• Els comentaris en un blog

    Terra Alta

    El sector del vi es mobilitza en contra de la construcció de tres nous parcs eòlics a la Terra Alta

    El projecte preveu la implantació de 30 aerogeneradors als municipis de Vilalba dels Arcs, La Pobla de Massaluca i Batea

     

    El món del vi a Catalunya, amb el Consell Regulador de la DO Terra Alta al capdavant, s’està mobilitzant molt preocupat contra els projectes de parcs eòlics a la Terra Alta, on s’acaba de fer un manifest per part de persones, empreses i associacions. Estan contra el projecte de construcció de tres nous parcs eòlics als municipis de Vilalba dels Arcs, La Pobla de Massaluca i Batea. El projecte preveu la implantació de 30 aerogeneradors a la zona, que se sumarien als ja implantats en els set parcs concentrats en els municipis del nord de la comarca, on la massificació eòlica ja és una realitat. Els parcs en qüestió són els de Tres Termes, Punta Redona i Los Barrancs, als quals es pretén afegir una subestació elèctrica i una línia d’evacuació (sis projectes tècnics en total).

    La patronal dels vins catalans, l’Associació Vinícola Catalana que presidix Valentí Roqueta, ha donat suport a la mobilització. Ja diu el refranyer català que ‘Celler que ressona, el vi se n’adona’. I és que els aerogenadors (el que popularment es coneix com a molins de vent), a més del seu innegable impacte visual, fan un gran soroll. No estan en contra de les energies renovables però es lamenta que “aquesta implantació eòlica s’ha portat a terme sense una gestió sostenible del territori i sense valorar a fons l’efecte dels impactes derivats de l’acumulació massiva d’infraestructures eòliques i energètiques”. El president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, diu que “ningú pot posar en dubte la solidaritat demostrada fins ara per la comarca de la Terra Alta en el desenvolupament energètic del país”.

    Nació digital 21/07/2017

     

    Article complet

  • El paisatge que més m’agrada

    Article complet

  • Any Fabra – Mes de novembre

     

    Quinzena Fabra a Caldes de Montbui del 5 al 18 de novembre
     Quinze dies de cultura que l’Ajuntament i el CPNL ofereixen en honor a Pompeu Fabra pels 150 anys del seu naixement
     Article de Rosa M. Mir

    En aquesta quinzena cultural, del 5 al 18 de novembre, tant l’Ajuntament de Caldes de Montbui con l’Oficina de Català se sumen a l’Any Pompeu Fabra amb uns actes per commemorar els 150 anys del naixement del Mestre i els 100 de la publicació de la seva Gramàtica catalana.

    Del 5 al 18 de novembre. De dimarts a diumenge, d’11.30 a 13.30 h i de 17.00 a 21.00 h. ExposicióPompeu Fabra. Una llengua completa” Al Centre, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui.

    Conferència dijous 8 de novembre a les 19.00 h a l’espai Can Rius. Sala de les Cuines. A càrrec de Mònica Montserrat, consultora a la OUC  i creadora de la Ruta Pompeu Fabra.

    Representació teatral dijous 15 de novembre a les 19.00 h a l’Espai Can Rius. Sala de les Cuines. “Pompeu Fabra: jugada mestra!” Idea, text i interpretació: Òscar Intente.

    Tots aquest actes commemoratius seran gratuïts per al públic.

     

    Conferència de Mònica Montserrat

     

    Alumnes del curs S1 al final de la conferència en conversa amb Mònica Montserrat i David Paloma, creadors de la Ruta Pompeu Fabra

    Detall de l’exposició

     

    Ôscar Intete a “Pompeu Fabra: Jugada mestra”

    Article complet

  • Any Fabra – Mes d’octubre

    Fonda d’en Peret
    Article d’Esther Medrano

     

    L’any 1912, Pompeu Fabra va arribar a Badalona amb la seva dona i les filles, perquè va ser cridat per formar part de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

    Provenia de Bilbao on havia començat a fer de professor. Un cop a Badalona es va allotjar a la Fonda d’en Peret, ubicada a la plaça de la Vila fins que no trobaren una casa.

    Informació que m’ha facilitat l’Arxiu de Badalona:

    La Fonda d’en Peret, on inicia la seva vida a Badalona, actualment no és una fonda. Els baixos són establiments comercials i els pisos són residències privades. Es manté, però, la façana i ara està marcada com el punt 1r de l’itinerari que es pot seguir a la ciutat en motiu de l’Any Fabra.

    I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
    Article de Vanesa Medina

    Cal destacar la dimensió que  va adoptar el Congrés, celebrat a Barcelona del 13 al 18 d’octubre de 1906, equiparable als dos conceptes que solen definir la personalitat catalana: el seny i la rauxa i que també són, sens dubte, extrapolables a la figura del seu creador, Antoni M. Alcover.

    El seny es trasllada a les sessions acadèmiques i la rauxa a les activitats culturals i participatives de caràcter festiu.

    Un fragment de la crònica de la inauguració publicada al setmanari Poble Català:

    La mirada de l’espectador s’estenia joiosament per la sala, plena de claror, sobreixenta de públic, caldejada d’entusiasme. Les dames catalanes, les nostres dones hermosíssimes hi estaven representades brillantment. Les localitats eren insuficients per a enquibir la multitud que traspassà la la portalada del teatre Principal.

    Entre la concurrència s’hi veien les més distingides personalitats de la nostra capital i de les comarques catalanes. Els amics se saludaven i s’estrenyien les mans i es deien franques paraules d’alegria. Una remor febrosa ressonava en el local. Allà es rebia la impressió d’un poble renaixent, aplegat per l’amor a la parla nacional, al verb robust de la seva ànima esperançada.”

     

    I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
    Article de Rosa Delgado

    L’objectiu principal del Congrés fou orientar els estudis sobre llengua catalana i poder redactar una gramàtica de la llengua. En el Congrés també es va acordar la codificació ortogràfica i l’encàrrec de redactar el diccionari. Gràcies a aquests acords, la llengua s’unificava i els criteris es van poder difondre sense gairebé oposició arreu dels territoris de llengua catalana.

    Article complet

  • Any Fabra – Setembre

    Carta als nebots
    Article de Giulia Detela
    1. Un dia Fabra havia d’escriure una carta als seus nebots i mentre escrivia “Queridos sobrinos” es va adonar de l’artificiositat que representava l’ús del castellà escrit quan ells sempre es parlaven en català.

    Aquest fet va ser el detonant de la seva determinació d’escriure una gramàtica catalana. Una de les coses que fan admirar Fabra és la claredat interior i la decisió ferma de trencar aquest costum d’escriure en una llengua diferent de la que es fa servir parlant.

     

    Pompeu Fabra: Detalls i curiositats explicats per la seva filla
    Article de Diana Fernández

    Carola, la seva filla, el descriu com “un home hospitalari i obert, discret i alegre”. Fabra no concebia la persona sense sentit de l’humor. Era aficionat a la música clàssica i a l’art, fumava en pipa i escrivia sempre a mà.

    Fabra era molt llaminer, fins al put de menjar-se tot sol una barra de torró de Xixona. El seu mitjà de transport preferit era el tramvia. No suportava els renecs, deia que “empastifaven l’idioma”.

    La biblioteca de casa seva va ser cremada després del seu exili. Carola recorda que van tenir una minyona comunista i que, sense saber-ho, parlaven de comunisme en la seva presència i que aquest fet els va salvar la vida.

    Fabra i la seva família van residir a Prada de Conflent. La seva filla ho recorda com un lloc on s’ho van passar bé, “no menjàvem, però rèiem”. La situació econòmica no va millorar fins que va rebre l’import d’un premi que el govern francès donava als savis d’Europa.

    Els últims anys de la seva vida va formar part d’un govern català a l’exili, tot i que ell no es va interessar mai gaire ni per les pessetes ni per la política. Carola recorda que abans de la mort del pare li havien fet un homenatge a Prada al qual van assistir intel·lectuals francesos i exiliats republicans. El dia dels seu enterrament sonava Bach de la mà de Pau Casals.

     

    Article complet

  • Any Fabra – Mes d’agost

    Aquest mes us proposem dos enllaços interessants per conèixer quins actes s’han programat en motiu de l’Any Fabra, per conèixer la figura de l’ordenador de la llengua i per jugar una estona.

    Premeu sobre les imatges:

    Any Pompeu Fabra

    Portada Passatemps Fabra. Dificultat 1

    Article complet

  • Any Fabra – Mes de juliol

    La Mancomunitat de Catalunya
    Article de Paquita González

    La Mancomunitat de Catalunya va ser uns institució activa des del 1914 fins al 1925 que agrupava les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures: camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència i va fer importants inversions en cultura i educació.

    També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals i va introduir millores tecnològiques i va impulsar els ensenyaments tècnics necessaris per desenvolupar el món agrari i el món industrial. A la nostra vila, la prova de tot això és la construcció de la Torre Marimon.

    Des del punt de vista polític, representa el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat territorial de Catalunya d’ençà del 1714. Enric Prat de la Riba va ser-ne el primer president, fins  a la seva mort el 1917. El va succeir Josep Puig i Cadafalch que fou destituït després del cop d’estat de Primo de Rivera. L´últim president, els anys 1924 i 1925, va ser Alfons Solà i Argemí, que va ser imposat pel règim colpista fins al desmantellament definitiu de la institució.

     

    Curs Intermedi 3

     

     

    Els Jocs Florals
    Article de Marjorie Reyes

    Els Jocs Florals, també anomenats de la Gaia Ciència, eren un certamen literari instituït a Tolosa l’any 1323. Per desig del rei Joan I, el consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins a les darreries del segle XV.

    L’any 1859 els Jocs Florals van tornar a celebrar-se gràcies a la iniciativa d’Antoni Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres primers premis ordinaris: la Flor Natural, o premi d’honor, l’Englantina d’or i la Viola de plata. Així, es converteixen en una plataforma imprescindible per als autors de l’època, especialment per als poetes.

    Els Jocs, que també atorgaren premis a narracions i novel·les, van servir per prestigiar la llengua i la literatura catalanes davant de la societat. També van servir per intentar solucionar alguns des greus problemes amb què s’enfrontava la literatura de l’època: la necessitat de fixar una ortografia, d’establir els criteris de la llengua literària, etc. El mallorquí Marià Aguiló es va esforçar perquè aquest certamen servís de plataforma de defensa de la unitat de la llengua.

     

    Enric Prat de la Riba
    Article de Jimena Trujillo

    Va néixer el 29 de novembre de 1870 a Castellterçol i va morir l’1 d’agost de 1917. Va ser un polític i escriptor de pensament catalanista. De fet, es considera un dels pares teòrics del nacionalisme català. Es va llicenciar en Dret i va exercir de periodista i d’assagista. El 1907 va presidir la Diputació de Barcelona i quan es va crear la Mancomunitat de Catalunya, va ser-ne president fins a la seva mort.

    Una de les seves obres cabdals fou La nacionalitat catalana en què defensava la idea d’un estat català dins d’una futura federació espanyola o, fins i tot, ibèrica.

     

    Article complet

  • Any Fabra – Mes de juny

    Una mirada a la llengua i a la història

     

    Aquest mes hem fet servir molt el diccionari.

     

    Les deu paraules més boniques en català
    Article de Ferran Giménez

     

    XIUXIUEJAR – Parlar en veu molt baixa, gairebé imperceptible. Li va xuixiuejar a l’orella paraules dolces.

    AIXOPLUC – Lloc on posar-se o on es posa alguna cosa a cobert de la la intempèrie, d’un perill.

    CALIU – Resta d’un foc quan, acabada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Figuradament, escalfor, companyonia.

    TENDRESA – Qualitat de la persona que mostra afecte i estimació.

    LLIBERTAT – Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, una disciplina. Lluitar per la llibertat d’un país. Posar en llibertat un pres.

    MOIXAINA – Gest d’amor i d’afecte que es fa passant la mà per la cara o pel cos. La mare feia moixaines a l’infant.

     

    Les deu paraules més boniques en català
    Article de Melani Guzmán

     

    AMANYAGAR – Fer tornar manyac, especialment amb carícies, afalacs. Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia.

    ENRAONAR – Parlar dues persones o més entre elles. Discutir, examinar… en una conversa.

    GINESTA – Arbust de la família de les papilionàcies de tiges verdes, fulles petites, flors grogues i molt oloroses i llegum negre quan és madur.

    ATZAVARA – Planta de la família de les agavàcies, d’una gran talla i fulles carnoses molt grosses, espinoses a les vores. A Catalunya es produeix aloe vulgaris que és l’atzavara pròpia, però que no s’utulitza per extreure’n el sèver.

     

    Tirallonga de monosíl·labs
    Elemental 3

     

    Hem fet servir el diccionari per comprendre tots el monosíl·labs del poema de Pere Quart i al final n’hem fet la nostra pròpia versió:

    Curs Elemental 3

    I tu, què vols?

    Un xic de por

    i un poc de cor.

    I un xic de sol

    i un poc de gel.

     Un poc de veu

    i un poc de mot.

    Vull ser: llum? fosc?

    verd? mar? res? tot?

    Ei, si pot ser.

     

    Article complet

  • Any Pompeu Fabra – Mes de maig

    Una mirada a la llengua i a la història

    Mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari Fabra

    La Secció Filològica de l’IEC

    Article de Joan Gregorio

    La Secció Filològica és una de les cinc seccions de l’Institut d’Estudis Catalana (IEC). Fou creada juntament amb la Secció de Ciències l’any 1911 i compleix des d’aleshores la funció d’acadèmia de la llengua catalana que té encomanada l’Institut.

    La composició inicial de la Secció la integraven dos grans lingüistes: Antoni M. Alcover, que fou el primer president, i Pompeu Fabra, que esdevindria el principal descodificador de la llengua catalana. Al seu costat hi figuraven tres escriptors: Àngel Guimerà, Joan Maragall i Josep Carner, que en fou el secretari.

    A la secció li correspon:

    -L’establiment de la normativa lingüística

    -La investigació i l’estudi científic de la llengua

    -El seguiment del procés de normalització en el conjunt de les terres de llengua i cultura catalanes

     

    L’Exposició Universal de 1888

    Article d’Ida Caridi

    Es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d’abril i el 9 de desembre de 1888 i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues  grans exposicions internacionals que se celebraren a Barcelona, la segona al 1929.

    La inauguració oficial  la va presidir el rei Alfons XIII, que tenia dos anys, i la reina regent, Maria Cristina, la princesa d’Astúries, Maria de las Mercedes, el president del consell de ministres, Práxedes Mateo Sagasta i l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet.

    El 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític i la primera a nivell industrial. L’exposició tenia una superfície de 380.000 metres quadrats i l’Arc de Triomf era la porta d’entrada. El recinte s’estenia pel parc de la Ciutadella fins al lloc on avui s’ubica l’Hospital del Mar.

    Es va considerar tot un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic, tot i que va acabar amb un dèficit de sis milions de pessetes, i per la projecció internacional que va donar a la ciutat. Es considera com el primer pas d l’economia catalana cap a l’europeïtzació.

    Aquesta exposició va passar a la història com un model de desenvolupament que posteriorment la ciutat va tornar a aplicar: l’Exposició Internacional de 1929, els Jocs Olímpics de 1992 i, recentment, el Fòrum Universal de les Cultures l’any 2004.

    Article complet

  • Any Pompeu Fabra – Mes d’abril

    Una mirada a la llengua i a la història

    Mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari  Fabra

     

     

    A COR QUÈ VOLS
    Article de Diana Fernández

    El pare i mestre de la llengua catalana, Pompeu Fabra, deia que les frases fetes donen caràcter a la llengua. Una cosa és el sentit literal de les paraules i una altra és el sentit figurat amb el qual s’utilitzen al parlar. És conegut que en totes les llengües hi ha expressions, fins i tot paraules, que no tenen traducció en una altra. Pot ser que cada cultura tingui formes convencionals de percebre el món?

    Avui parlarem d’algunes farses fetes. La primera, a cor què vols. Aquesta expressió indica plenitud. A les persones que he preguntat, el primer exemple que m’han posat ha sigut de menjar i després d’hospitalitat. També es diu a cor què desitges, amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable (Diccionari.cat)

    Altres frases fetes. Tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen, tanta feina i tan pocs recursos o tan poques ganes.

    Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. L’era està associada a  les cases de pagès amb l’entrada dels animals, al costat de la porta. Vol dir que si no vols una cosa no t’hi exposis.

    Faltar un bull o fer-se l’orni, relacionades amb la bogeria.

    Déu-n’hi-do, que es diu quan el que passa és molt greu.

    De mica en mica s’omple la pica, tal faràs tal trobaràs, al cul del sac trobaràs les engrunes, estàs més brut que el pal del galliner i els catalans de les pedres en fan pans.

     

     

    JOSEP M. DE SAGARRA
    Article d’Esteban Bisignani

    Nascut el 5 de març de 1894 a Barcelona. Va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor al català. Fou l’autor d’obres dramàtiques molt populars i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Entre les seves obres de teatre destaquen, entre moltes d’altres: La filla del Carmesí, La corona d’espines, L’Hostal de la Glòria, El cafè de la Marina,  La Rambla de les floristes,  La ferida lluminosa,  La fortuna de Sílvia o Galatea.

    Entre les novel·les, destaca especialment Vida privada. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l’octubre de 1932 on Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d’aquell temps, i  que va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i perquè es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer.

     

    MÉS FRASES FETES
    Article de Daniel González

    Beure’s el seny: perdre fins la raó, fer insensateses.

    Clavar un juli: Donar un cop a la cara.

    Embolicar la troca: Complicar les coses.

    Fer cada de tres déus: Fer cara seriosa o d’irritació.

    No dir ni pruna: No dir res.

    Parlar foradat: Parlar sense mesura.

    Riure per les butxaques: riure molt.

    Saber més que el llibre de les set sivelles: Saber molt.

    Tenir un perdigó a l’ala: Ser una mica boig.

    Veure’s el llautó: Revelar  que hi ha alguna cosa enganyosa.

    Article complet

Curs 2018/2019


Curiositats


Cursos


Arxius