RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Textos de nivell intermedi’

  • Un poema inicial

    Sunt lacrimae rerum

     

    A Tamariu, a casa en Pere Patxei,

    encomana un cremat, beurem a poc a poc

    a l’hora que la mar s’agrisa.

    Ploren les coses, plora el temps,

    plora la vida no viscuda,

    plora també la vida que hem viscut.

    Sunt lacrimae rerum.

     

    Ai, aquest “ai” és un bressol

    de moltes hores en què sempre anàvem

    pel vell sorral i vèiem l’ample mar

    guspirejant parlant-nos en metàfores.

    “La dolència de amor que no se cura

    sino con la presencia y la figura.”

     

    Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca

    i corre a amagar-se en qualsevol forat.

    Però quan em recordo dels amics que han mort

    irremissiblement, els insubstituïbles,

    em torno un gira-sol que puja d’un femer

    i fa com un que parla amb entelada veu,

    en una tarda càlida d’estiu,

    davant el somriure dels morts que se li fan propers.

     

    Ara tot d’una la tenora

    ressona a Pals i contemplem les illes

    i sempre dic, mirant la Torre de les Hores:

    davant aquestes coses cal plorar.

    Passa la tarda sobre els camps d’arròs

    de l’Empordà xops d’aigua.

     

    És tard, és hora de tornar a Begur

    en l’autocar que ens deixarà a la plaça.

    Anem al bar i prenguem l’aperitiu amb cloïsses

    ben amanides amb llimona i pebre.

    Cau la nit, la nit fantasmagòrica

    del rei Begur que senyoreja el castell,

    la nit dels fars i de les barques a l’encesa,

    del cel altíssim estelat.

    Tot giravolta com en un parc d’atraccions,

    però tu i jo vivim al botó de la roda,

    on és imperceptible el moviment.

     

    Són les cinc del matí. Tot dorm excepte els gavians

    i les orenetes que xisclen, llançades.

    Que l’estiu matusser no faci gaire mal.

    Ajudem-nos els uns als altres

    amb paciència, bon vi, moderació,

    per no caure en el daltabaix.

    Els arbres es clivellen,

    els fruiters regalimen goma.

     

    JOAN VINYOLI

    Del recull Tot és ara i res, 1970

    Share

    Article complet

  • Seguim el fil: paraules d’aprenents

    Les idees perduren

    A Tamariu, a casa en Pere Patxei, encomana un cremat, beurem a poc a poc a l’hora que la mar s’agrisa. Recordarem històries de la nostra joventut. I recordarem, sobretot, aquell temps de somnis i d’aquell incipient moviment literari de lluita, que havíem creat amb l’objectiu de canviar el món. Quina aventura! Quina força de joventut que, completament convençuda, creia que unes quantes idees serien el germen que configuraria una nova forma d’entendre l’ésser i la humanitat! Volíem dotar aquelles paraules de contingut, que poguessin ser enteses per tothom, des d’una perspectiva més a prop del cor i de la realitat.

    A casa d’en Pere Patxei el temps ja no té mesura, ja no s’encomana un cremat ni es beu a poc a poc a l’hora que la mar s’agrisa. Neix un nou dia a la platja de Tamariu; comencen a arribar les barquetes dels pescadors per descarregar la pesca de la nit. Ara recordem anys de lluita, de nits actives, corrents com la marinada en els carrerons de les viles de pescadors. El tocadiscs fa silenci mentre el bastó de mànec de plata d’en Pere fa un toc al terra de fusta tot ajudant-lo a aixecar-se per canviar de vinil. En Pere es gira amb els ulls enllagrimats i amb el somriure de murri i entre les mans un pot d’esprai verd àcid. En Geroni és el primer de posar-se dempeus, llavors els altres.

    Tothom s’atura davant de la finestra, contemplant el dia que comença. Estan preparats per lluitar d’una nova manera. Ja no tenen la mateixa força física d’antany, però encara tenen les seves idees ben clares i una fortalesa mental inigualable. La passió per canviar el món és el que els dóna força a cadascú; les històries antigues i les futures finalment s’ajunten en el present i marquen l’inici d’una nova història. És el moment de començar l’acció. A la llunyania s’escolten les campanes de la plaça…

    En la llunyania s’escolten les campanes de la plaça i comencen a córrer veus que el Pere Patxei s’ha mort. Llavors, tot el poble s’ajunta per recordar-lo i decideix passar a l’acció per fer realitat el somni de canviar el món i dur a terme la seva manera de pensar.

    Potser hauríem de tornar als costums d’abans. Ara vivim massa intensament i no tenim temps ni de seure una estona per fer tertúlia, encomanar un cremat, beure’ns-el a poc a poc a l’hora que la mar s’agrisa.

     

    Grup de nivell intermedi –  Manlleu (Alícia)

    Grup de nivell intermedi  – Torelló (Judit)

    Grup de nivell intermedi 2 – Vic (Montse Baqué)

    Grup de nivell intermedi 3 – Vic (Ariadna)

     

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició