Podeu veure el documental 300 anys de fidelitat a la llengua a La Virreina: de dilluns a divendres, cada 30 minuts, de les 10 a 20 h i de 12 a 20 h el cap de setmana.
A partir de l’1 de setembre, l’exposició torna a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura.
A continuació us presentem una nova proposta d’activitat per fer al nivell d’intermedi. Coneguem les ruïnes del Born té com a objectiu principal que els alumnes descobreixin el jaciment del Born i la història que s’amaga sota les pedres, i també el centre cultural que l’aixopluga. Aquesta és una activitat orientada a treballar la comprensió oral i l’expressió escrita.
Com sempre, us recomanem que abans de fer l’activitat contextualitzeu els fets del 1714 per mitjà del resum corresponent al nivell intermedi i suficiència.
L’activitat es divideix en tres parts. Comencem amb la lectura d’un text que serveix per introduir el tema. Seguim amb la visualització del vídeo, del web del Tricentenari BCN, en què l’historiador Albert Garcia Espuche, expert en la Barcelona del segle XVIII, explica diferents aspectes del jaciment i els alumnes han de respondre una sèrie de preguntes a partir de la informació que aporta el vídeo. Finalment, proposem treballar la producció escrita. Aquí els alumnes han de preparar una activitat que es pugui per dur a terme dins del recinte del Born Centre Cultural i fer la invitació per a la resta de companys i companyes.
Com a conlusió de l’activitat es poden fer fotografies dels treballs finals dels alumnes i compartir-les mitjançant aquest blog.
Com sempre, si teniu qualsevol proposta d’activitat per treballar amb els alumnes, no dubteu de compartir-la amb tots nosaltres. Feu-nos arribar les vostres propostes a 1714barcelona@cpnl.cat.
Barcelona Novel·la Històrica (de l’11 al 16 de novembre) es durà a terme al Born Centre Cultural amb una àmplia oferta d’activitats gratuïtes i d’accés lliure.
Tres debats vinculats directament al Tricentenari:
– Els aspectes militars de la Guerra de Successió a partir de Lliures o morts,de Jaume Clotet i David de Montserrat (dimecres 13).
– La dimensió internacional del conflicte a partir de la trilogia 1714, d’Alfred Bosch (dijous 14).
– L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus, d’Albert Sánchez Piñol (divendres 15).
Dues taules rodones, Els límits de la novel·la històrica i La Barcelona novel·lesca (dilluns 11); un passeig per la Barcelona de Marcus Didius Falcó (dissabte 16); teatre amb l’obra Casanova en directe; clubs de lectura, o la tarda de projeccions Cinema amb història, són algunes de les activitats programades.
Aquí trobareu més informació sobre la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica.
Des d’aquest enllaç podreu accedir també a una selecció d’obres de ficció sobre la Guerra de Successió.
Finalment, també podeu veure la notícia que TV3 va emetre al Telenotícies Nit el passat dilluns 11/11/2013 referent a la Setmana de Novel·la Històrica.
El 1700 a Barcelona hi vivien poc més de 38.000 persones. Era una població molt diversa, amb un bon nombre de ciutadans procedents de diferents localitats i cultures. Es tractava d’una societat connectada amb el món gràcies a una forta activitat comercial, ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat i la superstició, amb un gust pels colors vistosos i els ornaments en la indumentària, que es lliurava a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc.
“El 1716 les autoritats van fer un cadastre exhaustiu per saber amb exactitud la realitat catalana i així poder exigir els impostos corresponents. A la Ribera, aquella enquesta va ser l’últim retrat d’un veïnat ple de vida que estava a punt de desaparèixer. Gràcies a això i als arxius notarials, judicials i eclesiàstics –més d’un milió de documents– … es pot saber fil per randa qui hi vivia i què feia la gent a cada casa”. (A. Rotger, Sàpiens 132)
Barcelona 1700. De les pedres a les persones és l’exposició permanent del Born Centre Cultural que evoca la societat barcelonina del 1700; s’ha construït a partir dels milers d’objectes trobats a les cases i al jaciment i recull els estudis i la recerca de l’historiador Albert Garcia Espuche. Els cinc grans àmbits de l’exposició són: “La Gran Casa”; “La Ciutat pròspera”; “La vida quotidiana”; “La Ciutat atacada i mutilada” i “La Ciutat refeta”.