Visiteu l’exposició en línia Catalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715)
Catalunya i la Guerra de Successió (1702 – 1715) és una exposició del Museu d’Història de Catalunya que ha creat també l’exposició en línia que us animem a visitar.
En el cas de l’exposició en línia, mitjançant imatges i textos força sintètics, podreu aprofundir en els diferents àmbits temàtics de l’exposició:
El plet dinàstic
La mort sense descendència de Carles II i la designació de Felip de Borbó com a hereu va encendre les alarmes de les potències europees que desconfiaven de la unió de la corona francesa amb la d’Espanya. Anglaterra, els Països Baixos i l’Imperi alemany declararen la guerra a França i Espanya.
Entre Borbons i Àustries
A Catalunya, com arreu de la Monarquia Hispànica, la successió de Carles II es visqué amb una normalitat aparent. Tanmateix, els contraris a la nova dinastia van anar fent-se forts influïts per la marxa de la guerra internacional, l’autoritarisme reial i un viu sentiment antifrancès.
L’austriacisme al poder
La Cort General de Catalunya convocada per Carles III va donar suport al nou monarca, a canvi de reforçar el poder de les institucions del país. Barcelona va esdevenir de nou una cort. L’entorn reial aplegà aristòcrates, diplomàtics, funcionaris i artistes de diverses nacionalitats, que despertaren una gran vitalitat econòmica. Aviat, però, el contrast entre el luxe de la cort i la misèria de la guerra es va fer evident.
La marxa de la guerra
Després de la batalla d’Almansa, l’exèrcit borbònic va ocupar el País Valencià, el regne d’Aragó i Lleida. Des del 1711 la guerra peninsular restà reduïda a Catalunya. Per contra, les tropes aliades obtingueren importants victòries arreu del continent. La proclamació de l’arxiduc Carles emperador de Viena va contribuir a accelerar les negociacions de pau que es van concretar al tractat d’Utrecht (1713) en el qual les potències aliades reconeixien Felip V com a rei d’Espanya.
La resistència a ultrança
Al juliol del 1713 les tropes aliades van abandonar Catalunya i els exèrcits borbònics van ocupar la pràctica totalitat del territori. La Junta General de Braços va optar per la resistència, tot i que només comptaven amb dues places fortes: Cardona i Barcelona. El setge de Barcelona va durar quasi catorze mesos. L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. El 18 de setembre capitulava la guarnició de Cardona i l’any següent ho van fer Mallorca i Eivissa.
La nació sotmesa
Les autoritats borbòniques van suprimir totes les institucions de govern catalanes i s’imposà un règim de terrorisme militar. Els caps de la resistència van ser empresonats fora de Catalunya. Altres austriacistes van ser detinguts, desterrats o obligats a presentar-se regularment. Les propietats dels resistents van ser segrestades, i els símbols i títols del govern de Carles III van ser destruïts. Es va prohibir la possessió d’armes. A Barcelona, es feu enderrocar una part del barri del Born per construir-hi la Ciutadella militar.
El nou ordre borbònic
Els Decrets de Nova Planta impliquen la dissolució de les institucions i les lleis de les Corts catalanes, un nou ordre i un nou sistema de govern basat en l’absolutisme monàrquic. S’inicien les prohibicions de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits públics.
L’exili
Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i dels diversos regnes hispànics es van exiliar. Es van establir sobretot als regnes italians en poder de Carles VI, però també a Viena, posant-se al servei de l’emperador. Ramon Vilana-Perlas fou cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.
