligències corresponents.
    • Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.

    Correcta

    • La policia va detenir la persona imputada i es van instruir les diligències corresponents.

    (La policia va detenir la persona imputada. Posteriorment, es van instruir les diligències corresponents.)

    • Van anul·lar la reunió i la van convocar per a la setmana següent.

    (Es va anul·lar la reunió. Posteriorment, es va convocar per a la setmana següent)


    b) El gerundi copulatiu

    El gerundi serveix per expressar relacions de subordinació entre dues frases o accions, no de coordinació. Per tant, és incorrecte utilitzar el gerundi per unir dues frases que expressen accions paral·leles o independents una de l’altra.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal separar clarament les dues frases.

    • Incorrecta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada, essent l‘últim domicili conegut el carrer del Puig, 1, de Vic.
    • Correcta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada. L’últim domicili conegut és el carrer del Puig, 1, de Vic.

    c) El gerundi especificatiu

    Els gerundis que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són incorrectes perquè el gerundi ha de funcionar com un adverbi, no com un adjectiu.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal convertir l’oració introduïda amb el gerundi en una oració de relatiu.

    • Incorrecta
      • S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
    • Correcta
      • S’ha fet una llei que regula el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, per la qual cosa la reunió va quedar immediatament desconvocada

    Per saber-ne més i practicar cliqueu aquí.

    Share

    Article complet

  • Algunes qüestions sobre les preposicions

    ‘PER’ o ‘PER A’

     

    Davant de substantiu

    PER PER A
    Lloc, causa o motiu Finalitat, destinatari o beneficiari
    –    Han passat pel  camí del mig (lloc)-    Han suspès el partit per  la pluja (causa) –          Han comprat nous ordinadors per a l’alumnat (destinataris o beneficiaris)-          Van classificar-se per a les semifinals (finalitat)

     

    Davant d’infinitiu

    PER La proposta de J. Coromines estableix que davant d’infinitiu només cal fer servir ‘per’.

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Tipus d’oracions subordinades

    Fixeu-vos en el quadre següent. La frase subordinada ocupa un lloc determinat dins la frase principal. Si sabem vuere el lloc que ocupa, també sabrem de quin tipus és.  Les frases subordinades es subdivideixen en tres grans blocs:  SUBSTANTIVES, ADJECTIVES o ADVERBIALS

     

    Aquí tenim la frase subordinada subratllada Quin lloc ocupa la frase subordinada dins la frase principal? Tipus de frase que és
    Em va dir que el fuster vindria dissabte Em va dir (això / la veritat…) La frase subordinada ocupa el lloc d’un SUBSTANTIU i funciona com un sintagma nominal


     Subordinada SUBSTANTIVA completiva
    Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar Els camions (carregats / vells…)La frase subordinada ocupa el lloc d’un ADJECTIU i funciona com un sintagma adjectival.

     

    Subordinada ADJECTIVA de relatiu especificativa
    Li ho direm quan truqui per telèfon Li ho direm (demà / llavors..)La frase subordinada ocupa el lloc d’un ADVERBI de temps i funciona com un sintagma adverbial Subordinada ADVERBIAL temporal
    Farem la cursa atlètica on tu vulguis Farem la cursa atlètica (al pavelló / a la plaça…)La frase subordinada ocupa el lloc d’un sintagma adverbial o un complement circumstancial de lloc Subordinada ADVERBIAL locativa

    Trobareu la teoria i podreu fer més pràctica si cliqueu l’itinerari de suficiència.

    Share

    Article complet

  • El complement preposicional

     El complement preposicional, o complement de règim verbal, és un complement que va introduït per una preposició. I aquesta preposició està determinada per verb. O sigui, és el verb el que necessita la preposició ‘a’, ‘amb’, ‘en’ o ‘de’:

    Verbs que necessiten la preposició ‘a’

    Verbs que necessiten la preposició ‘amb’

    Verbs que necessiten la preposició ‘en’

    Verbs que necessiten la preposició ‘de’

    Accedir a…

    Acostumar-se a…

    Dedicar-se a…

    Exposar-se a…

    Atrevir-se a…

    Contribuir a…

    Obligar a…

    Renunciar a…

    etc.

    Avenir-se amb…

    Conformar-se amb…

    Amenaçar amb…

    Comptar amb…

    Anar amb compte amb..

    Trobar-se amb…

    etc.

    Pensar en…

    Vacil·lar en…

    Complaure’s en…

    Entossudir-se en…

    Consistir en…

    Insistir en…

    Col·laborar en…

    Confiar en…

    Tenir interès en…

    etc.

    Parlar de…

    Oblidar-se de…

    Recordar-se de…

    Adonar-se de…

    Dubtar de…

    Riure’s de…

    Penedir-se de…

    Abstenir-se de…

    Queixar-se de…

    etc.

    Els pronoms febles que poden substituir aquests complements són dos: ‘en’ o ‘hi’. Tot depèn de la preposició. Quan el complement va introduït per les preposicions ‘a’, ‘amb’ o ‘en’ el pronom que utilitzarem és ‘hi‘. Quan el complement va introduït per ‘de’ el pronom que cal és ‘en‘.

     preposicions          a                              amb                     en               de
     pronom

    hi

    en

     

    S’ha acostumat a llevar-se d’hora—–S’hi ha acostumat

    Parla de l’assumpte—  En parla

    S’avé amb els amics————S’hi avé

    Pensa en la xicota—————Hi pensa

     

    Penseu a donar un cop d’ull a la teoria i exercicis de l‘itinerari de suficiència.

     

     

    Share

    Article complet

  • El guionet

     

    Ja sabem que la majoria dels mots compostos formats per dues arrels s’escriuen sense guionet (portaveu, migdia, bocamoll, escuradents, centpeus, filferro, sordmuda, rentaplats, etc.), però cal recordar els casos següents. Mireu-vos la taula amb els exemples:

    Mots amb guionet – Quan el primer element acaba en vocal i el segon element comença per r-, s- o -x Ex.: barba-roig 
    – Els elements que es pronunciarien malament: Ex.: cap-roig 
    – Quan el primer element acaba amb accent gràfic Ex.: mà-llarg 
    – Els compostos repetitius i punts cardinals Ex.: poti-poti, sud-est 
    – Hi ha casos especials en què cal escriure guionet: abans-d’ahir, adéu-siau, a corre-cuita, cul-de-sac. I ex-libris, en què ‘ex’ no és cap prefix.
    Mots sense guionet -Els prefixos(si el segon element comença per r- o s-, aquesta consonant no es duplica)Ex.: preromànic

     

    -Tots els compostos cultes Ex.: socioeconòmic 

    Recordeu que els compostos cultes afegeixen una –o al primer formant i perden l’accent gràfic que portaven en principi.

     

    -Els compostos de mots catalansEx.: vistiplau 
    Mots escrits separats Són dos mots diferents (fan el plural en el primer element), units per una relació sintàctica. Ex.: hora punta, concurs oposició 

     

    Podeu fer més pràctica clicant aquí.

    Share

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada

    Característiques transitòries
    Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)

    Indicacions de lloc
    Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Share

    Article complet

  • Més exemples i explicacions dels pronoms relatius…

    Us passo la resposta als dubtes d’una companya vostra…

    Hola,

    M’estic barallant amb els exercicis del llibre sobre les frases de relatiu i em costa moltíssim diferenciar si fan funció de subjecte, complement del nom o complement directe!

    Em pots ajudar?

    ____________________________________________________________

    Aquí teniu una petita explicació:

    Relatiu (funció) Exemples Explicació (desglossament)  

     

    Una frase amb pronom relatiu és una frase que es pot dividir en dues. Per veure quina funció fa el relatiu hem de mirar quina funció fa la paraula (o paraules) que ocupaven el lloc del relatiu:

     

    Subjecte 

    (formes de relatiu  possibles:

    que o bé ‘el qual / la qual..’ si la frase és explicativa (entre comes)

     

    M’han presentat el noi que estudia rus

     

     

     

     

     

     

    Aquest grup, que / el qual organitza actes, s’ha desfet

     

     

     

     

     

    – M’han presentat el noi

    – El noi estudia rus

     

    (A la segona frase, ‘El noi’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

     

    – Aquest grup s’ha desfet

    – Aquest grup organitza actes

     

    (A la segona frase, ‘Aquest grup’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement directe 

    (formes de relatiu  possibles: que )

     

     

     

    És la mestra que han acomiadat

     

     

     

     

    – És la mestra

    – Han acomiadat la mestra

    (A la segona frase, ‘la mestra’ fa de complement directe, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement del nom 

     

    (forma de relatiu: SN+de+article+qual)

     

    En castellà= cuyo

     

    La reina Ginebra, el nom de la qual volia dir ‘fada blanca’, era filla d’un rei. – La reina Ginebra era filla d’un rei 

    – El nom de la reina volia dir ‘fada blanca’

     

    A la segona frase, ‘de la reina’ fa de complement del nom, oi’? (complementa un substantiu ‘el nom’). El relatiu que hi haurem de posar haurà de seguir la forma de pronom relatiu en funció de complement del nom: el SN precedent (el nom) + la preposició ‘de’+ l’article ‘la’ + qual

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició