• Tennis platja o tennis de platja?

    Ara que ve l’estiu i potser practiqueu (o veieu practicar! 😉 ) esports a la platja, resoldrem un dubte. Els esports que es practiquen a la platja a l’estiu venen del concepte anglès; per exemple, en el cas del tennis, de beach tennis.

    En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja o vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, entre d’altres. Per cert, coneixes l’ultimate de platja o ultimate platja? I el corfbol, el coneixies? 🙂

    En aquest cas, recordeu que el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis i; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

    Bon estiu!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre plurals

    Ara que ja portem uns dies tranquil·lets (pocs!) sense comicis… T’havies fixat que aquesta paraula només existeix i és correcta en plural? Mots d’aquest tipus són les exèquies, les estovalles i les postres perquè han quedat fixades només en plural. 

    Hi ha altres paraules com bermudes, malles o culots que només utilitzem en plural, segurament perquè tenen associat un concepte de dos, ja que generalment no n’utilitzem un, perquè tenim dues cames o dues natges. Però és curiós, perquè és el mateix cas de bòxers, caminadors, carrutxes, castanyoles, bràquets, pantalons, pantis, sostenidors i ulleres, amb la diferència que en aquests casos, encara que les utilitzem en plural, també existeixen en singular, al diccionari.

    I hi ha un altre cas, com el de diners, que utilitzem habitualment en plural. Però en canvi, si busquem el mot al diccionari, el trobem en singular i l’utilitzem el diner sobretot quan parlem des de l’àmbit específic de l’economia o les ciències socials.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La ludificació i el Dia Internacional del Joc

    Aprofitant que dimarts que ve, 28 de maig, és el Dia Internacional del  Joc, avui el bocí és sobre ludificació. El concepte està relativament de moda en diferents camps i fa referència a l’ús del joc per “motivar” els usuaris; també s’aplica al món de l’ensenyament i, en aquest cas es pretén captar l’atenció de l’estudiant mitjançant els jocs. Pot ser que també sentiu la paraula gamificació (que ve de l’anglès “game”), però l’IEC no la recull.

    Per això, avui la proposta dos petits reptes que us facin ballar el cap a mode de trencaclosques o jeroglífics… en tot cas, jocs de llengua 😉  Heu de respondre la pregunta que es formula i la pista és el dibuix.  [Publicats per la Direcció General de Política Lingüística].

               

     

    I per acabar, al blog de l’IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell els alumnes van il·lustrar frases fetes, les van convertir en “reals”. Que sabríeu desxifrar aquesta?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Frases fetes per pagar Hisenda…

    Ara que torna a ser època de la declaració de renda, aprofitarem per parlar d’algunes frases fetes relacionades amb els diners.  Perquè no ens enganyem… haurem d’afluixar la mosca! 🙂  Aquesta expressió s’utilitza arreu de la geografia peninsular, tant en català com en castellà. Es tracta d’una frase molt clara i visual, perquè si agafem una mosca al vol i afluixem la mà, fugirà i no la podrem recuperar, tal com passa amb els diners un cop obrim la mà, ja que els diners se’n van volant per poc que ens despistem.

    No crec que sigueu dels que voleu fer cisa (o cisar)… 😉 Aquesta frase que segons el DIEC és “distreure fraudulentament (part d’una quantitat) prové de l’Edat Mitjana, ja que la cisa era un impost que es pagava al fisc, una mena d’IVA actual, però en comptes d’incrementar el preu final, la cisa es descomptava del pes dels productes que venien els botiguers, però de vegades ho feien de manera fraudulenta… i d’aquí el verb!

    Doncs… bé, jo crec que ho vulgueu o no, haureu d’afluixar la mosca i acabar passant per l’adreçador i pagar a Hisenda, encara que no tingueu ni un clau 🙂

     

     

    [Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, d’Albert Vidal]

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sant Jordi

    Recorda que amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! I avui, aquestes dues endevinalles (que pots trobar als comerços del barri de Bufalà).  Aquestes, les encertes? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Endevinalles A l’abril…

    Amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! Durant tot el mes trobaràs cartells amb endevinalles als comerços del barri de Bufalà. I aquí, una mostra! 🙂 A veure si les encertes! Si vols veure totes les endevinalles, pots passejar per Bufalà o bé segueix l’enllaç. Sort!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre onomatopeies

    Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent.  Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.

    Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.

    D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm)  i la de xerrar (bla-bla).  Però sabies que el plor és uè o buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee? 

    I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)…  Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics,  d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives 

    Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català?  Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem…

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí tracta l’ÚS no sexista del llenguatge, ja que el llenguatge no és sexista per si mateix, sinó que ho pot ser l’ús que en fem. En realitat, també podríem parlar de llenguatge no discriminatori, llenguatge igualitari, llenguatge no androcèntric, llenguatge inclusiu… En tot cas, llenguatge sexista vol dir que discrimina per motiu de sexe i això pot significar que es fa un ús que menysté o desvalora les dones i llenguatge androcèntric vol dir que es té com a mesura l’home, així que invisibilitza o fa difícil imaginar la presència o l’actuació de les dones. En veurem alguns exemples.

    De vegades no en som conscients, pèro pot haver-hi expressions discriminatòries en molts camps i que hauríem d’evitar. Per exemple, quantes vegades hem omplert un formulari i les dones han d’escollir entre senyora i senyoreta? Si la distinció és important, per què en el cas dels homes no es fa aquesta distinció?

    També podem haver sentit que els metges i les infermeres fan moltes hores de guàrdia, sobretot a urgències. Fixem-nos que no és una qüestió lingüística, ja que si l’argument és que utilitzem el masculí com a genèric, ho estem fent només en el primer cas, “el dels metges”, però no amb “les infermeres”. Així doncs, estaríem estereotipant. Havíeu pensat en aquests casos, us hi havíeu fixat?

    La societat ha canviat i també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses), però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

          

    Categories


    Núvol d’etiquetes

    abreviacions A l'abril cada paraula val per mil aplicacions aprendre badalona cançons cinema colors concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat dies de la setmana esport expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llengües mòbil Nadal neologismes nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia paraules plural pronoms febles pàgines web recursos revistes sant Jordi tecnologia termcat twitter verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Joan Antoni: Faig voluntariat pel meu compte i aquest recurs em pot anar molt bé i això, és una crec jo, una eina...
    • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.
    • Berta: Li va caure l’orxata damunt els pantalons quan va veure-la travessar el parc trepitjant herba com si res, amb...
    • lmontenegro: HOla, Josep, Sí, podem parlar del postor, licitador. Però “ofertant” no existeix, en tot cas...
    • Josep Aixalà i Jansana: Jo estic treballant una documentació de 1701, de Prades, escrita en català, i en què la...

    Enllaços


    Històric