• HE D’ESCRIURE ‘SI NO’ O ‘SINÓ’?

    En aquesta ocasió abordem un dels dubtes més recurrents a l’hora d’escriure un text. Quan hem de fer servir ‘si no’ i quan hem d’usar ‘sinó’? Tot seguit veurem alguns trucs que ens poden ajudar.

    SI NO

    És la suma de la conjunció condicional ‘si’ i de l’adverbi de negació ‘no’. Un bon truc que podem fer servir és substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’ i posar el verb en subjuntiu. L’oració que en resulti ha de ser correcta i ha de mantenir el sentit d’allò que volem dir. Fixem-nos en l’exemple següent:

    1. Si no plou, farem l’acte al pati.

    2. En cas que no plogui, farem l’acte al pati.

    Hem de vigilar, ja que molt sovint elidim l’oració condicional, perquè la donem per entesa. Per exemple:

    3. Teniu aquesta carpeta en color blau? Si no, m’enduré la vermella.

    4. Teniu aquesta carpeta de color blau? Si no (la teniu en blau), m’enduré la vermella.

    Fixem-nos que, un cop hem detectat que hi ha una oració elidida, també podem substituir ‘si no’ per ‘en cas que no’:

    5. Teniu aquesta carpeta en color blau? En cas que no la tingueu en blau, m’enduré la vermella.

    SINÓ

    Es tracta d’una conjunció adversativa i la fem servir, principalment, quan confrontem dues opcions, dues idees o dues alternatives. Descartem la primera (la que va abans de la conjunció) i optem per la segona (la que va després). Vegem-ne un exemple:

    6. No vull anar al cinema, sinó al teatre.

    Aquí tenim dues opcions: anar al cinema o anar al teatre. Descartem la primera (anar al cinema) i ens quedem amb la segona (anar al teatre). En aquests casos també podem fer servir un truc: substituir ‘si no’ per ‘però sí’. L’oració resultant ha de mantenir el sentit:

    7. No vull anar al cinema, però sí al teatre.

    8. Demà no sortirem a córrer, sinó que anirem a escalar.

    9. Demà no sortirem a córrer, però sí que anirem a escalar.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Inscripcions per als cursos del tercer trimestre

    La setmana del 8 d’abril comencen els cursos del tercer trimestre. Els dies d’inscripcions són els següents:

    Torn preferent: 2 d’abril (per a persones que han fet un curs del CPNL en els darrers 12 mesos).
    Torn general: 3 i 4 d’abril (per a persones que no han fet un curs del CPNL en els darrers 12 mesos).

    Al CNL de Badalona i Sant Adrià oferim cursos generals de català de tots els nivells (des de l’A1 fins al C1 durant el tercer trimestre del curs 2023-24) a majors de 18 anys, o bé a persones de 16-17 anys que no hagin fet l’escolarització obligatòria a Catalunya.

    Consulta l’oferta de cursos al cercador.

    Abans d’inscriure’t hem de determinar quin nivell tens. Pots entregar un certificat oficial de català o bé sol·licitar una prova de nivell abans del 20 de març.

    Pots fer tots els tràmits a través de la plataforma d’inscripció.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • ‘Suggerències’ o ‘suggeriments’, ‘annexos’ o ‘annexes’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • No veniu o no vingueu?

    L’imperatiu és un mode verbal format per un únic temps que s’utilitza per expressar ordres o instruccions i també per donar consells. La conjugació té cinc persones, i no sis. Hi falta la primera persona del singular (jo): fixeu-vos que no ens donaríem ordres a nosaltres mateixos i que si ho fem, ens tractem de tu.

    Cal tenir present que, en aquests casos, és important no fer servir l’infinitiu i conjugar l’imperatiu en segona persona del plural (vós). Per tant, direm Empenyeu la porta (i no Empènyer la porta) i No passeu (i no No passar).

    Fins aquí, ens hem referit a les instruccions que trobaríem en contextos formals i públics, com ara cartells, avisos, manuals d’instruccions, etc.

    Tot i això, la Nova Gramàtica (Institut d’Estudis Catalans – Gramàtica de la llengua catalana (iec.cat)) ha introduït una sèrie d’usos adequats de l’infinitiu amb significats similars als de l’imperatiu, que detallem tot seguit:

    Per donar nom a les funcions d’un aparell: Configurar la pàgina, Reiniciar, Personalitzar

    Per als recordatoris: Trucar a la mare, Demanar hora al notari, Comprar suc de taronja

    Per referir-se a situacions que no han tingut lloc i que hauria estat convenient que es produïssin: Volies entrades per al concert? Haver-m’ho dit abans!

    Si us hi fixeu, la tercera persona del singular (ell/ella) del present d’indicatiu i la segona persona del singular (tu) de l’imperatiu tenen la mateixa forma. El mateix fenomen passa amb la segona persona del plural (vosaltres) del present d’indicatiu i de l’imperatiu:

    Ell canta [present] > Canta! (tu) [imperatiu]

    Vosaltres canteu [present] > Canteu! (vosaltres) [imperatiu]

    Per altra banda, el subjuntiu és una forma verbal que s’utilitza, entre altres casos, per expressar una prohibició en les frases negatives; si l’oració és negativa, el verb haurà de prendre les formes del present de subjuntiu: ‘no begueu’ (però ‘beveu’); ‘no segueu’, (però ‘seieu’); no vingueu (però ‘veniu’).

    Font: Optimot i GIEC

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • ‘No senyalis ningú’ o ‘no assenyalis ningú’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Compte amb el comte del conte!

    Els substantius conte, comte i compte són tres mots que solen crear confusió perquè tenen una pronunciació bastant similar, però s’escriuen amb grafies diferents, segons el seu significat. Conte, del verb contar, és sinònim de rondalla, es tracta d’una ‘narració, generalment breu, d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.’. Comte és el títol nobiliari atorgat a un senyor feudal que té jurisdicció sobre un comtat. I, finalment, compte es refereix a l’acció de comptar o bé al càlcul d’una quantitat. Aquest darrer mot també s’usa com a interjecció per expressar alerta.

    Per tant, direm: ‘La mare sempre m’explicava un conte abans d’anar a dormir’, ‘A classe hem treballat el mite del comte Arnau’ i ‘Pagarem el compte i marxarem’.

    Però… Compte!

    Cal tenir molt present que l’expressió *donar-se compte és un castellanisme i que, per tant, és incorrecta en català. En aquest cas, farem servir el verb adonar-se: ‘Aquest matí m’he adonat que l’anell no és al lloc on hauria de ser’.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Al ‘fons’ o al ‘fondo’, ‘conec’ o ‘coneixo’?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Noves incorporacions al DIEC2

    L’any 1995 es creà la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i no va ser fins dotze anys després —l’any 2007— que se’n va fer la segona edició. Però una llengua és un cos viu que evoluciona i, per tant, contínuament sorgeix la necessitat de crear paraules noves o, fins i tot, d’incloure-hi nous significats. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans revisa, any rere any, el seu contingut i valora l’ampliació de paraules i expressions acceptades. Enguany —aquest 2023— s’hi han incorporat 30 entrades noves (18 paraules d’ús comú i 12 gentilicis) i se n’han fet 248 modificacions.

    Algunes de les incorporacions més recents d’ús comú que, fins ara, no formaven part del Diccionari són: hacker ‘pirata informàtic’, donassa ‘dona corpulenta, exuberant’ i ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’, i birra ‘cervesa’.

    Per altra banda, la parella de substantius marit i muller deixen de marcar el gènere: la muller passa a ser la ‘dona casada respecte al seu cònjuge’ i, el marit, ‘l’home casat respecte al seu cònjuge’.

    A més, també s’hi han afegit locucions com ‘a preu d’or’, ‘de carn i os’, ‘atac de cor’ o ‘sense paraules’ i alguns gentilicis referents a comarques de territoris de parla catalana, com maresmenc/-a ‘natural del Maresme’, noguerenc/-ca ‘natural de la Noguera’ i saforenc/-a ‘natural de la Safor’.

    Ben mirat, aquests canvis evidencien la creixent evolució de la llengua catalana envers els canvis socioculturals.

    30 paraules noves i definicions més inclusives, com “marit” i “muller”, novetats del DIEC (ccma.cat)

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • No us ‘distraieu’ o ‘distragueu’? Les ordres en negatiu.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Wi-Fi, wifi o Wi-fi?

    La grafia Wi-Fi, amb majúscula i guionet, prové de la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fils’). Així doncs, quan vulguem fer referència a la tecnologia que s’usa en les xarxes sense fil caldrà mantenir la forma Wi-Fi en àmbits estrictament especialitzats. En canvi, en llengua general, si volem fer referència al sistema de connexió que permet connectar-se a internet, haurem de fer servir la grafia wifi (una adaptació de la forma Wi-Fi), amb minúscula i sense guionet.

    Les dues paraules poden ser tractades tant en masculí com en femení, independentment de la grafia triada; per exemple: El wifi de casa no funciona; Em pots dir la wifi del bar? Els locals públics disposen d’una Wi-Fi oberta. Això és conseqüència de la inexistència de gènere en anglès i per l’absència d’una traducció que ens permeti relacionar-la amb un nom en concret (xarxa Wi-Fi, sistema Wi-Fi, operatiu Wi-Fi?).

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric