• Aparador d’improperis

    Escrit per el 27 de Novembre del 2014 a les 12:07 a: General, Suficiència 3, Vilanova

    Ja és un tòpic que la cultura catalana ha cristal·litzat en diverses produccions escatològiques: el caganer del pessebre, les frases fetes malsonants, el tió que caga regals la Nit de Nadal i, sobretot, els renecs. No només tenim una vasta col·lecció de paraulotes insultants, sinó que els mostrem una certa veneració.

    Per exemplificar aquesta devoció col·lectiva hem aplegat aquí diferents materials de lectura:

    Aprofitarem que tenim l’obligació de dedicar una part del nostre temps lectiu a aquest apassionant tema per incitar-vos a fer una votació popular de quina és la vostra paraulota preferida. De fet, hem instituït fins i tot tres categories per a aquest concurs:

    “El renec que fa més mal”
    “El renec més malsonant”
    “El renec més terapèutic”

    Vinga, va, desinhibiu-vos! Començo amb aquesta proposta que em sembla original i potent:

    Tens el cap com un pom de barana! (*)

    pom de barana

    (*) Bonic però buit!

    Fotografia de Miquel Bohigas Costabella

    Ara vosaltres! En català i amb l’equivalència a altres llengües també, si us ve de gust!

28 comentaris

  1. Maria Moncada

    12 Nov 14
    22.53 h #

    Aquesta és la meva primera vegada en un blog.
    Vull comentar que la paraula que em sembla pitjor es “llepaculs”,
    Quina horripilació,si el tradueixes al castellà sembla una aberració i ho és,sutze total,amb tota seguretat mai la utilitzaré!

    1. VNG Teresa

      13 Nov 14
      10.40 h #

      És un insult molt potent tenint en compte que no té un sentit literal, sinó que serveix per reprovar moralment algú. De fet, el podríem utilitzar molt sovint…

  2. Mercè Prades

    15 Nov 14
    12.55 h #

    Crec que els insults tenen diferents efectes depenent de com és diuen, l’entonació, l’expressió, etc.
    El que em sembla pitjor és “INÚTIL”. Hi ha quelcom més punyent i ofensiu que et diguin que no serveixes per res?.

    I el que em fa somriure ; “El cap que t’aguanta…”
    De petita ens ho deien quan feiem trapelleries : El cap que t’aguanta!, però que has fet ara nena?

    Per cert, un insult, pot ser terapèutic?

    Bon cap de setmana a tots!

  3. VNG Teresa

    17 Nov 14
    10.53 h #

    Quin insult més tovet: El cap que t’aguanta…

    No és terapèutic desfogar-se amb una paraula malsonant quan no saps com gestionar la ràbia? A mi em sembla que sí!

  4. S3VNGVictoria

    17 Nov 14
    20.53 h #

    Hola a tots
    No se perquè, però a mi també em va cridar la atenció la mateixa paraula que a Maria: “ llepaculs”.
    Per mi ho tinc clar que he d’estar molt, però que molt enfadada, per utilitzar-la. En tot cas seria millor tenir un vocabulari ampli per dominar qualsevol situació sense necessitat d’acudir a paraules que normalment deixen conseqüències i no resolen res.

    1. VNG Teresa

      18 Nov 14
      10.22 h #

      Sempre és millor parlar de bones maneres, per descomptat!

  5. S3VNGMONTSE

    18 Nov 14
    18.37 h #

    Bona a tarda a tots.

    Jo com vaig dir l’altre dia, a classe, el insult que m’agrada més (si es que hi ha insults agradables) és “torracollons”, el trobo molt contundent per dir-li algú que esta molestant, però he de dir que si es diu amb “carinyo”, no sembla tant ofensiu.

    Fins desprès

    1. VNG Teresa

      19 Nov 14
      11.14 h #

      El to de veu, l’expressió de la cara i la mirada amb què acompanyem les nostres paraules les fan neutres, amables o perilloses. Cert.

  6. S3 VNG Andrés

    19 Nov 14
    18.34 h #

    Hola a tothom.
    Veig que de mica en mica s’està activant això del blog. Vaig doncs a fer la meva aportació.
    L’insult que he triat és “MORO”. Com totes les expressions el seu significat depèn de com, on, quan i amb quina intenció es facin servir. El significat estricte d’aquesta paraula és referent a les persones que viuen o pertanyen a la zona nord del continent africà, al Magrib. Però s’ha fet servir com un insult i malauradament encara s’utilitza amb aquesta intenció. Fa temps parlant amb una persona d’aquesta zona, amb un marroquí, jo l’anomenava magrebí, però ell es referia als seus com a moros i per a ell era una cosa molt natural, no tenia cap sentit pejoratiu, ni ofensiu. El mateix podríem dir d’altres com per exemple: JUEU, PAKI, SUDACA,etc.
    Així doncs, crec que queda clar que no son les paraules les que fan mal, sinó com s’utilitzen.

    1. VNG Teresa

      20 Nov 14
      12.38 h #

      Amb relació a la diversitat, estem tots pendents del que és políticament correcte, però el respecte es demostra amb el tracte i amb les accions reals. Per mi, la paraula moro no hauria de ser tabú si s’usa amb normalitat.

  7. VG - S2 Fabienne

    21 Nov 14
    23.38 h #

    Hola,
    Afageixo una mica tard algun comentari (més val tard que mai, no?). M’ha semblat molt curiòs i graciòs al mateix temps que “tigressa” sigui considerat com un renec; pensava que era una cosa molt positiva (una mare que defén els seus nens, per exemple. No veig bé on és l’aspecte negatiu d’aquesta paraula.
    L’insult “llepaculs” encara que malsonant, a mi no me desagrada justament per el que vol dir no en el sentit literal, clar! En francès s’utilitza també.
    I 2 renecs per mi impactants: “grandíssim covard” i “sac de gemecs”, uffff Que algú et digui això, ha de ser molt horrible!
    Bona vetllada i bon cap de !
    JO a dormir com les gallines,

    1. VNG Teresa

      24 Nov 14
      10.29 h #

      Jo tampoc he sentit mai “tigressa” com a insult. Si volem que una paraula soni malament, tenim manera de fer-ho: cridant, posant-hi ràbia…

      Ho podríem provar amb la paraula cadira, per exemple: Cadira! Ets un tros de cadira!

  8. S3VNG Bianca

    25 Nov 14
    0.49 h #

    Quan vaig arribar a Barcelona al principi em posava vermella quan sentia un insult, però he après a ignorar-ho. Alguns diuen que som més malparlats que avans, però no és així. Avui som més oberts per diure tot que ho pensem. Hem de insultar amb art i d’una forma elegant: improperar amb un renec per una finalitat sarcastica.

    Sempre intento veure la part positiva de la vida, així que per mi renegar és terapèutic. Per exemple dir que ets un “imbècil” pot ser una “cura” per a qui insulta i per al insultat.
    La paraulota sempre acostuma a referir-se als mateixos temes: la religió, el sexe, els excrements, els defectes de la gent (impotents, putes, ximples, merda, merda i més merda).
    Hi ha renecs que t’ajudan per a una bona dicció: van bé per aprendre la pronunciació com: esgarrapacristos, xurrimandusca, trepitjafarigoles, mastegatatxes. El meu optimisme no té cura, oi?

    Com diu F. Nietzsche: “La crueltat és un dels plaers més antics de la humanitat.” Insultar provoca una certa relaxació posterior, doncs haurien de “legalitzar ” els renecs com a prescripció mèdica. 😛

    1. VNG Teresa

      25 Nov 14
      12.10 h #

      Quina bona idea: exercicis de dicció amb una tirallonga de renecs! Segur que no us avorriríeu… 😉

  9. S3VNG Josep

    26 Nov 14
    22.00 h #

    Com ja vaig dir a classe al seu moment, l’insult més desagradable que he sentit moltes vegades i en boques de diferents edats és “CABRÓ”. Aquesta paraulota dita amb molta força, fa molt de mal a qui la rep, i desfoga moltíssim a qui la diu. En canvi un derivat d’aquesta paraulota, com pot ser “CABRONÀS”, fins i tot sembla un comentari afectuós. Quantes vegades no s’ha dit allò de?, per exemple: “Ets un cabronàs”!, o “Mai deixaras de ser un cabronàs”!. Això sona d’altra manera, oi?. Arribo una mica tard amb el meu comentari, però és que allò que es bo es fa esperar, jajaja!. Salutacions per a tothom!.

    1. VNG Teresa

      27 Nov 14
      11.09 h #

      Ja ho dèiem amb la Fabienne. És veritat que el to amb què diem un renec o una paraula qualsevol la carrega d’energia positiva o negativa.

      Sort que a classe no en diem, però, de renecs!

  10. S3VNG Carsten

    26 Nov 14
    22.23 h #

    No m’agraden els renecs. O millor dit, no m’agraden els renecs més corrents a Catalunya perquè gairebé tots estan ple de perjudicis religiosos, racistes i, sobretot, sexistes. Per exemple: en un llistat de renecs trobo les expressions “escalfapixes”, “escalfabraguetes”, “escalfapolles” i “escalfacigales” però no l’expressió “escalfafigues” com tampoc he trobat expressions com “fill de gigoló” o “el pare que et va engendrar” que he hagut d’inventar jo (no cobro copyrights – es poden utilitzar lliurament!). Malgrat això, hi ha altres renecs, menys utilitzats, que m’agraden com per exemple “llepaculs” i “escalfacadires”. Les dues expressions existeixen també en danès però l’ultima té un significat diferent; es diu escalfacadires d’una noia poc atractiva que els homes rarament treuen a ballar (no es diu mai d’un xicot – doncs, el sexisme existeix tot arreu!).

    1. VNG Teresa

      27 Nov 14
      11.11 h #

      Que generós, Carsten! Has inventat renecs per homologar les ofenses entre homes i dones!

      M’encanta la teva anàlisi. 😉

      1. S3vig Maria Moncada

        09 Des 14
        17.28 h #

        Totalment d’acord

  11. VNG Juanma

    30 Nov 14
    11.30 h #

    Hola companys,
    La veritat és que hi ha renecs per donar i vendre. De tots els escoltats jo crec que el més malsonant i denigrant es “ escalfabraguetes” o diguis en el idioma que ho diguis,no te perdó.
    Mare meva,ja podem anar en comte de no sentir-lo molt a prop.

  12. Laura

    30 Nov 14
    21.49 h #

    Hola,
    Es la primera vagada que escric en un blog i no se que dir, però el renec que més dic és “ma cagon deu” i el més despreciable “puta”. Ara si voleu sentir renecs de veritat heu de sortir per Sant Antoni,

  13. VNG Teresa

    01 Des 14
    11.10 h #

    Veig que hi ha variació en quins són els insults maleïts: aquí sí que hi ha riquesa lèxica, veritat?

  14. S3VNG Mercè

    09 Des 14
    11.16 h #

    Un bon article que parla del gènere i dels insults:

    http://www.elsingular.cat/cat/notices/2012/02/una_alta_carrega_81189.php

    1. S3VNG Carsten

      09 Des 14
      17.17 h #

      M’ha agradat molt l’article, i comparteixo l’opinió de l’autor: si no volem maltractar la llengua i construir frases totalment intel•ligibles és impossible ser políticament correctes. Doncs, per a mi és més important que m’entenen. Totes les llengües tenen els seus defectes i encara que Pompeu Fabra, segons diuen “els professors i les professores” de català, era un geni, hi havia alguns defectes que no va aconseguir eradicar com això de l’ambigüitat dels generes. Sembla que és un defecte comú per a totes les llengües llatines, i enlloc s’ha aconseguit solucionar el problema.

      1. VNG Teresa

        10 Des 14
        12.11 h #

        És fantàstic mantenir controvèrsies virtuals com aquestes!

    2. S3VNG Maria Moncada

      09 Des 14
      17.41 h #

      Molt bo l’article.
      M’agradaria dir que a L’amazonia hi ha una llengua que no es parla sinò allà.

      1. VNG Teresa

        10 Des 14
        12.16 h #

        Si us interessa el tema de les llengües en extinció de l’Amazònia, us recomano que llegiu l’article de la Viquipèdia sobre la llengua piraha:

        http://ca.wikipedia.org/wiki/Pirah%C3%A3

        I si us ve de gust, aquí teniu un apunt meu que també parla d’aquesta llengua tan peculiar:

        http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=246880

        Estic segura que us entusiasmaria estudiar la gramàtica del piraha!

  15. S3VNG Silvia

    17 Des 14
    16.58 h #

    Per començar vull dir que no m’agrada insultar si puc evitar-ho. Al mateix temps tampoc m’ agrada la gent que insulta als altres amb molta facilitat i gratuitament. No obstant això, he de reconèixer que un insult dit a temps també pot ser molt terapèutic i desestressant.
    D’una banda he percebut que algunes expressions en català em sonen amb més força que en castellà, com per exemple “la mare que em va parir” i unes altres en canvi més febles com és el cas de “cabró”.
    D’altra banda, alguns dels insults que més m’han cridat l’atenció són “torracollons” i “llepaculs” perquè em semblen molts potents i expressius. Quant als que em sonen més suaus serien “babau” o “milhomes” que em semblen graciosos.
    Per concloure, podem dir que encara seguim utilitzant expressions o frases fetes que tenen un to masclista. Per exemple, utilitzem “escalfabraguetes” mentre que no diem “escalfacalces”, o també diem que una cosa divertida és ” collonuda” mentre que utilitzem
    “conyasu” quan és avorrida.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova