5 comentaris

  1. Imma Arias

    19 Mar 12
    12.51 h #

    He de dir que jo no soc gaire de poesia ,però la primera és la que més m’agrada i la del Raimon no la entenc.

  2. Maribel Olivares

    19 Mar 12
    23.48 h #

    Totes són boniques,però, per mi Foravilers és la millor; pot ser al escoltar-la és la que millor he entès, ja que m’ha recordat els temps de la meva infantesa.

  3. joan pascual

    20 Mar 12
    13.20 h #

    Jo crec que les tres son molt bones, peró si tinc d´escollir-ne una, a mi m´agrada la forma de recitar, la força, la claretat i la proximitat de l´Ovidi.

  4. Àngels Bros

    20 Mar 12
    21.49 h #

    Vaig ser educada en llengua castellana. A escola vaig estudiar (sense massa interès), retalls esbiaixats de poesies en aquesta llengua. Malgrat tot, pel meu compte vaig llegir les “Obres completes de Gustavo Adolfo Becquer”, de les que sempre he guardat un romàntic record.

    El meu descobriment de la poesia catalana i dels seus poetes (Vicent Andrès Estallés, Mª Mercé Marçal i Serra, Ausiàs March, Salvat-Papasseit, Joan Vinyoli, Joan Carner, Miquel Martí i Pol….), em va arribar per mitjà de la TV3 i de cantants com: Ovidi Montllor, Raimon, Lluis Llach, Cesc Freixes, Marina Rosell, Mª del Mar Bonet…. Tot i que molt sovint no entenc les seves poesies, m’arriba (en especial si estan musicades), alguna cosa d’especial: la poesia de la música i de les paraules.

    Els meus coneixements poètics son minsos:

    Sobre Ausiàs March he llegit el poema Mon bon senyor (“La carn vol carn, no s’hi pot contradir”…) que precisament encapçala el poema de Vicent Andrès Estallés i alguna cosa més.

    De La Mª Mercè Marçal i Serra he llegit poca cosa també, però sempre tinc present la “Divisa” de “Cau de llunes”:

    A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
    de classe baixa i nació oprimida.
    I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

    Sobre tot he llegit en Vicent Andrés Estellés.

    Tots ells m’agraden, però dels tres poemes em quedo amb el de Vicent Andrés musicat per l’Ovidi Montllor, perquè tal com he llegit:
    No puc evitar l’emoció sentint els versos d’Estellés (“Els amants”) i la veu d’Ovidi: tot el sentiment que hi posa, amb paraules cantades i dites amb amor a una terra a un país.

  5. M ª Elba

    25 Mar 12
    11.14 h #

    Tots tres estan força bé ,cadasquna d’elles en el seu estil i amb el seu missatge .
    A mi la que més m’agrada és la recitada per l’Ovidi Montllor,el contingut dels versos, i la forç de la veu m’impacta.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova