Arxiu de la categoria ‘Exposició’

  • “Et prenc la paraula” al 324

    Portada

     

    El 22 i 23 de març, l’Espai Tricentenari del canal informatiu 324 va emetre el reportatge “1714: El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula”, dedicat a l’exposició del mateix nom creada pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona en el marc de la celebració del TricentenariBCN.

    “Espai Tricentenari” és un conjunt de reportatges, d’uns quatre minuts de durada, a través dels quals es vol explicar i donar relleu a tot el que està relacionat amb la programació dels actes del Tricentenari 1714-2014 previstos al llarg de l’any.

     

    Share

    Article complet

  • Aquesta setmana ens han visitat….

    El dia 3 de març, coincidint amb les festes de Carnaval a força escoles de Barcelona, alguns professors van aprofitar-ho per venir amb els alumnes a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura a visitar l’exposició “Et prenc la paraula” i el documental “300 anys de fidelitat a la llengua”.

    Share

    Article complet

  • Professors i tècnics visiten l’exposició

    La setmana del 10 al 14 de febrer professors i tècnics del CNL de Barcelona, del Departament d’Ensenyament i d’altres CNL han visitat l’exposició.
    Aquí en teniu alguna imatge.

    També han visitat l’exposició el president del CoNCA, Carles Duarte, i membres de la comissió d’Avaluació del Consorci.

    carles_duarte

     

     

     

     

     

    Tècnics del Consorci

     

     

     

     

     

     

    Us hi esperem!

    Share

    Article complet

  • La Biblioteca de Catalunya mostra com era la vida quotidiana el 1714

    capcalera expo biblioteca catalunya

    Des del 4 de febrer es pot visitar a la Biblioteca de Catalunya l’exposició La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714. Amb aquesta exposició es pretén que el visitant pugui conèixer de més a prop com era la vida quotidiana dels habitants de Catalunya, i especialment de Barcelona, més enllà dels grans fets que van marcar aquella època.

    L’exposició fa un recorregut per cinc àmbits diferents: Notícies i guerra; Guanyar-se la vida; Normes, misses i pronòstics; L’Hospital de la Santa Seu, i Romanços, poemes i cançons.  Amb aquesta distribució temàtica es vol facilitar que el visitant pugui endinsar-se en la forma de viure així com en el pensament de les persones que van viure a Catalunya fa 300 anys i que es van veure immerses en la disputa de la guerra de Successió que, a pesar de ser un conflicte internacional, va tenir unes repercussions directes sobre la població catalana i barcelonina.

    Podeu veure l’exposició a:
    Sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya. Carrer de l’Hospital, 56 (Barcelona)
    DATES
    Del 4 de febrer al 22 de març de 2014
    HORARI
    De dimarts a divendres d’11h a 15h i de 17h a 20h
    Dissabtes de 10h a 14h

    També podeu veure els continguts de l’exposició des de l’enllaç  La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714

    Share

    Article complet

  • Exposició: “1714: El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula”

    Print

     

     

    Amb motiu de la commemoració del Tricentenari 1714-2014, el CNL de Barcelona ha creat l’exposició “1714: El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula” que traça la cronologia de la llengua catalana a partir del 1714 i que inclou l’audiovisual “300 anys de fidelitat a la llengua“.

    L’exposició té per objectiu mostrar les conseqüències per a la llengua catalana de la implantació de la monarquia absoluta borbònica alhora que posa de manifest les prohibicions per a l’ús del català al llarg de gairebé 300 anys.

    El català ahir: La Guerra de Successió és el punt de partida i situa els visitants en el context històric de l’exposició. El Decret de Nova Planta és la primera d’una sèrie continuada de prohibicions sobre l’ús de la llengua al llarg dels anys.
    El català avui: Recull una mostra de la legislació al servei dels parlants i algunes xifres que evidencien la vitalitat de la llengua catalana avui.
    El català demà: L’itinerari expositiu ens porta al futur de la llengua. Avui som on som gràcies a la tenacitat i a la fidelitat dels nostres avantpassats. I la millor manera de reconèixer-los l’esforç i la perseverança és respectant i fent respectar el patrimoni que ens caracteritza i que ens uneix, la llengua que transmetem de generació en generació i que oferim als nous ciutadans com a signe de cohesió, reconeixement i respecte; la llengua que ens permet viure i conviure.

    Per tancar l’exposició, en el darrer espai expositiu es proposen als visitants algunes petites accions per participar activament en el foment de l’ús social de la llengua catalana.

    El documental 300 anys de fidelitat a la llengua reforça els continguts de l’exposició des d’un enfocament complementari: combina imatges amb les aportacions de diversos professionals, especialment de l’àmbit universitari, i declaracions del tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa.

    Aquesta exposició es podrà visitar a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura (carrer d’Avinyó 52 de Barcelona) del 30 de gener al 12 d’abril, i el setembre del 2014. S’ha previst també que la resta de mesos es pugui visitar en altres espais de la ciutat de Barcelona.

     

    Share

    Article complet

  • El Món del 1714

    El món del 1714 (MUHBA)

    El Museu d’Història de Barcelona ha obert al públic l’exposició comissariada per Clàudia Pujol, El Món del 1714.

    “L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer com era el món a principis del segle XVIII i descobrir el caràcter cosmopolita de Barcelona, una ciutat plenament integrada en els circuits internacionals. El protagonisme de la capital i de Catalunya durant la Guerra de Successió, des del primer moment fins al final, i les seves conseqüències en el futur del país són altres dels eixos de la mostra, que fa una radiografia detallada d’una època clau en la formació dels estats nació a Europa i de l’inici de la globalització.

    El món del 1714 ens ajudarà a comprendre els orígens, el desenvolupament i el desenllaç del conflicte a través de l’anàlisi de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials d’aquell món de l’inici del segle XVIII, quan la França de Lluís XIV i Anglaterra es disputaven la supremacia a Europa, i la Xina era el motor que impulsava bona part de l’economia mundial.

    Aquest viatge a les arrels de la guerra que va canviar el signe de Catalunya ocupa la primera part de la mostra. La segona part comença amb l’esclat bèl·lic, un xoc d’equilibris que va tenir com a escenari Europa, però que va afectar, fins i tot, la vida a les colònies americanes. A partir d’aquest moment, l’exposició té dos focus d’interès: l’un, centrat en el progrés del conflicte fins als Tractats d’Utrecht, i l’altre, en la relació de Catalunya amb el món.”

    Més informació: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-661

    http://guia.bcn.cat/tricentenari-bcn-1714-2014-exposicio-el-mon-del-1714-_99400319915.htm

    Share

    Article complet

  • Exposició «Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent»

    meb-37770

    Arriba el Nadal i el Tricentenari també el vol celebrar. Per aquesta raó l’Ajuntament de Barcelona acull fins al 6 de gener una exposició que uneix art i tradició: «Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent».
    Es tracta d’una mostra que reuneix setze figures napolitanes i tres pessebres mallorquins dels segles XVIII i XIX, procedents del fons del Museu Frederic Marès i del Museu Etnològic de Barcelona.  Aquestes figures van néixer del vincle històric entre Mallorca i Nàpols a finals de l’edat mitjana.
    El pessebre és una tradició nascuda a Itàlia –sant Francesc d’Assís va ser-ne el creador i impulsor– i introduïda a Catalunya pels ordes de Sant Francesc: franciscans, caputxins i clarisses. Amb els anys, Nàpols va esdevenir un important centre productor de figures, fins a assolir la màxima esplendor al segle XVIII.
    L’exposició la podreu veure a la Galeria del Pati de l’Ajuntament des del 29 de novembre fins al 6 de gener.
    Share

    Article complet

  • Visiteu l’exposició en línia Catalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715)

    Catalunya i la Guerra de Successió. Museu d'Història de CatalunyaCatalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715) és una exposició del Museu d’Història de Catalunya que ha creat també l’exposició en línia que us animem a visitar.
    En el cas de l’exposició en línia, mitjançant imatges i textos força sintètics, podreu aprofundir en els diferents àmbits temàtics de l’exposició:

    El plet dinàstic

    La mort sense descendència de Carles II i la designació de Felip de Borbó com a hereu va encendre les alarmes de les potències europees que desconfiaven de la unió de la corona francesa amb la d’Espanya. Anglaterra, els Països Baixos i l’Imperi alemany declararen la guerra a França i Espanya.

    Entre Borbons i Àustries

    A Catalunya, com arreu de la Monarquia Hispànica, la successió de Carles II es visqué amb una normalitat aparent. Tanmateix, els contraris a la nova dinastia van anar fent-se forts influïts per la marxa de la guerra internacional, l’autoritarisme  reial i un viu sentiment antifrancès.

    L’austriacisme al poder

    La Cort General de Catalunya convocada per Carles III va donar suport al nou monarca, a canvi de reforçar el poder de les institucions del país. Barcelona va esdevenir de nou una cort. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diverses nacionalitats, que despertaren una gran vitalitat econòmica. Aviat, però, el contrast entre el luxe de la cort i la misèria de la guerra es va fer evident.

    La marxa de la guerra

    Després de la batalla d’Almansa, l’exèrcit borbònic va ocupar el País Valencià, el regne d’Aragó i Lleida. Des del 1711 la guerra peninsular restà reduïda a Catalunya. Per contra, les tropes aliades obtingueren importants victòries arreu del continent. La proclamació de l’arxiduc Carles emperador de Viena va contribuir a accelerar les negociacions de pau que es van concretar al tractat d’Utrecht (1713) en el qual les potències aliades reconeixien Felip V com a rei d’Espanya.

    La resistència a ultrança

    Al juliol del 1713 les tropes aliades van abandonar Catalunya i els exèrcits borbònics van ocupar la pràctica totalitat del territori. La Junta General de Braços va optar per la resistència, tot i que només comptaven amb dues places fortes: Cardona i Barcelona. El setge de Barcelona va durar quasi catorze mesos. L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. El 18 de setembre capitulava la guarnició de Cardona i l’any següent ho van fer Mallorca i Eivissa.

    La nació sotmesa

    Les autoritats borbòniques van suprimir totes les institucions de govern catalanes i s’imposà un règim de terrorisme militar. Els caps de la resistència van ser empresonats fora de Catalunya. Altres austriacistes van ser detinguts, desterrats o obligats a presentar-se regularment. Les propietats dels resistents van ser segrestades, i els símbols i títols del govern de Carles III van ser destruïts. Es va prohibir la possessió d’armes. A Barcelona, es feu enderrocar una part del barri del Born per construir-hi la Ciutadella militar.

    El nou ordre borbònic

    Els Decrets de Nova Planta impliquen la dissolució de les institucions i les lleis de les Corts catalanes, un nou ordre i un nou sistema de govern basat en l’absolutisme monàrquic. S’inicien les prohibicions de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits públics.

    L’exili

    Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i dels diversos regnes hispànics es van exiliar. Es van establir sobretot als regnes italians en poder de Carles VI, però també a Viena, posant-se al servei de l’emperador. Ramon Vilana-Perlas fou cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

     

    Share

    Article complet

  • 1714: L’aposta catalana

    1714: L’aposta catalana és una mostra itinerant de petit format organitzada per  l’Institut de Cultura que servirà per redescobrir i entendre la dimensió dels fets del 1714. La intenció és presentar els grans eixos de la celebració, així com mostrar de manera atractiva com era la Barcelona del 1700 i reivindicar la lluita dels seus habitants per la llibertat.

    L’exposició es basa en una suggeridora instal·lació museogràfica que inclou audiovisuals i intervencions gràfiques i que, sempre que sigui possible, incorporarà informació específica relacionada amb el setge de la ciutat a cada districte:1714 L'aposta catalana - Postal

    Del 12 al 30 de novembre de 2013 – C.Cívic Can Verdaguer (Nou Barris)
    Del 9 de gener a l’1 de febrer de 2013 – C.Cultural Albareda (Sants-Montjuïc)
    Del 4 de febrer a l’1 de març de 2014 – C.Cívic Sarrià (Sarrià-St. Gervasi)
    Del 4 al 22 de març de 2014 – C.Cívic Sant Andreu (Sant Andreu)
    Del 23 de març al 12 d’abril de 2014 – C.Cívic Cotxeres de Sants (Sants-Montjuïc)
    Del 24 d’abril al 10 de maig de 2014 – C.Cívic La Farinera (Sant Martí)
    Del 13 de maig a l’1 de juny de 2014 – Consell Municipal Districte de Gràcia (Gràcia)
    Del 2 al 21 de juny de 2014 – C.Cívic Pati Llimona (Ciutat Vella)
    Del 9 al 27 de setembre de 2014 – Ateneu Fort Pienc (Eixample)

    Link directe:      1714: L’aposta catalana

    Share

    Article complet

  • Conèixer el Born Centre Cultural

    El Born Centre Cultural obre les portes

    De les pedres a les persones

    El 1700 a Barcelona hi vivien poc més de 38.000 persones. Era una població molt diversa, amb un bon nombre de ciutadans procedents de diferents localitats i cultures. Es tractava d’una societat connectada amb el món gràcies a una forta activitat comercial, ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat i la superstició, amb un gust pels colors vistosos i els ornaments en la indumentària, que es lliurava a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc.

    “El 1716 les autoritats van fer un cadastre exhaustiu per saber amb exactitud la realitat catalana i així poder exigir els impostos corresponents. A la Ribera, aquella enquesta va ser l’últim retrat d’un veïnat ple de vida que estava a punt de desaparèixer. Gràcies a això i als arxius notarials, judicials i eclesiàstics –més d’un milió de documents– … es pot saber fil per randa qui hi vivia i què feia la gent a cada casa”. (A. Rotger, Sàpiens 132)

    Barcelona 1700. De les pedres a les persones és l’exposició permanent del Born Centre Cultural que evoca la societat barcelonina del 1700; s’ha construït a partir dels milers d’objectes trobats a les cases i al jaciment i recull els estudis i la recerca de l’historiador Albert Garcia Espuche. Els cinc grans àmbits de l’exposició són: “La Gran Casa”; “La Ciutat pròspera”; “La vida quotidiana”; “La Ciutat atacada i mutilada” i “La Ciutat refeta”.

    Més informació: http://elborncentrecultural.bcn.cat/ca/node/271

     

    Share

    Article complet