• Participi d’estrènyer; participi d’incloure; imprès o imprimit?; cabut o capigut?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Inscripció als cursos de català de tardor

    Els dies 21 i 22 de setembre comencen els cursos de català del primer trimestre.

    La inscripció general per al nou alumnat és els dies 14, 15 i 16 de setembre i es fa preferentment en línia, a la web https://inscripcions.cpnl.cat/.
    Les persones que hagin fet un curs de català al CPNL durant l’últim any tenen matrícula preferent els dies 12 i 13.
    Els cursos del CNL estan oberts a tothom. Han de ser persones majors d’edat o de 16/17 anys si no han fet tota l’escolarització a Catalunya.

    Aquest trimestre oferirem cursos de català de tots els nivells, des del bàsic fins al nivell superior de català (C2). La gran majoria de cursos que oferim són presencials, però també n’hi ha amb modalitat en línia (autoaprenentatge amb Moodle, amb tutoria i sense horaris).

    Els cursos tenen una durada de 45 hores (excepte el C2) i permeten obtenir la titulació oficial que acredita els coneixements de llengua catalana.

    Al web i a les xarxes socials del CNL podeu consultar tota la informació dels horaris, dels nivells, dels preus i de tot el que està relacionat amb aquesta nova inscripció.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Barco o vaixell? Gandula o tumbona?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Intermig, intermedi, mig, mitjana, medi o promig?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • De traca i mocador!

    Als Països Catalans tenim moltes festes que són de traca i mocador, és a dir, que són excepcionals, esplèndides, admirables. Oi que sí? Aquesta expressió, que ens ve del País Valencià, podríem aplicar-la a la festa de Sant Joan i a les revetlles que celebrem la vigília. Si més no, de traques n’hi ha moltes!

    Sembla que l’origen de la festa del foc és pagà i es relaciona amb el solstici d’estiu (que esdevé dos o tres dies abans). És l’antítesi d’una altra festa que se celebra a l’inici del solstici d’hivern: Nadal, amb un caràcter, però, familiar i més íntim. El vespre del 23 de juny, en canvi, fem una festa social, de veïnatge, una celebració que ens reuneix al voltant de la màgia i l’atractiu del foc.

    Es diu que la nit de la revetlla (no verbena, que és castellà) és la nit de les bruixes i dels éssers imaginaris, els quals només fugen amb foc (no fugeixen), perquè el foc és purificador i foragita els mals esperits. Cal, doncs, fer fogueres amb mobles vells, objectes de fusta (no trastos, que no surt al diccionari…) o qualsevol andròmina que s’encengui. El jovent hi salta per sobre, tant per les brases com per sobre les flamarades ( i no cal ser de la flamarada* per saltar les flames altes!). A força poblacions hi ha el costum d’encendre aquests focs amb falles (conegudes també a altres indrets amb el nom de faies, que tampoc surt al diccionari perquè és una forma oral.) Les falles són branques seques que s’encenen, teies enceses que fan de torxa. Val la pena dir que tenim les Falles del Pirineu, actualment Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. De nit, els fallaires baixen d’alguna muntanya propera amb les torxes enceses fent una corrua, un serpent de llum, fins que arriben al poble i encenen la foguera. Al nord del Berguedà se celebra també una festa molt similar, però justament la vigília de Nadal: la Fia-Faia.

    Continuem fent revetlla. A més de les coques i el xampany (o cava), què acompanya el foc? El soroll eixordador de la pirotècnia (que ens arriba per la tradició àrab) i la fressa de les flames! Llancem (amb -a) petards, coets (sense -h intercalada), piules, bombetes, trons… Quins esclafits (sorolls secs, aguts i sobtats), quins espetecs (sorolls secs quan esclata alguna cosa bruscament), quin estrèpit (soroll molt fort)!

    I per fer de dia la nit, encenem cascades, fonts, volcans i sortidors que fan centelleigs lluminosos de diferents colors, espurnegen i il·luminen la breu foscor d’aquesta nit. Moltes revetlles acaben amb l’esclat d’una traca final (espetecs molt seguits) o un corretraca (un mot nou que hem creat) que deixa molta pudor de (no olor a) pólvora i ens ensordeix.

    Per esperar l’albada o el trenc d’alba i posar fi a la festa, anem a fer un bany col·lectiu o una remullada perquè hom creu que l’aigua aquesta nit té molts poders benèfics, com també les plantes remeieres que anirem a collir l’endemà per fer-ne licors o remeis casolans i perquè ara estan en la seva màxima esplendor (amb -s): berbena, pericó, farigola, sàlvia, malva… (https://card.cat/2013/06/27/les-mil-herbes-de-sant-joan/).
    Finalment, no ens podem estar de dir que l’Església aprofità aquestes celebracions paganes per commemorar el naixement de Joan Baptista…

    * Ser de la flamarada: Que és de caràcter exaltat, que té idees exaltades.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mèdic o metge?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Per llepar-se’n els dits!

    A casa nostra -diuen- no és pas un lloc on es menja malament, i no em refereixo especialment a la qualitat o estrelles dels restaurants, que també n’hi ha.

    Parlo, en general, de com ens agrada menjar, tant si som golafres (ens agrada menjar molt) o llepafils (molt primmirats en allò que mengem). Per cada festa que celebrem, tenim una menja: tortell de Reis, coca de Sant Joan, bunyols de Quaresma, crema de Sant Josep, la mona de Pasqua, panellets per Tots Sants… I això només parlant de postres (sí, en femení i plural, sobretot!). I en tindríem més, com ara torradetes o croquetes de Santa Teresa, postres de músic o grana de capellà, braç de gitano i pastes diverses (ensaïmades, magdalenes, croissants…). Fixeu-vos que en altres llengües, la paraula pasta no existeix amb aquest significat que li donem nosaltres (“Per esmorzar menjo una pasta.”) Ah! I no us escandalitzeu si algú us diu que li agrada molt la pasta fullada, que no deixa de ser el que en castellà en diuen hojaldre, o pasta de full (què us pensàveu, eh!?).

    També tenim pastissos o dolços típics de zones concretes com ara els borregos de Cardedeu o el pa de pessic de Vic (penseu que bizcocho és castellà).

    I arribem al xuixo, un dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre, que a Badalona anomenem tornemi. Tot i que aquesta paraula no la trobareu al diccionari, si veniu a Badalona, demaneu-ne un. També diem micaco per referir-nos a la nespra, que com que és un mot femení el farem acabar amb –a. I aquest mot badaloní sí que té una entrada al DIEC. A més, aprofitant que són les Festes de Maig, podeu venir a tastar (el menjar el tastem per veure si ens agrada, no el provem) la coca de Sant Anastasi, un nou dolç que, acompanyat amb xocolata, mengem per berenar (no el berenem) el dia del sant.

    Després de tantes postres de què hem parlat (i de les que no ho hem fet) sembla, doncs, que sí, que els catalans som gormands (i les catalanes, gormandes). Ens agrada el bon menjar.

     

    Si voleu conèixer més dolços o pastissos catalans, feu clic en aquests enllaços.

    https://condislife.com/ca/2021/10/14/postres-catalans/

    https://www.cuina.cat/actualitat/tendencies/9-dolcos-tradicionals-de-catalunya-que-has-de-tastar_200477_102.html

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És compondre o composar?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • “Digues que m’estimes…

    …encara que sigui mentida, ens deia Montserrat Roig. I és que, qui no vol sentir-se estimat i estimar? Moltes cultures -per no dir totes- tenen un dia dedicat als amants, a les parelles, a l’amor, en definitiva. A Catalunya tenim el nostre, Sant Jordi, que s’enamorà d’una princesa i la salvà del drac; i la sang que va sortir-ne es va convertir en una rosa… 

    També hem creat el llenguatge per dir, per dir-nos, paraules d’amor. I ens fem petons (no els donem!) o besades. També ens fem un bes (una altra manera de dir petó) i abraçades. I és que abraçarse, besar o petonejar és de les coses més antigues i universals que fem les persones. També ens amanyaguem, és a dir, ens fem amanyacs o ens fem amoretes per demostrar el nostre enamorament (oi que coneixeu l’expressió “Qui tira pedretes, tira amoretes”?).  

    I si volem flirtar o flirtejar (formes ja catalanes que venen de l’anglès flirt, galantejar), és a dir, tenir una relació amorosa més curta i superficial, és habitual tirar-se floretes (en castellà piropo, compliment i galanterie en francès o complimento en italià). 

    Festejar -que ve de l’expressió fer festes a algú amb la intenció de tenir-hi relacions- també és fer carícies, moixaines, manyagueries o carantoines. Curiosament, abans, en algunes cases hi havia festejadors, que eren uns pedrissos situats a la part interior, a banda i banda d’una finestra, per seure-hi, conversar, coquetejar… i el que us vulgueu imaginar! 

    Quan ens hem encaterinat d’algú (o amb algú), li diem paraules dolces, amoroses, melindroses: estimat meu o estimada meva, amor meu, nino o nina… Si és que li diem carinyo, li estem dient un castellanisme (igual que si diem “El roce hace el cariño”, que en català seria “L’amor és fer-se” o -per què no- “La fricció desperta passió”). 

    Però dissortadament, a vegades l’amor se’n va. I l’enyorem (amb -e). Aleshores, per consolar-nos (o no!) llegim poemes i escoltem cançons que ens ajuden que l’enyor no sigui tan enutjós. 

     

    Us deixem amb un seguit d’enllaços que us portaran a diversos poemes i cançons d’amor. Gaudiu-ne! 

    https://ja.cat/G2JsA poemes traduïts al català 

    https://www.naciodigital.cat/noticia/178158/10-poemes-amor-aquest-sant-jordi  

    https://www.youtube.com/watch?v=c8e5jDw_KXM  T’estimo, Llach 

    https://ja.cat/r4cRY  Paraules d’amor, Serrat 

    https://www.youtube.com/watch?v=5qsG5uHAI3E  Els vells amants, Serrat 

    https://www.totnuvis.net/blog/les-millors-cancons-damor-en-catala-teu-casament/       

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És correcte “medir” en català?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

      

Categories


Inscripcions als cursos de tardor. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric