1. Corina Vasile

    24 nov. 15
    16:48 #

    La violència,sigui quina sigui la forma en què es manifesti,és un fracàs.

  2. Alberto

    24 nov. 15
    17:19 #

    Amb motiu del “Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones” que es celebrarà el 25 de novembre, avui tenim una ocasió inmejorable per fer una petita reflexió de la situació de les dones a la nostra societat.

    Per una banda, és molt lamentable que encara s’hagi de parlar de violència de genre en ple segle XXI. Diariament escoltem casos de dones que han estat maltractades en mans de les seves parelles, i moltes vegades no es fa res per tal d’evitar-lo. Per aquest motiu cal animar a totes les dones que es trobin en aquesta situació, tot i que els hi doni por, a denunciar els fets només es duguin a terme.

    Per altra banda, encara que no es tracti de violència física, la dona segueix estant discriminada en molts aspectes. Això es veu clarament al barri de Bellavista, on aquesta diferencia es si cal més gran que a la resta dels barris de Les Franqueses del Vallès. Com mostra l’exposició de l’escola, al no tenir les mateixes oportunitats que els seus marits, la majoría de les dones es veuen obligades a permanir al barri per tal de desenvolupar les tasques diaries de casa.

    Finalment, per posar un altre exemple de discriminació, es molt injust que desenvolupant les mateixes tasques a la feina, moltes vegades hi hagi dones que rebin menys diners que els homes només per la seva condició de dona.

    Esperem que tots aquests anys de lluita es vegin reflectits al dia a dia, ja que la igualtat de genre no es més que el mirall d’una societat avançada a la que hem d’arribar aviat.

  3. Oliver

    25 nov. 15
    18:34 #

    Avui es el dia contra la violència de gènere. I jo dic: per què es commemora nomès avuí? No hauríem de tenir present que la violència de gènere occur cadascun dels 365 dies de l’any? El podem veure cada setmana a les noticies. Desgraciadament es un problema social força frequent i moltes vegades no ens sorpren, ens limitem a dir: una víctima mès.

    Y es per aquest motiu que necesitem, mès que mai, que ens recordin que el problema continua entre nosaltres i que hem de fer algo per trobar-li solució. Amb activitats com les que es organitzan avuí, recordem a la societat que el problema de violència de gènere encara existeix i que ens hem de movilitzar. Malgrat guerres i altres noticies dolentes que omplen el noticiari, neces sitem continuar lluitant contra la violència de gènere.

    I que vol dir lluitar? Bé, això vol dir que hem de donar el support necessari a persones que es trobin amb aquest problema en el nostre entorn i sobre tot, animar a denunciar, perquè entre tots podem arribar a zero víctimes.

  4. osvaldo

    25 nov. 15
    19:51 #

    Jo crec que la violència és molt mala, ja sigui masclista o no, i crec que aquests homes estan malalts, alguns han matat els seus propis fills, per fer mal a les seves dones, o sigui, son malalts mentals.Hem d’acabar amb aquest problema ràpidament.

  5. Ester

    26 nov. 15
    14:24 #

    Oliver: entenc que diguis que a vegades commemorar un dia determinat pot semblar innecessari o una tonteria però en realitat jo crec que la feina de les associacions, les entitats i l’Administració es fa durant tot l’any. I que commemorar un dia concret com es va fer ahir fa visible tota la feina feta al llarg de tot l’any.

  6. Ester

    26 nov. 15
    14:25 #

    Alberto, això que has fet de lligar l’opinió amb l’exposició del centre d’adults està molt bé. A més, tens tota la raó. A vegades la qüestió de la discriminació és purament un problema d’oportunitats.

  7. Ester

    26 nov. 15
    14:27 #

    Osvaldo: dius que cal acabar amb aquest problema ràpidament.
    Jo us pregunto:
    Realment es pot eradicar aquest problema ràpidament?
    Quines propostes o solucions veieu?

  8. Ester

    26 nov. 15
    14:28 #

    Per pensar-hi:
    El vídeo que us he enllaçat potser té una de les claus de la solució.

  9. Ester

    26 nov. 15
    14:30 #

    Us heu trobat mai amb alguna situació de violència de gènere? O coneixeu algú que s’hi hagi trobat?

  10. Ester

    26 nov. 15
    14:42 #

  11. Ester

    26 nov. 15
    14:42 #

    Us enllaço un article d’una dona que va ser víctima de violència de gènere.

  12. Gema

    26 nov. 15
    15:48 #

    La violència de génere és un simptoma de debilitat.
    Els homes que l’apliquen contra les dones demostren, amb ella, la seva incapacitat.
    Eduquem a aquesta societat perquè homes y dones segueixin capaços de construir junts un futur millor per a tots.

    “…I tot va començar el dia en què ell em va fer creure que la seva gelosia era amor … L’amor mai colpeja”

  13. Ester Corts

    26 nov. 15
    16:11 #

    Gema, potser seria aquesta una de les solucions al problema: Educar per construir.

  14. Alberto

    26 nov. 15
    16:48 #

    Si estem parlant de violència física, jo afortunadament mai m’he trobat amb ninguna situació de violència de gènere.

    Però, qui més qui menys i en major o menor grau tots som testimonis de la violència de gènere. Això té una explicació sencilla: la societat, i per tant, tots nosaltres, encara veiem el masclisme com algo normal i aceptat. Per posar un exemple, i per tal de demostrar que sense adonarme jo mateix acepto les regles d’aquest món, moltes vegades quan he d’anar a una botiga de roba inconscientment espero trobarme a una dona a la caixa. No em considero un criminal per aquest fet, però soc conscient que amb pensaments d’aquest tipus no estic col·laborant massa amb el canvi.

    Respecte a la pregunta de l’Ester de les solucions que veiem, és molt dificil donar una solució o proposta única i vàlida. A més, com que hi ha molts aspectes diferents involucrats, quan es tracta de donar solucions s’ha d’anar molt en compte per tal de no generalitzar ni barrejar uns temes amb altres. Jo sóc de l’opinió que en aquesta vida els canvis s’introdueixen a poc a poc, començant per els més petits i insignificants, com no riure les bromes masclistes als graciosos, o treure del nostre cap qualsevol etiqueta o clixé pel que fa a aquests temes.

    Des de el meu punt de vista, cal esmentar què moltes vegades la clau la tenen les mateixes dones quan acepten el seu “rol” a la societat. Dones que se senten còmodes amb la idea que els homes corrin sempre amb les despeses. Dones que veuen normal que els homes hagin de pagar per entrar a les discoteques quan elles ho fan gratis (per posar un parell d’examples). Tot això que semblen avantatges no fan més que aturar el procés de canvi.

    Tornant al cas dels maltrats, sobretot, cal analitzar cadascú dels casos que se’ns presentin. No s’ha d’oblidar que també ha hagut algun cas en que les dones s’han aprofitat de la seva protecció per tal de fer mal al seus marits sense cap rao.

    Finalment, per naturalesa, crec què sempre hi haurà diferencies entre dones i homes. Potser mai serem iguals, potser tampoc tindrem mai els mateixos gustos. Això es totalment normal, la questió es respectar-nos mutuament i tenir les mateixes oportunitats.

  15. Ester

    27 nov. 15
    8:29 #

    Alberto, també estic d’acord que els canvis cal introduir-los a poc a poc. Estic convençuda que no hi ha una altra solució. El problema és de base. Crec que a nivell personal, tal com dius, Alberto, està molt bé prendre petites iniciatives com rebutjar acudits o bromes masclistes.

  16. Gema

    27 nov. 15
    15:02 #

    La violència de gènere es manifesta de moltes maneres i en ocasions invisible .
    Està clar que hem de treballar dur en educar i conscienciar, perquè cada vegada , com diu l’Albert, visquem en el respecte i en la ” igualtat ” .

  17. osvaldo

    07 des. 15
    15:32 #

    Em sembla molt bona la reflexió de l’Alberto, jo crec que tots pensem una mica com ell i estic d’acord en tot el que ell proposa, si bé, pot ser per la diferència d’edat, sòc conscient que el meu concepte social sigui una mica patriarcal, però no en el sentit que la dona sigui inferior a l’home, sinó que som diferents, per citar un sol exemple, la dona és sinònim de vida, ser MARE, és un privilegi femení, i lamentablement, els homes en això tenim un paper secundari, ens agradi o no, i crec que l’home deu a las dones respect i protecció abans de res. Pel que fa a la violència de gènere pròpiament dita, penso que les lleis haurien de ser molt més riguroses, un home amb un allunyament per maltractaments, o violència o com es digui, no pot arribar tan fàcil fins a la seva víctima i acabar amb la seva vida, crec que la policia no actua com correspon, o que les lleis som molt toves en aquest sentit

  18. Ester Corts

    11 des. 15
    9:45 #

    Osvaldo, crec que el respecte i la protecció els deuen tant els homes com les dones, els uns als altres. Jo faria un matís a la teva aportació: que els homes deuen respecte i protecció a les dones quan elles es troben en una situació de vulnerabilitat en moments especials de la vida: quan estan alletant; quan han de fer-se càrrec del seu nadó, quan han de parir… I, probablement, en d’altres. És una situació de coresponsabilitat: l’home protegeix la dona en moments delicats i la dona protegeix l’home en moments delicats: malalties, problemes varis…
    I, estic d’acord que homes i dones som diferents i cal saber adoptar el paper que ens toca en cada moment.

“Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, de què ens serveix?” (Joan Solà)


Per saber-ne més