Arxiu per Abril, 2014

  • Paco Candel. Catalunya un sol poble

    Escrit per el 29 de Abril del 2014 a les 12:17 a: General

    El Consorci per a la Normalització Lingüística ha participat en la coordinació del projecte Paco Candel. Catalunya un sol poble juntament amb la Fundació Paco Candel, i els departaments de Benestar Social i Família, d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Aquest projecte contribueix a la presa de consciència de la importància i de l’interès dels processos migratoris passats i recents, per promoure la reflexió i la sensibilització sobre el fet que a la majoria dels habitants actuals de Catalunya ens uneix un passat i un present comú, com a migrants. En la construcció d’aquesta identitat comuna, el foment del coneixement i l’ús de la llengua hi té un paper destacat, ja que ha esdevingut un element de cohesió. La mateixa figura de l’escriptor, que va aprendre i va parlar en català n’és un bon exemple.

    Us sentiu migrants? Teniu pares o avis que vagin venir a Catalunya des d’altres terres de l’Estat espanyol? I vosaltres, heu nascut en altres països? Podeu fer un comentari en aquest apunt i explicar-nos-ho.

    portada_catalunya_un_sol_poble

    Qui va ser Francesc Candel?
    Francesc Candel Tortajada Va néixer al Racó d’Ademús, una zona de parla castellana del País Valencià, el 31 de maig de 1925. És conegut com a Paco Candel.
    De molt petit la seva família es traslladà a Barcelona, a les Cases Barates de Can Tunis, de la Zona Franca, avui “Barri de la Marina”. Gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l’Assemblea de Catalunya de 1971.
    Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d’una llarga malaltia.

     

     

     

    Cada mes anirem fent un apunt per conèixer qui era Paco Candel. Hi penjarem enllaços, informacions i vídeos de persones que, d’alguna manera, han tingut algun contacte amb la figura de Paco Candel i que parlen del fet migratori.

    En aquesta ocasió, Genís Sinca, biògraf de Paco Candel, ens en parla.

     

    Article complet

  • Sant Jordi, literatura a les aules I

    Escrit per el 24 de Abril del 2014 a les 13:44 a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Calders i Tísner, General, Lectures

    Una de les moltes coses que m’agraden de la diada de Sant Jordi és que ens ofereix l’oportunitat de “saltar-nos” el programa de curs i de dedicar un temps a parlar de llengua i llengües, de literatura i d’escriptors i poetes. Enguany al B3 de Sant Pere de Ribes, els alumnes han presentat un autor del seu país, n’han llegit un fragment d’una obra en la llengua original i han fet l’esforç de traduir-lo al català. Aquest treball ens ha servit per conèixer aquests autors i les seves obres, però també per reflexionar sobre què significa traduir, quins reptes ens comporta i com podem aprofitar les traduccions per aprendre’n més.

    La Judy ha parlat del poeta escocès Robert Burns, autor del poema Auld Lang Syne conegut entre nosaltres com L’hora dels adéus; la Sharon, del poeta mexicà Jaime Sabines; la Geanina, del folkorista romanès Petre Ispirescu (un Joan Amades romanès); l’Alejandro, del novel·lista anglès Charles Dickens; el Jorge, del colombià Gabriel García Márquez i la Gisela, del poeta portuguès Alexandre O’Neill. Comentarem la resta d’autors en una altra entrada.

    Per fer el nostre particular homenatge a García Márquez us deixem el primer paràgraf de Cien años de soledad i la traducció que en va fer Avel·lí Artís Gener al català.

    Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarías con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos.

    Cent anys de solitud

    Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.

    GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cent anys de solitud. Barcelona: Edhasa, 1970. Traducció de Avel•lí Artís-Gener

    La Gisela ens ha explicat que el poema que ha escollit, Gaivota, el cantava la fadista Amália Rodrigues i ens ha ensenyat aquest video en què un grup d’artistes portuguesos fan una acció als carrers de Lisboa per mirar d’actualitzar els fados i acostar-los a la gent jove. La cantant es diu Amália Hoje. No us el perdeu!

     

    I si voleu escoltar la versió d’Amália Rodrigues, aquí la teniu.

    Article complet

  • Poetàrium

    Escrit per el 10 de Abril del 2014 a les 15:00 a: General, Lectures, Vilanova

    Aquesta setmana de mitjans de març, com altres setmanes de mitjans de març que hem deixat enrere i probablement com moltes de les que vindran, celebrem que encara hi ha persones que gaudeixen amb les paraules precises dels poemes.

    Dilluns, 17 de març, s’escampaven versos per les xarxes socials amb motiu del Dia de la poesia catalana a Internet. I divendres, 21 de març, ens unim a la resta de cultures en la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Per si tot això fos poc, a més a més, entrarem de ple a la primavera.

    Som terra de poetes recordats amb veneració, però també de creadors que mantenen ben viva la paraula poètica. Perquè tothom ho sàpiga, la Fundació Ramon Llull ha creat una pàgina en què podem delectar-nos amb una mostra de la producció d’alguns compositors actuals: de diferents generacions i de diversos territoris de l’àmbit lingüístic. Gràcies al Poetàrium, els amants d’aquest gènere accedim a sentir els accents poètics del català nord-occidental, del valencià, del català de les illes i del català central en les veus de la Dolors Miquel, de l’Enric Sòria, de l’Arnau Pons i de la Gemma Gorga, per exemple.

    Ara, doncs, que tenim tantes excuses damunt la taula, fem una petita excursió a aquest món poètic. Us proposem, per començar, uns versos del poeta i traductor Manuel Forcano.

    Manuel Forcano

    http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/27259/CAT/manuel-forcano-caixa-negra.html

    Pel forat d’aquest pany, s’hi veuen bons poetes! Us ho perdreu?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova