• Club de linguofília III

    Escrit per el 26 de Abril del 2012 a les 12:20 a: Club de linguofília, General

    Més paraules, més!

    En només dues sessions, hem recollit un grapat de paraules especials per a alguns de vosaltres. En la segona edició del Club de linguofília han triomfat, sobretot, les paraules amb una sonoritat peculiar: julivert, xiuxiuejar, tastaolletes, esgarrifós, disbauxa, carquinyoli, baldufa, rondinaire…

    Remenar el calaix del vocabulari que tenim emmagatzemat al nostre cervell ens pot regalar alguna sorpresa; potser ens vindran al cap mots que teníem rovellats i en desús! Si, a més a més, els compartim amb els companys del club, farem que tinguin vida de nou, que corrin altre cop pels nostres pensaments, que viatgin suspesos en els corrents d’aire d’aquest final d’abril que es resisteix al pas del bon temps.

    Mireu, ja he trobat una altra proposta per al club: rovellat. Aquest adjectiu significa cobert de rovell, que –segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans–  és la capa que es forma a la superfície d’altres metalls per l’acció de l’aire humit, per corrosió. En sentit figurat, és una imatge una mica decadent, però no exempta de bellesa.

    Va, ara vosaltres.

10 comentaris

  1. Queti Vinyals

    27 Abr 12
    13.51 h #

    Per a aquest recull linguofílic tan engrescador: una paraula que em transporta a la infantesa: espinguet.
    El seu significat té a veure amb l’estridència dels sons aguts, però a Vilanova i la Geltrú, el mot s’associa als infants belluguets, espavilats i murris. “Quin espinguet!”, em deia la meva àvia quan m’enxampava remenant els calaixos de l’armari on guardava la rajola de xocolata, ummm!

  2. I1 PR Estefanías

    03 Mai 12
    13.18 h #

    La meva paraula escollida per al blog és “PERRUQUERIA”, podeu pensar que és una paraula de poca categoria per a aquest club tan selecte però per a mi és molt important, ja que és la primera paraula que vaig aprendre en català.
    En el meu primer passeig per Barcelona no parava de veure el rètol de “PERRUQUERIA” una vegada i una altra, girava una cantonada i allí hi havia una altra, més endavant altra i així tot el dia. En un moment vaig comentar: és curiós la de perruqueríes per a gossos que hi ha aquí!, imaginar-vos els riures dels meus amics catalans, encara avui ho recorden.
    És per això que mai oblidaré la primera paraula que vaig aprendre en català i que encara avui no em sona bé ni m’acostumo a usar-la.

  3. I1VNG JEspinosa

    03 Mai 12
    17.42 h #

    Una altra paraula que m’agrada molt en català es “Farragós”.

    Perquè una característica afegida al aprenentatge el llenguatge es que moltes vegades es molt farragósa la gramàtica i la pronunciació.

    1. ttort

      07 Mai 12
      8.50 h #

      El significat literal d’aquesta paraula serveix per referir-se a allò “pesat i confús per l’excés de coses o idees supèrflues o desordenades”.

      Aprendre una llengua representa un camí sovint llarg i amb alguns entrebancs, però espero que en el teu aprenentatge de català també hi tinguin cabuda les sorpreses agradables i la satisfacció de veure que vas endavant. 😉

  4. ttort

    07 Mai 12
    10.35 h #

    L’últim dia de classe, fent una activitat oral, va aparèixer el dubte de com diríem en català la paraula d’argot castellana “chanchullo”. D’entrada, us vaig proposar la que jo he utilitzat sempre en aquest sentit: magarrufa (engany, cosa oculta per a enganyar). El diccionari Alcover Moll ens diu: «Ja conec les teves magarrufes!».

    A vosaltres, us era una paraula totalment desconeguda. Però n’hi ha de més conegudes per descriure aquest mateix concepte:

    Tripijocs -Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.

    Martingala -Trampa, engany.

    Tot i que no volem fer apologia dels actes punibles, quina opció de totes us agrada més?

    1. I2 DT LOLI

      14 Mai 12
      9.19 h #

      M’agrada més martingala. He buscat al diccionari i a Internet i he comprovat que aquesta paraula també existeix en castellà. Però el seu significat canvia una mica. No es tracta d’una trampa o engany sinó d’una teoria de probabilitats per arribar a un resultat o millor dit una estratègia de joc.
      Per exemple, si jugues a la ruleta i apostes per un número concret, 1 euro, i no surt la propera aposta seria al mateix numero però aquesta vegada doblegues la aposta a 2 euros.

  5. I2 DT LOLI

    14 Mai 12
    11.13 h #

    A més aquesta paraula en català té diferents significats:
    Jugada del joc del monte en què s’apunta a tres cartes contra una. Trampa, engany.
    No em vinguis amb martingales.
    Corretja que porta el cavall ensellat, que va des de la cingla fins a sota la gola del cavall.
    Si que està ben aprofitada, oi!

    1. ttort

      15 Mai 12
      18.49 h #

      La teva petita recerca em fa pensar que cadascun de nosaltres tenim un repertori diferent de paraules, que canvia amb els anys i té uns límits imprecisos. En tenim moltes de paraules i, d’algunes, fins i tot en pengen significats diversos: mai les sabrem totes!

  6. I1 PR sonia

    16 Mai 12
    22.44 h #

    Hola, la paraula escogida es CARATSUS, estava llegin un conta i aquesta paraula mai la havia sentit, el seu significat es: Carai, caram.

    1. ttort

      17 Mai 12
      8.34 h #

      Ostres, jo tampoc no l’havia sentida mai. Hi ha un bloc sobre paraules que diu que significa: “Insult del mal carat quan estornuda”. Us el recomano, aquest bloc: Miraelsmots. Té l’esperit del nostre Club de linguofília!

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova