• Club de linguofília

    Escrit per el 23 de Febrer del 2012 a les 10:08 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    PRIMERA TROBADA

    Amb l’inici de curs, arriben noves propostes de treball que hem pensat per fer més estreta la vostra relació emocional amb la llengua catalana. I, vet aquí: avui inaugurem el nostre Club de linguofília, perquè deixeu aflorar la vostra sensibilitat lingüística!

    Aquest club obre les portes a tots els alumnes dels cursos, especialment als que esteu fent un curs de nivell intermedi. Al llarg del curs, anirem fent trobades virtuals en què vosaltres podreu participar proposant una paraula que us agradi especialment.

    Us en proposo una per començar: linguofília. Aquesta paraula té unes arrels molt profundes, ja que està formada per un prefix i un sufix clàssics. De fet, aquesta paraula és el resultat de combinar la forma prefixada del mot llatí lingua, ‘llengua’, i la forma sufixada del mot grec philía, ‘amor’. Vol dir, per tant, amor per la llengua. Tot i això, linguofília no apareix a cap diccionari. Ens l’hem inventat nosaltres?

    Linguofília és l’etiqueta perfecta per definir la passió que la comunitat lingüística catalana, en general, sent per la seva llengua. Aquest sentiment s’ha materialitzat històricament en una producció de vegades pionera de materials lexicogràfics (diccionari etimològic, diccionari dialectal, vocabularis específics…), en la creació d’un centre de terminologia de prestigi, en una producció constant de llibres, programes de televisió i de ràdio, de jocs de llengua, de webs i de blocs que han tingut una rebuda fantàstica del públic.

    Nosaltres volem contribuir a aquesta manifestació col·lectiva d’amor per la llengua i aprofitar també l’ocasió per conèixer aspectes de les llengües que vau aprendre quan éreu petits. Estarem esperant impacients les vostres aportacions. Mentrestant, gaudiu de la cançó que els Antònia Font els van dedicar a les paraules:

47 comentaris

  1. Jose I1VNG

    26 Feb 12
    20.55 h #

    La meva paraula preferida en Català es DESENVOLUPAMENT, va ser una paraula que me va ser difícil aprendre, però que me agrada molt el seu so. A mes a mes es relaciona molt amb la meva tasca en la feina. Y he trobat aquesta definició relacionat amb la llengua i volia compartir-la, per que explica el perquè els adults ens costa mes aprendre noves llengües.
    Es diu desenvolupament del llenguatge al procés pel qual els éssers humans adquireixen la capacitat de comunicar-se verbalment. Aquest desenvolupament es produeix en un període crític que s’estén des dels primers mesos de vida fins i tot l’adolescència, en sentit estricte, ja que durant els primers cinc anys és quan té lloc a major velocitat d’aprenentatge i s’adquireixen els instruments bàsics per al seu domini. És un període fonamental però el desenvolupament del llenguatge no té fi, ja que constantment es produeix un augment de vocabulari i un enriquiment amb noves aportacions expressives.

    1. ttort

      28 Feb 12
      13.28 h #

      Estrenem el club amb una paraula positiva, que ens anima a creure que el futur serà millor que no pas el present. En molts aspectes de la vida avançar és imprescindible per no anar endarrere; en el de la llengua també!

      Us agrada la paraula que ha triat el Jose? Digueu-hi la vostra!

  2. I1 PR Carsten

    28 Feb 12
    14.17 h #

    DESENVOLUPAMENT. A mi també em va costar aprendre. Una paraula positiu que fa uns anys es va utilitzar molt i, potser, no sempre molt correctament caracterizant qualsevol canvi i no solament els canvis a millor. Últimament contrasta amb una paraula que em surt a la cap cada vegada que escolto les noticies tan males sobre la nostra situació econòmica, la paraula “decadéncia” que, contrariament a la paraula “desenvolupament”, descriu els canvis a pitjor i per desgrácia actualment caracteritza millor la societat espanyola. Sembla que ens manca ganes de moure’ns i desenvolupar. Uf, gairebé m’ha surt un discurs polític, no era la meva intenció.

    1. ttort

      28 Feb 12
      14.27 h #

      Molt millor desenvolupament que decadència; sens dubte.

  3. I1 PR MONTSE

    28 Feb 12
    14.42 h #

    M’agrada molt, es una paraula que defineix el creixement en molts de aspectes; el personal, el laboral, el territorial… i crec que si aprenem a desenvolupar-nos, les situacions en que ens poguem trobar en el dia a dia,les afrontarem millor.

    Ens fa falta!!

    1. I3 DT Claudio

      01 Mar 12
      9.15 h #

      Hola a tothom,
      Abans de tot , m’agradaria donar l’enhorabona al nostre company José; em sembla molt interessant la seva elecció de la paraula
      desenvolupament i la vinculació amb el llenguatge. D’aquesta paraula a mi, personalment, m’agrada la seva connotació relacionada amb la idea de avançar amb respecte un propòsit o un objectiu. Modestament, proposaré un altre paraula: COL•LABORACIÓ. L’he escollit perquè m’agrada tant la seva significació com la seva forma. Amb respecte a la forma, haig de confessar que del idioma català sempre m’han cridat l’atenció els termes que utilitzen la lletra “L” geminada, em sembla que posseeix un so i una grafia molt arrelades a la idiosincràsia del català. Quant al significat, m’agradaria destacar la seva accepció política, ja que penso que es necessiten , avui dia més que mai, polítiques de col•laboració que permetin fer front a aquests temps tan difícils que estem patint, en lloc de polítiques de retallades, que només aconsegueixen minvar les possibilitats de desenvolupament (aprofito la paraula del nostre company, José) que té el nostre Estat.

  4. I1 PR Fabienne

    29 Feb 12
    20.52 h #

    No puc dir que es la meva paraula preferida, però m’agrada molt “papallona”: em sona bé, lo mateix que en ibicenc (papallola), francés (papillon), portugués (borboleta) o inglés (butterfly).
    En el diccionari, es puc llegir que es un insect que vola entre les flors. També algunes papallones migren a l’hivern i recorren miles de kilometres (entre Cánada i Mexic, per exemple).
    Les seves ales i el seu vol son a vegades objecte de estudis. Quan penso en papallona, penso també en colors: vius, luminosos, malgrat que unes tenen colors especifics per el camuflatge o per fer por a un depredador (com els dibuixos en forma d’ull).
    Diuen que en moltes cultures orientals, es considera com l’encarnació de l’ánima… A la Xina, per exemple, simboliza l’amor. Sovint, la papallona representa la bellesa, la fragilitat, l’alegria. Alguns expliquen que la seva vida (amb la metamorfosi que coneixem–> ou –> eruga–> pupa o crisalide –> papallona adulta) podría ser simbol de canvi (per exemple per esdevenir millor), de renaixement, de necessitat de més llibertat i per tant, de valentia.
    Una segona definició de la papallona fa referencia a una dona de vida frívola; en aquest cas, pensem en lleugeresa, inconstancia i lo efimer de la bellesa. El verb papallonejar evoca bé aquesta idea (sentir-se inclinat cap una cosa o cap una altre // moure’s d’una banda a l’altre) Hi ha qui ha cantat la dona papallona: “”(…) ten cuidado, mariposa, de los sentidos amores (…) porque entonces pagarás toda tu maldad, pagarás toda tu frivolidad (…)””” (tango – letra de Celedonio Flores).
    Mès i mès, recordo haver llegit fa molts anys un llibre autobiografic titulat “Papillon” (de Henri Charrière) que detalla la seva vida en el presidi de la Guyana Francesa per un crimen no comés i els seus intents de fugida. Es un crit a la llibertat.
    Tantes coses en un ser vivent tan petit…

    1. I1 VNG JUANMA

      29 Feb 12
      21.14 h #

      Em sembla molt bona la paraula,sempre m’han semblat uns animals molt interessants,pels seus colors,formes,migracions,etc.
      Molt bé detallat el seu significat i tota la informació.

      1. I2 DT LOLI

        01 Mar 12
        12.26 h #

        Molt interessant i molt detallada.
        Lo primer que en ve al cap si penso en la paraula papallona es la primavera. De petita anava amb els meus pares d’acampada. Durant l’hivern no sortíem però una vegada arribava la primavera sempre anàvem a la muntanya per fer acampada lliure, que abans es podia. Me’n recordo que hi havien un munt de papallones: grans i petites, de colors vistosos i de mes foscos… jo sempre intentava agafar-les i me les posava a la mà i elles emprenien el vol.
        Per mi la paraula PAPALLONA es sinònim de bellesa i llibertat.

    2. MARI

      04 Mar 12
      11.57 h #

      Hola:
      Papallona me recorda a la primavera,als colors, un camp ple de flors.

    3. I1 ps anci

      06 Mar 12
      1.07 h #

      Antonia Font i papallones, no hi ha res millor. Fabienne m’ ha encantat la eleccio de la paraula i la presentacio!! Molt emotiu. Volia nomes afegir per la teva collecio de definicions que en Grecia antiga la paraula papallona i l’ anima eren el mateix. “Psichi” (com psicologia) que volava despres de la mort.

  5. I2 DT LOLI

    01 Mar 12
    12.05 h #

    He escollit aquesta paraula perquè ve molt a compte amb el projecte que hem iniciat que és d’aprovar el nivell B de Català.
    REPTE significa objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa.
    La nostra vida ha de tenir objectius i cadascun d’ells ha de ser un nou repte. Aconseguir un repte pot ser en ocasions complicat però val la pena esforçar-se perquè en el cas d’aconseguir-ho genera satisfacció.
    Els reptes poden ser auto-impusats com un desafiament que la persona fa amb si mateixa, com també imposats des de fora.
    La paraula repte pot canviar de significat depenent de la persona. Per a alguns pot ser un repte realitzar una activitat física i no obstant per uns altres una rutina acadèmica exigent.
    Això té a veure amb les preferències, les capacitats, els interessos i les pors de cada individu.
    Finalment, dir que m’apunto als missatges positius que ha iniciat el Jose, així doncs molts ànims i a per l’aprovat. Encara que ens queda camí segur que ho aconseguirem.

    1. ttort

      02 Mar 12
      12.55 h #

      Quantes propostes lèxiques! Quanta riquesa d’idees i d’emocions!

      Fent broma, podríem dir que la col·laboració de la papallona en el desenvolupament d’una vida més bella és un repte per allunyar-nos de la decadència!

      1. I2 DT LOLI

        04 Mar 12
        12.28 h #

        Per desenvolupar-nos, per aconseguir els nostres reptes, per allunyar-nos de la decadència, per tenir la capacitat de col.laborar els uns amb els altres, per sentir-nos com una papallona lliures hem de incloure a la nostre llista de paraules la paraula AMOR.
        Sense l’amor no poden aconseguir res d’això. És molt important posar AMOR a tot lo que fem: des-de les nostres responsabilitats diàries, l’educació dels nostres fills, el respecte a la nostre parella, l’amistat, … si el que fem ho fem a amor segur que tot sortirà bé.
        Segur que amb esforç aconseguirem tots els nostres objectius i l’AMOR ens ajudarà a gaudir del camí i que aquest sigui més apassionant.

  6. I1 PR MONTSE

    03 Mar 12
    21.15 h #

    La papallona es un insecte que va lligat als bon temps, al colors, al sol a les flors, tantes coses boniques que et fan sentir be.
    Quan era petita sempre volia agafar-ne una, però acabaven volant i em quedaba contemplant aquellos colors tans virolats que tenien. La papallona m’ha fet recordar els camps i els amics de la infantesa,,,, es agradable.

  7. I2 DT JULIET

    04 Mar 12
    17.11 h #

    La paraula amb la que jo vull participar és CRISPETES.
    Crispetes vol dir: gra de blat de moro que quan es torra s’obre en forma de flor, molta gent compra crispetes a l’entrada del cinema i se les menja mentre veu la pel·licula.
    Soc de Colombia, exactament de San Juan de Pasto i aquesta paraula la conec de tota la vida, he crescut amb ella podria dir. Resulta que fa 8 anys quan vaig nenir a viure a Barcelona i estudiant el nivell bàsic, vaig saber que és una paraula catalana. Indagant en la historia de la meva regió he pogut descobrir que alguns catalans en l’època colonial es van instal·lar en molts poblats de la meva regió originant l’establiment d’algunes paraules del seu vocabulari, aquestes van ser assimilades per la població juntament amb el chibcha y el castellà.
    Per a mi va ser molt interessant i una gran sorpresa, perqué a la resta de Colòmbia no la hi utiliza encara que la hi coneix. És una gran anècdota per a mi i la volia compartir amb tots vosaltres.

    1. ttort

      05 Mar 12
      9.49 h #

      Increïble! El viatge d’un mot a l’altra banda del món documentat gràcies a la teva experiència personal.
      Al senyor Joan Coromines, un dels nostres filòlegs més il·lustres i autor del diccionari etimològic català, li hagués fet molta gràcia aquesta anècdota teva. De fet, va viure durant un temps a l’Argentina, després de fugir de Catalunya quan es va acabar la guerra civil.
      Segur que no t’imagines, però, que mentre a Colòmbia tu menjaves crispetes al meu poble menjàvem SENYORETES.

    2. Carmina I1 VNG

      13 Mar 12
      19.01 h #

      M’ha deixat bocabadada la anècdota que ha contat Juliet de les crispetes, quines coses pasen amb les paraules, l’influència cúltural de les persones que venen d’altres països és a tots els nivells: lingüistics, gastronomics, religiosos, tradicions, etc. Tots ells fan que quan va pasant el temps queden reflectits a la fisonómia d’una país.
      Per altra banda, les famoses crispetes a mi m’encanten, quan començe a menjar-ne no puc parar, de fet ara m’han entrat unes ganes irresistibles de possar una bossa en el micro, ara es tan fàcil !!! En el meu poble es diuen d’altra manera; “bufes ” i tambe “cotufes”, també es un nom curios, intentare averiguar d’on ve este nom.

  8. carsten

    06 Mar 12
    13.53 h #

    També la meva aportació és del món culinari.
    Les paraules tenen un significat més o menys clar i, també, una pronunciació establert. Les dues coses es poden consultar en els diccionaris, en internet, etc. Però a banda d’això, les paraules freqüentment guarden històries o records de moments graciosos o, potser, tràgics que no tenen res que veure amb el significat de la paraula i que només coneixem nosaltres mateixos i unes poques persones del nostre entorn. Per a la meva família “ESPIGALL” és una paraula d’aquest tipus. El seu èxit es pot, en part, atribuir al fet que és una de les poques verdures que tot els membres de la família, també els més joves, mengen amb molt de gust però és clar que això no és suficient per a treure una paraula de l’anonimat. La gran virtut de la paraula “espigall” és que és una de les poques paraules que jo soc capaç de pronunciar amb un accent català tan català que fins i tot Jordi Pujol sentiria enveja. Quan els meus fills entren a la cuina per a sopar i veuen un plat d’espigalls no reaccionen amb alegria i comentaris culinaris si no amb una actitud jocosa i la invariable pregunta: ”Papa, digues espigalls”. I quan dic la màgica paraula es posen a riure.
    Fins aquí la meva història particular de la paraula “espigall” però en una classe multicultural com la nostra segurament hi ha algunes persones que senten curiositat per a saber alguna cosa més sobre aquesta singular verdura que és pràcticament desconeguda fora del Garraf. Diuen que només la cultiven els pagesos de Vilanova i la Geltrú que la venen a diferents mercats i verduleries especialitzades de la comarca. L’espigall pertany a la família de la col brotonera i es menja a l’hivern. Són fulles allargades de color verd fosc i amb una forma irregular semblant a l’escarola. Els espigalls tenen un sabor fort i es poden cuinar de moltes maneres, per exemple amb botifarra, alls, bolets, etc. La nostra recepta és la següent: primer bullir els espigalls amb una mica de sal uns deu minuts – després se passen per un colador. En una paella es fregeixen daus de bacó i pinyons en oli d’oliva. S’afegeixen els espigalls i un ou revolt i se remena tot.
    Ara que estem aprenent com pronunciar els vocals catalans, volia terminar amb una indicació sobre com s’escriu espigall de forma fonètica: əspiɣáʎ

    1. ttort

      06 Mar 12
      14.16 h #

      En dono fe! Quan em vas dir a classe que volies parlar dels espigalls, vaig tenir un moment de vacil·lació perquè no t’havia entès gaire bé…

      Ara bé, la teva fonètica maldestra en aquest mot queda compensada amb escreix amb aquesta aportació tan magnífica que ens has regalat sobre la biografia d’aquest mot a casa teva.

  9. I1 PR MONTSE

    06 Mar 12
    18.37 h #

    Repte es una paraula que em recorda que fa deu anys vaig decidir deixar de fumar, va ser dificil, cada dia era un repte per mi i el fet que avui en dia segueixi sense agafar una cigarreta en fa sentir be i sobretot contenta amb mi mateixa per haver-ho aconseguit.

    1. I2 DT JULIET

      06 Mar 12
      19.45 h #

      Molt bé Montse, felicitacions de veritat, crec que és un repte difícil y ho has aconseguit.

  10. I1 PR MONTSE

    07 Mar 12
    18.56 h #

    La paraula que he triat es OPTIMISME; aquest terme sorgeix del llati optimum: ” el millor”. Va se usada per primera vegada per referir-se a la doctrica sostinguda pel filòsof alemany Leibneiz en la seva obra – Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l’home i l’origen del mal- segons la qual el mon en que vivim es el millor dels mons possibles (1710)
    També va usar aquesta paraula al 1759 Voltaire, com a subtitul al seu conte filosòfic (Càndid). Apareix per primera vegada en francès (optimisme), en una ressenya de la Teodicea publicada en el magazin dels Jesuïtes francesos Journal de Trevoux al 1737.
    Aquesta es mes o menys la explicació resumida dels inicis d’aquesta paraula, però jo voldria dir el que significa per mi; en aquestes circumstancies de incertesa en la que estem vivint i que ja moments que estas deprimit perque no tens feina o perquè la teva situació personal esta ressentida, nesessitem d’aquest optimisme per llevar-te cada dia i pensar que avui pot ser diferent i que acabarà essent un bon dia o sezillament et sents amb força per veure les coses des de un punt de vista mes positiu. Ser optimiste es sempre veure el got mig ple en lloc de mig buit i pensar que les coses poden millorar i que nosaltres ho hem fet possible.
    Volia fer aquesta reflexió i poder-ho compartir amb vosaltres.

    EL BO DE SER OPTIMISTE ES QUE QUAN LES COSES NO SURTEN BE, UN ESTÀ SEGUR QUE MILLORARAN.

    1. carsten

      08 Mar 12
      16.18 h #

      Estic d’acord: ser optimsta és imprescindible; sense optimisme és s’acaba fàcilment com un amargat i això és molt triste. Lo dolent de ser optimista es que cal tenir l’esquena molt ampla per a suportar totes les decepcions que el caire optimista et ocasiona. Els pessimistes, al menys, no es decepcionen mai.

  11. I1 PR Piluca

    07 Mar 12
    21.49 h #

    No sé per qué la paraula “desenvolupament” em recorda a “treball” o “estudis” asi que no m’agrada gens , en canvi “papallona” m’encanta sona molt bé i em relaxa, em fa pensar en el camp, en les flors, en coses boniques….

  12. I1 PR Estefanía

    08 Mar 12
    14.41 h #

    Hola a tothom!
    Ja veig que esteu molt aplicats en el blog eh!!
    M’agraden molt totes les paraules, perquè m’agrada el que transmeten, totes estan relacionades amb l’OPTIMISME, SUPERAR-SE, COLOR, VIDA, OLORS; SABORS…
    M’agrada veure que la gent pensa en positiu passi el que passi i amb un somriure. Aquesta és l’actitud, jo m’apunto.

  13. ttort

    08 Mar 12
    18.01 h #

    No em puc resistir a afegir-me un cop més a aquest intercanvi tan engrescador sobre la bondat de les paraules que aneu exposant al nostre Club de linguofília.

    Aquest espai és una escletxa per on surten a l’exterior un REGUITZELL de coses bones que traspassen l’interès lingüístic i que ens animen a continuar venint aquí de tant en tant.

  14. S2_VNG_MERCÈ MASSÓ COLL

    09 Mar 12
    0.41 h #

    hola a tots i a totes!

    La paraula que m´agrada dir i escoltar sovint és “amistat”. He viscut algunes vegades situacions i moments difícils i durs per a mi, però he tingut sort, ja que he rebut l´ajuda dels meus amics.
    Ara , quan ho recordo, penso que l´amistat és no estar sol.

  15. S2_abertran

    09 Mar 12
    11.00 h #

    Gràcies, Mercè, per encetar la tanda de participacions del nostre curs al club de linguofília.

    Espero que els altres també us engresqueu i hi feu alguna aportació. 🙂

    Ah!, i penseu a posar el curs abans del nom, d’acord?

    Ana

  16. S2_VNG_ Albert

    09 Mar 12
    16.59 h #

    Una de les paraules que m’agrada és “francesilla”. Potser algú pot pensar que significa una noia petita francesa. Doncs no, busqueu-ho al diccionari i ho trobareu.
    A mi em recorda el meu pare, quan els diumenges després de dinar deia a la mare: “Nena , no hi pas cap francesilla? ”
    Salut!

  17. S2_VGN_Anna

    09 Mar 12
    19.12 h #

    Jo també m’hi animo. La paraula que m’agrada és “endimari”. Segons tinc entès és una paraula que només es diu per la zona de Vilanova i, potser, ja s’ha perdut, ni tans sols surt al diccionari (al menys on jo l’he buscada). Ens la deia la meva mare quan érem petits i només fèiem nosa: “Surt d’aquí, endimari”.

  18. S2_VNG_Sole

    09 Mar 12
    21.53 h #

    M’agrada molt la paraula “gaudir”, perquè últimament gaudeixo moltíssim de tot: l’amistat, la natura, l’esport,la família i, per què no dir-ho, també del català.

    Gaudiu molt !!!!!!!!

  19. Bakary I1VNG

    10 Mar 12
    12.28 h #

    Molt bones!
    Quins moviments en aquest bloc. Em sembla interessant aquesta proposta d’ escollir una paraula y escriure sobre ella.
    Jo no soc escriptor y se que en aquesta classe alguns si que els son perquè els intervencions en son una prova irrefutable.
    Dit això, m’agradaria parlar sobre aquesta paraula que ja heu escollit: “col-laboración” (Claudia)
    Es una paraula que te una carrega emotiva; emotiva perquè al contrari d’un altra como “taula” que nomes designa l’objecte taula que s’entén como un immoble, aquesta ens dona un altra dimensió ; expressa un fet que es molt mes important que el material. Per col•laboració s’entén la interrelació de un grup de gent. Gent disposta a acceptar-se uns als altres malgrat els seus diferencies i treballar junts per millorar la seva convivència. Col•laborem perquè volem acordar un temps a la comunitat, perquè volem canviar alguna cosa, perquè volem ajudar a un amic en dificultat, perquè el veí en necessita, però també col•laborem perquè algun nen del país veí poguí tenir aliments i medicaments, perquè algú nen de Ruanda poguí tindre una bona educació, col•laborem per evitar accident de circulació…
    Però realment , tots nosaltres tenim una reacció diferent. Ja que som llibre de decidir si col•laborar o no. Jo he estat llegint un article que no se com es deia el seu tutor però m’ha tocat molt. En el article el escriptor deia:
    Imagina que vostè esta conduint el seu vehicle, un tot terreny nou amb una tapisseria impecable, i sovint se sent un crit de socors. Vostè, per curiositat para el seu vehicle, i s’avança caminant uns metros per on venia els crits, i allí, hi havia un home ensangrentat a terra. ¿Que fareu?? Sou capaços portar-li al hospital mes propera amb al seu vehicle sabent que ningú us pagarà una tapisseria,si fossi necessari??
    Doncs amics!! Ja sabeu col•laborant també salveu vida

  20. Bakary I1VNG

    10 Mar 12
    12.41 h #

    *ja que som lliures de col-laborar o no.

  21. S2_VNG_Yolanda Vallés

    10 Mar 12
    13.42 h #

    Doncs, a mi la paraula que em va agradar des del primer dia que la vaig sentir en català és ESCOPINYES. Sempre l’havia sentit malament “berberetxus”, com podeu veure vaig estudiar en castellà. I no em podeu discutir que té una sonoritat i un sabor esquisits, així que per mi és una paraula que em desperta tots els sentits: oïda, gust, vista, tacte i olfacte.

    1. S2-Yolanda Vallés

      10 Mar 12
      13.45 h #

      Perdoneu EXQUISIT, va en X, al llegir-ho m’he adonat de l’errada.

  22. DT_Rosa

    11 Mar 12
    1.00 h #

    He triat aquesta frase;

    BUFAR I FER AMPOLLES és una expressió molt típica catalana, que denota el seu aspecte positiu.
    Ve a dir-nos que el que acompanya a aquesta dita és fàcil de fer o aconseguir.

  23. S2_VNG Maribel

    11 Mar 12
    19.25 h #

    Hola a tothom!

    M’agrada molt la paraula ESPERANÇA, perquè crec que és una paraula amb molt de significat i molt de sentiment, i avui dia està molt de moda.

  24. S2_VNG Núria

    11 Mar 12
    21.05 h #

    Hola a tothom!
    Hi ha una paraula que a mi sempre m’ha fet somriure encara que no sé si és correcta, aquesta paraula és CAGAMANDURRIES. També m’agrada la paraula TOLERÀNCIA.

    Última hora! Ara mateix he descobert que cagamandurrias és una paraula castellana.

  25. PAOLA I1VNG

    12 Mar 12
    12.51 h #

    M’encanta aquesta paraula “Desemvolupament” i és una de les meves paraules tambien favorites ja que implica el Desenvolupament constant i insistent de qualquier activitat a realitzar i al mateix temps el creixement de les persones, i com cadascun de nosaltres ens esforcem per tenir beneficis i resultats gràcies a voler aprendre cada dia.

    forces i cap a endavant companys

  26. S2_VNG_Jenny

    12 Mar 12
    13.13 h #

    Les primeres paraules que vaig aprendre en català són SORTIDA (a l’aeroport del Prat) i es LLOGA (es “lloga” habitació amb balcó, zona universitària …). La paraula que més m’agrada es RATOLÍ, perquè trobo que és una paraula molt maca per a una bèstia tan lletja!

  27. S2 VNG Nati

    12 Mar 12
    13.32 h #

    Hola a tothom!

    Aquest cap de setmana m’ha sorprès la meva filla petita amb uns quants EMBARBUSSAMENTS, sabeu què són???? No? Doncs us ho explico amb un exemple: “En cap cap cap el que cap en aquest cap”.

    Salut!

  28. Juanma I1 VNG

    12 Mar 12
    14.24 h #

    Salutacions a tots.
    Escogo la paraula PROMESA perquè hi ha vegades que les paraules no són tan importants com els fets o actes que elles comporten.
    Aquesta paraula va relacionada amb el fet de fer o rebre un acte per la teva banda o d’una altra persona,ja sigui en positiu o en negatiu. Perquè pot ser en negatiu que et facin una promesa i no es porti a acabo,això sigui motiu de frustracio,desilusio,engany…Però si al contrari és en positiu pot ser un acte de confiança,amistat,seguretat… per la teva banda o per altres persones.
    En ocasions passa això que es una simple paraula pot anar unida a tants sentiments que la fan àdhuc si cap mes grans i importants.
    He aqui un exemple, prometi que incluiria una paraula i cumpli la meva PROMESA.Gràcies

    1. ttort

      13 Mar 12
      9.29 h #

      Promeses, col·laboracions, optimisme… El nostre bloc és un CATALITZADOR per a l’aprenentatge lingüístic!

      Em sembla que la participació dels alumnes d’intermedi i de suficiència que hi entreu i hi deixeu la vostra EMPREMTA mostra que ens encanta alçar les paraules i posar-les en un pedestal.

  29. Eduardo de Sus I1 VNG

    13 Mar 12
    15.26 h #

    I1 PR Eduardo

    Hola a tothom!

    A mi m’agrada molt la sonoritat de català. Paraules com desenvolupament, papallona sonen molt dinàmiques.

    També m’agraden molt els refranys (en tots els idiomes) perquè diuen molt més del que està escrit, són molt sonors, fàcils de recordar i sempre tenen raó.

    La meva proposta és: De mica en mica s’omple la pica

    Inclou conceptes com planificació, paciència, mètode, esforç, objetiu i altres mes. Quan vols reforçar un concepte com aquests, deixes anar l’refran i ja està

  30. I1 PR sonia

    14 Mar 12
    21.00 h #

    He escogit la paraula AVANÇAR, perque crec que sempre tinc que tenir-la present, per poder cumplir totes les metes que em proposo.

    Per darrera mai.

  31. I1 PR sonia

    14 Mar 12
    21.14 h #

    Avançar té molts significats, potser avançar un projecte, la mà, posar-se més endavant, de totes maneras es progressar.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova