Acabem els cursos i ho fem al Vendrell per conèixer més de prop la vila on va néixer i on va viure Pau Casals.
Dissabte 9 de juny, alumnes, voluntaris, aprenents, professores i familiars…, més de 40 persones per celebrar la cloenda dels cursos de català per a adults i del voluntariat del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.
Durant els darrers mesos de curs vam tenir l’oportunitat de treballar la figura de Pau Casals, personatge il·lustre, tant com a violoncel·lista com per ser un gran defensor de la pau, la llibertat, la llengua i el país, reconegut arreu del món.
Dissabte, doncs, ens il·lusionava trepitjar la terra que el va veure créixer. La primera parada de l’itinerari va ser el Vendrell: vam fer un recorregut pels carrers del centre històric, i vam rebre les explicacions, a flor de pell, de la guia de la casa nadiua. Val a dir que vam tenir uns guies turístics esplèndids: els alumnes del bàsic 2 del Vendrell! Tots vam admirar els llocs que ens presentaven, però també vam quedar bocabadats de com parlaven en català!
A la tarda, quina passejada a la vora del mar, a Sant Salvador! Vam arribar-nos a l’ermita del patró, i vam acabar l’itinerari a la Vil·la Museu Pau Casals.
No cal dir que m’he deixat molts detalls, però potser els que vau compartir el dia voleu afegir-hi percepcions, sentiments i records amb els vostres comentaris.
Animeu-vos a compartir la vostra opinió!
6 comentaris
Teresa Casanellas
13 Jun 12
9.54 h #
Quina sortida tan interessant! A veure si ara vénen els alumnes del Vendrell a fer una visita a l’Alt Penedès-Garraf! Felicitats a l’organització!
Carsten Busk Andersen I1 VNG
19 Jun 12
9.57 h #
A les excursions sempre hi ha sorpreses; poden fallar cent mil coses. Però a vegades, també, hi ha sorpreses positives. Una d’aquestes sorpreses va ocórrer entre la visita de la casa nativa de Pau Casals al Vendrell i la visita de la seva casa d’estiuejar a la platja de Sant Salvador.
S’havia programat un petit passeig pels carrers més emblemàtics del poble que va acabar a l’església, on una persona dels Amics de l’Orgue del Vendrell va explicar la història de l’orgue, que resulta molt relacionada amb la figura de Pau Casals. Durant tota la seva infància, el seu pare era organista titular d’aquest orgue i no pot sorprendre, doncs, que va tenir-lo una especial estima. Per la mateixa raó Pau Casals va finançar la seva restauració a l’any 1928.
Ja en aquest temps l’orgue del Vendrell era una raresa. Tenia un so molt suau típic del temps de la seva construcció en 1776. La majoria d’aquests orgues fa temps que havien estat substituïts per altres més moderns amb uns registres més amplis i un so més estrident. Al Vendrell – i també en algunes altres poblacions d’Espanya – no havia diners per aquesta renovació i van sobreviure uns quants dels antics orgues del famós constructor suïs, Ludwig Scherer. L’orgue del Vendrell, no obstant, va ser l’únic orgue d’aquest constructor que, també, va sobreviure la Guerra Civil espanyola. Quan un grup de republicans volia espatllar-lo, un dels seus membres va recordar que la seva restauració havia estat pagat pel republicà Pau Casals i que aquest, sense dubte, s’enutjaria molt si, després de la guerra, s’adonés de la seva destrucció.
Doncs l’orgue es va salvar, i després de diferents restauracions segueix delectant a la gent amb el seu so suau. Nosaltres vam gaudir d’unes peces que va tocar Jordi dels Amics de l’Orgue del Vendrell – entre elles una obra de Bach que vaig reconèixer de seguida per haver servit com a inspiració per a una de les cançons més famoses de la història del rock, “A Whiter Shade of Pale” del grup Procol Harum.
Aquestes peces vam escoltar al costat de l’orgue per a poder observar el seu funcionament. Desprès vam baixar a la sala per a escoltar tocar un organista professional, Jonatan Carbó, que aquesta mateixa nit faria un concert públic a l’església. L’organista va tocar les primeres notes de “Ave Maria” quan, de sobte, vam escoltar una veu preciosa acompanyar-li. Per casualitat una coneguda cantant d’òpera havia decidit passar per l’església per a practicar algunes cançons amb l’organista, i el resultat, de veritat, era una experiència divina. Una sorpresa molt agradable. Sento no poder informar sobre el nom d’aquesta excel•lent cantant però segur que algú pot resoldre aquest defecte.
Àngels Bros I1 Ribes
19 Jun 12
17.31 h #
AGRAÏMENTS I OPINIÓ SOBRE LA SORTIDA:
És el primer curs de català que faig i per tant no tenia coneixement de les anteriors sortides que s’han fet en cursos anteriors. Tot va ser molt positiu i em van venir ganes de continuar estudiant català per apuntar-me a la propera¡¡.
Els companys del CPNL ens van organitzar (suposo que com a complement al apropament que ens han fet de Pau Casals) una sortida al Vendrell. Va ser una sortida alhora festiva i cultural: molt amena, interessant, ben organitzada, i amb sorpreses…. . Moltes gràcies¡¡
Aprofitant l’ocasió que el moment em dona, vull dedicar també unes paraules d’agraïment als alumnes de català del Vendrell per la seva la participació i col•laboració. Ens van ensenyar el poble tot explicant coses que desconeixíem i per tant fent-nos la visita més amena. També per ells va el meu agraïment.
Resposta a: Carsten Busk Andersen
Jo també vaig quedar impressionada amb el concert d’òrgan a l’església amb en: Jordi de “Els Amics de l’Orgue del Vendrell”, la cantant i l’organista. A la sortida vaig preguntar pels seus noms. Hem van dir que la cantant es deia Cristina Obregón i que l’organista Jònatan Carbó.
Per Internet he averiguat algunes coses més sobre ells com el nom complert: Cristina Obregón Navarro i Jonatan Carbó Casanellas i que ella es de Càdiz però viu al Vendrell i que ell és de Vilafranca del Penedès.
ttort
20 Jun 12
8.47 h #
Fer una excursió és un parèntesi en les nostres rutines diàries. Tenim una actitud de descoberta, estem receptius, trobem coses a dir-nos amb les persones del grup que potser no coneixíem de res fins ara. Deu ser aquest ambient lúdic i les complicitats que es van teixint el que ens fa més agraïts davant dels regals de l’atzar: un excel·lent concert improvisat, un joveníssim intèrpret de gralla que s’anima a mostrar-nos les primeres notes que ha après, el prodigi d’uns versos antics conservats a la memòria d’una voluntària vilafranquina que arrenca els aplaudiments de tota la concurrència. Les fotos ens ajudaran a guardar-ne un record i els comentaris que deixem en aquest espai faran encara més perdurable la nostra aventura.
Merche i Cecília VxL Garraf
20 Jun 12
8.26 h #
La sortida de cloenda del Servei de Català per conèixer un personatge tan important com Pau Casals ens ha sembalt tot un encert tan per les coses que hem fet com per la bona companyia fruit de la bona organització.
Gemma, Eulàlia, Eugènia
21 Jun 12
11.31 h #
Gràcies pels vostres missatges positius. En primer lloc, volem agrair la feina de l’Oficina de Català del Vendrell. Com alguns de vosaltres heu dit, va ser molt agradable que els alumnes del B2 ens organitzessin un petit recorregut pel nucli antic de la vila natal de Pau Casals. En segon lloc, també voldríem destacar que va ser una sortida agradable, amb bona companyia, instructiva, emotiva i relaxada, sobretot gràcies a vosaltres, els que vau acollir la proposta del Centre de Normalització Lingüística i us hi vau afegir.
Gràcies a vosaltres, la sortida va ser un èxit!