1. Esther

    22 gen. 19
    6:06 #

    L’Hostal del fum

    A la població de Palau-solità i Plegamans on jo visc, hi ha un parc que m’evoca una sèrie de records de la infantesa de la meva filla. És un entorn de 35.000m2 ideal per gaudir de la natura amb família, amb diferents recorreguts per fer senderisme, acampades, bicicleta…
    És un dels llocs on puc realitzar una de les meves aficions: trobar-hi petits racons idíl·lics per fotografiar, ja que consta de zones arbrades, estanys, prats de gespa immensos, petites zones amb taules per fer pícnics… i una gran atracció per a grans i petits que és el Tren de Palau.
    També s’hi pot trobar una vegetació autòctona de pins, alzines i arbres de rieres.
    Segons l’època de l’any hi ha una gran varietat de flors, plantes aromàtiques i d’una fauna de petits animalons terrestres, aeris i aquàtics.

  2. Marta

    22 gen. 19
    15:30 #

    Guardiola de Berguedà

    Un dels meus paisatges favorits és Guardiola de Berguedà. Guardiola de Berguedà està situat en el Prepirineu molt a prop del túnel del Cadí i més amunt de Berga. Guardiola de Berguedà està envoltat de moltes grans i boniques muntanyes i de la bellesa de poblacions com: Gisclareny, Saldes, Bagà, Sant Salvador de Guardiola, Sant Julià de Cerdanyola i Castellar de n’Hug amb les seves fonts del Llobregat. Guardiola de Berguedà és una vila no gaire gran, la vesteix el riu Bastareny que té molt cabal sobretot el l’època del desglaç de les neus dels Pirineus.
    La gent és molt amable i servicial; hi ha grans botigues de carn, ja que tot el bestiar, és criat en el seus prats. Els carrers són estrets menys el principal que és ample. Hi ha una piscina municipal i un parc de bombers, la seva església és d’art romànic i és molt petita. Antigament hi havia una estació de tren, avui en dia ja no hi és, també hi ha una escola i, sobretot, també moltes fonts d’aigua molt freda amb moltes propietats terapèutiques.
    He escollit aquest poble perquè hi estiuejava de petita; amb germans, pares i avis. Passàvem totes les vacances escolars a un pis del carrer principal, on hi jugàvem amb tota la mainada. Ha estat i és un poble de grans records per a mi, hi vaig passar molts anys de la meva infantesa, no hagués pogut trobar un poble millor per fer aquesta redacció.

  3. Eva

    23 gen. 19
    6:44 #

    La serra del Cadí

    El meu paisatge favorit es trobaria als Pirineus, concretament la serra del Cadí, a prop del poble de Saldes. És un lloc que va canviant al llarg de l’any, a l’hivern i fins a mitjans de la primavera està tapat per la neu i hi ha poc moviment de gent, tot sembla que estigui quiet i solitari, semblant un desert blanc. De cara al bon temps es comença a desfer la neu i deixa pas al verd brillant en els prat i boscos, i s’omple de colors i de vida; durant l’estiu pots veure pasturar, en transhumància, les vaques i els cavalls, que donen un toc pintoresc al paisatge. En aquest parc natural, s’hi poden fer moltes rutes. Entre les més destacades podríem anomenar la ruta dels Bons Homes que creua el parc de sud a nord i la de Cavalls del Vent que és circular i fa la volta per tot el parc.
    De fons es pot observar una muntanya única, símbol de l’excursionisme català, coneguda per la seva enforcadura i tartera i els seus dos pollegons, el petit amb una alçada de 2.415 metres i el gran amb 2.506 metres units per un coll. Em sembla que no falta presentar-la, però per qui encara no sàpiga a quina muntanya m’estic referint, es tractaria del Pedraforca, el primer cim que vaig pujar juntament amb la meva família. Tot plegat fa que per a mi aquest lloc tingui una bellesa, un atractiu i uns records especials.

  4. Mari

    24 gen. 19
    14:42 #

    Tombstone, Arizona

    Si he d’escollir un lloc, sens dubte, el meu preferit és aquest que es troba a l’altre costat de l’Oceà Atlàntic, justament al Sud-est d’Arizona.
    En un paisatge de terra àrida plena de cactus, entre Benson i Bisbee, al costat de Sierra Vista i a prop de la frontera amb Mèxic, es localitza Tombstone.
    Aquesta ciutat té una extensió d’11 Km2 i no arriba als 2000 habitants. Aquí no existeixen el quitrà, les rajoles ni el maó. Els carrers són polsegosos; Les cases, les botigues, l’esglèsia i tots els edificis són de fusta envellida molt ben preservada. Tombstone manté tota la seva essència del segle XIX, àdhuc els seus habitants vesteixen la roba de l’època i del llunyà oest.
    La primera vegada que vaig saber d’aquesta vila va ser en una plataforma virtual anomenada ‘Secondlife’. En aquesta segona vida, jo vivia en un Tombstone en 3D que era dins el meu ordinador. Era un esbós exacte de l’urbs on va tenir lloc el famós tiroteig entre Wyatt Earp i els Clanton a l’OK Corral. Anys després vaig poder fer el viatge dels meus somnis i la barreja de sensacions, un cop vaig ser allà , va ser increïble. Em sentia part de tot aquell meravellós món, semblava que ja hi havia estat abans, tot era familiar per a mi.
    Espero tornar-hi una altra vegada, però mentrestant m’he de conformar amb el que hi ha sobre la taula de la meva habitació, dins el meu ordinador, encara que amb un sentiment una mica diferent perquè ara sé que en un temps passat, jo tambié vaig formar part del veritable Tombstone.

  5. Esteban

    24 gen. 19
    14:56 #

    El bosc Encantat

    Quan em posso a mirar, no puc deixar de veure
    Un bosc tranquil i format per molts arbres. Els arbres són tan alts com un campanar i les fulles que es troben al seu voltant, verdes i grogues, ens indiquen que ha arribat la tardor.
    D´altra banda és pla, l´herba verdosa està coberta per les mateixes fulles groguenques dels arbres.
    Si mires amunt pots veure un cel molt clar i blau com l´aigua, només cobert per alguns núvols que semblen cotó. També podem veure que tot el bosc està envoltat de petits arbustos de color verd fosc.
    D´esquerra a dreta i de dalt a baix, raigs de llum travessen els grans arbres com si fossin espases daurades brillants.
    Aquest paisatge ens aporta molta pau i tranquil·litat. És un lloc tant bonic que podria servir perfectament d´inspiració a qualsevol pintor.

  6. Rosa Maria Mir

    26 gen. 19
    14:33 #

    UNA POSTA DE SOL

    Aquell agost del 2006, el grup, va decidir anar de vacance. Per a mi eren les primeres vacances, entre tots es va decidir anar a les Illes gregues i entre elles Santorini.
    Un cop vam arribar a Santorini vam decidir fer una excursió en veler per observar la famosa posta de sol. Realment extraordinari d’observar i viure, va ser el nostre últim dia d’estada a l’illa i de les nostres vacances i va ser el millor moment del nostre viatge. N’hi haver molts, però com aquell cap.
    Vam passar el dia al veler esmorzar, dinar i sopar, vam recórrer diverses petites illes del voltant. En una d’elles l’illa de Palea Kameni vam poder nedar en les seves aigües cristal•lines, totalment transparents un moment meravellós.
    Després d’aquests instants, va arribar el moment d’endinsar-nos a la mar per esperar l’excel•lent posta de sol.
    Va ser un instant espectacular i fascinant, observar el moment de la posta de sol al mig del mar, el contrast de colors d’aquell sol vermellós amb el contrast del blau espectacular del mar i la claredat del cel gairebé transparent. Una imatge, jo diria, perfecta de contrast de colors que a vegades et deixa extasiada i que cada vegada que recordes t’entendreix.

  7. Josep

    26 gen. 19
    18:43 #

    Un llac
    Des del mirador La Caseta de Fusta, recolzat en un dels arbres a l’ombra, pots observar un cel blau clar i lluminós, sense rastres de boires, ni pol·lució. Com de gran és el llac i que lluny es veuen les muntanyes , d’aquí no semblen gaire grosses, les distàncies enganyen.
    Si abaixem la vista veurem que estem rodejats de boscos típics de ribera, amb els seus colors verds, tota la varietat de verds, d’aigua no els en falta per créixer i el temps de la zona els és favorable. Si continuem abaixant-la, veurem com les diferents plantes aquàtiques se situen esglaonadament cobrint el límit de l’estany i defineixen la zona de canvi entre el medi aquàtic i el medi terrestre. En aquest punt trobem les pesqueres, edificacions antigues en forma de casa construïdes a la ribes per practicar la pesca, pintades en colors clars que ressalten enmig del paisatge. Si ens fixem cap a la part que li dona l’ombra a l’aigua, veurem reflectida aquesta meravella de paisatge, com si fos un mirall. L’aigua té color propi, mirant d’un costat a l’altre el blau passa per tots els tons, depenèn de la fondària i la posició del sol.
    I aquí, al costat d’on l’aigua es veu transparent, els ànecs neden tranquils enmig dels nenúfars. Es respira tranquil·litat, lluny del bullici de les ciutats. Aquest lloc és un oasi de salut i silenci amb un aire pur que et porta a desconnectar .

  8. Antonia

    28 gen. 19
    12:21 #

    CADAQUÉS – EL MEU PAiSATGE

    Cadaqués, és un dels pobles més encisadors, stuat al nord de Catalunya, Girona, i envoltat per Port LLigat i Cap de Creus.
    Està ple de carrerons estrets, les casetes blanques, amb els seus porticons de color blau mar, que fan ressaltar més el color lilós de les seves buguenvil.lies.
    El paisatge de Cadaqués és màgic i bohemi tot l’any. Els records i sentiments que em provoca son la joventut. Arribar tota la família en barca, avis, fills, nebots i passar el dia en una petita cala.
    A la tardor, poder seure a la platja i contemplar les barques de pescadors, em provoca pau i serenitat.

  9. Cristina

    04 febr. 19
    12:44 #

    La Magdalena; Fira i Festes de Castelló.

    Les festes de la Magdalena es celebren el tercer diumenge de Quaresma, representen la baixada del poble de Castelló a la plana on es va fundar la ciutat.

    Cada any en aquestes dades es fa una Romeria que puja l’Ermita de la Magdalena per recordar-ho.

    De camí a la Magdalena els romers, que asixí es diu als que pugen caminant en romeria, van pels camins plens de tarongers i amtellers, amb l’olor dolça de les flors esclatant entre les verdes fulles.

    Continuem fent cami i fem parada a St. Roc per esmorzar entrepà de truita o de faves amb llonganisses acompanyats d’una cervesa fresqueta. Continuem, només són 8 km, ja queda menys. Arribem a la desitjada Magdalena. dalt de l’ermita hi ha una campana que pots tocar com a premi a la teva Romeria i et menges un rotlló de pa amb anisetes i un glop de vi.

    Des de dalt de tot veus tota la Plana d’un color verd intens de les fulles dels arbres amb les flors blanques del gesamí florit i les flors rosses de l’ametller fent sortir els seus fruits.

    A l’horitzó veus un sol brillant sobre l’aigua blava del mar Mediterrani.

  10. RAUL

    07 febr. 19
    17:58 #

    El Congost de Mont-rebei

    El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la reserva natural de la Noguera Ribagorçana-Montrebei. Es troba entre l’Aragó i Catalunya i molt a prop de la ciutat de Lleida.
    Té unes parets de més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l’amplada mínima del congost és de nomès 20 metres. El pas que travessa el congost es fa per un camí excavat a la roca, i en alguns punts per túnel. Té molta alçada i no disposa de barana, per la qual cosa és perillós i no és recomanable per alls nens o per als qui pateixin vertigen. Més endavant també hi ha un pont penjant i unes escales que surten de la roca i que estan a molta alçada. També pots gaudir d’un passeig impressionant amb canoa pel riu que travessa tot el congost i gaudir de les aigües calmades i del seu color blau intens. Hi ha una meravellosa vista panoràmica des del mirador natural on s’observen els ràpids espectaculars del riu abans d’entrar al congost i també és molt atractiu per a els escaladors i espeleòlegs, per les seves parets verticals i alguna cova com la Colomera.
    Es tracta d’un indret increible on jo anava quan era petit amb el meu oncle i tota la meva família. Tinc uns records molt bonics d’aquell lloc, perquè cada vegada que hi anàvem era com una aventura nova i això va fer que fos la millor època de la meva infància. Sempre que hi penso en aquell indret, fa que senti una gran pau interior.

  11. Maribel

    10 febr. 19
    18:50 #

    He escollit com a paisatge favorit el meu poble: Caldes de Montbui, situat a la comarca del vallès oriental, a la província de Barcelona i es troba a uns 35 km al nord. Sempre he viscut a Caldes, m’encanta el meu poble. És molt acollidor. Els seus carrers són molt macos, però la part que més m’agrada és la part més antiga, és on cada any posen la fira de Nadal. M’agrada veure com els carrers s’omplen de paradetes i tota mena de figures nadalenques i llums que il.luminen el poble. Passejant per aquests carrers arribem a la curiosa Font del Lleó, d’on surt aigua molt calenta. Tenim balnearis on podem gaudir de les aigües termals de la font.
    Un lloc de Caldes que també m’agrada molt és la Torre Marimon. A vegades vaig des de casa caminant cap allà escoltant música, per fer una mica d’esport. Es pot fer una gran i agradable passejada i pots trobar molta gent caminant o bé anant en bici, ja que és un bon lloc per fer-ho entre arbres i natura.
    Recordo que quan era petita vem fer alguna excursió amb el cole per visitar-la i des de llavors tinc molt bons records d’aquest lloc.
    M’agradaria viure sempre aquí Caldes, ja que és un poble molt maco, està molt ben situat i a més la gent es molt amable.

  12. Laura

    11 febr. 19
    16:15 #

    El meu racó de Beteta

    Crec que tothom té un lloc especial en les seves vides, en el meu cas es tracta d’un lloc que em servía per a desconnectar encara que fos un sol segon de la realitat.
    Aquest lloc es troba al meu poble, Beteta, i estava tan a prop de mi que tenia la sort de poder anar-hi cada dia.
    Es tracta d’un banc, situat al davant de casa meva, només havia de creuar al carrer per ser-hi. Aquest banc està sota un salze ploraner, el qual he vist créixer, ja que el va plantar el meu avi abans que jo naixés.
    Si t’asseus al banc pots veure com s’estén una àmplia praderia plena de flors i petits arbres que poc a poc es van fent més grnas fins a cobrir les grans muntanyes que envolten tot el poble.
    Quan m’asseia allà sentia que podia respirar, el salze em donava seguretat, jugava amb les seves branques que queien al meu voltant. En mirar la praderia i les muntanyes sentia una gran tranquil·litat, això em permetria evadir-me.
    La meva mare quan em veia allà, sortia de casa amb els prismàtics pero jugar amb mi. Miràvem i a vegades vèiem algun conill, els ocells i algun cérvol entre els pins de les muntanyes.
    Sense cap dubte, puc dir que aquest lloc ha sigut i és a dia d’avui el meu paisatge preferit, encara que ara només pugui ser-hi un parell de cops a l’any.

  13. Júlia

    22 febr. 19
    16:30 #

    EL MEU PAISATGE PREFERIT

    La Costa de la Creu es tracta d’un lloc privilegiat amb vistes a tota la població de Moià , on hi trobem una creu de ferro en el punt més alt i uns jardinets amb caminets per pujar fins al cim envoltats de plantes autòctones des d’on es divisa una gran panoràmica sobre una bona part del Moianès . El jardí és un centre privat , obert des de l’any 1999 on s’ uneixen valors d’ investigació biològic , culturals ,educatius , paisatgístics i sentimentals.
    És un espai molt interessant i didàctic que recull unes 180 espècies diferents de plantes : medicinals , silvestres , arbres fruites , verdures i arbustos .
    El Mirador de la Creu de Moià és dels primers racons que conec a prop de casa , hi vaig tot sovint , també hi he acompanyat amics i familiars . Sempre han quedat contents i satisfets . N’és un lloc que desprèn molta tranquil·litat i serenitat .

  14. Júlia

    22 febr. 19
    16:40 #

    EL MEU PAISATGE PREFERIT

    La Costa de la Creu es tracta d’un lloc privilegiat amb vistes a tota la població de Moià , on hi trobem una creu de ferro en el punt més alt i uns jardinets amb caminets per pujar fins al cim envoltats de plantes autòctones des d’on es divisa una gran panoràmica sobre una bona part del Moianès . El jardí és un centre privat , obert des de l’any 1999 on s’ uneixen valors d’ investigació biològic , culturals ,educatius , paisatgístics i sentimentals.
    És un espai molt interessant i didàctic que recull unes 180 espècies diferents de plantes : medicinals , silvestres , arbres fruites , verdures i arbustos .
    El Mirador de la Creu de Moià és dels primers racons que conec a prop de casa , hi vaig tot sovint , també hi he acompanyat amics i familiars . Sempre han quedat contents i satisfets . N’és un lloc que desprèn molta tranquil·litat i serenitat .

  15. Rosa Maria Herranz

    10 març 19
    19:34 #

    EL RACÓ DE L´ALBIR

    El racó i la platja de l’Albir és un dels meus paisatges preferits. És la primera imatge que m’ha aparegut en el meu imaginari. Per què?, perque és molt agradable per anar a fer-te un bany i fer llargues caminades pel passeig marítim i pel camí que va cap al far. A més a més, és una zona tranquil·la però té bon ambient i llocs on pots menjar de debò. A l’estiu fan un festival de cinema a la platja, molt conegut perquè conviden gent de l’espectacle i fan bones pel·lícules. És molt atractiu.

    És una platja amb pedres blanques, mar amb l’aigües cristal·lines i de blau intens. L’horitzó està emmarcat per muntanyes, a la dreta la serra Gelada amb el seu far i un paisatge protegit com a parc natural, i a l’esquerra la serra de Bèrnia amb l´estampa davant del poble d´Altea.

    Aquest indret és molt important per a mi, perquè em transmès pau i tranquil·litat. Ja
    hi anava d’adolescent amb les meves amigues, i quan he necessitat estar a soles i meditar, hi he anat en presencia o amb la imaginació. Al llarg d’aquest temps ha canviat una mica, ara està més poblat i hi ha més construccions però continua amb la seva autenticitat de mar i horitzó.

Curiositats


Cursos


Arxius