• Club de linguofília IV

    Escrit per el 22 de Maig del 2012 a les 11:34 a: Club de linguofília, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Pau Casals

    Aquest curs hem estat parant una atenció especial a les paraules. Al so que tenen, al que volen dir, al seu origen, a les sensacions que ens provoquen… En el nostre Club de linguofília heu fet aportacions molt interessants que ens han descobert significats lligats a les vostres vivències.

    Les paraules ens diuen moltes coses de l’origen de les llengües i de la biografia que han tingut al llarg dels segles, però el diccionari que cadascun dels parlants d’una mateixa llengua tenim al cap resulta molt diferent en funció del que acabem fent a la pràctica amb la llengua: si només la parlem, si la llegim, si l’escrivim sovint o de tant en tant, etc.

    Segons la Viquipèdia , les paraules de la llengua materna s’aprenen a partir de diàlegs aliens o de la lectura de textos. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s’anomena vocabulari passiu, que s’oposa a l’actiu, molt més reduït. L’ús que en fem depèn de la repetició en l’aparició de la paraula i de la necessitat d’inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24.000 paraules, de les quals usa activament unes 6.000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n’entén la meitat i n’utilitza unes 2.000.

    En l’última reunió del Club de linguofília d’aquest curs, volem homenatjar una paraula valuosa que té vigència ara mateix al nostre bloc perquè estem rememorant la figura de Pau Casals i la contribució que va fer a favor de la PAU. Què us suggereix aquest mot? Quin valor tenen aquestes tres lletres en el vostre vocabulari personal?

5 comentaris

  1. I1 Paola

    22 Mai 12
    12.13 h #

    No hi ha dubte que per descriure en poques paraules a Pau Casals em quedaria curta ja que ha estat un Gran Director, Compositor i Musico Violoncel·lista. Conegut ademas per la seva composició “Himne a la Pau” i “Himne a les Nacions Unides”, i per ser una persona amb Disciplina i Dedicació en la seva carrera, amb ideals catalans i que sempre ho tènia present, de pare Español i mare Puertoriqueña.
    Espero haver-vos pogut ensenyar una mica Pau Casals.

  2. I1 Pili

    23 Mai 12
    21.43 h #

    Pau, en qualsevol llengua inspira equitat, veritat, justícia i solidaritat. Si cadascú no té en el seu interior, una percepció adequada d’aquestes paraulles, no pot haber-hi una Pau verdadera. Espero que os hagi agradat.

  3. I1 Montserrat

    24 Mai 12
    11.00 h #

    PAU, una paraula que vol dir moltes coses, es un nom, es un estat d’ànim (esta en pau en un mateix), es un voler que et deixin tranquil,,, però sobretot per mi vol dir COMPROMIS. Un compromís que haurien de tenir els governants d’aquest mon, en voler acabar amb unes guerres que no condueixen a res, i que els únics perjudicats son les persones que viuen en el paisos on es produeixen i que res tenen a veure amb el que es disputa.
    Només desitjo que algun dia es pugui escoltar una noticia que ens informi que hi ha PAU A TOT EL MON.

    Salut i pau, per tothom

  4. I1 PR Piluca

    27 Mai 12
    20.41 h #

    ESGARRIFANÇA
    Significat breu: Estremiment involuntari, convulsió i ritmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que pot ésser produït pel fred, per una emoció, pel començament o augment de la febre, etc.
    Castellà: escalofrío, repelús…
    Anglés: (de febre) chill, (de fred o de por) shiver, shudder.
    Francès: frisson
    Alemany: Shüttelfrost
    Exemples: Tinc esgarrifances: em penso que tinc febre.
    Davant aquell espectacle horrible, tothom va sentir una esgarrifança.

    Hola a tothom! , esgarrifança va ser la primera paraula que vaig aprendre en català i em va fer molta gràcia. Dreprés vaig estar dient-los a tots a Saragossa … que no saps que és una esgarrifança? i rèiem una estona, deprés vaig preguntar com es deia “beso” i em van dir petó , pero cla sonava ” pato” i jo pensava “cuac, cuac” i quan els vaig explicar als meus amics també ens vam fer uns riures, dons les dues primeres paraules catalanes “esgarrifança y petó” van fer riure a molta gent i això esta be no?

    1. ttort

      29 Mai 12
      9.10 h #

      Quanta informació sobre l’esgarrifança: definició, traduccions, usos… Conèixer paraules en altres llengües ens pot sorprendre, és cert. De fet, diuen que cada llengua expressa una manera de veure el món. De tota manera, de vegades ens fan gràcia coses que no considerem de tanta vàlua com altres. De qui riem als acudits, si no?

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova