RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘DUBTES DE L’ALUMNAT’

  • El gerundi


    Explicació

    En el llenguatge administratiu o fins i tot en el llenguatge periodístic hi ha força tendència a utilitzar el gerundi simple, però la majoria de vegades es fa de manera incorrecta.

    Per saber si un gerundi simple és correcte hem de tenir present que:

    • El gerundi funciona com un adverbi, igual que el participi fa d’adjectiu i l’infinitiu fa de substantiu.
    • El gerundi expressa sempre una acció no acabada; per tant, és una acció anterior o simultània en el temps a l’acció expressada en l’oració principal.

     

    Exemples:

    –         Va cloure l’acte demanant la col·laboració de totes les institucions

    –         Treballant així, no acabarem mai.

    –         Les sol·licituds s’han de presentar seguint el procés establert.

    En aquests casos el gerundi respon a la pregunta com? i ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aquests gerundis, doncs, són correctes.

    Vegem ara els casos de gerundis que no s’utilitzen correctament.

     

    Formes de gerundi incorrectes

    a) El gerundi de posterioritat

    Els gerundis que indiquen una acció posterior a la del verb principal són incorrectes.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal utilitzar la conjunció i i un verb en forma personal o fer servir el punt i seguit.

    Incorrecta

    • La policia va detenir la persona imputada, instruint-se les diligències corresponents.
    • Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.

    Correcta

    • La policia va detenir la persona imputada i es van instruir les diligències corresponents.

    (La policia va detenir la persona imputada. Posteriorment, es van instruir les diligències corresponents.)

    • Van anul·lar la reunió i la van convocar per a la setmana següent.

    (Es va anul·lar la reunió. Posteriorment, es va convocar per a la setmana següent)


    b) El gerundi copulatiu

    El gerundi serveix per expressar relacions de subordinació entre dues frases o accions, no de coordinació. Per tant, és incorrecte utilitzar el gerundi per unir dues frases que expressen accions paral·leles o independents una de l’altra.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal separar clarament les dues frases.

    • Incorrecta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada, essent l‘últim domicili conegut el carrer del Puig, 1, de Vic.
    • Correcta
      • Esbrineu el parador de la persona esmentada. L’últim domicili conegut és el carrer del Puig, 1, de Vic.

    c) El gerundi especificatiu

    Els gerundis que són equivalents a una oració de relatiu especificativa són incorrectes perquè el gerundi ha de funcionar com un adverbi, no com un adjectiu.

    Per solucionar aquesta incorrecció cal convertir l’oració introduïda amb el gerundi en una oració de relatiu.

    • Incorrecta
      • S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
    • Correcta
      • S’ha fet una llei que regula el procediment que cal seguir en aquest cas.
      • No hi va haver quòrum, per la qual cosa la reunió va quedar immediatament desconvocada

    Per saber-ne més i practicar cliqueu aquí.

    Share

    Article complet

  • Errors freqüents

    Aquí teniu un recull d’errors freqüents:

     

    –          Començar una frase amb “No obstant,”

     

    error correcció
    No obstant,  No obstant això,

     

    –          Utilitzar malament els pronoms: “Els hi agraeixo”

     

    error correcció
    Els hi agraeixo… Els agraeixo…

     

    –          No recordar el canvi i la caiguda de preposicions: “estava convençut de que…”  “posar en ridícul a la muller”

     

    error correcció
    Estava convençut de que… Estava convençut que…

    (la preposició cau davant la conjunció ‘que’)

    Posar en ridícul a la muller Posar en ridícul la muller

    (no hi ha preposició ‘a’ davant de complement  directe)

    En treball consistia en fer la feina… El treball consistia a fer…

    (la preposició ‘en’ o ‘amb’ dels verbs preposicionals canvia a ‘a’ o ‘de’ davant d’infinitiu)

     

    –          No recordar l’ortografia dels pronoms relatius: “un moment en que la senyora…”

    –           

    error correcció
    Un moment en que la senyora… Un moment en què la senyora / un moment en el qual la senyora…

     

    –          Fer ús de pleonasmes “…problemes dels quals hem sentit parlar-ne sovint…”

     

    error correcció
    Problemes dels quals hem sentir parlar-ne sovint. Problemes dels quals hem sentit parlar sovint

    A la frase original teníem un relatiu (dels quals) i un feble (-ne) per substituir un mateix complement  (‘dels problemes’). Cal treure’n un.

     

    –          Utilitzar l’infinitiu per començar frases d’informació, l’infinitiu d’introducció

     

    error correcció
    Només dir que demà… Només volem dir que demà… / Advertim que demà…

    Un ús no normatiu molt estès consisteix a començar frases d’informació amb infinitius del tipus: dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar, destacar, consignar, repetir, comentar, etc. Cal evitar-ho!

    També comentar que… Comentem també… / També voldria comentar que…

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Funcions sintàctiques i categories gramaticals

    Aquí teniu la resposta a alguns dels vostres dubtes…

    Què són les categories gramaticals? I les funcions sintàctiques?


    Categoria gramatical: es refereix a la classe de mots (adjectiu, nom, verb, conjunció, pronom…). És com si diguéssim l’etiqueta que porten els mots. És el seu nom genèric, per dir-ho d’alguna manera: – tranquil = adjectiu

    – la qual = pronom relatiu

    – que = pronom relatiu o bé conjunció

    – el = article o pronom feble

    – estudiava = verb

     

     

    Les funcions sintàctiques són una altra cosa. És la funció que fa cadascun dels mots dins la frase. Podríem dir que és l’ofici que tenen els mots en cada frase en concret. Però de funció no en tenen només els mots, sinó que també en tenen les frases subordinades (aquelles que depenen d’una altra frase principal). Els mots que no tenen funció (que no tenen ofici, per entendre’ns) són les conjuncions.

     

    –  La noia compra = Subjecte

    –  La noia de cabells rossos compra = complement del nom

    –  La noia compra cireres / La noia compra el que vol = Complement directe

    –  La noia compra cireres per al seu fill = Complement indirecte

    –  La noia està acostumada a comprar sola = Complement Preposicional

    –  La noia compra sempre / La noia compra quan vol = Complement circumstancial

    –  La noia es va quedar parada = Predicatiu

    –  La noia és la meva germana = Atribut

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Verbs: ser i estar

    Davant dels dubtes que generen aquests dos verbs, aquí teniu un quadre que espero que sigui més entenedor:

     

    Característiques permanents
    Éssers animats Verb SER La Mireia és molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER El llibre és barat 

    La sopa és salada

    Característiques transitòries
    Éssers animats Verb ESTAR La Mireia està molt blanca
    Éssers inanimats Verb SER 

    Verb ESTAR

    La porta és oberta 

    La porta està oberta

    (l’ús normatiu és ‘ser’ en aquests casos, però ara també hi admet ‘estar’)

    Indicacions de lloc
    Simple localització Verb SER El llibre és al calaix
    Permanència en un lloc (romandre) Verb ESTAR La Mireia s’està a Torelló

     

    Share

    Article complet

  • Dubtes sobre la dièresi

    El signe gràfic de la dièresi assenyala la pronúncia adequada d’algunes combinacions de vocals.
    Per veure-ho més clar, us aconsello que us fixeu en la diferència  de pronúncia que hi ha entre els parells de paraules següents?

    suís / suïs                            beina / veïna                            feina / cafeïna
     
     

    •    Suís. Natural de Suïssa. (El seu amic és suís)
    •    Suïs. Segona persona singular del present de subjuntiu del verb ‘suar’. (No m’agrada que suïs tant al gimnàs)
    •    Veïna.  Que està situada a prop. (Tenim la veïna enfadada)
    •    Beina. Estoig de la fulla d’una espasa.  (Es va amagar la beina del punyal sota el braç)
    •    Feina. (No he anat a la feina)
    •    Cafeïna. (M’agraden les begudes sense cafeïna)

     

    Així, doncs, la dièresi pot assenyalar si un diftong es forma o no es forma (hiat).

    De totes maneres, cal tenir en compte els casos d’estalvi de la dièresi i convé no estalviar consultes al diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots, especialment en el cas de mots cultes:

    DIFTONG           HIAT
    heroic                 heroïcitat
    fluid                     fluïdesa
    laic                       laïcitat
    trapezoide        trapezoïdal

     

    No deixeu de repassar la teoria i la pràctica de l’itinerari d’aprenentatge de suficiència. Us serà molt útil. Feu clic aquí i practiqueu!

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Els adverbis acabats en -ment

    Els adverbis en –ment es formen a partir del femení de l’adjectiu corresponent i, per tant, porten accent si aquest en porta:

      justa_____ justament
    ràpida____ ràpidament
      freqüent___freqüentment

    Quan es troben junts dos d’aquests adverbis, es repeteix dues vegades el –ment o se suprimeix el darrer (a diferencia del castellà, que suprimeix el primer). La solució de repetir el –ment és la més habitual.

    – Ho van resoldre ràpidament i tranquil·lament

    – Ho van resoldre ràpidament i tranquil·la

    (forma incorrecta: “Ho van resoldre ràpida i tranquil·lament”)

    Share

    Article complet

  • Quan el GRAN se’ns menja el GROS

    Gran” i “gros”, heus aquí dos adjectius que a vegades confonem perquè no acabem de tenir clars els significts. L’adjectiu ‘gros’, l’utilitzarem quan volem destacar el volum d’un cos: un préssec gros, unes mans grosses, el dit gros del peu, un gos molt gros…

    L’adjectiu ‘gran’ té un sentit literal que significa ‘grandària’ o ‘capacitat’, com pot ser el cas d’una plaça o un pis, per exemple (una plaça gran o un pis gran). Sembla, però, que l’adjectiu ‘gran’, per pressió del castellà ‘grande’ ha anat guanyant terreny sobre l’adjectiu ‘gros’ i d’aquí vénen les nostres confusions.

    Hem de pensar que ‘gran’ o ‘gros’ poden ser l’adjectiu d’un mateix objecte. Tot dependrà del que vulguem destacar, el volum o la capacitat. En tot cas, aquest dubte només el tindrem amb objectes que puguin encabir alguna cosa a dins (o sigui, que tinguin capacitat).

    Per exemple, una maleta. Una maleta pot ser ‘grossa’ si penses en el seu volum a l’hora d’encabir-la al’armari (“Aquesta maleta és massa grossa i no ens cabrà a l’armari“), però també pot ser ‘gran’ si penses en el que pot encabir a dins en comparació d’una altra (“Haig de comprar una maleta més gran per viatjar a Austràlia).

    El problema esdevé quan utilitzem l’adjectiu ‘gran’ en tots els casos i ens oblidem de designar el volum amb l’adjectiu ‘gros’.

    Hi ha d’altres parelles de paraules que presenten el mateix problema. Com que el castellà té un sol terme per designar-les, sembla que ens entestem a fer-ne desaparèixer una. Fixeu-vos com la segona paraula de les parelles següents va caient en desús: caixa/capsa, aviat/d’hora, tarda/vespre, etc.

    Share

    Article complet

  • Més exemples i explicacions dels pronoms relatius…

    Us passo la resposta als dubtes d’una companya vostra…

    Hola,

    M’estic barallant amb els exercicis del llibre sobre les frases de relatiu i em costa moltíssim diferenciar si fan funció de subjecte, complement del nom o complement directe!

    Em pots ajudar?

    ____________________________________________________________

    Aquí teniu una petita explicació:

    Relatiu (funció) Exemples Explicació (desglossament)  

     

    Una frase amb pronom relatiu és una frase que es pot dividir en dues. Per veure quina funció fa el relatiu hem de mirar quina funció fa la paraula (o paraules) que ocupaven el lloc del relatiu:

     

    Subjecte 

    (formes de relatiu  possibles:

    que o bé ‘el qual / la qual..’ si la frase és explicativa (entre comes)

     

    M’han presentat el noi que estudia rus

     

     

     

     

     

     

    Aquest grup, que / el qual organitza actes, s’ha desfet

     

     

     

     

     

    – M’han presentat el noi

    – El noi estudia rus

     

    (A la segona frase, ‘El noi’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

     

    – Aquest grup s’ha desfet

    – Aquest grup organitza actes

     

    (A la segona frase, ‘Aquest grup’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement directe 

    (formes de relatiu  possibles: que )

     

     

     

    És la mestra que han acomiadat

     

     

     

     

    – És la mestra

    – Han acomiadat la mestra

    (A la segona frase, ‘la mestra’ fa de complement directe, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement del nom 

     

    (forma de relatiu: SN+de+article+qual)

     

    En castellà= cuyo

     

    La reina Ginebra, el nom de la qual volia dir ‘fada blanca’, era filla d’un rei. – La reina Ginebra era filla d’un rei 

    – El nom de la reina volia dir ‘fada blanca’

     

    A la segona frase, ‘de la reina’ fa de complement del nom, oi’? (complementa un substantiu ‘el nom’). El relatiu que hi haurem de posar haurà de seguir la forma de pronom relatiu en funció de complement del nom: el SN precedent (el nom) + la preposició ‘de’+ l’article ‘la’ + qual

    Share

    Article complet

  • Accents diacrítics: dubtes

    – En els exercicis complementaris, m’has corregit “rodamons” perquè havia escrit “rodamóns”. Doncs bé, tinc dubtes sobre l’accentuació de paraules derivades d’altres que tenen accent diacrític.

    En primer lloc, entenc que la paraula rodamón s’accentua perquè és una paraula composta amb els mots roda i món, i aquest últim té accent diacrític. Vaig buscar-ho al Google i vaig trobar algunes entrades que mostren aquesta paraula accentuada, tot i que poques, mentre  la gran majoria apareixen sense accentuar.

    (bé, però no us fieu de tot el que surt al Google, que hi surti no vol dir que estigui ben escrit!)

    Però, la regla diu que si una paraula es deriva d’una altra que té accent diacrític, aleshores aquest es conserva en la derivada. No obstant això, en les pàgines on expliquen la regla no hi ha cap exemple del plural d’una paraula derivada o composta amb un mot que té accent diacrític.  Així mateix, el corrector de l’openoffice em marca falta amb la paraula “rodamons” sense accentuar.

    També dubto de la paraula subsòl; no hauria de fer el plural subsols? (el corrector també me la marca com a incorrecta).

     

    Molt bona pregunta!

     

    Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Per exemple:

    déu (‘divinitat’) / deu (’10’, ‘font’, verb)
    món (‘univers’) / mon (‘el meu’)
    nét (‘fill d’un fill’) / net (‘sense brutícia’)
    sòl (‘terra’) / sol (‘astre’, ‘sense companyia’, ‘solament’)
    pèl (‘vellositat’) / pel (contracció de per i el)

    En plural, l’accent d’aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió: déus, néts, sòls, pèls.

    En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l’accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s’accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares. Altres casos de plural que no s’accentuen són:

    , mans (‘extremitat’) / ma, mes (‘la meva’, ‘les meves’)
    rés, resos (‘pregària’) / res (‘cap cosa’)
    ús, usos / us (pronom: us saluda)

    L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:

    déu, redéu
    nét, besnét, besnéts
    sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls
    pèl, repèl, contrapèl…

    Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a món/mons, /mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. Per exemple:

    món, mons, rodamón, rodamons
    , mans, passamà, passamans

     

    Share

    Article complet

  • Algunes preguntes sobre la formació del plural

    Preguntes i respostes…

    – Quins són els mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n en els derivats? I aquests poden utilitzar el plural -s i -ns? És correcte tant ‘joves’ com ‘jóvens’ doncs? (és la primera particularitat pel que fa al nombre dels substantius a la pàgina 22 del llibre)

     

    Hi ha uns quants mots, pocs, que tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o –ns. Són aquests: ases o àsens, coves o còvens, freixes o fréixens, homes o hòmens, joves o jóvens, marges o màrgens, orfes o òrfens, raves o ràvens, termes o térmens, verges o vèrgens. Ja veieu que són pocs!

    Per entendre la doble forma d’aquests mots, cal tenir en compte que antigament aquestes paraules feien el plural en –ns: àsens, còvens... Aquest tret, però, ara no és general en tot el domini lingüístic. En el català  central s’ha perdut (es diu: ases, coves, homes…), però en canvi es conserva en alguns dialectes: nord-occidental, valencià, alguerès i eivissenc.

    – Hi ha alguna estratègia per saber si el plural d’una paraula que acaba en ‘s’ s’escriu amb una ‘s’ o dues?

    L’estratègia és la pronúncia (comprovar si pronunciem ‘s’ sorda o ‘s’ sonora). O sigui, d’aquests plurals, n’hi ha que es pronuncien amb essa sonora i no dupliquen la -s final del singular (imprès, impresos), però també n’hi ha que es pronuncien amb essa sorda i dupliquen aquesta -s (interès, interessos). Vegeu més exemples al quadre:

     

    Formació del plural dels mots aguts acabats en -s

    Singular Plural
    So Exemples So Exemples
    [s] arròsingrés

    ros

    tros

    curs

    dispers

    fals

    [s] arrossosingressos

    rossos

    trossos

    cursos

    dispersos

    falsos

    avísbes

    gris

    pagès

    nus

    [z] avisosbesos

    grisos

    pagesos

    nusos

    Extret de la gramàtica de l’Institut d’estudis Catalans

    Per treballar els plurals i fer més pràctica, cliqueu aquí.

     

     

     

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició