Arxiu de la categoria ‘Tricentenari BCN’

  • El Món del 1714

    El món del 1714 (MUHBA)

    El Museu d’Història de Barcelona ha obert al públic l’exposició comissariada per Clàudia Pujol, El Món del 1714.

    “L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer com era el món a principis del segle XVIII i descobrir el caràcter cosmopolita de Barcelona, una ciutat plenament integrada en els circuits internacionals. El protagonisme de la capital i de Catalunya durant la Guerra de Successió, des del primer moment fins al final, i les seves conseqüències en el futur del país són altres dels eixos de la mostra, que fa una radiografia detallada d’una època clau en la formació dels estats nació a Europa i de l’inici de la globalització.

    El món del 1714 ens ajudarà a comprendre els orígens, el desenvolupament i el desenllaç del conflicte a través de l’anàlisi de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials d’aquell món de l’inici del segle XVIII, quan la França de Lluís XIV i Anglaterra es disputaven la supremacia a Europa, i la Xina era el motor que impulsava bona part de l’economia mundial.

    Aquest viatge a les arrels de la guerra que va canviar el signe de Catalunya ocupa la primera part de la mostra. La segona part comença amb l’esclat bèl·lic, un xoc d’equilibris que va tenir com a escenari Europa, però que va afectar, fins i tot, la vida a les colònies americanes. A partir d’aquest moment, l’exposició té dos focus d’interès: l’un, centrat en el progrés del conflicte fins als Tractats d’Utrecht, i l’altre, en la relació de Catalunya amb el món.”

    Més informació: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-661

    http://guia.bcn.cat/tricentenari-bcn-1714-2014-exposicio-el-mon-del-1714-_99400319915.htm

    Share

    Article complet

  • Exposició «Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent»

    meb-37770

    Arriba el Nadal i el Tricentenari també el vol celebrar. Per aquesta raó l’Ajuntament de Barcelona acull fins al 6 de gener una exposició que uneix art i tradició: «Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent».
    Es tracta d’una mostra que reuneix setze figures napolitanes i tres pessebres mallorquins dels segles XVIII i XIX, procedents del fons del Museu Frederic Marès i del Museu Etnològic de Barcelona.  Aquestes figures van néixer del vincle històric entre Mallorca i Nàpols a finals de l’edat mitjana.
    El pessebre és una tradició nascuda a Itàlia –sant Francesc d’Assís va ser-ne el creador i impulsor– i introduïda a Catalunya pels ordes de Sant Francesc: franciscans, caputxins i clarisses. Amb els anys, Nàpols va esdevenir un important centre productor de figures, fins a assolir la màxima esplendor al segle XVIII.
    L’exposició la podreu veure a la Galeria del Pati de l’Ajuntament des del 29 de novembre fins al 6 de gener.
    Share

    Article complet

  • Visiteu l’exposició en línia Catalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715)

    Catalunya i la Guerra de Successió. Museu d'Història de CatalunyaCatalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715) és una exposició del Museu d’Història de Catalunya que ha creat també l’exposició en línia que us animem a visitar.
    En el cas de l’exposició en línia, mitjançant imatges i textos força sintètics, podreu aprofundir en els diferents àmbits temàtics de l’exposició:

    El plet dinàstic

    La mort sense descendència de Carles II i la designació de Felip de Borbó com a hereu va encendre les alarmes de les potències europees que desconfiaven de la unió de la corona francesa amb la d’Espanya. Anglaterra, els Països Baixos i l’Imperi alemany declararen la guerra a França i Espanya.

    Entre Borbons i Àustries

    A Catalunya, com arreu de la Monarquia Hispànica, la successió de Carles II es visqué amb una normalitat aparent. Tanmateix, els contraris a la nova dinastia van anar fent-se forts influïts per la marxa de la guerra internacional, l’autoritarisme  reial i un viu sentiment antifrancès.

    L’austriacisme al poder

    La Cort General de Catalunya convocada per Carles III va donar suport al nou monarca, a canvi de reforçar el poder de les institucions del país. Barcelona va esdevenir de nou una cort. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diverses nacionalitats, que despertaren una gran vitalitat econòmica. Aviat, però, el contrast entre el luxe de la cort i la misèria de la guerra es va fer evident.

    La marxa de la guerra

    Després de la batalla d’Almansa, l’exèrcit borbònic va ocupar el País Valencià, el regne d’Aragó i Lleida. Des del 1711 la guerra peninsular restà reduïda a Catalunya. Per contra, les tropes aliades obtingueren importants victòries arreu del continent. La proclamació de l’arxiduc Carles emperador de Viena va contribuir a accelerar les negociacions de pau que es van concretar al tractat d’Utrecht (1713) en el qual les potències aliades reconeixien Felip V com a rei d’Espanya.

    La resistència a ultrança

    Al juliol del 1713 les tropes aliades van abandonar Catalunya i els exèrcits borbònics van ocupar la pràctica totalitat del territori. La Junta General de Braços va optar per la resistència, tot i que només comptaven amb dues places fortes: Cardona i Barcelona. El setge de Barcelona va durar quasi catorze mesos. L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. El 18 de setembre capitulava la guarnició de Cardona i l’any següent ho van fer Mallorca i Eivissa.

    La nació sotmesa

    Les autoritats borbòniques van suprimir totes les institucions de govern catalanes i s’imposà un règim de terrorisme militar. Els caps de la resistència van ser empresonats fora de Catalunya. Altres austriacistes van ser detinguts, desterrats o obligats a presentar-se regularment. Les propietats dels resistents van ser segrestades, i els símbols i títols del govern de Carles III van ser destruïts. Es va prohibir la possessió d’armes. A Barcelona, es feu enderrocar una part del barri del Born per construir-hi la Ciutadella militar.

    El nou ordre borbònic

    Els Decrets de Nova Planta impliquen la dissolució de les institucions i les lleis de les Corts catalanes, un nou ordre i un nou sistema de govern basat en l’absolutisme monàrquic. S’inicien les prohibicions de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits públics.

    L’exili

    Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i dels diversos regnes hispànics es van exiliar. Es van establir sobretot als regnes italians en poder de Carles VI, però també a Viena, posant-se al servei de l’emperador. Ramon Vilana-Perlas fou cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

     

    Share

    Article complet

  • 1714: L’aposta catalana

    1714: L’aposta catalana és una mostra itinerant de petit format organitzada per  l’Institut de Cultura que servirà per redescobrir i entendre la dimensió dels fets del 1714. La intenció és presentar els grans eixos de la celebració, així com mostrar de manera atractiva com era la Barcelona del 1700 i reivindicar la lluita dels seus habitants per la llibertat.

    L’exposició es basa en una suggeridora instal·lació museogràfica que inclou audiovisuals i intervencions gràfiques i que, sempre que sigui possible, incorporarà informació específica relacionada amb el setge de la ciutat a cada districte:1714 L'aposta catalana - Postal

    Del 12 al 30 de novembre de 2013 – C.Cívic Can Verdaguer (Nou Barris)
    Del 9 de gener a l’1 de febrer de 2013 – C.Cultural Albareda (Sants-Montjuïc)
    Del 4 de febrer a l’1 de març de 2014 – C.Cívic Sarrià (Sarrià-St. Gervasi)
    Del 4 al 22 de març de 2014 – C.Cívic Sant Andreu (Sant Andreu)
    Del 23 de març al 12 d’abril de 2014 – C.Cívic Cotxeres de Sants (Sants-Montjuïc)
    Del 24 d’abril al 10 de maig de 2014 – C.Cívic La Farinera (Sant Martí)
    Del 13 de maig a l’1 de juny de 2014 – Consell Municipal Districte de Gràcia (Gràcia)
    Del 2 al 21 de juny de 2014 – C.Cívic Pati Llimona (Ciutat Vella)
    Del 9 al 27 de setembre de 2014 – Ateneu Fort Pienc (Eixample)

    Link directe:      1714: L’aposta catalana

    Share

    Article complet

  • Quan la realitat nodreix la ficció

    Barcelona Novel·la Històrica (de l’11 al 16 de novembre) es durà a terme al Born Centre Cultural amb una àmplia oferta d’activitats gratuïtes i d’accés lliure.

    Tres debats vinculats directament al Tricentenari:
    – Els aspectes militars de la Guerra de Successió a partir de Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat (dimecres 13).
    – La dimensió internacional del conflicte a partir de la trilogia 1714, d’Alfred Bosch (dijous 14).
    – L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus, d’Albert Sánchez Piñol (divendres 15).

    Dues taules rodones, Els límits de la novel·la històrica i La Barcelona novel·lesca (dilluns 11); un passeig per la Barcelona de Marcus Didius Falcó (dissabte 16); teatre amb l’obra Casanova en directe; clubs de lectura, o la tarda de projeccions Cinema amb història, són algunes de les activitats programades.

    Debats amb autors com Edward Rutherfurd, Lindsey Davis (guanyadora del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2013), Lluís-Anton Baulenas o Jaume Clotet, entre molts d’altres.

    Aquí trobareu més informació sobre la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica.

    Des d’aquest enllaç podreu accedir també a una selecció d’obres de ficció sobre la Guerra de Successió.

    Finalment, també podeu veure la notícia que TV3 va emetre al Telenotícies Nit el passat dilluns 11/11/2013 referent a la Setmana de Novel·la Històrica.

    Share

    Article complet

  • Anem al teatre. Casanova en directe

    Casanova en directe és una mirada fresca i original als esdeveniments que van desembocar en la derrota de l’11 de setembre.” Una aventura teatral dirigida per Oriol Broggi i produïda per La Perla 29 que aproparà al públic uns fets que van canviar per sempre el curs de la nostra història.

    Casanova en directe“Tot és a punt per a la roda de premsa més esperada! Rafael Casanova i el seu ajudant, en Mateu, compareixeran davant dels mitjans per explicar en primera persona i de manera detallada com lluiten els barcelonins assetjats o com és la vida rere les muralles, quines són les claus de la llarga resistència o, fins i tot, com serà la ciutat si l’endemà cau en mans borbòniques. I com a tota roda de premsa, hi haurà un torn de preguntes perquè els assistents puguin resoldre qualsevol dubte relacionat amb el setge i les estratègies de combat.”

    Totes les sessions seran a les 20h. Entrada lliure. Aforament limitat.

    4 de novembre – Centre Cívic Casa Elizalde (Eixample).
    7 novembre – Centre Cívic Cotxeres Sants (Sants).
    8 novembre – Centre Cívic La Sedeta (Gràcia).
    14 novembre – Centre Cívic Convent Sant Agustí (Ciutat Vella).
    15 novembre – Centre Cívic Casa Orlandai (Sarrià).
    20 novembre – Centre Cívic Can Deu (Les Corts).
    22 novembre – Centre Cívic Navas (Sant Andreu).
    27 novembre – Centre Cívic Guinardó (Horta).
    27 novembre (19.30 h) – Casal d’Entitats Mas Guinardó (Horta).
    28 novembre – Centre Cívic del Parc – Sandaru (Sant Martí).
    29 novembre – Centre Cívic Can Basté (Nou Barris).

    Més informació: Tricentenari BCN

    Share

    Article complet