• Vides de conte

    Escrit per el 19 de Desembre del 2014 a les 11:45 a: General, Lectures, Suficiència 1, Vilanova

    Amb els vostres comentaris en l’entrada anterior es veu que el treball amb contes ha despertat bones expectatives. I, sense treva, arrenquem amb el primer bloc de lectures compartides: els contes finalistes del 15è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, que van ser publicats per Cossetània Edicions al setembre de 2012.

    El recull Ous ferrats i altres contes ens ofereix 14 relats escollits pel jurat del premi Tinet que comparteixen una remarcable qualitat. Durant les pròximes setmanes aprofitarem aquest material per fer lectures en veu alta a l’aula, en treballareu els aspectes més rellevants a partir de la fitxa de lectura individual i en compartireu les opinions amb el company o companya que hagi llegit el mateix relat.

    Sou 14 parelles lectores que, d’una banda, comentareu què us ha agradat i què us sembla que no funciona en els textos que se us han assignat. A més a més, es tracta que, quan fem les posades en comú, engresqueu la resta del grup a endinsar-se en l’exploració d’altres històries d’aquest recull.

    Els contes representen una parcel·la destacada en la història recent de la literatura catalana. Alguns noms consagrats en aquest gènere dels darrers cent anys són Josep M. Folch i Torres, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Pere Calders, Mercè Rodoreda i Jesús Montcada. Ara mateix, dels nostres autors més ben considerats, s’han manifestat com a contistes excel·lents: Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Jaume Cabré, Carme Riera, Jordi Puntí, Sergi Pàmies… En tenim d’altres que acaben de sortir del forn i que, per tant, no són tan coneguts: Francesc Serés, Tina Vallès, Bel Olid, Ramon Erra… Per triar i remenar, veritat?

    Ous ferrats
    Aquest serà també el nostre diari de lectures compartides.
    Deixeu-hi el vostre testimoni a mesura que us aneu cruspint els ous ferrats.

19 comentaris

  1. VNG S1 Josep

    17 Oct 13
    20.52 h #

    OUS FERRATS. No m’estranya gens que hagi guanyat el premi, el trobo molt divertit, m’he fet un far de riure, i molt descriptiu dels detalls i de la pròpia situació, vaja que és com si ho estiguesi vivint el lector. Em poso a la pell del protanogista i caramb! jo també adoptaría aquesta postura d’orgull per poder trencar aquest ou maleït, ei que no més és un ou!!!!!! jajajajaj!!!!!

  2. VNG S1 Josep

    18 Oct 13
    11.17 h #

    GERMANS. Molt boníc !!!, hed gaudit de la seva lectura perquè quasi acabo plorant, com a mínim amb els ulls humits. Trobo que aquesta nena, la Clàudia, fa un paperàs, jo crec què ella en sap que el seu germà ja no hi és, degut a l’accident de cotxe que va patir, però es fica a la seva pell i fa tot el que en Pol feia, fins i tot té els mateixos gustos alhora de demanar les joguines als Reis.
    Penso que ella el que no vol és que l’espai que ocupaba el seu germà quedi buit, sobretot per la seva mare i el seu pare, però ara ja vindrà un nou germanet que ocuparà el lloc d’en Pol, però sobretot “no es podrà dir Pol perquè sinó es faran un lio”!!!! MOLT BO!!

  3. VNG S1 Josep

    18 Oct 13
    11.47 h #

    LA PESCADORA. Aquest conte crec que fa un fidel refleix del que, desafortunadament, està passant avui dia a la societat, i encara aquesta societat, el mateix que la Pescadora, no perd la seva integritat com a personas que són. Prefereixen passar gana que caure en el deshonor personal i esperar a l’endemà a veure si canvia la situació i “els peixos pican”.

  4. VNGS1Nancy

    19 Oct 13
    12.42 h #

    SINCRONIA.Aquest és un relat amb detalls dramàtics, divertits e inesperats!.Crec que té molts elements que fan fàcil la lectura.Deu confesar que al principi de la lectura sembla una mica avorrit però a mida que la història es desenvolupa, el sùspens va creixent.
    Hi ha un episòdi de trobada sexual per part de un del protagonistes que en va fer riure molt jajaja.Ho recomeno a tots.

    També he llegit ous ferrats, el conte ganador,és entretenit encara que esperaba més…de totes maneres la lluita entre el protagoniste i el ou maleit m´ha recordat quan a vegades estic cuinant y no puc obrir el bot de tomaquet sofregit!!! grrrr! quina desesperació , però al final sempre guanyo Jo!!! vivaaa!!:).

    deu!

  5. Eva

    19 Oct 13
    20.38 h #

    OUS FERRATS. M’ha encantat. M’ha fet riure molt. La seva descripció és tan detallada, que realment sembla que estiguis allà mateix, a la cuina.
    També m’ha semblat bastant irònic. És com si després del seu divorci intentés portar una nova vida, sense horaris, sense normes, revelant-se contra la vida, i resulta que és aquesta, la vida, la que li planta cara a ell amb obres al carrer i amb un simple, encara que maleït ou, en el seu primer esmorzar en solitari.
    Per cert, he d’admetre que jo també en alguna ocasió m’he preguntat què van ser dels ous blancs.
    Per a mi ha estat un conte genial. M’he divertit moltíssim.

  6. VNGS1ROSA

    20 Oct 13
    11.43 h #

    UN HOME. L’he començat a llegir i el protagonista al principi del relat em semblava una persona humanitària,d’aquelles que sempre ajuden als demés sense demanar res a compte,pero no ha estat el cas, tenia una doble cara, de se una persona d’aquelles que són d’admirar s’ha convertit sobtadament en una persona sense miraments,maquiavèl·lica.
    Desgraciadament són personalitats que existeixen en el mon real,amb això vull dir que no te’n pots enfiar de les primeres aparences.Personalment aquest conte m’ha fet pensar i podria dir que m’ha emocionat i m’ha fet pensar.Un conte formidable!!!

  7. VNG S1 EVA

    20 Oct 13
    19.09 h #

    GERMANS. No deixa de ser una història feliç encara que trist.
    Una vegada vaig escoltar que, tots sense excepcions, tenim un amic invisible, que només quan som nadons i nens petits, tenim la capacitat de veure-ho.
    Si això es cert, suposo que la Clàudia, va decidir mantenir al seu germà en vida després de l’accident, com al seu amic invisible, fins que la vida li va regalar un altre germanet amb qui jugar.
    Una història molt commovedora.

  8. VNG S1 EVA

    20 Oct 13
    20.44 h #

    LA PESCADORA. Personalment aquest conte em fa arribar un missatge de creença en Déu.
    Molts de nosaltres justifiquem el robatori o alguna falta d’honradesa amb la pobresa; però, Gabriela ens fa recordar el manament de: NO ROBARÁS, aquest que li bull al cap i que sap que Déu mai va disculpar.
    No he disfrutat molt amb aquesta lectura, encara que sé que és un tema molt actual (la immigració, la fam, la pobresa….)

  9. VNG Teresa

    21 Oct 13
    8.20 h #

    Bon dia i bona setmana!

    Veig que aquest cap de setmana heu aprofitat per fer lectures de contes i alguns ens n’heu deixat aquí la prova. Que bé! Demà en parlarem més a l’aula.

    Fins aviat,

    Teresa

  10. VNG S1 Inga

    30 Oct 13
    23.40 h #

    Bona tarda,

    com el proper dissabte a la nit estaré fent el resum de la conferència, aprofitaré esta nit de dimecres per deixar-hi el meu comentari.

    El conte que em va tocar es titula Gravetats i és del escriptor Carles Castell Puig.
    Es un conte més be descriptiu, al protagonista que realment no arribem a conéixer físicament , li vénen ràfegues de records de la seva infància. Es tracta d’un episodi molt curt de la seva vida que li marca per sempre. La cirereta del pastís és el molt innesperat final del conte, però ja veureu quan llegiu el conte que no vull ser aixafaguitarres!!

    Bon cap de setmana a tothom!

    1. VNG Teresa

      31 Oct 13
      9.27 h #

      M’alegro que a les nits et dediquis a escriure en català. 😉

      I ens deixes amb la incògnita de saber què passa a “Gravetats”. Molt bé! Així l’haurem de llegir…

  11. VNG Juanma

    02 Nov 13
    14.47 h #

    GERMANS
    La meva iaia, sempre m’havia dit, que la gent no mort del tot si hi ha algú que li recordi i sempre hi haurà aquesta presència. El conte és molt commovedor, trista i alegre al mateix temps. Quan el vaig llegir no podia creure el final, tan inesperat, tan fantàstic, que vaig tornar-lo a llegir per veure si havia alguna pista que m’havia passat per alt. Quan has perdut alguna persona important per a tu, sempre intentes recordar-lo per tenir-lo sempre amb tu. Cent per cent recomanable, aquest any sí que vas a encertar Teresa.

  12. VNG S1 Vanessa

    04 Nov 13
    16.40 h #

    Hola
    Jo he llegit GRAVETATS, em sembla un conte una mica estrany i interessant on el protagonista narra detalladament un fet o vivència del passat, que recorda de sobte al escoltar un so que el resulta molt familiar.
    Segurament aquest fet li va marcar perquè s’acorda perfectament de tots els detalls..
    He de dir que no hi ha una descripció física del personatge i el final de l’història és per quedar-se bocabadat.

  13. VNGS1 Nancy

    04 Nov 13
    18.25 h #

    Germans, és una història bonica ,plena de coses que segurament tots hem viscut en algú moment de la nostra infantesa.Els llocs amb el nostre germá, la complicitat i tot el que significa tenir un germá.Un relat molt emotiu amb un final sorprenent que ens recorda que l’ amor va más allà de la mort.

  14. Andrés

    05 Nov 13
    10.49 h #

    TOTHOM HO SABIA
    Romana Ribé Llenas

    En un poble allunyat de la capital i dins d’una societat amb poca cultura i plena d’hipocresia, neix un noi, Quimet. En Quimet va néixer amb certa deficiència mental i al poble tothom ho sabia.
    Amb el temps el noi es va fer gran i la naturalesa va fer despertar el desig sexual del noi. Els actes inconscients del noi amoïnen els seus pares, que passen molta vergonya. Empesos per la desesperació de no saber com controlar els actes del seu fill, prenen una decisió dràstica.
    Al poble tothom sabia com era el noi, però en comptes d’acceptar-lo, n’hi havia que se’n reien i altres s’escandalitzaven. Quan els problemes ocasionats per en Quimet es van acabar, la gent del poble el va trobar a faltar, però de seguida van trobar algú altre en qui fixar-se i poder criticar.
    Crec que aquest conte s’ha d’entendre dins d’una societat rural, poc culta, de gent senzilla, però que té un comportament hipòcrita. Avui en dia, crec que està bastant superat això de com tractar un cas com el del conte. Però la hipocresia segueix dins del caràcter de la nostra societat. Estem preparats per acceptar una deficiència mental o física, però no ho estem tant per acceptar altres comportaments que s’allunyen d’allò que implícitament està admès com a correcte. Tothom sabem que existeixen i els volem acceptar, però si és possible lluny de casa nostra. Hi ha coses que son inevitables i ho sabem, però ens estimen més mirar cap a un altre lloc, abans que conviure amb elles.

    1. VNG Teresa

      05 Nov 13
      11.36 h #

      Si els autors dels contes veiessin els vostres comentaris, se sentirien ufanosos. Sou lectors agraïts.

  15. VNG S1 Jérôme

    05 Nov 13
    16.20 h #

    UN HOME

    Doncs em sap greu, però a mi no em va agradar gens el conte que m’ha tocat…és la història d’un home aparentment normal i fins i tot una persona bona amb els altres, que acaba mostrant la seva veritable cara, o sigui, un monstre violador de noies a la deriva.

    Per ser més específic, he trobat que l’autor va fer servir nomès una suma de clixés (el pare de familia carinyos amb la seva filla, el menjador social, el bar de barri brut i ple d’indiferència, una noia drogadicta feta un animal…) per donar un missatge sentit en múltiples ocasions: tothom pot ser un monstre en aquest món, i no es pot refiar de ningú.

    El pitjor per mi va ser el títol del conte, “Un home” que suggereix que aquest personatge és un home entre els altres, quan em sembla clar que per sort la majoria dels homes tenim poc en comú amb ell.

    A més, cal afegir que tota l’història és una descripció força neutra, i aixó fa que es reforci la sensació de normalitat.

    No m’ha agradat aquest conte, però en canvi, Ous Ferrats i La Pescadora sí que m’han agradat molt…

  16. VNGS1 Carsten

    05 Nov 13
    16.41 h #

    OUS FERRATS és un conte d’aquest tipus que fa una descripció interminable d’un succés molt simple i quotidià – en aquest cas la preparació d’un esmorzar. L’única cosa especial és que es tracta del primer esmorzar en solitari d’un home recentment separat. Mitjançant la seva obsessió per fer un esmorzar perfecte fins al més mínim detall, ens adonem que no està gens preparat pel divorci i es troba en una situació de desesperació dissimulada. El lector empassa la llarga descripció entreveient que això ha d’acabar mal. I efectivament un petit contratemps amb un ou que resisteix a ser trencat termina per espatllar tot l’esmorzar i, en les cinc línies finals, treure a plena llum tota l’angoixa del protagonista. No deixeu el conte a mitges – el final és fenomenal.

  17. VNG Carmen

    19 Nov 13
    9.16 h #

    PRETÈRIT IMPERFET

    M’ha agradat molt com l’autor explica els endesveniments a través d’una carta d’exculpació.
    La carta comença narrant una història d’adolescents i desemboca a una història de venjança.
    A vegades el conte es fa una mica difícil de llegir perquè l’autor fa servir un llenguatge molt ric, amb paraules poc
    usuals i frases llargues. Tot i així, val la pena llegir-lo.

    Carmen

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Manolil: M’ha encantat aquest vídeo. Crec que el format en forma d’història amb les dues noies amb el...
  • I1 VNG Ana Lúcia: M’he quedat enamorada per aquest vídeo, ja que mostra llocs on cada racó del camí et convida...
  • I1 VNG Mercè Puig: Versió correcta del comentari: Hem sabut mostrar …
  • I1 VNG Rosa Maria Giner: M’encanta aquest film, el vaig veure fa temps per primera vegada i va ser font...
  • I1 VNG Oskar Alvaro: M’ha agradat molt, és un vídeo que mostra part de la diversitat d’alguns llocs...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova