• Viatge als records de la infantesa

    Escrit per el 13 de Novembre del 2012 a les 13:00 a: Elemental 2, General

    A qui no li agrada viatjar pel món? Les històries de viatges deuen ser un dels motius de conversa més recurrents, després de la metereologia i les efemèrides futbolístiques.

    Ara que estem treballant la descripció de llocs a la U3 del nostre curs de nivell E2, us proposo un viatge especial: el retorn a un espai mític de la vostra infantesa. Què en recordeu? Per què us sembla especial? Com ens el podríeu descriure? Encara hi és?

    El món ha canviat molt en els últims anys; a Europa potser més que a altres bandes del nostre planeta. Tot i així, segurament els espais poden continuar més o menys intactes, però al nostre cap s’han elevat a la categoria de records idíl·lics.

    Per començar a ambientar-vos i remoure sentiments que teniu ben guardats, mireu i escolteu tantes vegades com us vingui de gust aquest vídeo d’una cançó preciosa que ens parla, justament, d’un lloc perdut: “Corriol” de Sanjosex.

     

    I ara, proveu-ho vosaltres! Escriviu un comentari al bloc amb tot allò que us ha vingut al cap del lloc preferit de la vostra infantesa.

    Espero impacient els vostres escrits!

71 comentaris

  1. cbarroso

    14 Nov 11
    12.50 h #

    Molt bonica la cançó!!!! 🙂

  2. FCesc

    15 Nov 11
    14.12 h #

    Fantàstic! Engresqueu-vos-hi!

  3. Natàlia

    15 Nov 11
    14.39 h #

    Sí, sí, m’agrada!

  4. Pilar.T E2.VNG

    16 Nov 11
    15.01 h #

    Quan era petita m’agradaba molt patinar i també jugar a basquet. La veritat es que feia molt d’esport i era una de les millors de la clase.En aquesta asignatura sempre treia molt bona nota,pero en les demes no tant . La meva profesora amb deia que si fos tan bona amb les mates com amb l’esport seria una crac.
    Des del meu punt de vista crec que hi han persones que se’ls dona millor fer unes coses que no unes altres.

    1. ttort

      17 Nov 11
      10.45 h #

      Veig que no és ben bé un lloc el que enyores de la teva infantesa. L’avantatge és que ara encara pots practicar aquests esports que t’agraden tant!

  5. vanessa E2 VNG

    16 Nov 11
    17.51 h #

    Quan era petita cada nit d´estiu anavem la meva mare,el meu pare,la meva germana i jo,fins a la platja caminant,aixó despres de sopar,amb compraven un gelat,mentres anavem a la platja,i quan arribavem ens ficavem dins de l´aigua que i era molt calenta,es veia la lluna que refletjaba en tota l´aigua,era molt bonic,aixó ho feiem tots els estius.I ara que el meu pare ja no hi es,cada cop que en vaig a la platja de nit,m´enrecordo d´ell.

    1. ttort

      17 Nov 11
      10.45 h #

      És una imatge molt bonica, aquesta anècdota teva. M’agrada!

  6. Fabienne - E2 VNG

    16 Nov 11
    22.02 h #

    Quan era joveneta, anava de vacances a casa dels oncles i tietes, i a vegades, a casa d’amiguetes. I les pasava o bé al camp o bé al mar. I em recordo ará molt més del mar perqué era l’unica vegada al any que el veia, i a més i més, perque anavem al sur de França, a Niça. Durant el viatge (uns 1.000 kilometros), ja veiem molts paisatges differents del nostre.
    Allá, a Niça, tot era different: els olors (romani, lavanda, pi, el mar, etc), l’accent (la gent del sur parla molt rapidament, “menjan” algunes sil-labes, i tenen expressions locals), els colors del cel, l’alimentació (oli d’oliva, plats tipics com la pissaladière o l’amanida “niçoise” etc…).
    I per mi, eren unes vacances fabuloses, amb els meus cosins, cosines, o amiguetes, ja que ens olvidavem de les hores i podiem anar a dormir mes tard. També un any darrere l’altre, ens trobavem amb els amics coneguts l’any precedent i passavem hores jugant a la platja i a l’aigua. Sovint feiem un pique-nique al migdia en la mateixa platja.
    Tornavem a Angers, bé morenets i molt contents, pero amb nostalgia d’haver-nos marxat d’aquest lloc tan bonic.

    1. ttort

      17 Nov 11
      10.48 h #

      Que bonic, Fabienne! Ens evoques les olors, l’accent hereu de l’occità, els gustos i els paisatges del teu record: una estampa feta de les sensasions que recullen tots els nostres sentits. Fantàstic!

  7. Sonia E2 VNG

    16 Nov 11
    23.50 h #

    Tinc els millors records de la meva infancia, som sis germans, i tots jugavem junts, erem molt inocents. i els jocs d’abans són molts diferents als de ara, no teniem movils, i no ens preocupava res.

    El meu pare ens portava al circ a veure el tigre, els elefants em feia molta il·lusió coneixer tots els animals.

    1. ttort

      17 Nov 11
      10.50 h #

      La infantesa és un lloc idíl·lic per definició i tenir una família gran dóna molt de joc!

  8. PILAR E2 VNG

    17 Nov 11
    22.28 h #

    Cuan era petita sempre anava a Galicia per passar les vacances d’estiu, concretament a Pontevedra, és una ciutat preciosa amb unes platges meravilloses i recordo una en especial on vaig aprendre a nedar, bussejar, saltar des de les roques,….. Tenia una colla amb infinitat d’amics i com jo era la que arrivava cada estiu des de Saragossa sempre tots em mimaven molt i volien estar amb mi.
    Tambe feiem moltissimes excursions i tots els jocs i entreteniments eran a l’aire lliure, res d’ordinadors, videojocs , mòbils…. Això si que
    era vida¡¡¡¡

    1. ttort

      18 Nov 11
      13.54 h #

      Viatjar de l’interior a la costa devia ser una experiència interessant i, si et tractaven tan bé, et devies delir per tornar-hi cada estiu.

  9. PILAR E2 VNG

    17 Nov 11
    22.32 h #

    He possat Cuan. amb c ….aaggg era Quan ups¡¡

  10. sanede

    18 Nov 11
    0.54 h #

    aquesta canço em recorda molt a la meva infantesa m´agrada molt.
    🙂 😉 😎

  11. hilda alfonso insfran

    19 Nov 11
    15.10 h #

    oh.la infantesa!
    Recordo al meu pare …em portava al riu Uruguay -limite amb el pais Uruguay….a la matinada…a las cinc el anaba sempre al riu. Com jo despertava a tan de bona hora….jo cridaba y plorava per anar amb el…el riu tenia el aigua calenta i molt neta….el meu pare era tot per a mi….tambe recordo al pare fessing..? dibujos …paisatges…de colors mol vius…amb bermell, .verd…groc…i això…m·gradava tant i va a estimular-me tan de petita ….que ara mateix…yo sempre estic dibujand o pintando ….amb crayons o al oli…( jo faig paisajes,o retratos….).i aquest plaer va comenÇar a la infantesa felic.que jo vaig tenir.-

    1. ttort

      21 Nov 11
      12.02 h #

      Ara entenc per què sempre fas dibuixos a la llibreta!!!

  12. Bakary E2 vng.

    21 Nov 11
    1.48 h #

    Parlem de la infantesa.
    Per començar vull aprofitar de aquestas lineas per donar las gracias a una terra,Africa, que m’ha vist naixer i agafat la meva infantesa.
    parlar de la meva enfantesa tambe significa parlar del meu poble que era molt petit amb un paisatge molt natural.
    Yo era un nen molt petit a qui li agraba jugar amb els amigs. De vegadas jugabam al futbool, passabam horas i horas jugan i cuan tornem a casa no ens queda mes que dormir.Hi ha días que amb els amigs, si no teniem clases anavam el camp, donavam voltas i voltes, allí m’ha quedat a la memoria aquesta paisatge,una multitud d’arbres, arbres grans i petits, i n’hi ha un que es diu baobab en francés, aquesta es molt gran i no tenia cap fulles i si los tenia eran molt pocs, i lo que si que tenia de bo es la seva fruta que la gen utilitzaba per fer suc.
    Fins i tot, la meva infantesa va ser uns moments molt bonics, moments ple de divertisament que m’agradaria molt tornar a viure-los.

    1. koudiediy fofana

      21 Nov 11
      1.52 h #

      lo mismo te digo
      hahahahahah 🙂

    2. ttort

      21 Nov 11
      11.59 h #

      El paisatge de la infantesa ens acompanya tota la vida i l’enyorem més si el tenim al costat dels sentiments de llibertat i d’amistat i si ens queda, a més a més, lluny d’on som ara…

  13. Ignacio E2 VNG

    21 Nov 11
    17.26 h #

    Tinc els millors records de les meves vacances d´estiu a Villa Gesell.
    Es un lloc que esta a la costa atlantica Argentina a 400 km al sur del centre de Buenos Aires.
    Generalment passavem dos messos de vacances amb els meus pares,cosins i tiets. He viscut moltes alegries,sempre em ve a la memoria, els seus aromes a boscos de pins, mar agitat, sorra…sera per tot aixo que vilanova se´m va fer tant familiar…….

    1. ttort

      22 Nov 11
      10.36 h #

      Un nom desconegut a les nostres latituds: Villa Gesell. Sembla que la costa és un pol d’atracció constant i després de fer mitja volta al món també has buscat aquest paisatge!

  14. Daniela

    21 Nov 11
    18.05 h #

    Vaig nacer de Milà, en el Nord d’Itàlia. Els meus pares es van conèixer sobre el tren en un d’aquells molts viatges que van fer a dalt i a baix per Itàlia entre treball i família. En efecte em sento més siciliana que milanès. Jo i el meu germà, cada vegada que pensem en aquells viatges que després van implicar tota la família cada estiu de la nostra infantesa, entenem perquè sempre ens sentirem un mica migrants. Penseu que cada estiu per 15 dies de vacances, havíem de triar entre 24 hores de vaixell, 18 hores de tren o 16 hores seguides de cotxe per 1600 km travessant tota Itàlia. Per nosaltres petits cada solució va tenir el seu encant i aquells viatges ens van permetre d’any en any construir el nostre afecte per aquest illa, Sicília, on reconeixem les nostres arrels, encara que no ens hem viscut mai allí.

    1. ttort

      22 Nov 11
      10.39 h #

      Del nord al sud i del sud al nord: un recorregut que ens fa conèixer els llocs que estimes de la teva península itàlica.

  15. Nancy E2VNG

    23 Nov 11
    13.42 h #

    Jo tinc molts bons records de la meva infantesa.Pero sense cap dubte he de triar el mes especial.
    Vaig nèixer a la ciutat de Lima, capital del Peru,en aquesta ciutat sempre celebrem ” els carnestoltes” al mes de Febrer en temporada d`estiu,es una vella costum que fins ara es practica pero cada vegada menys.

    Doncs,quan jo era petita anava a casa de la meva avia i amb la ajuda dels meus tiets organitzàvem una petita festa familiar.
    La gent més gran de la meva familia aprofitava per parlar mentres menjàvem una mica de tot.Per altra banda els més petits jugàvem amb globus d´aigua al mateix temps que ballàvem.era genial!!!

    Em sembla que va ser ahir quan m´ho passava tan be am la familia. 🙂

    1. ttort

      23 Nov 11
      14.08 h #

      Quin canvi, del Carnaval d’estiu de la teva infantesa al Carnaval d’hivern de Vilanova!

      1. Nancy E2VNG

        25 Nov 11
        13.34 h #

        Si, es molt diferent, pero cadascun te el seu encant!!

  16. Anna E2 VNG

    24 Nov 11
    19.44 h #

    Quines redaccións més maques! Sense dubtes a la nostre classe tenim un parell de escriptórs del cor! :))

    Hi ha molts records de la meva infantesa que em fan tornar pensativa i nostalgica… Son moments irrepetibles! Soc de Rusia, de Novosibirsk – una ciutat de Siberia. I per dibuixar un cuadre diferent, us parlaré del invern.

    May m’ha agradat el fred. Peró la neu, el olor que fa el aire fresc!
    Sabeu? Quan fa molt de fred, al caminar es fa:”Crac, crac, crac…”. I aixi amb cada pas. El aire es cristalín i net. Podeu estar segurs que cap microbio sobreviuría a 30 grados sota zero 😉
    Jo jugava al carrer fins que es feia fosc, peró amb els llums la neu s’il·luminava i brillava com de un compte magic, la terra es feia blanca i el cel – negre! Quan tot al voltant está blanc, la “gent petita” no te cap limit per llançar-se a la terra, baixar les montanyes en cul, construir figures i cases de neu, patinar, menjar trossos de gel i tornar a llançar-se cap abaix.
    Tornava a casa tota mollada, amb sabates plenes de neu, amb els guants congelats… I el nas! Ay, pobret! Estava vermell sense cap sencibilitat, congelat i content! La meva mare em ficava dins de la banyera i després el sopar calentet!
    ….
    No m´agrada gens el fred…
    Peró l´ Any Nou sense neu sempre em deixará un espai buit al meu cor.

    1. ttort

      24 Nov 11
      20.17 h #

      Anna, que generosa amb la teva història. Has fet créixer el CATàleg de cop i volta!

      Devies ser una nena molt forta que no es constipava mai. Llàstima que aquí la neu no ens visita gaire i segur que ara notes el poc fred de manera més intensa.

      1. Nancy E2VNG

        25 Nov 11
        13.53 h #

        quina historia mes maca Anna!!! sense dubte la sensacio de congelacio ha de ser un estat maravellos oi??? el que es diria un frigoestat!! :)jeje

        1. Mari

          28 Nov 11
          22.28 h #

          Anna, quina historia mes bonica, aqui no tenin tan de fred. Mari.

    2. Bakary E2 vng

      26 Nov 11
      16.00 h #

      oohh! n’hi ha descriptors…

  17. María E2 VNG

    28 Nov 11
    13.04 h #

    Vaig neixer en un poble petit D’Almeria . i recordo que per l’estiu sempre anava a casa dels meus tiets a Almeria .
    Ells viviem a prop de la platja i la meva tia ens portavam a la meva cosina i a mi a la platja cada dia. jo ho pasava molt be. la meva cosina es una mica més gran que jo. pero era devertida jugavem molt. i recordo que tenia moltes amiges.
    Per mi de anar de un poble a la capital era molt important. i mes amb aquels platja tan macas.
    I avui tinc la sort de viure a prop de la mar en Cubelles

    1. ttort

      28 Nov 11
      14.09 h #

      Estem dibuixant entre tots un itinerari mundial de records d’infantesa, amb alguns eixos comuns com ara el mar, el camp o la família. Algú més s’hi apunta?

  18. Mari

    28 Nov 11
    22.46 h #

    jo guan era petita,recordo que anava moltes vegades abuscar bolets amb el meu pare i el meu germà a la tardo.Llavors,quan arribava l´estiu anava amb els meus germans a banyar-nos a la riera del Suanya, molt a prop de Manresa, on l´estiu és molt caloròs.Portaven les motxilles amb els entrepans .Tots anaven caminant,menys els meus dos germans,que anaven amb la bicicleta, uns de los records d`infantesa.

  19. E2 VG Idoia

    07 Abr 12
    19.31 h #

    Sempre el mateix lloc; petit i magic per mi; el hort del meu padrí. Hi estava a darrera de la casa a un poble del Pirineu Navarro, Isaba.
    Quan era petita, era un espai grand; plé de maduixes a terra i de monchetas verts que pujavan cap el sol. Hi havia també al voltant grands pedres a on podiem berenar el pà amb mel que preparava la meva tieta.
    Després de molts anys jo vaig tornar perqué volia trobar de nou la meva infantessa…..Res era ho mateix. El hort era petit, las maduixes no hi eran ni tampoc les monchetes peró el gust de la mel i el benestar de aquells anys si hi eran, encara restavan al meu cor. No feia falta donÇ fer cap viatge a cap lloc. La meva infantessa era meva de veritat i vivia amb mi a quasevol lloc que hi anés.

    1. E2 VG Isabel

      14 Abr 12
      17.32 h #

      yo ,quan recordi la meva maduressa i el curset de català ,sempre estaras tú al meu pensament i al meu cor .Grácies per fer la vida més agradatble .Un petonet maca.

  20. Arkano

    08 Abr 12
    20.30 h #

    Recordar la meva infantesa es com ubrir una página de la meva vida, ya que vaig tenir una infantesa una mica molt mogut, ho dic per als llocs on vaig quedar parte de ella. Em recordo especialment desde que la meva familia vaig viure a Colombia, llavors jo tenía 8 anys, i vam a un lloc anomenat Tumaco, a quets lloc es troba en la parte Nord.Oriental a Colombia, es un municipi del departamento de Narinyo, es una ciutat costanera, però la seva capital es molt peculiar, es a la región Inter-Andina o sierra a 2600 km sobre el nivell del mar, a quets poble tè etnia nord-africana, la gent es molt alegre, acollidora, amb molta festa, i es ric en cultura i costums.
    En aquets poble anaba a l´escola, i als millors records de la marabellosa infantesa us porto de aquets llocs; vaig tenir companys i companyas blancs, negres, mulattoes,indígenas,criollos i mestizos, havian colombians,panamians, neerlandes, nord-americans, equatorians i espanyols. Era una classe de aquellas antigas ple de gent, amb 44 nens, però equiparat, 22 noias i 22 nois. La hora del pati que para nosaltres anominat recreació va ser impressionant, jugar a molts jocs o al mateix amb altres normes o altre nom.
    Vaig torna a quets lloc a Tumaco a vui es un poble próspero amb un canvi brutal, es molt important, té una refinería de petroli.
    A vui tinc 50 anys gairabè, vaig ser allà quant tenía 25 anys, em vaig mirar als amics de l´escola, visitar als sitio de interés que havía conegut abants : com la platja del Morro, el Pont del mitja, als Pindo que va ser altre final de la ciutat, i el barri mes emblemátic el barri Venecia, que va ser fundat per el meu pare.
    Però aixó són solo als meus records; al 1977 allá era un tsunami i un poble vein que dius Charco desapareció tothom, a quets va ser brutal i força a canviar, peró la vida es així, i durant el cami que anaba em trobat amb amycs de la infantesa al meu pais, a italia, panamá i també a espanya i cada vagada que em passa aixó em veuen al cap aquellos maravellosas anys de la infantesa..i SI….. jo penso igual com en la canço, ” El mont está canviant el ritme de la humanidad “

  21. Tobalina E1 VNG

    08 Abr 12
    20.58 h #

    La meva infantesa la recordo amb nostàlgia, però amb molta alegria i felicitat
    Encara eren temps difícils econòmicament i teniem que ajudar als nostres pares, però sempre teniem temps per als nostres jocs i ells també estaven contents per aixó. Recordo quan jugavem a la plaça del barri, a la plaça de l’ajuntament o en els portals del creuer quan feia mal temps, als molt variats jocs, depenent de l’època de l’any
    I quan anàvem de romeria amb els nostres pares a la festa dels pobles propers.
    Recordo aquells viatges tan llargs en camio, quan anava a Sant Sebastià a casa de la meva tia, a passar les vacances, i em banyava a la platja de andorreta, on jugavem al furbol, eren nous amics i altres jocs
    La veritat que vaig ser molt felice amb molt poc

    1. E2 VG Emma

      10 Abr 12
      13.23 h #

      quan era petita, vam viajar molt amb els meus pares i els meus germans, comque estudiavem en la ciutat anavem de vacanças al meu poble i jo vaig tenir al meu caball de nom rosinante un caball molt bo, surtiem de paseig al riu, a la montaña i tambe jugavem al carrer al vespra amb colla molt grande de amics que vaig tenir ,
      vaig pasar una infantesa molt feliç, por això quand recordo em dona molta nostalgía..

  22. E2 VG Emma

    10 Abr 12
    13.25 h #

    la canço es molt maca, m’agradat molt..

  23. LINA E2 VG

    10 Abr 12
    15.40 h #

    La meva infantesa va ser molt feliç, vaig viure a colombia a una masia alunyada de la ciutat, teniam tres gossos, un gat, moltes gallines, el meu pare sembrava cafe i plàtan i jo jugava per tot el camp amb la meva mijor amiga, la masia i la meva mijor amiga encara les tinc.

  24. E2 VG Alexander Mondragón

    10 Abr 12
    18.04 h #

    molt bona la cançó em va fer recordar una mica la infantesa i el vídeo té uns paisatges molt bonics.

  25. E2 VG Alexander Mondragón

    10 Abr 12
    18.13 h #

    Recordo un lloc on anàvem amb els meus amics, era un parc molt gran on havien molts arbres i pins, ens pujavem a ells fins a les copes, gaudia pujat en aquells arbres.

  26. mari

    10 Abr 12
    18.52 h #

    La canço molt maca ,esti provan hara fare el comentario

  27. mari

    10 Abr 12
    19.08 h #

    Recordo quan jo anava amb autobús per anar a Granada, a casa del meus avis, a passar l´estiu. També hianaven els meus cosins i ,junts, feiem moltes activitats, ja que el meu avi tenia cavalls i altres animals. Sempre, des de que vivia a Manresa (molt de temps) passava les meves vacances d’estiu allà a granada, des dels 12 anys fins als 18.

  28. E2 VG Manoli

    11 Abr 12
    21.05 h #

    Recordo quan era petita que sortia al carrer per les tardes amb tots els meus amics i els meus germans a jugar a correr, al mocador etc
    a tants jocs. No teniem preocupació de res, sense sapiguer el que ens esperaba al futur. Que dura es la vida.

  29. MARIA PARRA E2 VNG

    12 Abr 12
    18.11 h #

    Vaig néixer en un poble petit de muntanya província d’Almeria .I recordo que el meu somni era anar per l’estiu de vacances a casa dels meus tiets Almeria per anar a la platja , i per el l’ hivern a la muntanya a casa de la meva àvia.
    La meva àvia tenia molts bestials al camp.I jo com era petita anava com botja arrere d’ells, i la meva àvia tenia molta cura de mi per que no em passés res. pero jo no tenia por, era una nena molt valenta
    Son records que mai s’ha oblida . i als 14 anys va venir-me a Barcelona

  30. E2 VG Isabel

    14 Abr 12
    19.09 h #

    Hola a tothom ¡¡¡ M´ha costat una mica triar el lloc o el moment especial per explicar , perqué he viatjat bastant de petita i com diuen “sempre temps passat van ser feliços “però el que més me’n recordo es a l`Alhambra .Em vaig caure ,com sempre yo als núvols i també com sempre,els meus germans es van posar a riure ,no cal dir que és molt dur ser la més petita de quatre fills.Al moment, el meu pare, em va aixecar i tranquilitzar , va seure a un graó i yo a les seves cames ,vaig posar la orella molt a prop del seu cor ,per un moment es va paralitzar tot , tant sol escoltava els ocells cantar , el sorrol de l´aigua corrent per tot arreu i la olor de les plantes i la colònia del meu pare ,un moment màgic sense dubte ple de pau..A L´estiu passat ,vaig anar una altre vegada a Granada amb els meus fills i el meu home ,sense donarme compta estic portan a la meva familia als mateixos llocs on he anat de petita, curiós però cert.La visita no va ser el mateix ,però despres de més de treinta anys no ha canviat massa ,els olors, els sorrols, els graóns dels jardins ,tot està més o menys com abans ,la que ha canviat he sigut yo,La perdua dels familiars que més estimes fan que vegis amb uns altres ulls tot .Amb més intensitat i anyorança .He tingut una infantessa feliç i plena .

  31. Giovanna E2 VG

    14 Nov 12
    17.50 h #

    Quan jo era petita vivíem amb la meva família a la petita població marinera de Lobitos al nord del Perú.
    La meva casa estava molt a prop de la mar, era una casa de fusta d’una sola planta amb una gran terrassa i un petit jardí al davant. Les vistes des de la terrassa eren molt bones, a la tarda es podia ver els vaixells pesquers que tornaven de la mar, les seves veles a l’horitzó mai podrem oblidar.
    Altres tardes mentre esperavam al nostre pare que torné de treballar, parlavam amb la nostra mare de totes aquestes coses que tant li interessaven de la vida. la meva mare le agradava molt llegir era una persona molt activa.
    En altres vegades sortia amb la canalla , anavem a la montanya que estava molt a prop de la meva casa, llavors recollíem petites roques per col.leccionar i observaven les sagantanes i els pelicans, des de aquest lloc les vistes eren magnifiques.

    1. Isabel Julià

      15 Nov 12
      11.49 h #

      Giovanna,

      És fàcil imaginar un lloc tan bonic. Segurament, no pots evitar sentir nostàlgia de tant en tant. Sort que a Vilanova també tens el mar molt a prop.

  32. mª fatima ruiz elemental 2 vgn

    15 Nov 12
    19.55 h #

    tinc recors de quan era petita anava amb la meva familia al poble dels meus pares. Recordo un lloc on per a mi era la meva petita selva hi havia molts abres i tenia una olor especial, era el meu amagatall.
    Aquell lloc sent ara gran encara ho recordo.

  33. Felipe Fernandez Lobato / E 2 / VG

    17 Nov 12
    0.16 h #

    Hola a tot
    Dir-vos que els anys de la infantesa són sens dubte els millors de la meva vida, es normal només penses en jugar i passar-ho bé.
    És curiós jo que vas néixer l-any 1.945 que ja fa uns cuants anys cada dia que passa me-n recordo més de la meva infantesa dels meus pares dels meus germans i dels meus amics.
    Jo soc el petit de cuatre germans i pases la meva infantesa en un poble rural de lEspaña profunda en una casa molt gran envoltat de tota classe d+animals i natura. L-única obligacio que tenia hera de anar a l- escola i despres a jugar amb els amics al carrer o al camp, els pasavamos molt bé sobretot als l-estiu a la pisçina i sense cole una passada.
    Una abraçasa Felip

  34. INMA E-2

    17 Nov 12
    14.50 h #

    Tinc un record molt especial d’un viatge que vaig fer en la meva infantesa. Va ser quan el pare ens va portar a viure a Vilanova.
    Penso que aquest viatge va ser transcendental per la meva vida, dons aquí vaig passar la meva infantesa, l’adolescència, la joventut. Aquí m`he casat, han nascut els meus fills i la meva neta.
    Veníem d’un poble molt petit. Vaig estar moltes hores al tren, estava molt cansada, però quan vaig baixar del tren vaig obrir els ulls com plats. Tot em semblava molt gran i bonic: l`estació, el museu, la rambla; recordo que en va cridar molt l’atenció els llums de la decoració Nadalenca. I quina va ser la meva sorpresa quan l’endemà estava tot blanc. Havia caigut una nevada que Deu ni do. Estic parlant del Nadal del 1962.Tota la canalla érem al carrer jugant i fent ninots de neu. Per mi, tot era nou i molt bonic.
    També recordo amb molta alegria i al mateix temps amb nostàlgia, quan el pare ens portava mols diumenges a passar el dia a Barcelona. Anàvem al rompeoles amb la golondrina, a la rambla, a Colón, i després pujaven a Montjuic a menjar-se’ns els entrepans que havia preparat la mare. Eren tens molt feliços.

  35. Julián E2 VG

    17 Nov 12
    23.50 h #

    Recordo quan era petit vaig fer un viatge amb la meva germana i la meva àvia al poble de la meva família i en el qual jo vaig néixer, situat a la regió de Extremadura, el viatge va ser llarg, per jo anava molt content doncs anava a veure als meus cosins i als meus oncles, jo no em recordava pas del poble, vam vindre a Vilanova tenint jo dos anys i per mi era tot nou, les cases eren totes blancs i les taulades vermelles, tot era molt rústic, i les deveses en els quest perdia la vista i el bestiar bobino i porcí pasturava lliurament, i el riu Guadiana on anaven a banyar-nos i pescar peixos a l`ombra dels eucaliptus, i quan vaig visitar el castell del poble veí, un castell molt antic, també recordo quan anava amb el meu oncle a recollir fruits al camp seu muntats al carro tirat per la mula, a vagades em deixava agafar les regnes i aixó me agradava molt, i tot aixó i moltes coses mes van fer que fos un viatge del mes emocionant i divertit.

  36. ana

    18 Nov 12
    11.08 h #

    quan era petita em recordo que anava al camp a la meva mare a veure a la seva familia i jo sobretot me l pasava divinament,i ara anyoro moltisim aquest moment sobretot perque em trobo molt lluny del meu país Equator.

  37. Loli

    18 Nov 12
    17.25 h #

    Hola a tots,

    Els meus records quan era petita eran les mudances,vaig neixer a Belgica i el meu pare era miner malgrat que en aquella època hi havia molta feina, teniem que esta camviarnos de domicili cada 2 o 3 anys per motiu de la seva feina! O sigui quan ja aconseguia ferme amigas teniem que un altre vegada cambiarnos de poble!Amb aquesta explicació os vui dir que he vist moltes poblacions d’aquest pais!
    Aqui porto desde l’any 1985 i si Dèu vol m’hi quedaré perquè Vilanova m’agrada molt té de tot i bon clima!!!

  38. ANTONIA E2 VG

    18 Nov 12
    18.35 h #

    De records en ting molts, pero un de especial, que va lligat a una olor, que quant la sento em trasllada al Gener de 1.957, quant amb la meva familia vam venir de Granada a Gava . Jo tenia sis anys i era la petita de set germans. Portaven pocs dies al poble quant una veÏna ens va dir que a prop de la costa s’havia enfonsat un vaixell carregat de platans i las onadas els deixava anar cap a la platja, La gent de Gava i dels pobles dels voltans amb sacs i cistelles els hi anaven a gafar.
    Amb la mare i els meus germans tambè vam anar. va ser la primera vegada que veié el mar , vaig quedad molt impressionada de veure tant d’aigua,no m’ho podia creure va ser una imatge inoblidable. Despres de jugar amb els meus germans i altres nens que ens van fer amigs .
    Tornaven a casa amb els cistells plens de plàtans, encara vers. A fi que es maduressin, la mare els va envoli-car i posar dintre d’un armari a la foscor. Per aixo, ara quant em mengo un no puc evitar de tancar els ulls i sentir la olor dolça que feïe al obrir el armari, i veig l’imatge del mar, ,els plàtans surant per l’aigua i la canalla jugan a la sorra, va ser fantastic

  39. yanilce E2 VG

    18 Nov 12
    18.46 h #

    Hola a tots
    La meva infància ha estat molt bonica i divertida, mai la oblidaré. Viviem en una casa gran i la part de darrere era on jugava i feiem entremaliadures amb les mevas germanes, sempre vigilant que la meva mara no s’adonés. Diverses vegades pujavem al sostre de casa, per passar al sostre dels veïns i d’allí passar al sostre d’una nau perque era l’única manera de pujar a un arbre de mànecs i agafar-los prestats
    jejejejejeej. ja m’enteneu oí! i que saborosos els condemnats mànecs jajaajajaja.
    Mentre he relatat aquesta petita història em sento emocionada per tan bells record. Recordar ès viure.

  40. Isabel Julià

    19 Nov 12
    15.02 h #

    Tots teniu records molt especials de la vostra infantesa, són records que ens acompanyen tota la vida i per molt temps que passi sempre ens fan emocionar.
    Alguns us oblideu de dir el nom del lloc que us porta aquests records. De vegades no té importàcia, però trobo que ajuda els altres a imaginar millor allò que esteu explicant.
    Animeu-vos els que encara no hi sou, a veure si entre tots fem la volta al món!

  41. E2 VG Mª José Piña

    19 Nov 12
    17.13 h #

    Soc d’un poble de Sevilla ( Dos Hermanas) Y quan era petita, cada estíu per vacances anavem a veure a la familia, sobretot als avis. Tots esperaven el dia que arrivesim. Me enrecordo sobretot dels abraços y els petons de la meva ávia la Ana, les llagrimes de emoció al veuren’s. Quan anavem a passar el día a casa de la meva tía i al pati ens pussava un coci ple d’aigua com si fos una piscina.Quan anavem a passejar pels carrers.Las nits asseguts a la porta de casa prenen la fresca i jugan amb els amics.
    Però tot alló s’acabat. Ens hem fet grans,els avis ja no hi són i poc a poc deixem d’anar al poble on tantes vegades hem anat.
    Tot i aixó de tan en tan vaig a veure a la resta de la familia i al meu poble que ancare que estigui bé a Vilanova mai m’en oblido d’on soc.

  42. MARTA

    19 Nov 12
    22.54 h #

    Hola a tots. El record que tinc més present en el meu cor és el que vaig viure quan anava a la l´escola de primària a la Argentina, i em reunia amb els meus companys de classe a la tardes d´estiu , i jugàvem a llançar globus plens d´aigua uns als altres , era molt divertit veure com ens mullàvem tots.De vegades també participaven en el joc els nostres pares i germans el que feia que fos encara més divertit. Que època més feliç !

  43. Felipe Fernandez Lobato / E 2 / VG

    20 Nov 12
    1.24 h #

    Hola a tots
    vaig intentar esplicarvos ens dels viatges més interessants que jo he realitzat en companyia de la meva dona.
    Fa un parell d-anys van decidir fer un viatge a Asturias tenien ganas de conéixer aquesta autonomia. Escojimos el mes de juny per el clima que hi ha en aquest lloc, ami m-agrada viatjar en tren no se perqué peró la veritat és que m-encanta, aquest mitja de transport.
    Cojimos un tren que fa el trayecte Barna Oviedo de nit i amb cotxe llit és una passada. Arriben a Oviedo al mati i estava plovent com és natural ja teniem l-hotel molt a prop de l-estacio dir-vos que quedem impressionats la neteja de la ciudad, l-endemá vam llogar un cotxe i durant los 10 dias que vam estar allá ho vam passar de maravella, que paisatges, que menjar, que sidra més bona, per las nits hi ha la ruta de la sidra són diversas bars de la ciudad es recorren tots per pendre sidra. us recomano que el que pugui visiti Asturias us agradara.
    Una abrasada Felip

  44. Camille Terzulli - E2 VG

    20 Nov 12
    10.40 h #

    Fins als 6 anys la meva infançia va ser feliç. Desprès, per circumstàncias diversas, la nostra vida familiar va canviar radicalment.
    Afortunadament, em queda un record imborrable en la meva memoria de quan tenia 5 anys i van ser las mevas vacanças en un poble del Sudoest de la França, en la regió del Tarn que es diu Gaillac. Es una regió de vinyas molt bonic, el paisatge es de color verd, plana i a vegadas ondulat.
    Yo arrivava de Paris per passar dues setmanas a la casa d’unos payesos que cultivavan la vinya. Jean, que tenia la meva mateixa etá era l’unic fill de aquesta parella i rapidament vam ser molt amics, corriem riend entre les vinyas, tot arreu de la plaça del poblet, anavam a pescar en el riarol que hi havia amb la colla del poble, tots junts, ens divertíem moltissim !
    La mare de Jean ens preparava bonissims pastissos que feia cuinar a la llar de foc. Era una massia molt antiga i, per tant, es cuinava encara d’aquesta manera.
    Si, va ser veritablement un moment feliç de la meva infançia.

  45. Barbara - E2 VNG

    20 Nov 12
    13.40 h #

    Bon dia a tothom,
    Sens dubte el període més feliç de la meva vida ha estat la infància que vaig viure aquí a Vilanova. Tinc mil records fantàstics d’aquest període, però potser un en especial és el sabor i olor de la xocolata amb xurros que ens preparava la mare d’un dels meus millors amics per a la “Festa Major”. Mai més he tornat a provar aquest sabor. Amb els anys he provat altres de gust molt semblant i molt bons, però mai igual. Em fa la boca aigua recordant … ha, ha, ha.
    Una salutació per a tots.

  46. Danny E2

    21 Nov 12
    12.34 h #

    Hola a tothom yo tambe tinc molt agradables records de la meva infancia. Sovint anavem d’excursió especialment al jardin botanico de la ciutat meva. Era molt bonic hi havia moltes varietats de plantes que van ser portada a Cuba per diferent estrangers com a records dels seus paisos d’origen. Teníem un guia que ens explicava la vida de cada planta exòtica i cusis d’aquest pais, també hi havia petits llacs amb peixos de molts colors i una gran varietat d’anecs migratoris. Pero el que mes m’agradava va fer l’orquidiario amb les seves multicolors orquídies. Se celebraven aniversaris col•lectius i a més pasabamos tot el dia corrent i jugant en contacte amb la naturalesa. De major ho he visitat en diverses ocasions continua sent un lloc molt especial malgrat el temps Encara hi ha arboles de mes de 100 anys pels quals no sembla passar el temps.

  47. Osvaldo E2

    21 Nov 12
    15.56 h #

    Hola a tothom yo em recordó que quan jo era petit, jugava el Beisboll amb els meus amics perque em vaig agradar molt Em vaig menjar quan tenia hora, al cap de setmana sortía de casa meva al matí i tornava al vespre, els diumenges sempre anava a la platja i a la nit feía als deuras, mirava la televisió i anava a dormir sense preocupacions també vaig fer un viatge de naturalesa a les muntanyes que mai oblidare

  48. M.Carmen,P E2 VG

    21 Nov 12
    20.37 h #

    Hola bona tarda a tothom. La meva infantesa ha sigut molt bonica, he jugat, he anat al cole, he anat de viatge, bueno he fet de tot una mica, em sembla que ha sigut com la de tots.
    Em recordo dels viatges qu´hi fet amb els meus pares al poble, allá m´ho passat molt be, hi havia molts nens, em portaven a coneixer molts lugars maços d´alla. M´em recordo que hi havia una font molt gran, era de pedra i surtian set dolls d´aigua que brollaven amb molta força. Tambe vaig montar moltes vegadas en un ruc que hi tenia el meu avi, m´ho vaig passa molt be.
    La infantesa es lo millor de la vida,

  49. Mº Carmen C. E2 VG

    21 Nov 12
    22.13 h #

    Hola a tothom.
    Pel treball del meu pare hem viajat molt, hem estat vivin a molts llocs i de cadascú tinc records, però el que més guardo al meu cor es quan tornaven al meu poble, a casa de la meva àvia i les meves tietes que sempre ens espereraven amb els braços ben oberts.
    També quan anavem a veure la família del meu pare a Vilareal
    ( Castelló ), tinc molts cosins i ens divertiem molt, a les nits contavem acudits, reiem i ens feiem confidències fins que esgotats ens quedavem adormits.

    Isabel, i el teu record?.

    1. Isabel Julià

      22 Nov 12
      11.18 h #

      Els meus recors d’infantesa estant associats a Sitges. Encara hi tinc tres germans i hi vaig sovint. Recordo les anades amb bicicleta amunt i avall del passeig que en aquells anys era molt més tranquil. Recordo els jocs amb la colla als jardins de Terramar, era un espai ple d’amagatalls, ideal per a desenvolupar la imaginació de la gent petita. I recordo sobretot moltes hores de platja amb la família, fèiem muntanyes de Montserrat a la sorra i passàvem hores dins de l’aigua fins que els nostres dits quedaven totalment arrugats.
      Teniu raó quan dieu que el millor d’aquella època és la manca de preocupacions.

  50. ELENA B. E2 VNG

    26 Nov 12
    22.56 h #

    Llegint a tothom ,m’han vingut al cap cantitat de records de la meva infantesa ,la veritat es qu’en tinc molts i molt bonics. Per sort ,com molts de vosaltres ,vaig tenir una infantesa en que el nostre mond a banda del col-legi et desenvolupaba al carrer. Aixo ,avui dia ,els nostres fills i néts no podràn gaudir mai, de la manera que ho van gaudir nosaltres. Teniem meins joguines potser qu’ells , però molta imaginación, Jo vaig naixer a Ciudad Real, i com diu el dix “Manchega de pura cepa” i con dic jo ciutadana del mond.
    La meva infantesa la vaig pasar a cavall entre Ciudad Real i el poble de la meva mare, Fuencaliente. I en aquest poble i amb la companya de les meves germanes i amics donaren regna solta a tota la capacitat infantil d’imaginar mils de aventures e històries per aquells camps de la Sierra Madrona.
    Un petit poble situat al limit de les provincies de Ciudad Real i Córdoba, en Sierra Morena i als peus de Sierra Madrona, pas obligat per tots aquells que anaven a Cordoba per Despeñaperros i banyat per les aïgues del riu Yeguas.
    La gent del poble vivia sobre tot de petites ramaderies ,de la recolecció de l’oliva, de l’suro ,de la fusta dels pins , de la caça major, del jabali i del cérvol.
    A mes a mes hi habia i encara hi est un Balneari de aïgues termals, lligat tambe a una bonica i entrenyable història de uns pastorest, i la aparició de la “Verge dels Banys”; per a la fundació de Fuencaliente com a poble por desitx de la Verge. Tant el balneari com la caça, aixi com les magnifiques pintures rupestres a” La Peña Escrita” n’eren els atractius turistics del poble .
    Pasaben alli tots el fins de setmana y per suposts les vacances de estiu, varen ser el anys mes feliços de la meva infantesa y també adolescencia. Recordo l’olor del pins, dels camions que portaben el suro, de les vaques,les cabretes del meu avi i cuand en terra en posava a veure llet de la mamella de la cabra,de cuand el meu avi ens portaba damunt dels canters del aïgua cuand anaba a la font amb un carret ,de l’olor del forn de Amancio ,d’el pá, les magdalenes, l’olor de la caça i del caçadors cuand tornaben del mont ,d’el sabor de l’aïgua de la font de ferro,el sabor de la llet en el taçó de porcelana i de la cullera, a on la meva avia en posaba el esmorzar. Em recordo de la meva avia cuand anaben a llavar la roba al riu de l’olor del xabó, i de la herba fresca , de com m’agradaba estendre la roba en els esbarzers, i de la seva olor.
    De quand anava en els amiguets a jugar a pastorets, o a princeses i princeps per aquells paratges meravellosos de madroños i oliveres a on tot era calma i assosec,trencat de tant en tant per l’enrenou dels nostres jocs.
    Recordo anys mes tard ( tindria jo uns 10 añys)la meravellosa piscina que feren als peus d’una muntanya en la cual passaven l’estiu i era el plaer dels menuts i majors.
    Recorde les meves primeres amigues i tambe el primer meu amor d’ adolescéncia.
    Podria explicar tantes i tantes vivéncies que han marcat despres la meva personalitat i han fet que avui certs valors siguin molt importants en la meva vida.
    Però per damunt de tot el meu record es per als meus avis i molt especialmet al me avi “El Curro” tot un personatge en aquest poble i molt estimat per a tothom, que va fer possible que jo tingués moltes vivencies al seu costat, de gaudir de les nits d’hivern que al abric del foc y un tassó de colacao, ens explicava les seves històries i vivències, i tant les meves cosines ,germanes i jo li escoltavem embadalides.
    Potser m’he passat una mica explicant coses,us demano disculpes, peró he volgut aprofitar aquesta ocasió per rendir el meu petit homenatge al poble dels meus avis que en va veure crèixer, i sobre tot al meu avi ó com al seu llibre “Caminos de la Mancha” Jose Vizcaino Casas el deia:
    ¿¿Curro, Francisco, Juan…???¿Com t’he de dir? I el responia: en dic Juan Carrasco Benitez per a lo que vulgui manar, pero tothom en diu Curro perque ma mare era La Currita.

    Per aixo els meus records de infantesa sempre estan lligats al meu avi “ El Curro”. i al seu poble “Fuencaliente”(CR).

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova