Arxiu de la categoria ‘C2’

  • Presentació de la 31a edició del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

    Divendres 8 de novembre a les 18.30 h tindrà lloc al Casal de Cultura de Castelldefels la presentació de la 31a edició del Voluntariat per la llengua. L’activitat central serà una lectura dramatitzada de ‘L’hora violeta’, de l’escriptora Montserrat Roig, a càrrec del grup teatral Nou Horitzó. L’adaptació del text ha anat a càrrec de Carles Oliveras, director del grup teatral.

    Durant l’acte es constituiran les parelles lingüístiques i es presentaran les activitats previstes per a aquesta edició.

    Les persones, les entitats i els establiments comercials que hi vulguin participar  han de confirmar l’assistència. La confirmació es pot fer:

    • per correu electrònic (castelldefels@cpnl.cat) 
    • per telèfon (93 664 42 11)
    • presencialment (SLC de Castelldefels, Centre Cívic Canyars-Poble Vell, c. Església, 117)

    Us hi esperem!

    Enllaços relacionats

    Share

    Article complet

  • C2 9a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

     

    RELACIÓ DELS FETS 

    18.00: Després de fer la xerrada a la porta del centre, tots els refugiats vam entrar a l’aula. És curiós que el fet d’entrar tots junts manté intrigat el Mestre. Seguidament, vàrem comentar un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió.

    18.05: Tocava nomenar els nous agents X, Y i Z, així que vam tancar els ulls  per fer una petita becaina. Solen ser curtes, però aquest cop no em va deixar ni acomodar-me. Tot just recolzar el cap a la taula, el Mestre em va avisar que jo seria el relleu de l’anterior agent X. Quina gràcia!

    18.15:  Un cop tots desperts, el Mestre va fer grups i vam donar un cop d’ull a l’informe de l’última sessió. Déu n’hi do quin informe, no hi havia errades! Durant la revisió de l’informe, es va mantenir de fons el bolero que havia escollit l’últim agent Z, bolero titulat Porqué, idoni per recordar el contingut: perquè/ per què/ per a quèDurant la revisió, el Mestre va recordar que el soc no porta mai accent, també va explicar que davant la conjunció i  no es posen comes.

    18.30: Com escrivim? El Mestre ens va mostrar un esquema didàctic de com havia de ser un text. La planificació, la textualització i una posterior revisió serien claus per redactar de forma correcta i més entenedora.

    18.40: “Moment del Joc?”, va preguntar el Mestre. Òbviament tots vàrem contestar que sí. És com la nostra hora del pati, però sense entrepà. Manifestant no ser el Mago Pop, el Mestre ens va explicar en què consistia el joc: havíem de trobar l’assassí d’entre tots els refugiats. Ens va repartir diverses cartes i només un de nosaltres tindria l’as de cors. Ens vam aixecar i qui tingués la carta havia d’assassinar picant l’ullet a la resta de companys. No sé si era la samarreta de ratlles vermelles tipus Wally o que no tenia esperit assassí, però la companya va ser descoberta ràpidament.

    18.45: Fi de l’esbarjo. El Mestre ens va ordenar fer una crònica de 300 paraules amb el tema que ens porta acompanyant a cadascú de nosaltres en les últimes sessions. Havíem de recordar l’esquema que havíem tractat minuts abans i endinsar-nos en la redacció de la crònica. Sort que  part del text teníem ja redactat al Twitter. Tot i així, hi hauria feina.

    18.50: Mentre estàvem redactant la nostra crònica, el Mestre va marxar de l’aula i va tornar amb cordons de colors. Tot concentrat, els va ordenar i estendre per la seva taula. Què ens estava preparant? Digueu-me mal pensat, però em va semblar quelcom sospitós… No ens oblidem que som refugiats i que ell té el poder en aquest camp de concentració.

    19.20: El Mestre ens va preguntar si ja teníem enllestida la crònica. Era, ara, el moment crucial per saber què faria amb els cordons. Per sort, només es tractava d’agafar-los entre tots els refugiats, cadascú per un extrem. Qui tingués el mateix color seria el nostre binomi per corregir la crònica.

    19.30: Un cop vam escoltar la crònica del nostre company, el Mestre ens va preguntar què ens havia semblat el que havíem escoltat.Llegir i escoltar és una manera útil de veure possibles errades d’estructura, d’ordre, etc.  És important a l’hora de redactar pensar a qui ens adrecem.

    19.50: Era un dels moments que agraden més: el repartiment de la moneda oficial del curs, els pàmies. Alguns ja portaven bitlleters especials per guardar els pàmies; d’altres, més cutres, ho van guardar en bosses de plàstic on posava Pàmies. Sigui com sigui, sempre li donem un gran valor a cada bitllet i no en perdonem ni un.

     

    CONCLUSIONS

    Acabem el primer mes a l’exili.  Octubre ha estat dur, però la unió fa la força i de moment seguim tots vius. Segons la previsió del calendari, només queden cinc meravellosos mesos més d’aventura. Ara ve el fred, les feines que ens fan fer en aquest camp cada cop són més llargues i feixugues. Creuem dits perquè el nostre mentor s’adoni que només som simples refugiats que volem salvar-nos i viure tranquils.

     

    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló
    ……………., 30 d’octubre de 2019

    Share

    Article complet

  • C2 8a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

     

    RELACIÓ DELS FETS SESSIÓ 

    18.00 h. Comencem la sessió fent un repàs del dia anterior. Tothom explica el “què”. Després, el professor ens suggereix posar-nos en posició de dormir, per tal d’assignar els nous agents  X,Y i Z.

    18.10 h. Iniciem un nou joc amb unes fotografies en forma de triangle. Hem de trobar les fitxes que falten per  completar la imatge. Seiem en grups de 4-5 persones per treballar-les. Però en Jaume s’assabenta que primer hem de comentar la relació dels fets del dia anterior.

    18.20 h. Comencem a corregir els possibles errors del text i, acte seguit, ho posem en comú com ho fem normalment a cada sessió.

    18.45 h. Hora del joc! Què tenim en comú? El professor ens ha tornat a sorprendre. Es tracta d’un joc ràpid, on ens fa preguntes i ens ajuntem segons la nostra resposta comuna. Ha estat molt divertit perquè al final s’ha quedat sol el professor: s’ha tornat a plantejar la qüestió del nostre conegut trio.

    18.50 h. Utilitzem el per què i el per a què en relació a l’operació Bolero. Treballem en grups. La periodista pregunta als agents secrets i respon el capità. Les dues preguntes que estem treballant ens serveixen doncs per practicar el per què i el per a què. El professor ens porta a un nivell d’imaginació molt alt. D’això, no n’hi ha dubte.

    19.10 h. Com puc obrir i tancar un article? Tornem a agafar les fotos, que representen tipus d’introducció i conclusió d’un article. Hem d’esbrinar quina finalitat té cadascuna.

    19.25 h. Pensem a partir de la nostra crònica una introducció i una conclusió. Veiem tipus d’introduccions i conclusions que poden ser diferents.

    19.45 h. Fem un nou curset ràpid de Twitter ,de com hem de publicar l’opinió i les respostes o piulades. Si t’equivoques l’hauràs d’esborrar perquè no es pot editar. Acabem la sessió d’avui.

    CONCLUSIONS

    Ha estat intensa ‒ o potser és que era dijous.

     

     

    Share

    Article complet

  • C2 7a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

    RELACIÓ DE FETS

    18.00: Tots els refugiats entrem a la sala de reunió i ens asseiem aleatòriament. En pocs minuts, arriba el director del camp i ens demana que li resumim les nostres impressions de la darrera sessió.

    18.05: Tot seguit, com ja comença a ser habitual a l’inici de cada sessió, fem el relleu d’agents. Em concentro i desitjo amb totes les meves forces que no em toqui. Passen uns segons que se’m fan eterns i, quan ja pensava que me n’havia escapat, noto aquell copet a l’espatlla. Aquest cop l’univers no m’ha fet cas.

    18.10: El director del camp reparteix pàmies als refugiats que han assolit les fites encomanades mentre sona Milionària de Rosalía. Ja tinc 400 pàmies més, que bona falta em faran!

    18.15: A continuació, el director ens demana que formem grups de tres o quatre persones. Avui som pocs i revisem, primer individualment i després junts, l’informe de la darrera sessió, tot escoltant el bolero triat per l’últim agent Z. Ho sento, no en recordo el nom; no soc un gran fanàtic dels boleros. Com que sorgeixen alguns dubtes, el director ens presenta l’eina ésAdir per ajudar-nos a resoldre’ls. 

    18.35: Un cop revisat l’informe, toca planificar la crònica radiofònica que vam començar a la sessió anterior presentant tres idees sobre el tema escollit. Avui hem de justificar el perquè d’aquestes tres premisses i, en definitiva, aprendre a ARGUMENTAR sobre qualsevol tema. És essencial que puguem exposar una idea i després justificar-la, separant el que és una opinió del que és un argument. El director ens pregunta si ens hem documentat amb algun article sobre el nostre tema. Jo aquest cop no he fet els deures.

    19.00: És el moment de relaxar una mica l’ambient després de tanta serietat. El director ens planteja un joc: «Actuar una mentida». Es tracta d’expressar verbalment una acció i a la vegada fer-ne una altra físicament. Queda clar que haurem de millorar molt si volem que acabi sent una tècnica per despistar l’enemic… 

    19.08: Entrem de ple en l’Operació Bolero, protagonitzada per una periodista que investiga la situació als camps de refugiats. Aprofitant l’avinentesa, estudiem la diferència entre PER QUÈ, PER A QUÈ i PERQUÈ i en quins contextos s’ha d’utilitzar cada forma. Per tal de posar en pràctica els nostres coneixements, fem un exercici d’emplenar buits, primer individualment i després en grups, mentre sona de fons una música relaxant de piano. El director sap ben bé què necessitem en cada moment! Tot i els problemes generalitzats, finalment aconseguim, amb l’ajuda d’un vídeo, treure’n l’aigua clara. 

    20.00: Per últim, el director ens demana fer una piulada a Twitter, una nova eina subversiva que hem descobert, convertint en un fil tot el material de la planificació de la crònica radiofònica. 

     

    CONCLUSIONS

    Les missions són cada cop més difícils i requereixen més concentració i esforç per part nostra. També estem començant a descobrir com pot ajudar-nos la tecnologia a aconseguir el nostre objectiu final: escapar del camp. És important que ens comuniquem entre nosaltres i amb el director amb unes etiquetes en clau. Això sí, haurem d’anar amb compte per evitar que cap infiltrat descobreixi els nostres plans!

     

    Agent X

    Regió del Llenguadoc-Rosselló

    …………………, 22 d’octubre de 2019

    16112016_Exercicis PERQUÈ

    Share

    Article complet

  • C2 6a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

    RELACIÓ DE FETS

    18.00: Vam entrar tots a la sala de reunions, que estava a les fosques fins que un tècnic va encendre els llums. Després va arribar el director del camp, àlies El Professor, i ens va demanar posar-nos en fila índia del més gran al més jove. Vam trigar força, però finalment ho vam aconseguir.

    18.05: El Professor ens va enviar de tornada als barracons, aquesta vegada dividits per edat. Ens va hipnotitzar i fer dormir, suposadament per investigar els agents secrets infiltrats. Vaig resistir adormir-me amb totes les meves forces, però de sobte vaig rebre un cop a l’esquena i vaig caure com morta a terra, igual que la resta.

    18.15: El Professor ens va despertar i vam repassar meticulosament l’informe de la 4ª Sessió. Vam aprendre, per exemple, que l’ús de cadascú i cadascun és equivalent a algú i algun i que desprès és el participi de desprendre mentre que després és l‘adverbi de temps.

    19.00: Vam fer un exercici d’habilitats d’engany i instigació subversiva expulsant temporalment el més gran de la sala. Llavors, havia d’identificar el líder secret del grup, qui iniciava contínuament gestos antiautoritaris imitat tot seguit per la resta. Tanmateix, la capacitat d’enginy de l’instigador i la destresa del grup per encobrir-lo van ser tan elevades que el vell no va ser pas capaç d’atrapar-lo sense pistes d’El Professor.
    Queda clar que el jove J. és un element molt intel·ligent i perillós. El vigilaré de prop.

    19.10: Ens vam dividir en grups de dos o tres i vam estudiar els usos correctes de Twitter i de com obrir-te un compte. Ara, hi havia una persona molt contenta de participar en el seu trio, fins i tot sospitosament contenta. També la vigilaré més de prop.
    D’altra banda, queda clar que no es tractava només de l’ús responsable de les xarxes socials, sinó d’una eina per a la comunicació clandestina. Això no obstant, he aconseguit infiltrar-m’hi.

    19.45: Vam parlar de les cròniques radiofòniques de Teresa Pàmies i El Professor va encarregar a cadascú de nosaltres triar un tema per fer-ne una. L’assumpte més popular va ser el canvi climàtic, que evidentment no és més que un altre eufemisme per amagar les seves intencions revolucionàries.
    Curiosament, la persona anteriorment mencionada amb tanta il·lusió pel trio va escollir el tema de les malalties mentals. Algú a la Central ha mirat si en té, d’antecedents?

    CONCLUSIONS

    Es tracta d’un grup molt hàbil i enginyós. Tan sols és una qüestió de temps fins que ens atrapin com a agents infiltrats.
    A més, malgrat tots els nostres esforços, cada dia apareixen més pàmies al camp i la gent parla cada vegada més d’organitzar una fugida.
    Així mateix, encara més alarmant és el fet que hi ha còpies dels nostres informes secrets circulant pel camp i El Professor fins i tot els publica al seu blog!

    Necessitem urgentment reforços o l’alçament pot ser imminent!

    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló
    ……………., 17 d’octubre de 2019

    07112016_11 consells de Twitter

     

    Share

    Article complet

  • C2 5a sessió

    Núm. expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref.:#c2cast19

    RELACIÓ DE FETS
    18.05: Comença la sessió. Corregim entre tots un nou informe de l’agent X a la pantalla digital amb l’assessorament del professor.

    18.15: Ens fa posar amb el cap cot i els ulls tancats per triar els nous agents secrets.Hi ha una persona que aprofita per fer una becaineta.

    18.33: Apareix el professor amb un rotllo de paper d’embalar i unes quantes tisores. Començarem un joc. Ens puja l’estrès i l’expectació és màxima. Primer, hem de retallar un tros de paper per a cadascú. Cal que ens descalcem un peu i a tota l’aula se sent una suau odeur de pieds, però ràpidament ens l’emboliquem amb el paper i ens encabim altre cop el peu dins el calçat. Al 95% dels implicats se’ns trenca el paper dins la sabata. No sabem per què, però ens quedem tots amb el peu comprimit durant tota la sessió. El dolor augmenta i alguns presenten símptomes de gangrena. La situació és difícil, però sabem que hem de resistir. Ens arrosseguem amb les cadires, com un cargol amb la closca al damunt, per tal de formar un gran cercle. Hem de fer una acció i triar algú perquè la continuï fent. Canviem d’acció en anar a seleccionar  l’altra persona. Deixem tots plegats el sentit del ridícul aparcat una estona. Hi ha gent saltant a peu coix, nedant en l’espai, de genolls per terra, fent la pipa, gesticulant…

    19.00: Fem grups de 4 o 5 persones (ja ens estem habituant a fer el cargol). Recordem que Teresa Pàmies va aprendre el francès i moltes cançons durant el seu empresonament a La Roquette (París). Ens reparteix un full amb espais en blanc per emplenar. Anem a treballar els QUÈ i els QUE, tot escoltant la cançó Hi ha algú que em va dir, de Joan Dausà, versió d’una cançó francesa de Carla Bruni. Després ho posem tot en comú amb els companys del nostre grup. Així contrastem dubtes. Ho acabem comentant entre tota la classe i el professor ens dona la fórmula per tal de saber-los col·locar bé.

    19.37: Hem d’escollir si enviem el QUÈ i el QUE a Bordeus o a Marsella. Per raons diferents, però, tots els enviem al mateix lloc: el QUÈ a Bordeus i el QUE a Marsella.

    19.42: Abans de tornar als barracons, ens hem de treure el paper embolicat i observar com ha quedat amb la forma del peu. És una autèntica obra d’art. Ja tot té sentit! Això serà a partir d’ara el nostre mapa durant l’exili, on hi haurem de marcar el nostre periple. Caldrà mantenir viva la memòria històrica i hem de deixar un document gràfic de tot el que ens tocarà viure.

    CONCLUSIONS
    Tot i que ens sentim perduts i lluny de casa, no ens manca el coratge. Fa fred, tenim fam i estem plens de polls i sarna. Cada cop estan més buscats els pàmies. Sabem que ens caldran per poder sortir-nos-en.

     

    …………………., 15 d’octubre de 2019
    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló

    16112016_Exercicis QUE

    Share

    Article complet

  • C2 4a sessió

    Núm. expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref.:#c2cast19

    RELACIÓ DE FETS

    18.06: Inici de la sessió. El professor fa una roda de preguntes a tots els alumnes. Persona per persona, en va recordant els noms i els va preguntant les impressions de la classe anterior.

    18.20: Un cop va passant la roda, és el meu torn i he dit: “Encara ho estic assimilant”.

    18.30: Es lliuren els textos dels companys de la classe i cadascú , de forma individualitzada, revisa les errades o faltes de puntuació del text en concret.

    18.30: Comencem amb els deures que havia encarregat el professor. Es visualitzen els textos a la pantalla i fem, un per un, la revisió de cadascun dels textos de forma oral i compartint-ne les idees principals.

    18.45: Van sorgint dubtes sobre ortografia o sintaxi i el professor els va resolent a mesura que van preguntant els companys. I també s’aprofita l’avinentesa per manifestar dubtes i plantejar preguntes.

    19.15: El professor reparteix pàmies per tal de premiar els que han elaborat els  textos de la sessió anterior i així poder anar estalviant, ja que serà l’única forma de realitzar pagar per sortir del camp de refugiats.

    19.25: La classe canvia el seu aire de concentració i dedicació, tot esdevenint un moment juganer. És el moment de fer grups i jugar al “Pedra, paper o tisora”. Estratègia, que de sobte ens  sorprèn, ja que  interromp el ritme de concentració de la classe i origina  rialles, alegria i podem treure tensió al moment. És sorprenent com aconsegueix alliberar-nos la tensió en els moments més indicats.

    19.35: Després d’haver fet unes partides del joc amb el grup de companys, ha fet roda de preguntes sobre quins serien els elements bàsics per poder elaborar un bon resum. Tothom ha dit la seva, però clar, no hem encertat totes les característiques. S’ha de remarcar que és complicat fer un bon resum d’un text i per això és bàsic saber les principals característiques que ha de reunir per fer-ho correctament. S’ha començat per remarcar que ha de ser breu, sense oblidar extreure la idea bàsica. S’ha de fer entenedor i concís. Han de ser endreçats; és una manera de posar en ordre les idees principals. I per últim ha de ser clar i comprensible.

    19.40: Tot just abans de marxar cap als nostres barracons, ens encomana la revisió dels nostres resums, però tenint en compte d’aplicar els criteris bàsics d’un bon resum. No s’ha d’oblidar que necessitem molts pàmies per poder ser lliures de les terres de la Catalunya Nord.

    19.45: Les últimes ordres del dia són que hem de tancar els ulls i posar el front sobre les mans, per tal d’assegurar-nos no mirar ni ser víctimes dels esdeveniments que es produiran. El professor assenyala els propers agents X,  Y (testimoni fotogràfic) i Z (qui escull el bolero).

    CONCLUSIONS

    Després de caminar al voltant nostre, jo seré la pròxima agent X. Hem de tenir ben clar que el professor farà ús de les seves tècniques i jugarà amb la nostra ment, no desvelar els autors dels fets. Tasca encomanada: el present expedient, del qual jo seré l’autora. Els meus companys no són ni tan sols testimonis d’aquella dura roda de NO reconeixement del professor.

    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló

    Barcelona, 10 d’octubre de 2019

    Share

    Article complet

  • C2 3a sessió

    Núm. expedient: 01

    Subdirecció Operativa de la Policia

    Ref.:#c2cast19

     

    RELACIÓ DE FETS

    18.05: Comença la sessió. El professor reparteix, de forma aleatòria, una carta a cada refugiat. Aquesta carta només la pot visualitzar la persona que la rep. Tres persones seran escollides per realitzar una tasca. La persona que rep la carta de la reina tindrà la responsabilitat de redactar tot allò que succeeixi en aquesta sessió i serà designat com l’agent “X”, aquell que ha rebut la carta de ————- haurà de fer fotos i serà l’agent “Y” i, per acabar, el que tingui la carta ——–, haurà d’escollir un bolero i serà l’agent “Z”.

    18.30: El professor fa cinc grups de cinc persones cadascun. Reparteix els grups segons el codi QR escollit en la classe anterior amb diferents fragments d’una entrevista feta a Teresa Pàmies, de forma que a cada grup hi ha un membre amb un codi QR diferent. A continuació, es fa el joc del Kahoot amb 10 preguntes sobre aquests fragments. Després d’una gran rivalitat i molta tensió per la falta de cobertura als mòbils i voler aconseguir la victòria, surt guanyador el grup 3. Per sorpresa de tots, no hi ha recompensa.

    19.00: Novament, el professor reparteix un full per grup amb unes imatges relacionades amb la vida de Teresa Pàmies. L’activitat consisteix en saber a què correspon cadascuna de les imatges. Els refugiats surten gloriosos i reconeixen totes les imatges sense cap inconvenient.

    19.15: Finalment, el professor proposa una última activitat. Reparteix un fragment diferent per a cada membre del grup. Es relacionen. El professor demana en primer lloc que es llegeixin, en segon lloc que es digui quina relació tenen i per últim que inventem un títol i fem un resum a casa de cada fragment. Haurem d’enviar-li per correu electrònic i guanyar uns pàmies per aconseguir sortir del camp de refugiats.

     

    CONCLUSIONS

    Cada cop es compliquen més les tasques per aconseguir pàmies i així arribar a la glòria: sortir del camp de refugiats i tornar a ser lliures. Tot i així, no ens rendirem. Res ens aturarà. Cada dia estem un pas més a prop d’aconseguir-ho.

     

     

     

    Share

    Article complet

  • C2 2a sessió

    Núm. expedient: 01

    Subdirecció Operativa de la Policia

    Ref.:#c2cast19

     

    RELACIÓ DE FETS

    18.05: Comença la sessió. El professor es presenta amb tot de material subversiu: paper higiènic, sang artificial, papers per reciclar… Comencem la sessió, repassant els noms dels companys. Hem de declarar qui volem per veïns.

    18.15: Fem una roda en què cadascú respon una pregunta del professor: amb què ens vam quedar de la sessió anterior. Vaig dir “desobediència”.

    18.25: Vam ajudar el professor a fer un estudi sociològic. Ens havíem de posar drets en cas que la resposta al que ens preguntava fos afirmativa. Ens va demanar  si ens agradava escoltar la ràdio, música, llegir, viatjar, les xarxes socials i el cafè.

    18.40: Ens reparteix els rotllos de paper i ens demana que sortim de l’aula. Ens hem de convertir en soldats o en milicianes republicans ferits. De cop i volta, el professor s’ha transformat en un gendarme de la duana. Ens va destinant en un dels quatre camps de refugiats. Ometré a quin camp vaig anar a parar. Si volem saber com són els dos exercicis de la prova, hem de superar un repte: el primer, fotografiar un company; el segon, desprendre’s de la nostra identitat. A mesura que acabàvem els exercicis, el gendarme ens va repartir la carta de refugiat. Ens va arribar un missatge de la Resistència. No havíem de patir perquè ens ajudarien a escapar del camp. Ens van recomanar que falsegéssim la nostra identitat i que treballéssim sempre cooperant els uns amb els altres. Ara m’he de fer passar per un tal Salva Martínez Fernández.

    19.40: Ens explica com s’estructura la prova. Aprofita l’avinentesa per explicar-nos com podem navegar pel blog.

    19.55: Abans d’anar cap als nostres barracons, ens trobem amb un codi QR. L’hem de descarregar per mirar el fragment de vídeo.

     

    CONCLUSIONS

    Es van confirmar les nostres sospites. És un subjecte bastant subversiu. Em caldran instruccions per com continuem l’operació. Ara que m’han traslladat a terres de Catalunya Nord, desconec com puc mantenir el contacte amb els meus superiors.

     

    Agent X

    Regió del Llenguadoc-Rosselló

    _________, 5 d’octubre de 2019

     

    Share

    Article complet

  • C2 1a sessió

    Núm. expedient: 01

    Subdirecció Operativa de la Policia

    Ref.:#c2cast19

     

    RELACIÓ DE FETS

    18.05: Comença la sessió. El professor demana que apuntem en el paper que tenim enganxat en el respatller de la cadira el nostre grau d’estrès. La majoria confessen que el tenen bastant baix.

    18.15: El professor ens demana que pensem en un adjectiu que comenci per la mateixa lletra del nostre nom. Ara bé, abans de dir el nom i l’adjectiu, hem de repetir els que hem sentit abans. La cadena es fa bastant llarga pel nombre de companys.

    18.45: El professor ens planteja una nova activitat per conèixe’ns. Ens fa escriure en un full el nostre nom i ens demana que el pengem per l’aula. Després ens explica què haurem de fer. Mentre soni la música hem de demanar informació a un company i quan ens avisi haurem d’escriure en el seu full les dades que ens ha proporcionat.

    19.15: Descobrim per què teníem un globus a la cadira. Ens detalla que el percentatge de no assoliment d’aquest nivell és d’un 32%. Això significa que haurem de nominar vuit candidats possibles. Hem d’inflar els globus i descobrir què hi ha dins. És un objectiu del curs.

    19.20: Ens convida a mirar una entrevista a dos filòlegs, M. Josep Cuenca i Màrius Serra, perquè es va presentar la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua. Ens planteja tres preguntes: què hi veiem? , què ens preguntem? què en pensem?A continuació, formem grups mirant de reunir els cinc objectius del curs. Posem en comú les tres preguntes. Reflexionem sobre els conceptes d’adequat o no adequat. Examinem els objectius i els valorem si són adequats o no adequats.

    19.40: El professor anomena els vuits nominats. Es crispa l’ambient. Alguns companys confessen que se’ls ha disparat el nivell d’estrès. Una companya es nega a acceptar aquesta solució i proposa que tot el grup sigui nominat. 

    19.50: Finalment, el professor presenta el pla de curs. Algunes companyes formulen alguns dubtes.

    CONCLUSIONS

    Encara que fos la primera sessió  i els objectius fossin els de trencar el gel, conèixer els companys i presentar el curs, vam poder comprovar alguns indicis que justifiquen que mantinguem oberta l’operació Bolero. Ens fa por que no vulgui adoctrinar el grup per radicalitzar-lo. Estarem atents les properes sessions.

     

    Agent X

    Regió Policial Metropolitana Sud

    Castelldefels, 3 d’octubre de 2019

     

    PLA DE CURS c2_30092019

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share