Arxiu de l'autor

  • L’endemà de l’onze de setembre de 1714: una activitat per al nivell D

    mercatBorn_sXVIII - gencat

    Mercat del Born al segle XVIII

    Avui us presentem una nova proposta d’activitat per al nivell superior (D). L’endemà de l’onze de setembre de 1714 la consigna ciutadana és “hem perdut però no ens heu doblegat”  i és així com quan l’exèrcit francès entra a Barcelona troba les botigues buides i sense queviures però obertes. L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat conegui alguns detalls del desenllaç de l’onze de setembre de 1714 i fomentar un esperit crític envers la informació que ens ha arribat dels fets.

    activitat 012-DD-CL/EO-dA – L’endemà de l’onze de setembre de 1714

    L’activitat comença amb una sèrie d’exercicis d’escalfament relacionats amb el Fossar de les Moreres. A continuació es proposa que els alumnes llegeixin i ordenin un text sobre l’Onze de Setembre i que en preparin un resum. Finalment, els alumnes han d’escoltar un fragment d’un capítol del programa En guàrdia! de Catalunya Ràdio a partir del qual han de planificar i fer una exposició oral on expressin la seva opinió.

    Com sempre, us recomanem que abans de fer l’activitat contextualitzeu els fets del 1714 per mitjà del resum corresponent al nivell intermedi i suficiència.

     Els fets de 1714 – nivells II+SS+DD

    Per animar i incentivar la participació dels alumnes, recordeu que podeu recollir les propostes de l’última activitat i compartir-les mitjançant aquest blog: fotografies, imatges, textos…

    Ja sabeu que si teniu qualsevol proposta d’activitat per treballar amb els alumnes, no dubteu de compartir-la amb tots nosaltres. Feu-nos arribar les vostres propostes a 1714barcelona@cpnl.cat.

    Bona feina!

     

     

    Share

    Article complet

  • Aquesta setmana ens han visitat….

    El dia 3 de març, coincidint amb les festes de Carnaval a força escoles de Barcelona, alguns professors van aprofitar-ho per venir amb els alumnes a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura a visitar l’exposició “Et prenc la paraula” i el documental “300 anys de fidelitat a la llengua”.

    Share

    Article complet

  • Professors i tècnics visiten l’exposició

    La setmana del 10 al 14 de febrer professors i tècnics del CNL de Barcelona, del Departament d’Ensenyament i d’altres CNL han visitat l’exposició.
    Aquí en teniu alguna imatge.

    També han visitat l’exposició el president del CoNCA, Carles Duarte, i membres de la comissió d’Avaluació del Consorci.

    carles_duarte

     

     

     

     

     

    Tècnics del Consorci

     

     

     

     

     

     

    Us hi esperem!

    Share

    Article complet

  • El reconeixement de les llengües, una activitat per al nivell D

    mapa europa 2_01

    A continuació us fem una nova proposta d’activitat, en aquest cas pensada per al nivell superior (D), que té per nom El reconeixement de les llengües. Aquesta activitat té com a objectiu principal que els alumnes reflexionin entorn de la pervivència i l’estat de les llengües a Europa i, concretament, del català, a través del treball de comprensió lectora i expressió escrita.

    activitat 011-DD-CO/EE-dA-El reconeixement de les llengües

    Com sempre, us recomanem que abans de fer l’activitat contextualitzeu els fets del 1714 per mitjà del resum corresponent al nivell intermedi i suficiència.

     Els fets de 1714 – nivells II+SS+DD

    L’activitat comença amb l’observació del mapa de les llengües que es parlen a Europa i un text relacionat amb el Dia Europeu de les Llengües. A la segona part, els alumnes han de fer un resum del vídeo El català, llengua per a tothom. Per acabar, la lectura i l’anàlisi d’un text argumentatiu els donarà les pautes per redactar un article d’opinió relacionat amb la llengua catalana.

    Com a conclusió de l’activitat es poden recollir en un document (fotografia, pdf…) tots els articles d’opinió dels alumnes i així compartir-los mitjançant aquest blog.

    Com sempre, si teniu qualsevol proposta d’activitat per treballar amb els alumnes, no dubteu de compartir-la amb tots nosaltres. Feu-nos arribar les vostres propostes a 1714barcelona@cpnl.cat.

    Bona feina!

     

     

    Share

    Article complet

  • Les primeres visites d’alumnes

    El 6 de febrer la professora Fina Prats va acompanyar els seus alumnes de Bàsic 3 a visitar l’exposició.   A la pàgina de Llibre de visites podreu veure algunes de les seves aportacions.

    grup Fina  Prats 1

    El 12 de febrer l’Eugènia Godayol va aprofitar la festivitat de Santa Eulàlia per visitar l’Ajuntament i venir a l’Espai Avinyó amb els alumnes de Bàsic 3 i d’Inicial i fer-los conèixer i treballar els continguts de l’exposició.

    Share

    Article complet

  • La Catalunya diversa 1714 – 2014

    la catalunya diversaLa Catalunya diversa 1714 – 2014” és el títol de la conferència que impartirà Toni Soler,  comissari del Tricentenari BCN a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura dijous 13 de febrer a les 18.30h. Soler es centrarà en la vinculació entre la Barcelona del 1714 i la Barcelona d’ara.

    Fa 300 anys Barcelona ja era una ciutat dinàmica, oberta al món i amb gent d’arreu que s’hi instal·lava per dur a terme la seva activitat artesanal, gremial i comercial. La ciutat d’avui és doncs hereva d’una llarga experiència en gestió de la diversitat d’orígens, llengües i cultures.

    Aquesta activitat està organitzada en col·laboració amb el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona.

    Share

    Article complet

  • El Món del 1714

    El món del 1714 (MUHBA)

    El Museu d’Història de Barcelona ha obert al públic l’exposició comissariada per Clàudia Pujol, El Món del 1714.

    “L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer com era el món a principis del segle XVIII i descobrir el caràcter cosmopolita de Barcelona, una ciutat plenament integrada en els circuits internacionals. El protagonisme de la capital i de Catalunya durant la Guerra de Successió, des del primer moment fins al final, i les seves conseqüències en el futur del país són altres dels eixos de la mostra, que fa una radiografia detallada d’una època clau en la formació dels estats nació a Europa i de l’inici de la globalització.

    El món del 1714 ens ajudarà a comprendre els orígens, el desenvolupament i el desenllaç del conflicte a través de l’anàlisi de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials d’aquell món de l’inici del segle XVIII, quan la França de Lluís XIV i Anglaterra es disputaven la supremacia a Europa, i la Xina era el motor que impulsava bona part de l’economia mundial.

    Aquest viatge a les arrels de la guerra que va canviar el signe de Catalunya ocupa la primera part de la mostra. La segona part comença amb l’esclat bèl·lic, un xoc d’equilibris que va tenir com a escenari Europa, però que va afectar, fins i tot, la vida a les colònies americanes. A partir d’aquest moment, l’exposició té dos focus d’interès: l’un, centrat en el progrés del conflicte fins als Tractats d’Utrecht, i l’altre, en la relació de Catalunya amb el món.”

    Més informació: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-661

    http://guia.bcn.cat/tricentenari-bcn-1714-2014-exposicio-el-mon-del-1714-_99400319915.htm

    Share

    Article complet

  • Visiteu l’exposició en línia Catalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715)

    Catalunya i la Guerra de Successió. Museu d'Història de CatalunyaCatalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715) és una exposició del Museu d’Història de Catalunya que ha creat també l’exposició en línia que us animem a visitar.
    En el cas de l’exposició en línia, mitjançant imatges i textos força sintètics, podreu aprofundir en els diferents àmbits temàtics de l’exposició:

    El plet dinàstic

    La mort sense descendència de Carles II i la designació de Felip de Borbó com a hereu va encendre les alarmes de les potències europees que desconfiaven de la unió de la corona francesa amb la d’Espanya. Anglaterra, els Països Baixos i l’Imperi alemany declararen la guerra a França i Espanya.

    Entre Borbons i Àustries

    A Catalunya, com arreu de la Monarquia Hispànica, la successió de Carles II es visqué amb una normalitat aparent. Tanmateix, els contraris a la nova dinastia van anar fent-se forts influïts per la marxa de la guerra internacional, l’autoritarisme  reial i un viu sentiment antifrancès.

    L’austriacisme al poder

    La Cort General de Catalunya convocada per Carles III va donar suport al nou monarca, a canvi de reforçar el poder de les institucions del país. Barcelona va esdevenir de nou una cort. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diverses nacionalitats, que despertaren una gran vitalitat econòmica. Aviat, però, el contrast entre el luxe de la cort i la misèria de la guerra es va fer evident.

    La marxa de la guerra

    Després de la batalla d’Almansa, l’exèrcit borbònic va ocupar el País Valencià, el regne d’Aragó i Lleida. Des del 1711 la guerra peninsular restà reduïda a Catalunya. Per contra, les tropes aliades obtingueren importants victòries arreu del continent. La proclamació de l’arxiduc Carles emperador de Viena va contribuir a accelerar les negociacions de pau que es van concretar al tractat d’Utrecht (1713) en el qual les potències aliades reconeixien Felip V com a rei d’Espanya.

    La resistència a ultrança

    Al juliol del 1713 les tropes aliades van abandonar Catalunya i els exèrcits borbònics van ocupar la pràctica totalitat del territori. La Junta General de Braços va optar per la resistència, tot i que només comptaven amb dues places fortes: Cardona i Barcelona. El setge de Barcelona va durar quasi catorze mesos. L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. El 18 de setembre capitulava la guarnició de Cardona i l’any següent ho van fer Mallorca i Eivissa.

    La nació sotmesa

    Les autoritats borbòniques van suprimir totes les institucions de govern catalanes i s’imposà un règim de terrorisme militar. Els caps de la resistència van ser empresonats fora de Catalunya. Altres austriacistes van ser detinguts, desterrats o obligats a presentar-se regularment. Les propietats dels resistents van ser segrestades, i els símbols i títols del govern de Carles III van ser destruïts. Es va prohibir la possessió d’armes. A Barcelona, es feu enderrocar una part del barri del Born per construir-hi la Ciutadella militar.

    El nou ordre borbònic

    Els Decrets de Nova Planta impliquen la dissolució de les institucions i les lleis de les Corts catalanes, un nou ordre i un nou sistema de govern basat en l’absolutisme monàrquic. S’inicien les prohibicions de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits públics.

    L’exili

    Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i dels diversos regnes hispànics es van exiliar. Es van establir sobretot als regnes italians en poder de Carles VI, però també a Viena, posant-se al servei de l’emperador. Ramon Vilana-Perlas fou cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

     

    Share

    Article complet

  • Reborn. Paraules que arriben de lluny

    Imatge  El Born Centre Cultural Reborn02-1689“La història de qualsevol llengua és plena de paraules que es van fer servir en altres èpoques per denominar objectes, oficis, llocs o accions però que el pas del temps i l’evolució de la societat va fer caure en desús. Una llengua és viva perquè veu néixer i morir mots alhora que també ho fan les coses, les persones o els conceptes a les quals es refereixen.”

    Durant un mes, tothom que vulgui participar en el Reborn podrà fer la seva definició lliure i creativa de la paraula, com si es tractés de reintroduir-la de nou, o potser per primer cop, al diccionari. I un cop acabat el mes, de la paraula protagonista se n’oferirà una explicació que desvetllarà el sentit real en l’època de la ciutat del Born, tot contraposant-lo al que ara ens suggereix.

    La paraula REBORN del mes de novembre és “PALENDENGA”

    Què vol dir ‘palendenga’? Què us suggereix aquesta paraula extingida? Jugueu-hi!

    Imagineu què volia dir, a què es referia, quin sentit tenia a la Ciutat del Born, en aquella Barcelona del 1700 que, després del setge que la ciutat i el país van patir el 1714, va quedar soterrada i de la qual el jaciment arqueològic del Born n’és un gran testimoni històric.

    I avui, què us suggereix aquesta paraula? A quin objecte, ofici, indret, acció… l’aplicaríeu? Us animeu? Sigueu creatius i jugueu amb la llengua! Envieu les vostres definicions creatives i lliures a:

    Núvol. El digital de cultura

    Màrius Serra

    Share

    Article complet

  • Quan la realitat nodreix la ficció

    Barcelona Novel·la Històrica (de l’11 al 16 de novembre) es durà a terme al Born Centre Cultural amb una àmplia oferta d’activitats gratuïtes i d’accés lliure.

    Tres debats vinculats directament al Tricentenari:
    – Els aspectes militars de la Guerra de Successió a partir de Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat (dimecres 13).
    – La dimensió internacional del conflicte a partir de la trilogia 1714, d’Alfred Bosch (dijous 14).
    – L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus, d’Albert Sánchez Piñol (divendres 15).

    Dues taules rodones, Els límits de la novel·la històrica i La Barcelona novel·lesca (dilluns 11); un passeig per la Barcelona de Marcus Didius Falcó (dissabte 16); teatre amb l’obra Casanova en directe; clubs de lectura, o la tarda de projeccions Cinema amb història, són algunes de les activitats programades.

    Debats amb autors com Edward Rutherfurd, Lindsey Davis (guanyadora del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2013), Lluís-Anton Baulenas o Jaume Clotet, entre molts d’altres.

    Aquí trobareu més informació sobre la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica.

    Des d’aquest enllaç podreu accedir també a una selecció d’obres de ficció sobre la Guerra de Successió.

    Finalment, també podeu veure la notícia que TV3 va emetre al Telenotícies Nit el passat dilluns 11/11/2013 referent a la Setmana de Novel·la Històrica.

    Share

    Article complet