• Any Pompeu Fabra – Mes d’abril

    Una mirada a la llengua i a la història

    Mots, llocs, persones, activitats, institucions… del Calendari  Fabra

     

     

    A COR QUÈ VOLS
    Article de Diana Fernández

    El pare i mestre de la llengua catalana, Pompeu Fabra, deia que les frases fetes donen caràcter a la llengua. Una cosa és el sentit literal de les paraules i una altra és el sentit figurat amb el qual s’utilitzen al parlar. És conegut que en totes les llengües hi ha expressions, fins i tot paraules, que no tenen traducció en una altra. Pot ser que cada cultura tingui formes convencionals de percebre el món?

    Avui parlarem d’algunes farses fetes. La primera, a cor què vols. Aquesta expressió indica plenitud. A les persones que he preguntat, el primer exemple que m’han posat ha sigut de menjar i després d’hospitalitat. També es diu a cor què desitges, amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable (Diccionari.cat)

    Altres frases fetes. Tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen, tanta feina i tan pocs recursos o tan poques ganes.

    Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. L’era està associada a  les cases de pagès amb l’entrada dels animals, al costat de la porta. Vol dir que si no vols una cosa no t’hi exposis.

    Faltar un bull o fer-se l’orni, relacionades amb la bogeria.

    Déu-n’hi-do, que es diu quan el que passa és molt greu.

    De mica en mica s’omple la pica, tal faràs tal trobaràs, al cul del sac trobaràs les engrunes, estàs més brut que el pal del galliner i els catalans de les pedres en fan pans.

     

     

    JOSEP M. DE SAGARRA
    Article d’Esteban Bisignani

    Nascut el 5 de març de 1894 a Barcelona. Va ser poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor al català. Fou l’autor d’obres dramàtiques molt populars i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Entre les seves obres de teatre destaquen, entre moltes d’altres: La filla del Carmesí, La corona d’espines, L’Hostal de la Glòria, El cafè de la Marina,  La Rambla de les floristes,  La ferida lluminosa,  La fortuna de Sílvia o Galatea.

    Entre les novel·les, destaca especialment Vida privada. És un clàssic de la literatura catalana, que va ser publicada l’octubre de 1932 on Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d’aquell temps, i  que va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i perquè es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer.

     

    MÉS FRASES FETES
    Article de Daniel González

    Beure’s el seny: perdre fins la raó, fer insensateses.

    Clavar un juli: Donar un cop a la cara.

    Embolicar la troca: Complicar les coses.

    Fer cada de tres déus: Fer cara seriosa o d’irritació.

    No dir ni pruna: No dir res.

    Parlar foradat: Parlar sense mesura.

    Riure per les butxaques: riure molt.

    Saber més que el llibre de les set sivelles: Saber molt.

    Tenir un perdigó a l’ala: Ser una mica boig.

    Veure’s el llautó: Revelar  que hi ha alguna cosa enganyosa.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Curiositats


Cursos


Arxius