• El Festinerari continua…

    Escrit per el 12 de Novembre del 2012 a les 10:32 a: Festinerari, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Cada dia tenim el goig d’admirar una pàgina nova d’aquest catàleg de festes populars d’aquí i del món que estem elaborant entre tots a l’aula.

    Ja hem vist la Procesión de San Isidro en un poble d’Extremadura, les Falles de València, el Lunes de Aguas de Salamanca, els Castells de Catalunya, el Dia del Perdó de Bulgària i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

    Aprofitem per convidar tothom qui vulgui a llegir i respondre els comentaris que vagin fent els protagonistes de cada exposició en aquest espai d’intercanvi. Si aneu al primer capítol del Festinerari us podeu fer una idea del que estem treballant en aquest projecte. I aquí us fem moltes propostes. A veure què us semblen!

    Per començar us proposem que obriu el petit reportatge gràfic de la festa del Dia del Perdó que ens va portar l’Stefka en llengua búlgara. Al final del text hi trobareu el vídeo de les fogueres.

    Hi trobeu similituds amb alguna de les festes més populars dels països catalans?

    Una altra mostra molt interessant és el reportatge gràfic de la Procesión de San Isidro que ens ha enviat el Juanma. Veieu-lo!

    També us fem una recomanació que no té preu: si no coneixeu el programa La sonora del Canal 33 que s’emet els dilluns a les 22 hores aproximadament, reserveu-vos el proper dilluns a la nit per mirar-lo.

    Per cert, dilluns dia 15 d’octubre van dedicar un reportatge al Festival Internacional de Música Popular Tradicional a Vilanova i la Geltrú. (Minut 12:09)

    Vilanova està de moda?

     

12 comentaris

  1. I2 VNG JUANMA

    12 Nov 12
    14.19 h #

    Us parlo de les Festas de la romeria de Sant Isidre Labrador de Villafranca de los Barros (Badajoz). Sant Isidre és el patró dels pagesos ja que ell ho era i segons explica la seva història el que guanyava ho destinava als pobres i l’església.Va morir a 1130 i ho van fer sant, perquè després de 43 anys de la seva mort el seu cos seguia incorrupte i ho van considerar un miracle i el Papa el va canonitzar el 1622.
    En els dies que dura la romeria la gent del poble s’instal-la a els cortijos,a les casetes o tendes de campanya als voltants de l’ermita, portant dies abans al començament de la romeria amb tot el necessari per passar-hi els dies i les nits.Des del menjar i la beguda (fonamentals) cadires, taules, frigorífics, televisors, equips de música, ventiladors i tot tipus d’electrodomèstics o estris habituals en la vida quotidiana. Es pot dir en definitiva que els habitants es traslladen per aquests dies als voltants de la esplanada, quedant-se el poble pràcticament desert.

    El dia de l’onomàstica és el 15 de maig i tot comença amb la processó del sant des del poble a l’ermita a 3 km del poble portada a coll pels germans de la confraria i seguda per genets a cavall,cotxes de cavalls i carrosses.Una vegada que s’arriba a l’ermita es celebra una missa i s’acaba el més solemne i comença la part més festiva.
    Comença amb els concurs que es celebraran a la romeria:
    -Carrosses: 1º 500 €, 2º 300 € i 3º 200 €.
    -Cotxes de cavalls: 1º 150 €, 2º 100 i 3º 50 €.
    -Genets o parelles de genets a cavall: 1º 90 € 2º 60 € i 3º 30 €.
    Després tenim concurs tan variats com de:
    -Gaspatxos i truites de patates.
    -Destresa amb tractors.
    -Cursa de cintes a cavall.
    -Millor decoració de casetes.
    I un que m’agrada molt és la cucanya que consisteix en formar grups de 5 nois o noies i pujant uns sobre d’altres de peu agafats a un pal ple de sabó que rellisca moltíssim i s’ha de conseguir pujar fins a dalt de tot i el premi és despenjar un pernil que és allà lligat.
    En general és una festa per a tota la gent del poble i forans, és la festa que més es gaudeix de tot l’any com a mínim per a mi. Si no plou clar, perquè es desllueix una mica però tot i així la gent aguanta el xàfec i no es mouen d’allà.
    Us convido a tots a que passeu pel meu poble o per la meva terra Extremadura, que molts desconeixen i crec que és la gran desconeguda, perquè tothom qui la visita torna amb una idea totalment diferent i sorprès, per la seva gent, la seva riquesa cultural, la seva gastronomia i la seva naturalesa.

    I fins aquí, moltes gràcies a tots per la vostra atenció.

    Juanma.

    1. Carmen

      14 Nov 12
      18.16 h #

      Hola Juanma,

      M’ha sorprès que hi participin tants cavalls, genets, etc… Jo m’imaginava un poble molt petit. Quants dies dura la festa?

      1. I2 VNG JUANMA

        15 Nov 12
        18.59 h #

        Pot durar entre 4 i 6 dies,mes o menys.D’habitants en te uns 13.500. Moltes gràcies per els comentaris de tots.

  2. I2 VnG Marta

    14 Nov 12
    12.08 h #

    “San Isidro” també es el patró de Madrid, va nàixer i va viure a Madrid. Però la festa es diferent. Hi ha una romeria a la “Pradera de San Isidro” on es la font del sant. Es típic menjar “Rosquillas del Santo”, hi ha dos tipus: “tontas”( no cobertes de sucre) i “listas”( cobertes de sucre). També se beu aigua de la font, diuen que es miraculosa.

  3. I2 VnG Marta

    14 Nov 12
    13.09 h #

    Ah! Suposo que havíeu escoltat la expressió “Eres más chulo que un ocho” parlant dels madrilenys. Es diu perquè el tramvia número 8 va ser el que portava a la “Pradera de San Isidro” . El 15 de maig (“San Isidro”) i el 15 d’agost (“Virgen de la Paloma”) tothom anava vestit de “chulo” i “manola” al tramvia.

    http://aprenderespanolenmadrid.files.wordpress.com/2011/10/p5150443.jpg

    1. Carmen

      14 Nov 12
      18.03 h #

      Molt interessant! He viscut a prop de Madrid i coneixia aquesta dita popular però no sabia d’on provenia.

      1. VNG Teresa Tort

        15 Nov 12
        10.37 h #

        A les imatges de la processó de Villafranca de los Barros i a la romeria de Madrid els vestits de gala dels participants ens parlen de l’orgull que senten de ser els protagonistes de la festa. És la disfressa que uneix els diferents membres del grup. Molt bonic!

  4. i2 vng josep

    15 Nov 12
    14.15 h #

    Aquest tipus de festa són molt boniques, ja que tant el sentiment religiós com les ganes de festa van agafades de la mà.
    Jo tambè sóc d’un petit poble d’Extremadura i conec perfectament aquesta devoció religiosa i de vegades et posa la pell de gallina.
    ¡¡¡ FELICITATS JUANMA PER AQUEST REPORTATGE !!!!!!!!

  5. i2 vng josep

    18 Nov 12
    19.43 h #

    Hola companys i companyes, com ja sabeu fa uns dies vaig fer la meva exposició d’una festa i més concretament del “Carnaval de Vilanova”.
    Primer de tot faré una mica d’història sobre la festa del Carnaval en general, i sembla ser que procedeix de les antigues festes Saturnals romanes i el seu nom en llatí es “CARNEM LEVARE” que significa “treure la carn” i precedeix al dejuni de 46 díes de la Quaresma.
    Coneixem molts “carnavals” com per exemple el de Rio de Janèiro, El de Venècia, el de Tenerife,el de Sitges, etc., peró crec que estareu d’acord amb mí que com el de Vilanova no hi ha un altre, ja que és el millor carnaval del mòn i no per les seves disfresses, que ja hi ha d’altres més bonics, sino perqué és un carnaval amb un tò molt àcid i molt crític, sobretot amb els personatjes de la política de la ciutat(alcalde, regidors) i amb tots aquells actes de qualsevol personatge o entitat que no ha fet gens bè les coses durant tot l’any passat.
    Va ser declarat Festa Tradicional d’Interés Nacional el 1985 i es una festa en la que el més important es la multitudinària participació popular. La seva celebració normalment cau a mitjans del mes de febrer i la gent surt al carrer amb la dita “PER CARNAVAL, TOT S’HI VAL”.
    El Carnaval de Vilanova data del secle XVIII, o sigui que en té una història de més de 250 anys, peró que hi va haver un llarg parèntessis que va estar prohibida la seva celebració, concretament des de l’any 1937 fins l’any 1975, els anys de la dictadura militar d’un “senyor, del qui no en vui recordar el seu nom”, prohibició que la ciutat de Vilanova al igual que més ciutats d’Espanya no van respectar i, en certa manera, ho va seguir celebrant tot i la prohibició, si més no, no en tota la seva magnitut.
    El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans d’el dijous gràs, celebrant el “Balls de Mantons” en el que la gent hi va a ballar a l’envelat, els homes vestits amb jaqueta i corbata i les dones amb vestit i el característic “Mantó de Manila”
    A la setmana següent es celebra el “Dijous Gràs” en el que per la tarda la canalla i gent jove s’empastifen de merenga perls carrers de Vilanova i a la nit la gent s’ajunta a les cases o a les asociacions per fer el sopar en el que mengen xató, truites variades i de postre la merenga.
    El divendres de carnaval arriba el rei Carnestoltes, el rei dels pocasoltes, amb la tradicional cercavila “L’Arrivo” i és amb ell que comença la disbautxa, el no dormir, el no parar i el sexe, durant sis díes seguits.
    El dissabte a la tarda tambè arriba el “Caramel” el rei de carnaval pels nens i nenes i també surt pels carrers de la ciutat el “Moixó Foguer” que es una mena d’ocell humà untat de mel i revestit de plomas. A la nit la gent surt disfressada a passejar, sobretot ,per la Rambla, sense que ningú els reconegui.
    El diumenge es un día totalment reservat per “Les Comparses”, acte en el que les parelles, vestides amb els vestits característics de les seves asociacions(armilla, jaqueta, llaçet, barretina, el homes i mantó de manila les dones), surten a saltar i ballar pels carrers de la ciutat, i al mateix temps llençant caramels a la gent, arribant a la plaça de la vila per fer la tradicional guerra de caramels entre totes les cofradíes.
    Dilluns i Dimarts de Carnaval són els dies més fluixos, peró també, a la nit, surten les cofradíes amb les seves senyeres a saltar i ballar pels carrers, celebrant al final en la plaça de la vila un concurs de disfressas. El personatge que porta les senyeres davant de les comparses, el dilluns és “El Vidalet” pels nens i el dimarts és “El Vidalot” pels grans.
    I com últim acte arriba el dimecres de carnaval, tambè anomenat “dimecres de cendra” en el que es celebra “L’Enterro de la Sardina”, on el rei Carnestoltes és mort, no és extrany després de tanta marxa, i les seves concuvines plorant, en comitiva el porten a la plaça de la vila on un notari llegeix el seu testament , i acaba la festa amb una sardinada i un castell de focs d’artifici que il.luminen tota la plaça

    http://www.carnavaldevilanova.cat/index.php/els-dies-del-carnaval/diumenge-les-comparses/04-dg-gran468x225

    1. VNG Teresa Tort

      19 Nov 12
      10.44 h #

      La teva presentació del Carnaval de Vilanova i la Geltrú és com una entrada del Costumari Català de Joan Amades. Un resum fantàstic amb el toc personal d’algú que viu la festa en primera persona.

      Per cert, si algun dia aneu a la biblioteca aprofiteu per fer un cop d’ull a l’obra del gran Amades:

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumari_Catal%C3%A0

    2. I2 VNG Juan Manuel

      20 Nov 12
      19.48 h #

      Josep, moltes gràcies pel resum de la teva presentació.
      Justament aquell día no vaig poder anar a classe.
      Fa 6 anys que visc a Vilanova i he pogut veure que hi ha molta tradició de celebrar el Carnestoltes; però, no sabia que anés tan antiga.
      Tes molta raó quan dius que, malgrat estar prohibida la seva celebració, altres ciutats d’Espanya no van respectar aquesta prohibició.
      I no tan sol a Canàries…

  6. Mari Carmen

    20 Nov 12
    16.34 h #

    Hola Juanma.
    La teva festa m’ha fet gracia, em recorda les romeria que explica la meva mare i meva tieta del seu poble , tambè son de un petit poble extremeny (Oliva de la Frontera- Badajoz) I si és veritat és Extremadura és una gran desconeguda.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova