1. yo

    26 febr. 16
    16:33 #

    Avui dia encara recordo la teva mirada el dia que ens vam conèixer en el fabulós Cinema “El Prat” al nostre poble de naixement.
    Aquells dies en aquelles muntanyes rocoses, arbres eixerits i florits, amb una gran diversitat de colors, van ser els moments més especials, impactants i fascinants de la meva vida que vaig passar amb la teva companyia.
    D’això fa més de 20 anys, la meva memòria té la teva imatge reflectida des d’aquell primer dia, exactament fa 7435 dies. Dia i nit somio amb tu, en poder estar al teu costat, passant l’alba i el vespre, veient com el sol surt i s’amaga darrere de l’horitzó, observant com es mouen el núvols de l’oest a l’est, del nord al sud, com s’amplia la base del núvol… com formen dibuixos de fantasia (cors, estrelles, jardins de flors..).
    Ja no puc dir que estic només enamorat de tu, ara ja puc dir-te que t’estimo, que el meu cor s’ha fet el doble de gran i fort, que pateixo cada nit, que em batega el cor quan et veig, quan parlo amb tu, quan passem algun dia xerrant de les nostres coses, dels instants que ens mirem.
    Vull que sàpigues que el meu cor és teu per sempre, i m’encantaria que el teu fos per mi, per tota la vida. ¡T’estimo com mai t’estimarà ningú¡

  2. Santi Torru

    27 febr. 16
    11:12 #

    (Català S1). La carta: Algú es declara Febrer 2016

    Una actriu va memoritzant un text d’un monòleg. I just abans de representar el primer acte, observa una carta que sobresurt per sota la porta del camerino. Obrint el sobre, reconeix la lletra de l’escrit a mà i li recorda a un amor platònic, llunyà. Astorada va llegint: “La vida és una mena de representació teatral, on només ens queda donar llum allò que desitgem de cor. M’he adonat d’això últim, amb el fet retrobar-me amb la teva figura en la present obra. I en la qual seguint assajos i sessions, he modelat un sentiment amorós creixent que em convida a ser-ne part”. Il·luminada per una llum zenital al mig de l’escenari, va alçant la carta i de cara el públic exclama: “Sembla que el destí, m’ha convocat per entrar a les portes d’una fonda i fervent declaració amorosa. L’amor va més enllà de la celebració corporal. Així es diu, que l’ànima només s’entrega una vegada. Sense fugir del present guió, m’enllaçaré en aquest precís instant, on m’adono de com l’obra que comença pren cos”.

    Santi Torruella.

  3. Mª Àngels Díaz

    28 febr. 16
    18:41 #

    S’ha fet de dia, obro els ulls, m’enlluerna la claror d’un raig de sol, i noto la seva escalfor a la pell. Somric feliç, és dimecres i sé que et veuré.
    Fa sis mesos que cada dimecres i divendres véns a la nostra llibreria. Però els dimecres són especials. Disposes de més temps per romandre amb mi, mirant mapes del món, consultant llibres de viatges, compartint experiències i aventures viscudes en altres indrets.
    Em vesteixo pensant en tu, vull estar bonica per tu. Em penjaré al coll al llàgrima de cristall que em vas regalar. Encara recordo , com si fos avui, el desig en els teus ulls i la tendresa amb què em vas agafar les mans quan me la vas donar. Tot el meu cos va tremolar amb el contacte de les teves mans. El meu pare diu que em brillen molt més els ulls i que, segurament, tu hi deus tenir alguna cosa a veure, especialment quan em quedo palplantada, com un badoc, mirant la porta esperant que entris.I no sóc capaç d’escoltar el que em diuen i tot em cau de les mans.
    Tots els dimecres són especials, però aquest ho serà més encara perquè et donaré aquesta carta per dir-te que t’estimo. I que en lloc de somniar amb tu he decidit que vull viure amb tu i acompanyar-te en els teus viatges i aventures arreu del món.

  4. Carmen L.

    28 febr. 16
    18:57 #

    Bona tarda a tots i totes,

    En primer lloc agrair-li al Sr. Ferrer, responsable de l’organització d’aquesta fantàstica obra que accedís a la meva participació. És un honor per mi estar aquí aquesta tarda amb tots vostès.

    Avui és un dia molt especial per mi, per fi m’atreveixo a confessar els meus sentiments a Sandra, sí Sandra a tu. Tu, dona bellíssima que està asseguda a la segona fila. Porto temps intentant demostrar-te amb fets el que en mi desperta la teva sola presència, tu encara no t’has adonat del que jo sento per tu, però no et preocupis, no és gens dolent, al contrari, per tu sento admiració, passió, un afecte enorme que no puc descriure.

    Sí, per fi ha arribat l’anhelat moment pel qual he passat tantes nits en vetlla, pel qual he sospirat durant els últims mesos desitjant reunir forces i valor per poder di-t’ho. T’estimo més que a res en aquest món, més que a la meva pròpia vida…

    Desconec què passará després d’aquesta declaració, però em sento tan i tan afortunat que la vida m’hagi brindat l’oportunitat de conèixer a una dona com tu, Sandra… M’agradaria protegir-te fins que m’aconsegueixi la vida… em donaràs una oportunitat?

    Fins aquí la meva intervenció, moltes gràcies a tots per ser testimonis de la meva declaració,

    Salutations,
    Jaume

  5. Àngels Jiménez

    29 febr. 16
    10:42 #

    Hola,

    Quan hagis llegit aquesta carta coneixeràs la persona més enamorada del món. Aquesta és la meva història real.

    Un dia va entrar en el meu entorn una persona de que des del moment que la vaig veure, n’estic enamorat cegament. -Vaig tenir la sort i la no sort- Per una banda perquè va entrar en el meu entorn i per l’altra perquè ella ja tenia un enamorat.

    Sempre he volgut dir-li tantes coses…. I avui serà el moment de desvelar el meu secret.

    Tu has sigut i ets per a mi la persona més guapa, més atractiva, més intel·ligent, mes sexi….sobre tot quan en les festes et posaves a ballar amb aquest estil tan fi i elegant que tens. No només m’enamoraves a mi, enamoraves a tots i totes amb la teva alegria i simpatia. Quan passava això feia dues respiracions profundes i marxava, era el millor que podia fer!!
    No sé com durant tots aquests anys m’he pogut resistir sense expressar-te el meu sentiment. Suposo que perquè soc un home amb cap i peus i molt respectuós.
    sembla mentida que hagin de passar desgràcies per una banda perquè s’obrin esperances per l’altra. ja que aquesta l’hem patit tots dos. Tu i Jo!!

    Ara que el meu germà ja no és amb nosaltres i, que el dolor ha passat una mica, et declaro l’amor tan profund que sento per a tu.

    -No em preguntis perquè t’estimo, hauria d’explicar-te perquè estic viu-

    -Sigui quina sigui la pregunta, amor seria la resposta-

    Per acabar et dic que on hi ha un gran amor sempre es produeixen miracles. Espero i desitjo que aquest miracle el tingui a prop meu.

    T’he estimat, t’estimo i t’estimaré.

    El teu cunyat,

    Vicenç

  6. Gloria Grau

    29 febr. 16
    22:49 #

    Estimada Irene,
    La primera vegada que vaig trepitjar un teatre, vaig quedar meravellat. Aquells palcos amb butaques de vellut vermell, el sostre ple de vitralls que, combinat amb els llums, donava la sensació que estaves dintre d’un palau.
    Quan es va enlairar el teló i vas aparèixer a l’escenari em vaig quedar bocabadat, allà estaves tu amb aquella figura alta i esvelta, que es movia com una ploma. Portaves un vestit llarg atrevit que transparentava la teva figura, els teus ulls tendres de color blau cel desprenien dolçor. Els teus cabells llargs, rossos i esbullats que et queien com si fossin una cascada per sobre les espatlles, el teu nas no era ni petit ni gran, però t’esqueia amb la teva cara rodona, i la teva boqueta petita de pinyonet …en fi, una dona normal amb una bellesa increïble. Quan vas començar a recitar poemes amb aquells llavis sensuals i una veu que et transportava com si anessis a dalt d’un núvol, va ser una obra increïble.
    Espero tornar a veure una altra obra de teatre per poder-te veure de nou.
    El teu admirador incondicional.
    Pau

  7. Joan Viñas

    01 març 16
    16:54 #

    Estimada meva,
    Ens fem falta l’un a l’altre, som dues persones que ens uneix l’amor i l’amistat, vaja com dues gotes d’aigua. Ens posem d’acord en quasi tot, quan volem anar al cine, al teatre, a futbol -encara que a tu no t’agrada gaire!- quan anem de botigues -a mi no m’agrada gens-. Però quan parlem d’anar de “finde”no ens posem massa d’acord, igual que quan parlem d’anar de vacances. Tu vols platja i jo muntanya. Però això sí, som dos bons pilars que estem units, ens avenim i per als nostres fills som una parella exemplar.Les nostres famílies sempre voldrien estar amb nosaltres, però sempre hi ha el cunyat o cunyada torracollons que mira d’espatllar el bon rotllo. Per als nostres amics també som bons amics i s’emmirallen en nosaltres.
    En fi, estimada, no canviïs mai i segueix aixi i jo miraré de ser com sóc.
    Un petó del teu estimat.

    Joan

  8. maria rosa

    01 març 16
    17:57 #

    Començaré per dir que més enllà d’ una declaració d’amor també es una declaració d’intencions, des que et vaig conèixer , en una tarda vespre de finals d’agost en què sovint fan tempestes i ruixats , i vaig entrar en aquella sala de jocs per aixoplugar-me, els teus ulls grossos i foscos es clavaren en mi.Et vaig preguntar llocs on pernoctar i tu m’adreçares uns quants menys al lloc on et trobaves tu .però el destí capritxós com és va fer que ens trobéssim. Però sempre hi ha un però, tu eres una nena , jo ja havia vist molt de món. El temps passa massa lent pel que estima i desitja el que vol,tu en aquest anys vares créixer per convertir-te en la persona que jo volia al meu costat .
    Avui els ruixats i tempestes s’han diluït i el miler de quilometres que ens separaven són un record.Ja estem junts, tot i que jo ja sabia que aquella tarda d’agost m’havia quedat aquí per sempre.

  9. Oriol Nieto

    02 març 16
    16:41 #

    Hola, Leia,

    Des del primer dia que et vaig veure en aquell bloc de detenció AA23 dins de l’Estel de la Mort no he deixat de pensar en tu. Pot ser que la primera impressió que vas tenir de mi no fos molt bona ja que portava posada una armadura de soldat d’assalt i el meu company wookie i jo no paràvem de fer crits i de matar imperials per aconseguir treure’t amb vida de les mans del maleït Imperi Gal·làctic, però a poc a poc i després d’arribaral Falcó Mil·lenari vaig notar com la teva actitud cap a mi anava canviant positivament encara que estiguessis ocupada consolant a Luke per la pèrdua del seu gran mestre i manejant la nau per escapar dels caça sentinelles TIE.
    Tens unas personalitat molt enèrgica, Leia, i un brillant intel·lecte, encaixaràs perfectament liderant l’Aliança Rebel. et necessiten.
    Pot ser que si ens haguessim donat temps per conèixer-nos més hauríem arribat una mica més enllà, quie sap, però jo haig de saldar un deute i tu ara ocuparàs un càrrec que t’ocuparà gariabé per a tota la vida.

    Fins aviat princesa.

  10. carlos

    07 març 16
    8:38 #

    Estimat Leo,

    Encara recordo la primera vegada que et vaig veure,semblaves tant fràgil,tìmid i insegur en aquell plató de televisió.
    Aleshores ja produïes gran admiració en totes les persones que hi havie al teu voltant, jo inclòs.
    Ham passat molts anys i el temps se m’acaba i no vull deixar aquest món sense confessar-te els meus sentiments.
    Quan érem companys de professió els reconeixements del públic,dels mitjans de comunicació i dels experts,gairebé sempre eren per tu i això produïa un gran patiment dins del meu cor.
    Jo també rebia premis,però quan tornava a casa estava sol i pensava en tu, era impossible compartir la meva alegria amb tu porquè estaves sempre ocupat gaudint de costellades amb els teus amics,sobretot l’uruguaià i el brasiler.
    Tot s’acabarà més d’hora que tard,sóc vell,estic malalt a punt de morir-me i no vull marxar sense dir-te que sempre t’he estimat, t’estimo i t’estimaré.
    Sempre teu,

    Cristiano.

  11. Carme R.

    14 març 16
    18:47 #

    Estimat,

    Han sigut tantes les vegades que he pensat en aquell vol on les nostres vides es van creuar!
    Havia de ser un viatge com tants altres, però tu estaves allà, assegut al meu costat, i quan els nostres ulls es van trobar, jo vaig saber que una aventura molt especial estava a punt de començar.
    Vam parlar, vam començar a conèxer-nos i la màgia de l’amor ens va envoltar fins a arribar al nostre destí. Des de llavors he gaudit de cada moment que hem passat junts. Han estat tan especials i plens d’emocions i sentiments que ja no puc pensar com seria la vida sense tu.
    Haig de dir-te que m’has robat el cor! Cada separació, per més curta que sigui, es torna insuportable i dolorosa.
    Avui, desprès d’un any, en aquesta data tan especial, quan la nostra història està en el punt més culminant, vull demanar-te que no marxis, estigues al meu costat, i junts de la mà seguirem fent camí cap a un mateix destí.

Curiositats


Cursos


Arxius