• Sant Jordi

    Recorda que amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! I avui, aquestes dues endevinalles (que pots trobar als comerços del barri de Bufalà).  Aquestes, les encertes? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Endevinalles A l’abril…

    Amb motiu de Sant Jordi… A l’abril cada paraula val per mil! Durant tot el mes trobaràs cartells amb endevinalles als comerços del barri de Bufalà. I aquí, una mostra! 🙂 A veure si les encertes! Si vols veure totes les endevinalles, pots passejar per Bufalà o bé segueix l’enllaç. Sort!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre onomatopeies

    Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent.  Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.

    Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.

    D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm)  i la de xerrar (bla-bla).  Però sabies que el plor és uè buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee? 

    I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)…  Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics,  d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives 

    Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català?  Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí tracta l’ÚS no sexista del llenguatge, ja que el llenguatge no és sexista per si mateix, sinó que ho pot ser l’ús que en fem. En realitat, també podríem parlar de llenguatge no discriminatori, llenguatge igualitari, llenguatge no androcèntric, llenguatge inclusiu… En tot cas, llenguatge sexista vol dir que discrimina per motiu de sexe i això pot significar que es fa un ús que menysté o desvalora les dones i llenguatge androcèntric vol dir que es té com a mesura l’home, així que invisibilitza o fa difícil imaginar la presència o l’actuació de les dones. En veurem alguns exemples.

    De vegades no en som conscients, pèro pot haver-hi expressions discriminatòries en molts camps i que hauríem d’evitar. Per exemple, quantes vegades hem omplert un formulari i les dones han d’escollir entre senyora senyoreta? Si la distinció és important, per què en el cas dels homes no es fa aquesta distinció?

    També podem haver sentit que els metges i les infermeres fan moltes hores de guàrdia, sobretot a urgències. Fixem-nos que no és una qüestió lingüística, ja que si l’argument és que utilitzem el masculí com a genèric, ho estem fent només en el primer cas, “el dels metges”, però no amb “les infermeres”. Així doncs, estaríem estereotipant. Havíeu pensat en aquests casos, us hi havíeu fixat?

    La societat ha canviat i també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses)però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookerainstagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • GIEC essencial en línia

    Ja es pot consultar la versió en línia de la GIEC, la GIEC essencial. Es pot consultar a https://geiec.iec.cat

    Aquesta GIEC-e és una versió reduïda i en línia, i té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical.

    A la nota de premsa s’explica que “la Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana”. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia  que resol dubtes terminològics durant la consulta i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).

    Hi ha un dossier informatiu complementari Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.

    Amb la futura Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana es tancarà la trilogia gramatical de l’IEC. L’esperem 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El diccionari de sinònims de frases fetes

    El Diccionari de sinònims de frases fetes de Maria Teresa Espinal és el diccionari de frases fetes més complet de la llengua catalana i ara es pot consultar en línia gratuïtament. Fins ara es podia consultar només en versió pdf.

    L’obra és molt interessant perquè inclou 5.500 entrades conceptuals i recull més de 15.500 expressions. Així doncs, si voleu buscar alguna frase feta o expressió relacionada amb alguna paraula o expressió, aquest és el vostre recurs a l’abast.

    I per desitjar-vos una bona entrada d’any, us diré que reprengueu la feina a bon any i amb cara de bon any 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bocí nadalenc

    Com que s’acosta el Nadal i potser necessiteu sort 😉 no sé si sou de jugar a la loteria, però sí que hi ha un vocabulari habitual que potser no sabeu en català.

    Per exemple, saps com es diu la pedrea en català? El gordo en català és la grossaque aquests últims anys sí que s’ha fet més conegut, perquè ja existeix a Catalunya i en diem així. Però… saps com en podríem dir?

    Malgrat l’aturada d’aquesta temporada, ens tornarem a (re)trobar virtualment l’any vinent.

    Tot l’equip us desitgem unes molt bones festes! Bon any!

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules i accents

    De vegades quan escrivim o, sobretot, quan pronunciem algunes paraules, ho fem de manera incorrecta perquè en desplacem la síl·laba tònica.

    Alguns d’aquests mots no us sorprendran: els esports que acaben en –bol, tenen la tonicitat en aquesta última síl·laba, com per exemple futbol, handbol (amb hac muda!), voleibol… Ah, i també pronunciem karate! Les dieu així? 🙂

    També hi ha paraules que són força habituals i que probablement no accentuem correctament: atmosfera, tèxtil, interval, tiquet, radar, peode.

    I per acabar-ho d’arrodonir… sabies que hauríem de dir torticoli, diòptria i èczema? Aquestes potser no les sabíeu… 😉

    Si vols descobrir alguna altra d’aquestes paraules, pots mirar aquest vídeo de Català a l’atac.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laura: A mi la paraula que més m’agrada és “xalar”.
  • Berta: Li va caure l’orxata damunt els pantalons quan va veure-la travessar el parc trepitjant herba com si res, amb...
  • lmontenegro: HOla, Josep, Sí, podem parlar del postor, licitador. Però “ofertant” no existeix, en tot cas...
  • Josep Aixalà i Jansana: Jo estic treballant una documentació de 1701, de Prades, escrita en català, i en què la...
  • lmontenegro: Hola, Eduardo, No he trobat l’explicació exacta, però com que “engegar a dida” vol dir...

Enllaços


Històric