• Any Pompeu Fabra – Mes de març

    Una mirada a la llengua i a la història. Mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari  Fabra.

     

    L’ATENEU BARCELONÈS

    Article de Llúcia Puig

    Es tracta d’una Associació de més de 150 anys que acompanya la socitat i la cultura catalana, amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual i per promoure l’activitat col·lectiva com ara conferències, debats, taules rodones, concerts, recitals, etc.

    Una sòlida oferta cultural de la qual en gaudeixen més de 300.000 persones cada any.

    Acull la biblioteca civil privada més important de Catalunya. Està formada per 250.000 documents i 1.800 títols de revistes.

    Acull també l’Escola d’Escriptura, la més important de l’Estat Espanyol en el seu gènere.

    L’Ateneu és sobretot un espai priveilegiat per participar activament, un altaveu plural, lliure i democràtic de la societat civil, al servei de la cultura i del país.

    Està ubicat al carrer de la Canuda, 6 de Barcelona i l’actual president és en Jordi Casassas i Umbert.

     

    L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC)

    Article de Santiago Molina

    L’IEC és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l’Acadèmia Catalana de les Ciències i les Humanitats. S’ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d’actuació són totes les terres de parla catalana.

    Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultual del país amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Intrnacional.

    Entre els seus projectes històrics més rellevants cal destacar l’expedició històricoarqueològica a la Vall d’Aran i la Ribagorça per recuperar tresors del romànic dels Pirineus i la creació de les Normes Ortogràfiques impulsades per Pompeu Fabra. També, la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, del Servei Cartogràfic i de la Biblioteca de Catalunya.

    Durant la dictadura franquista, l’IEC va continuar actuant en la clandestinitat, fins que el 1976 va ser reconegut de nou.

     

    ELS BOMBARDEJOS DE BARCELONA

    Article d’Emili Correcher

    Passaven vuit minuts de les deu de la nit del dimecres 16 d març del l938 quan els primers avions Savois S-81 de l’aviació legionària italiana amb base a Mallorca iniciaven el pitjor atac aeri que ha rebut mai la capital catalana. L’ofensiva aèria llançada per Mussolini ja havia començat just un any abans, el 16 de març de l937. Des d’aquesta data fins al 16 de març de l938 van bombardejar Barcelona en 31 ocasions. L’ONU es va limitar a condemnar els atacs, però no va fer res per evitar que es repetissin.

    Ara fa vuitanta anys d’aquests teribles fets, fins ara ningú ha pagat les seves responsabilitats, execpte els perjudicats. Ni les autoritats de la República Italiana ni l’Estat Espanyol s’han dignat a demanar perdó per aquella matança.

    Actualment les coses no han millorat i continuem veient com, vuitanta anys després, els estats continuen bombardejant civils a l’exIugoslàvia, a Crimea, a Síria, etc. I si convé, els estomaquen i després s’inventen delictes per justificar l’acció. L’ONU continua absent. I la consciència dels ciutadans?

    L’AVENÇ

    Article de Melani Guzmán

    L’Avenç, anteriorment l’Avens, va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1881. Començà com un modest butlletí fundat per Jaume Massó i Torrents. Un any després, el 1882, ja és una revista impresa que compta amb la col·laboració dels millors escriptors del moment, com Àngel Guimerà o Narcís Oller  que provoquen una evolució cap a posicions més de caràcter literari. Amb l’inici de la reforma ortogràfica, la revista adquirí certes actituds agressives, radicals.

    L’Avenç SL és una empresa cultural que, des de l977, edita la revista d’història i cultura que recull el nom de l’antiga capçalera. Des de la seva aparició és una revista de divulgació i de reconstrucció crítica del passat. Al l977, en la seva presentació s’hi afirmava: “En l’actual procés cap a la normalització de la cultura catalana, no hi podia faltar la publicació d’una revista d’història, sobretot si tenim en compte que la història ha estat un dels aspectes principals de la nostra cultura i que ha jugat un paper destacat en la nostra consolidació nacional”

    Article complet

  • Any Pompeu Fabra – Mes de febrer

     

    Una mirada a la llengua i a la història. Mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari  Fabra.

     

     

    EXCURSIONISME

    Article de Marta García

    L’excursionisme a Catalunya va ser en els seus inicis, a finals del segle XIX, una manera d’entendre l’oci.

    Les primeres entitats excursionistes de Catalunya neixen amb la voluntat de revalorar la història i la cultura catalanes. La primera entitat és l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, fundada el 1876. Entre els primers aficionats, hi podem trobar personalitats de relleu cultural i cívic com Jacint Verdaguer, Pompeu Fabra, etc. Els primers excursionistes són persones de classes benestant, vinculades a la burgesia catalana.

     En temps difícils, com les dues dictadures del segle XX, l’excursionisme a Catalunya va ésser un referent per a la salvaguarda del patrimoni cultural i lingüístic del país. Sota l’aparença d’excursions culturals s’hi amagava el desig de preservar la identitat pròpia dels territoris de parla catalana.

     

    Article de Giulia Detela

    A finals del segle XIX el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra portà a l’aparició de l’excursionisme o muntanyisme a Catalunya. El 1854 l’enderrocament de les muralles de Barcelona (que obligaven a retornar a la ciutat a una hora fixa) va afavorir l’interès per aquest esport. S’hi van interessar, entre altres, geòlegs, folkloristes, botànics, geògrafs, historiadors i arqueòlegs que començaren a fer viatges i recerques pel país amb l’afany de conèixer. Van néixer i créixer moltes associacions excursionistes.

    La Guerra Civil de l936/1939 i la postguerra significaren una gran recessió de l’excursionisme català. Moltes associacions desaparegueren, algunes per les restriccions pròpies de la postguerra i per la prohibició d’accedir a determinats massissos muntanyencs, i d’altres suprimides per llur caire patriòtic. El muntanyisme català passà a dependre del Consejo Nacional del Deporte i de la Federación Española de Montañismo, amb seu a Madrid, restant a Catalunya una anomenada Delegación Regional.

    A poc a poc el muntanyisme català s’anà recuperant amb la creació de noves entitats i amb la construcció de nous refugis. El 1963 fou autoritzada la creació de la Federació Catalana de Muntanyisme. A partir del anys seixanta, l’alpinisme català gira la vista cap a objectius europeus. I a partir des anys vuitanta, posa els seus ulls en l’Everest, el cim del món, on hi clavaran per primer cop la senyera el 23 d’agost de 1985.

     

    PRADA DE CONFLENT

    Article d’Ida Caridi

    La vila, capital de la comarca del Conflent, administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. És la seu de la Universitat Catalana d’Estiu, des de la seva fundació el 1968.

    Etimològicamet prada vindria del llatí, prat gran. La primera menció del nom data de l’any 843. En aquesta data Carles el Calb feu donació de la vila al Compte d’Urgell i de la Cerdanya i aquest la donà a l’abadia de la Grassa. I així va ser fins a la Revolució Francesa.

    Pau Casals i Pompeu Fabra, com altres catalans del sud, van ser-hi refugiats i hi van trobar recer durant el franquisme. Fabra és enterrat al seu cementiri i Pau Casals va ser l’impulsor el 1950 del festival de música que porta el seu nom.

     

    LA VILA DE GRÀCIA

    Article d’Ángeles Llive

    En un principi aquest territori depenia de Barcelona i estava escassament poblat. Entre els segles XVI i XVII va coincidir la instal·lació de tres convents a la zona i la construcció d’un seguit de torres promogudes per la burgesia barcelonina.

    Durant la primera meitat del segle XIX aquell petit nucli agrícola es va convertir en el poble més important del Pla de Barcelona. Gràcia es constituí en municipi independent el 1850. En aquell moment, la vila tenia més de 13.000 habitants. Al 1877 la seva població arribava als 33.000 habitants. La conveniència de la integració amb Barcelona es va plantejar cada vegada amb més força. A partir de 1880 van néixer projectes d’interès comú, com la construcció del passeig de Gràcia, que unia la vila amb la gran ciutat seguint l’antic camí. Quan finalment s’uní de nou a Barcelona, el 1897, Gràcia tenia quasi 62.000 habitants.

    Gràcia ha tingut des de sempre una activa vida política i social i un ric teixit d’institucions cíviques, culturals, recreatives i artístiques de gran arrelament popular.

    Article complet

  • Debatabat a Ràdio Caldes

    Aquí teniu l’enllaç al programa que es va emetre el dia 27 de desembre per Ràdio Caldes.

    Article complet

  • Caminada 2017

    Aquí podeu descarregar les fotografies de la caminada de dissabte. Si en teniu alguna que vulgueu compartir, envieu-me-la i l’afegiré a l’àlbum.

    I aquí, més fotografies!

    Article complet

  • Cap a la casa rural!

    Article complet

  • DEBATABAT a Ràdio Caldes

    Ahir vam gravar el programa DEBATABAT en commemoració de l’Any Bertrana a l’estudi de Ràdio Caldes.

    El programa s’emetrà el dia 27 de desembre a les l3.3o h pel 102.8 FM i després el podreu recuperar com a podcast a www.radiocaldes.cat

    Si cliqueu aquí, podreu veure i descarregar les fotos .

     

    Moltes gràcies a tots!

    Article complet

  • Han tancat la discoteca

    El barri Tranquil encara ho serà més. L’Associació de Veïns ha aconseguit que es tanqui la discoteca que hi havia a la plaça des de feia molts anys.

    I tu, què en penses?

    Article complet

  • On em recomanes que vagi?

    Tria un lloc de Catalunya que coneguis i fes-ne una ressenya per a la resta de la classe.

    Article complet

  • El carnet de boletaire

    S’ha de pagar per entrar al bosc? S’ha de pagar per collir bolets?

    Article complet

  • Hola!

    Article complet

Cursos


Per fer-ne més


Per resoldre dubtes


Informació del CPNL


Arxius


Comentaris recents


Curs 2017/2018