Esculli o esculleixi?
-
- 24 GENER
2023 - No hi ha comentaris
- General
- 24 GENER
-
- 19 DESEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General
- 19 DESEMBRE
-
- 12 DESEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General
Tornem-hi, que no ha estat res!
Imatge: Víctor Pàmies i Riudor (PCCD)
Continuem amb frases fetes i refranys. Aquestes expressions populars ens permeten veure què pensem, quina és la nostra cultura, la nostra opinió, els nostres valors en definitiva, encara que sovint siguin contradictoris. Si ens referim a la feina o als oficis podem dir el treballar fa burro; qui té ofici té benefici, o advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. Si volem veure com expressem les nostres maneres de ser, tenim ser un llepafils; ser un tastaolletes; qui avisa no és traïdor; ser alt com un sant Pau, o al pot petit hi ha la bona confitura. Del bestiar i el camp ens arriben no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat o qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. També ens parlen de les característiques generacionals: gent jove, pa tou; gallina vella fa bon caldo, i el diable sap més per vell que per diable. Pel que fa a la divisió entre classes i funcions socials diem tallar el bacallà; remenar les cireres; amo enredaire, mosso rondinaire, o fent i desfent aprèn l’aprenent. Referents al temps: cel rogent, pluja o vent, o a l’estiu tota cuca viu. I per descomptat, amb termes relacionats amb l’Església que reflecteixen religiositat i moralitat: fer Pasqua abans de Rams; plorar com una Magdalena; pagant sant Pere canta, i per Nadal, qui res no estrena, res no val.
Curiosament, a vegades, el tema o l’origen de les locucions ens porta confusions. En posarem dos exemples: agafar el bou per les banyes semblaria que és una expressió referent al bestiar i el camp, però de fet prové del món taurí (agafant el brau per les banyes se l’obligava a doblegar el cap i així se’l podia anul·lar), i tocar el dos, que no té cap relació amb el número, ja que provindria de tocar el dors d’un cavall o ase perquè comencés a marxar.
I acabem. Només hem pretès fer una mirada molt breu per aquest món tan extens i ric de les frases fetes i els refranys. N’hem triat uns a l’atzar, però en podíem haver escollit d’altres.
Per si en voleu saber més coses, conèixer més expressions o saber què signifiquen (com per exemple les que hem inclòs aquí), us deixem alguns enllaços que segur que us aniran molt bé:
Per què diem…? L’origen de 100 dites populars (albertieditor.cat),
- 12 DESEMBRE
-
- 21 NOVEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General, Ortografia, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 21 NOVEMBRE
-
- 10 NOVEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- Apunt lingüístic, Cultura, Frases fetes, Origen de les paraules
Ves per on!
Imatge publicada a Cugat.cat
En llenguatge col·loquial, i per què no, també en estàndard, fem servir, com si fossin sentències, frases fetes i refranys, una de les riqueses que tenen la majoria de llengües. Són expressions que hem d’entendre amb un sentit figurat, les quals transmeten opinió, una saviesa que es basa en l’experiència viscuda.
Reflecteixen la manera de fer o de pensar d’una cultura. Consegüentment, força d’aquestes dites populars catalanes tenen una correspondència castellana, no en va és una llengua -i una cultura- que ha conviscut amb nosaltres de fa segles, i encara hi conviu. Per exemple, podem trobar frases com ara a ningú li amarga un dolç; el que no mata, engreixa, o al pa, pa i al vi, vi, que són formes que en castellà també es fan servir i semblen traduïdes literalment. I no sols això passa amb el castellà, sinó que també podem trobar formes homòlogues en anglès o francès com ara qui no arrisca no pisca; nothing ventured, nothing gained, o qui ne risque rien n’a rien. I aquest altre cas, amb formes paral·leles en italià o en portuguès: com més serem més riurem; più siamo meglio è, i quanto mais, melhor.
Si ens fixem en l’origen, les frases fetes ens permeten fer un recorregut per la història. Comencem pels romans, cultura de la qual ens arriba tenir fums: les famílies riques tenien moltes estàtues que s’omplien de fum al cap dels anys. De l’època medieval tenim fer dissabte: arran de la persecució dels jueus, aquests netejaven la casa el dissabte, dia sagrat per al judaisme, per tal de fer veure que no eren practicants d’aquesta religió. Passem a l’època moderna i anem a can Felip en record de la derrota davant del Borbó Felip V i a la repressió posterior. Del segle XIX ens arriba vendre duros a quatre pessetes, una expressió de Santiago Rusiñol, el qual va posar una parada on venia duros a 4 pessetes (paradoxalment, ningú li’n va comprar cap!). I arribem al segle XX amb l’expressió ser més conegut que la Monyos, una pobra dona que es va fer famosa perquè sempre voltava pel barri Xino de Barcelona. Difícilment trobarem frases que s’hagin creat al nostre segle XXI, de fet encara no hem tingut temps.
Us animem a fer-nos arribar alguna expressió nova que feu servir o que hagueu sentit…
I com que qui canta, els seus mals espanta, us deixem una cançó de La Trinca.
- 10 NOVEMBRE
-
- 24 OCTUBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General, Ortografia, Qüestions de llengua
- 24 OCTUBRE
-
- 30 SETEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica
- 30 SETEMBRE
-
- 13 SETEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General
Inscripció als cursos de català de tardor
Els dies 21 i 22 de setembre comencen els cursos de català del primer trimestre.
La inscripció general per al nou alumnat és els dies 14, 15 i 16 de setembre i es fa preferentment en línia, a la web https://inscripcions.cpnl.cat/.
Les persones que hagin fet un curs de català al CPNL durant l’últim any tenen matrícula preferent els dies 12 i 13.
Els cursos del CNL estan oberts a tothom. Han de ser persones majors d’edat o de 16/17 anys si no han fet tota l’escolarització a Catalunya.Aquest trimestre oferirem cursos de català de tots els nivells, des del bàsic fins al nivell superior de català (C2). La gran majoria de cursos que oferim són presencials, però també n’hi ha amb modalitat en línia (autoaprenentatge amb Moodle, amb tutoria i sense horaris).
Els cursos tenen una durada de 45 hores (excepte el C2) i permeten obtenir la titulació oficial que acredita els coneixements de llengua catalana.
Al web i a les xarxes socials del CNL podeu consultar tota la informació dels horaris, dels nivells, dels preus i de tot el que està relacionat amb aquesta nova inscripció.
- 13 SETEMBRE
-
- 14 JULIOL
2022 - No hi ha comentaris
- General, Vocabulari
- 14 JULIOL
-
- 15 JUNY
2022 - No hi ha comentaris
- General, Vocabulari
- 15 JUNY
Segueix-nos a:
Categories
- Apunt lingüístic
- Cultura
- Eines de consulta
- Frases fetes
- General
- Gramàtica
- Origen de les paraules
- Ortografia
- Qüestions de llengua
- Recursos TIC
- Vocabulari
Inscripcions als cursos de gener. Clica per a més informació!
Núvol d’etiquetes
8 de març
abreviacions
accents diacrítics
accentuació
A l'abril cada paraula val per mil
aplicacions
badalona
concursos
consulta
cultura
diccionari
diccionaris
dictat
ela geminada
esport
estiu
expressions
festes
frases fetes
futbol
gandula
gramàtica
Gramàtica de l'IEC
IEC
jocs
lectures
llenguatge igualitari
lèxic
mòbil
Nadal
nova gramàtica 2016
onomatopeies
optimot
origen de les paraules
ortografia
paraules
pronoms febles
punt volat
pàgines web
recursos
sant Jordi
sinònims
tecnologia
termcat
vocabulari
Comentaris recents
- Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
- Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
- Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
- Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
- Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.
Enllaços
- CNL de Badalona i Sant Adrià
- Enllaç al web de Voluntariat per la llengua
- La llibreta d'Un bocí de llengua
- Optimot
- WordPress.com
- WordPress.org