• Ressenyes de cuina

    Aquí hi trobareu informació d’on provenen, on es mengen, quan, quins són els ingredients principals… i altres curiositats de diversos plats de cuina i de productes d’alimentació.

  1. IRMA

    15 març 17
    17:28 #

    EL “TIRAMISÚ”

    No es tracta d’una recepta tradicional, sinó d’unes postres modernes que sorgeixen als anys cinquanta a la regió italiana del Venetto, més concretament dels seus bordells de Treviso. La madame oferia als clients el dolç, tot dient amb cortesia aquestes paraules emblemàtiques: Apa, pren xato, que et dono una cosa que “te tira su” (tirar amunt).

    La recepta original d’aquestes postres no portava formatge Mascarpone ni cap tipus de nata -poc apropiat per al negoci- a causa dels seus efectes secundaris, somnolència i digestió pesada. El Tiramisú va quedar-se a ‘l’atur’ per culpa de la llei d’abolició de les cases de tolerància, però l’any 1968 va ser inclòs al menú de la cadena de restaurants Toulá, esdevenint-se popular a molts altres llocs del món.

    Avui dia, el Tiramisú, són unes postres fredes de cullera. No existeix una recepta única d’elaboració, sinó variants a partir dels ingredients base: ous, sucre, cafè, cacau en pols i bescuit Savoiardi; amb diferents presentacions que poden incloure: galetes, nata, formatge o amaretto.

    1. Mónica

      19 març 17
      16:31 #

      Molt bons articles Carme !!!! Jo vull la recepte del Tiramisú sisplau

  2. Carolina Rodríguez Gómez

    16 març 17
    10:09 #

    LA SOPA DE CEBA

    Aquesta és una recepta de les tantes que es feien en èpoques d’abstinència. Considerada antigament com a plat humil, s’elabora amb unes quantes cebes, mantega o oli vegetal, aigua o brou i alguna llesca de pa dur.

    Actualment es serveix com a entrant en molts restaurants europeus, normalment “a la francesa”, que consisteix en posar formatge a sobre el pa i a continuació es gratina i es crea una daurada i cruixent crosta a la superfície.

    Aquesta versió apareix per primera vegada al segle XVIII a l’antic mercat d’abasts, Aux Halles, amb el nom de “Soup d’oignons aux Halles”.

  3. Josep

    17 març 17
    8:02 #

    PAELLA D’ARRÒS

    Es tracta d’un guisat d’arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre el foc. La recepta és originària de l’Albufera de València i el nom li ve de la paella de ferro necessària per a coure l’arròs. Va començar a agafar aquest nom al segle XIX, tot i que ja es cuinava bastant abans.
    Era un plat de la gent humil del camp que es podia fer amb quatre coses que es tenien a mà, a banda de l’arròs: una miqueta de carn de conill o de pollastre, verdura, aigua, sal i safrà.
    Es pot menjar tot l’any, ja que els ingredients es poden aconseguir sense problema en qualsevol temporada de l’any. Tot i que es pot menjar qualsevol dia de la setmana és costum menjar-la els dijous o els diumenges. Es diu que l’origen de menjar-la els dijous va ser com a tàctica comercial dels bars i de les cantines per atraure més clientela aquest dia, de menys afluència, ja que la paella era un plat estimat i apreciat.
    Hi ha diversos tipus de paella – la valenciana, la marinera o de marisc, la mixta, l’arròs del senyoret i més – i en totes elles l’ingredient comú és l’arròs i la resta – des del brou fins els cargols – varien en funció del tipus que es vulgui cuinar.

  4. josefina

    19 març 17
    18:44 #

    Pa amb tomàquet

    Aquesta recepta és senzilla en el concepte, en l´elaboració. Malgrat la simplicitat, els seus ingredients són fonamentals en la nostra cuina, a més a més són bàsics en tota la gastronomia Mediterrània.
    Nèstor luján va escriure que possiblement l´origen del pa amb tomàquet l´hauríem de trobar en les cases de pagès, com una manera d´aprofitar el pa sec i els excedents de tomàquets de l´estiu.
    El tomàquet va ser introduit a Europa pels descobridors d´América al segle XVI però no es va admetre com a hortalissa comestible fins al segle XIX . Aquesta troballa es va estendre per tota la Mediterrània, les Balears, algunes zones d´Aragó, alguns pobles de Llevant, Malta i el sud d´Itàlia.
    Un antecedent de mular el pa amb tomàquet podria ser el pa amb vi. Com pamboli, [pa amb oli], amb antecedent de l`època romana i de la qual hi ha una varietat mallorquina pamboli amb tomàtiga com ens explica en Pere Sans en el seu llibre Cuina Catalana de veritat.
    En els paísos del nostre entorn.La pissaladière marsellesa, una senzilla pizza italiana o la penzanella són representacions d´aquesta combinació farina i tomàquet. Però varen ser els catalans que varen ajuntar aquest ingredients d´una manera molt senzilla. Una llesca de pa, tomàquet, oli i sal.
    El pa amb tomàquet admet tantes varietats com a gustos.N´hi ha que els agrada amb xocolata, amb sobrassada, banda amb banda amb embotits amb pernil, amb pa anglès.

  5. dolors

    20 març 17
    18:20 #

    L’ànec a la taronja
    Una recepta clàssica i poc freqüent: l’ánec amb taronja ( canard à l’orange ) és un rostit aromatitzat amb taronja conegut arreu del món. Possiblement d’origen francés.Cadascú hi
    dóna el seu toc personal.
    L’ànec és un animal que es va domesticar fa més de 4000 anys. S’han trobat algunes representacions de l’ànec en l’antic Egipte. Hi ha més de vuitanta varietats d’ànec.
    D’aquell temps ja són classificades tres variatats: el silvestre ,el domesticat i el gras, ánec
    sobrealimentat per trobar la seva carn més bona. Els majors consumidor d’aquets animals són els xinesos amb el famós ànec lacat.
    A Catalunya trobem el mut i xerraire que té el seu origen en l’anec de collverd, una de les
    espècies més conegudes i origen de la majoria de les races d’ànecs domèstics.
    El mut el varen portar els descobridors d’Amèrica i el xerraira prové d’Àsia.
    De la hibridació dels dos en resulta el Mulard francés molt prevat per la seva carn.
    Els productes derivats dels ànecs i les oques s’utilitzen també per igual.
    Encara avui, podem trobar en moltes cases de pagès al costat dels galls i les gallines, els
    ànecs i les oques que están en llibertat. Les comarques de la Cerdanya, al Penedés, Osona, la Selva, el Delta del Ebre i la Catalunya Nord tenen tradició en crien i mengen.
    A més a més ,l’ànec és un bon plat per la Festa Major.El costum d’aquesta festa està o estava assosiada a les festes del camp. Les famílies tenien o tenen el costum de reunir-se
    normalment dos cops l’any: per Nadal i per les Festes Majors.

  6. Milagros

    26 març 17
    11:05 #

    Tarta Tatin
    És una variant del pastís de poma, en la qual les pomes són caramelitzades amb mantega i sucre.
    La seva peculiaritat és que es fa al revés, és a dir, les pomes es posen a sota i la massa a sobre.
    Diu la tradició que la tarta Tatin va ser creada per accident al hotel Tatin, hotel dirigit per la Stefanie i la Caroline Tatin, allà l’any 1889.
    La seva elaboració és molt senzilla i són unes postres molt adients per a qualsevol celebració, ja que és dolça, però amb ingredients molt naturals.
    Res a veure amb la rebosteria industrial.

  7. jordi

    12 abr. 17
    9:24 #

    Escudella i carn d’olla
    Es tracta de fer bullir diferents tipus de carn i verdures.En èpoques de vaques magres,més que carn eren ossos el que si posava.Amb petites variacions,en altres contrades,també es feia bullir l’olla amb ingredients semblants canviant,això si,el nom.Pot ser cocido,potaje,olla aranesa,etc.
    En el menjar a més del cost,també hi ajuda la moda.D’un plat tan frugal,fet amb la intenció de matar la gana,hem passat a classificarlo com una exquisidesa.Per Nadal és costum menjar-ne a la majoria de llars.
    El que ha canviat és la qualitat,cantitat i manera de tractar els ingredients.La restauració ha ajudat amb l’experimentació i divulgació dels seus estudis i proves.Que si primer fer bullir només la carn,treure-li la escuma després d’arrencar el bull,les verdures tirarles-hi quan falta mitja hora per acabar-se de fer,sinó amarganteja,i en fi,possar molt interés en fer bé les coses a la cuina.

Curiositats


Cursos


Arxius