RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Nivell superior’

  • Combinació de pronoms febles

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el “a la família” és CI. Pronom= li Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI.

    La secretària l’hi va enviar 

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”.

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)El pronom del complement circumstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries resumir la conferència als delegats breument?”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

     

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

    Share

    Article complet

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:–  el, la, els les- aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:– un, una, uns, unes…i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR (i TRUCAR) sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Share

    Article complet

  • On som? o On estem?

    Per expressar lloc, quin verb podem fer servir ‘ser’ o ‘estar’?

    Per indicar un lloc, l’ús dels verbs ser i estar depèn fonamentalment de la distinció entre “mera localització” o “permanència” en un lloc:

    – Per indicar mera localització (sense especificar durada ni fer cap més indicació)  s’usa SEMPRE  ser:

    • L’Ajuntament de Manlleu és a la plaça Fra Bernadí
    • Els músics són a l’escenari
    • On sou? De seguida venim a buscar-vos
    • Les claus són dins el calaix

     

    – Quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc. De fet,  estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc.:

    • Els estudiants s’estaran en una residència durant el curs
    • La professora s’ha estat tot el matí al seu despatx
    • Abans vivíem a Tona, ara estem a Vic

     

    Veieu la diferència?

    –         Les entitats de Manlleu s’estan al primer pis de Can Puget  [equival a ‘ hi tenen la seu’].

    –         Les entitats de Manlleu són al primer pis de Can Puget [equival a ‘hi són reunides momentàniament’].

     

    Queda una mica més clar?

    Share

    Article complet

  • Per què / perquè / per a què

    Preguntes i respostes…

    -Quan sabem on va perquè i on va per què separat?

    Aquí teniu un quadre explicatiu que intenta resumir l’ús de ‘perquè’, ‘per què’ i ‘per a què’. A veure si us serveix:

    Escrivim  perquè quan es pot substituir  per… ja que

    (valor causal)
    per tal que

    (valor final)
    el perquè

    (substantiu)
    Escrivim per què quan es pot substituir per … per quina raó

    (pregunta o pregunta indirecta)
    pel qual / per la qual / pels quals / per les quals

    (pronom relatiu)
    Escrivim per a què quan es pot substituir per.. per a quina cosa

    (finalitat i pregunta)

    Sovint apareix amb el verb ‘servir’

    Exemples:

    • Vinc perquè em solucionis el problema (causal)
    • Encara no sé per què han vingut (pregunta)
    • Per a què serveix això? (finalitat i pregunta)
    • Tanca la porta perquè no faci fred (final)
    • El perquè de tot plegat (substantiu)
    • Desconec els motius per què no ha vingut (relatiu)

     

     

     

    Per saber-ne més i fer pràctica, cliqueu aquí.

    Share

    Article complet

  • Els adjectius d’una terminació


    Els adjectius d’una terminació tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení.   Són els acabats en (fixeu-vos també en els casos especials):

     

    acabats amb

    Singular                 (la mateixa forma per al masculí i el femení)
    Plural                      (la mateixa forma per al masculí i el femení)

    Casos especials

    -ble

    Amable, feble, possible, noble Amables, febles, possibles, nobles

    -al / -el / -il

    Igual, fidel, fàcil Iguals, fidels, fàcils mal –a / anòmal –a / paral·lel –a /     tranquil –tranquil·la  (compte no us oblideu ‘l·l’!)/

    -ar / -or

    Regular, escolar, superior Regulars, escolars, superiors avar –a / car –a /   clar –a / rar –a /       incolor –a /

    -ant / ent

    Amargant, prudent Amargants, prudents sant –a / atent –a / content –a / cruent –a / lent –a / calent –a / valent –a /i els cultismes acabats en –lent següents:corpulent –a / flatulent –a / fraudulent –a / macilent –a / opulent –a / sanguinolent –a / somnolent –a /  suculent –a / truculent –a / turbulent –a / violent –a / virulent –a / 

    -a

    belga  belgues

    -e

    alegre  alegres Negre –a / apte –a / culte –a/ agre –a

     

    Dins dels adjectius d’una terminació hi ha el cas especial dels acabats en -aç, -iç, , que tenen una terminació en el singular i dues en el plural:

    Masculí i femení singular

    Masculí plural

    Femení plural

    -aç

    capaç

    capaços

    capaces

    -iç

    feliç

    feliços

    felices

    -oç

    veloç

    veloços

    veloces

     

    Si teniu una bona formació en castellà, penseu que els adjectius acabats en vocal neutra en català coincideixen majoritàriament amb el castellà. Això vol dir que si en castellà tenen dues terminacions, en català també (agre –a / negre –a / alegre / noble / amable…)Hi ha uns casos, però, que cal recordar perquè hi ha divergències:

    • En català tenen una terminació i en castellà dues: rude
    • En castellà tenen una terminació i en català dues:
    agrest, agresta dolç, dolça trist, trista
    blau, blava fort, forta valent, valenta
    comú, comuna gris, grisa verd, verda
    cortès, cortesa inert, inerta  pobre, pobra
    covard, covarda roí, roïna

     

    Si vols saber-ne més i fer exercicis pots fer un clic aquí.

    Share

    Article complet

  • L’alfabet fonètic

    Us heu parat mai a pensar que els sons, per a aquells qui tenim la sort de sentir-hi bé, són una part essencial de la nostra existència? Quan diem alguna cosa emetem una cadena de sons i quan volem entendre algú interpretem la cadena de sons de l’altre. Aquests processos de vehiculació de sons en la llengua oral són la matèria d’estudi d’una disciplina: la fonètica.

    Aquí, però, no ens endinsarem en l’estudi de la fonètica. Ens interessa conèixer, primer de tot, l’alfabet fonètic internacional (AFI), ja que amb aquest alfabet representem de manera inequívoca els sons de les diverses llengües del món. Per això podem dir que es tracta d’un alfabet molt útil  a l’hora de transcriure sons.

    http://www.ub.edu/sonscatala/

    Pel que fa a la llengua catalana, també us proposo que com a complement doneu un cop d’ull a l’apartat 7 de transcripció fonètica del portal ‘És a dir’, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ja que a més de la transcripció inclou l’arxiu de so.  A veure si us fixeu en la transcripció fonètica del so marcat en negreta d’aquestes paraules:

    gerani  caixa cotxe  metge  potser  dotze  bossa   casa   llop  canya  sang

     

    Share

    Article complet

  • Curs 2013-2014: comencem a presentar-nos…

    Hola a tothom,

    Sóc l’Assumpta Grabolosa, tutora dels diversos cursos de català per a adults del nivell superior de Manlleu. Espero ser la vostra ajuda en aquest camí de l’aprenentatge en el nivell superior.

    Com veieu, tenim una eina digital, una eina que primer ens pot sobtar, però que com veureu ens pot servir per sentir-nos més propers i per compartir més experiències o dubtes. M’agradaria que fos un espai comú per a tothom, tant per als que feu el curs a distància com per als que heu optat per un curs presencial o semipresencial

    Espero que tots vosaltres un aneu presentant, que digueu d’on sou i què us ha mogut a apuntar-vos al curs.

    Així ens anem coneixent!

    Endavant!

    Share

    Article complet

  • La lectura i la intervenció oral

    Algunes orientacions…

     

    La lectura d’un text

    Què hem de tenir en compte?

    El ritme Cal llegir sense vacil·lacions i segmentant adequadament.  El ritme i la velocitat han de ser adequats.Cal llegir ni massa de pressa ni massa a poc a poc!
    L’entonació S’ha d’entonar el text segons el significat i seguint els signes de puntuació.
    El text Cal reproduir fidelment el text, sense ometre, afegir, canviar o desfigurar les paraules.

     

     

    La intervenció oral

    Què hem de tenir en compte?

    Esquema previ de tema Cal fer un esquema del tema del qual volem parlar, amb les parts diferenciades: una introducció, un desenvolupament (amb els arguments i els exemples) i una conclusió final.

    La intervenció oral es valora…

    Per la comunicabilitat Hem de saber donar informació detallada d’allò que volem comunicar.I saber-ho fer amb fluïdesa.En definitiva, hem d’acomplir el propòsit comunicatiu
    Pel contingut i la coherència Perquè el contingut sigui clar, hem d’exposar les idees amb un ordre.No ens hem de limitar a la informació demanada a l’enunciat. La intervenció ha de tenir l’extensió adequada.

     

    No ens hem d’oblidar del registre. La intervenció ha de mantenir un cert grau de formalitat.

     

    Per l’ús de recursos lingüístics Hem de demostrar que tenim recursos suficients (i variats) per introduir els temes, per matisar el discurs, per concloure’l…Es tracta de no utilitzar sempre els mateixos connectors o estructures.Hem de tenir un bon ventall lingüístic, i utilitzar les paraules amb precisió lèxica.
    Per la correcció dels recursos lingüístics Hem de demostrar que coneixem la gramàtica, segons cada nivell.- Hem de fer servir mecanismes de cohesió: connectors, pronoms febles, etc.

    – No hi pot haver influències ni calcs d’altres llengües.

    – Hem de tenir capacitat de corregir errors.

     

    Per la pronunciació Cal pronunciar correctament els sons del sistema fonètic català i els enllaços entre paraules.

    Si voleu ampliar coneixements i fer alguna pràctica, feu clic aquí.

    Share

    Article complet

  • Puntuació: la coma

     

    La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i en deixa un abans del mot que la segueix.

     

    LA COMA
    Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració, però no s’hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.
    Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…
    Separa els vocatius Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l’expedient i m’ha dit que…
    Marca inversions de l’ordre lògic de la frase. L’ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals El passat dia 23 d’agost, van aparèixer les normes.
    A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d’espera.
    Quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma La carta, la té el director.
    Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l’antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes. Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res
    Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa. Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

     

    C O M P T E!

    Una coma no pot separar mai el subjecte (S) i el verb (V)

    NO: La dependenta (S), ha tornat (V) bé el canvi   :  La dependenta ha tornat bé el canvi

    NO: El servei d’aquest restaurant (S) , és (V) bo   Sí: El servei d’aquest restaurant és bo

     

     

     

    Podeu trobar més explicacions, més teoria i exercicis al manual Els signes de puntuació de la UPC.

    I també podeu consultar el servei lingüístic de la UOC

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Remarques sobre alguns temps verbals i alguns verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

     

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc– valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d’indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals. L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:

     

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

    Podeu practicar més verbs aquí

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició