Arxiu de l'autor

  • M’agraden els cursos de català!

    Escrit per el 24 de Maig del 2017 a les 18:09 a: Bàsic 1, General, Sant Pere de Ribes

    I m’agrada ser professora de català!

    Dibuix de Hanna Zasukha

    Sí. M’agraden els cursos de català. Ja sabem que aprendre a parlar una llengua o millorar-ne l’escriptura no és una tasca fàcil. En certs moments aquesta tasca pot ser dura i fins i tot pesada. Ens pot provocar mal de cap i mal de panxa… (reconeixeu els símptomes, ara que s’acosten els exàmens?). I decepció si no tenim els resultats que esperàvem…

    No negarem tot això, però, per sobre de tot, als cursos de català ens ho passem bé, riem, tenim l’oportunitat de conèixer persones d’arreu del món, tenim la satisfacció de progressar- més lentament o més ràpidament, però progressar-, d’anar d’excursió, d’assistir a xerrades… I de compartir la cultura pròpia amb la dels altres.

    M’agradaria compartir un d’aquests moments divertits a classe. Aquest dibuix l’ha fet una alumna del Bàsic 1 de Ribes. Es diu Hanna, és d’Ucraïna i és professora de dibuix. No us meravella com els artistes poden captar un moment concret i recrear-lo?

    Us explico la història. Fa un parell de setmanes a classe estàvem parlant dels aliments, les botigues i tot allò que es fa a la unitat 5 del B1. Com que ja feia caloreta vam obrir una finestra i una abella va aprofitar per colar-s’hi. L’Alicja, una alumna polonesa, es va espantar- molt!- i va sortir corrents de la classe. Llavors en Deep, un noi del Panjab molt trempat, va sortir al rescat i va fer fora la intrusa. Vam riure molt! I aquest és el moment que va captar la Hanna per fer el dibuix.

    Oi que és maco i divertit?  Sou capaços de reconèixer els  alumnes que surten a la foto i al dibuix? Ep! I la “profe” també…

    M’agrada ser professora dels nostres cursos de català!

    Article complet

  • Montserrat Roig: ” Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.”

    Escrit per el 03 de Juny del 2016 a les 13:18 a: Activitats del CNL, General, Lectures, Montserrat Roig

    D’aquí a pocs dies, el 13 de juny, Montserrat Roig hauria complert 70 anys. Malauradament, va morir amb només 45 anys. La commemoració d’aquest 25è aniversari és una oportunitat per conèixer la vida i l’obra d’aquesta periodista i escriptora.

    Montserrat Roig va néixer (13 de juny de 1946) en el si d’una família que li va transmetre l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalanmontserrat roiga. S’implica des dels anys universitaris amb els moviments de resistència al franquisme i amb la lluita per l’alliberament de la dona. Després de llicenciar-se en  Filosofia i Lletres (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969  rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística. El 1972 apareix Ramona, adéu. El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. Enceta també la seva carrera televisiva, amb el programa “Personatges” (TV2, 1977-1978).  El 1980 apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i el 1987, La veu melodiosa. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. (Informació elaborada a partir del Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=108).

    El passat 26 de maig a Sant Pere de Ribes vam fer-li el nostre petit homenatge. Participants del VxL i  alumnes de l’I2 i de l’S2 de Ribes van llegir fragments de les seves obres i la coral de l’entitat Ger va cantar un dels seus poemes. Podeu  llegir la notícia i veure les fotos de l’acte aquí (Montserrat Roig en veu alta. Homenatge).

    En aquest acte, Àngels Parés ens va convidar a llegir les seves obres i, també, a sentir la veu de Montserrat Roig: “una veu seductora i melodiosa, una veu única”. Us convidem a fer-ho!

    L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa
    perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
    Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud,
    accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha
    recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.

    Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida

    Article complet

  • Recordant Ovidi Montllor, vivint experiències!

    Escrit per el 22 de Abril del 2015 a les 12:41 a: General, Ovidi Montllor, Sant Pere de Ribes, Voluntariat per la llengua

    A Sant Pere de Ribes ja vam començar a viure la diada de Sant Jordi el dia 16 d’abril. I ho vam fer homenatjant la figura d’Ovidi Montllor, “l’artista, el cantant, el pallasso…” com s’autodefinia en una de les seves cançons.

    Vam tenir la sort de comptar amb la presència de molts amics. Joan Carles Seguí, professor de català i alcoià com l’Ovidi,  va recordar la importància de l’artista al País Valencià. També ens van acompanyar Ferran Torrents, antic alumne dels cursos de català i voluntari per la llengua, i Toni Mataró, guitarrista, que van interpretar algunes de les cançons més emblemàtiques de Montllor, com La fera ferotge. El Taller de cant de l’entitat esportiva i cultural Ger, entitat col·laboradora del Voluntariat per la Llengua, on va tenir lloc l’acte, també s’hi va sumar i va cantar, entre altres, una versió d’Homenatge a Teresa.

    I deixo per al final la fabulosa intervenció dels alumnes del curs Millorem l’escriptura de Ribes. Es van preparar a fons per recitar algunes de les peces en què Ovidi Montllor explicava com era i com pensava i també poesies dels seus poetes preferits.
    Recitar en una sala plena de gom a gom: això és viure una experiència! Com ha confessat algú “fer pònting deu ser una cosa semblant!”. Una gran vetllada.

    Si voleu veure les fotos, cliqueu aquí.

    I un regal extra

    Article complet

  • Dia Mundial de la Poesia 2015 a Ribes

    Escrit per el 25 de Març del 2015 a les 14:33 a: Activitats del CNL, Dia Mundial de la Poesia, General, Lectures, Sant Pere de Ribes

    dia_mundial_lateralAmb motiu del Dia Mundial de la Poesia, el poeta ribetà Pau Fleta va assistir a una de les  classes del curs Millorem l’escriptura de Sant Pere de Ribes. La visita formava part d’un treball que els alumnes d’aquest curs ja havien començat a fer a través de la lectura de les cançons El meu poble del cantant de Sant Pere de Riudebitlles, Cesk Freixes; El meu poble, Alcoi d’Ovidi Montllor i del poema que Pau Fleta va dedicar a Sant Pere de Ribes, Petit retrat del meu poble.

    La visita d’aquest poeta va ser molt estimulant per als alumnes ja que a banda de recitar alguns dels seus poemes, va respondre les preguntes que aquests li feien sobre el seu procés creatiu: on escriu, en què s’inspira, des de quan escriu i, sobretot, els va donar algunes claus per començar a escriure els seus propis poemes, sense por. Fleta va animar a començar amb els haikús (o amb versos senzills) i en va mostrar alguns dels que ell mateix ha escrit. I per millorar, va recomanar llegir molta poesia.
    Després d’aquesta visita tan inspiradora, els alumnes van escriure i millorar els seus propis poemes. Us n’oferim una mostra en aquesta presentació. Esperem que us agradin!

    Pau Fleta va arribar a Catalunya quan tenia dos anys procedent de l’Aragó. Ha treballat sempre a l’ensenyament, primer com a mestre i després com a professor d’institut, a Ribes i les Roquetes. Com a poeta, ha guanyat diversos premis de poesia i n’ha publicat dos llibres Pluja de poesia (2009) i Poemes a dues veus (2010).

     

     

    Article complet

  • Sant Jordi, literatura a les aules I

    Escrit per el 24 de Abril del 2014 a les 13:44 a: Activitats del CNL, Bàsic 3, Calders i Tísner, General, Lectures

    Una de les moltes coses que m’agraden de la diada de Sant Jordi és que ens ofereix l’oportunitat de “saltar-nos” el programa de curs i de dedicar un temps a parlar de llengua i llengües, de literatura i d’escriptors i poetes. Enguany al B3 de Sant Pere de Ribes, els alumnes han presentat un autor del seu país, n’han llegit un fragment d’una obra en la llengua original i han fet l’esforç de traduir-lo al català. Aquest treball ens ha servit per conèixer aquests autors i les seves obres, però també per reflexionar sobre què significa traduir, quins reptes ens comporta i com podem aprofitar les traduccions per aprendre’n més.

    La Judy ha parlat del poeta escocès Robert Burns, autor del poema Auld Lang Syne conegut entre nosaltres com L’hora dels adéus; la Sharon, del poeta mexicà Jaime Sabines; la Geanina, del folkorista romanès Petre Ispirescu (un Joan Amades romanès); l’Alejandro, del novel·lista anglès Charles Dickens; el Jorge, del colombià Gabriel García Márquez i la Gisela, del poeta portuguès Alexandre O’Neill. Comentarem la resta d’autors en una altra entrada.

    Per fer el nostre particular homenatge a García Márquez us deixem el primer paràgraf de Cien años de soledad i la traducció que en va fer Avel·lí Artís Gener al català.

    Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarías con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos.

    Cent anys de solitud

    Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel. Aleshores Macondo era un poblet de vint cases de fang i canya silvestre construïdes a la vora d’un riu d’aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit. Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.

    GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. Cent anys de solitud. Barcelona: Edhasa, 1970. Traducció de Avel•lí Artís-Gener

    La Gisela ens ha explicat que el poema que ha escollit, Gaivota, el cantava la fadista Amália Rodrigues i ens ha ensenyat aquest video en què un grup d’artistes portuguesos fan una acció als carrers de Lisboa per mirar d’actualitzar els fados i acostar-los a la gent jove. La cantant es diu Amália Hoje. No us el perdeu!

     

    I si voleu escoltar la versió d’Amália Rodrigues, aquí la teniu.

    Article complet

  • Accentuar és fàcil… si saps com fer-ho!

    Escrit per l'11 de Març del 2014 a les 20:36 a: General, Intermedi 2, Intermedi 3

    Alumnes de l’I2 de Ribes,
    Avui hem quedat esgotats, oi? Ens sortien els accents per les orelles, confoníem la dièresi amb la diàlisi… En fi, al final els que no estàvem gaire aguts érem nosaltres! Com hem comentat a classe, us penjo aquesta cançó sobre les normes d’accentuació a veure si ens ajuda una mica a entendre com funciona tot plegat. No sé si fer el vídeo va servir a aquests alumnes d’institut a accentuar millor, però crec que s’ho van passar bé enregistrant-lo. Què en penseu, vosaltres?

    Cançó de l’accentuació

    Article complet

  • Homenatge a Joana Raspall

    Escrit per el 20 de Desembre del 2013 a les 14:16 a: General

    HOMENATGE A JOANA RASPALL

    Els alumnes i la professora de l’Intermedi 1 de Sant Pere de Ribes vam voler fer el nostre particular homenatge a Joana Raspall i vam dedicar l’últim dia de curs abans de Nadal a recitar poesies d’aquesta autora. Va ser un acte senzill i emotiu que, a més, ens va servir per adonar-nos que llegir poesia en veu alta i escoltar-la és un plaer que no ens podem deixar escapar. Felicitats a tots per preparar-vos tan bé els poemes i per compartir-los amb la resta de companys i companyes.
    Gràcies, Joana, per haver-nos llegat poemes com aquest.

    Un glopet d’amor

    Un glopet d’amor
    m’ha fugit enllà
    sense preguntar-me
    on podia anar.

    No em dol; sé que al regne
    de l’inconegut,
    ni l’esquitx més ínfim
    d’amor, no és perdut.

    Dins Serpentines de versos (2000), recollit a
    46 poemes i dos contes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013

    Si cliqueu aquest enllaç trobareu un primer vídeo que el programa de Tv3 Via llibre va dedicar a Joana Raspall. També n’hi d’altres on l’autora llegeix i comenta els seus poemes.
    http://lletra.uoc.edu/ca/joana-raspall-multi#multimedia20901

    Article complet

  • El meu poble

    Escrit per el 28 de Juny del 2013 a les 13:02 a: General

    Benvolguts i benvolgudes alumnes del curs de reforç de Ribes,
    Aquí teniu la cançó de Cesk Freixas. És com us la imaginàveu? Comenteu-la i compartiu-la!

    Article complet

  • Per què? Per què?

    Escrit per el 07 de Novembre del 2012 a les 12:08 a: Suficiència 3

    No, no va de futbol sinó de conjuncions… A l’S3 de Ribes estem estudiant les conjuncions i he pensat que potser aquest vídeo pot ser útil per repassar algunes de les qüestions que hem treballat a classe. És una mica llarg, però és com tenir una professora a casa… Comenteu si ho trobeu útil.
    Per cert, les repostes a aquestes preguntes les heu de posar vosaltres!

    Article complet

  • El meu poble 2

    Escrit per el 07 de Novembre del 2012 a les 11:30 a: General

    L’altre dia, a classe, em vaig emocionar amb les versions que havíeu fet de la cançó de Cesk Freixas. I també vam riure força pensant amb quina música les podríem cantar! A veure si trobem algú disposat a musicar-les i interpretar-les. Així també les podríem penjar aquí…
    Ara us proposo escoltar la cançó que Ovidi Montllor va dedicar al seu poble, Alcoi. Quina veu més magnífica, oi? Què en dieu, vosaltres?

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova