Arxiu de l'autor

  • Si hagués nascut a Roma fa més de 2.000 anys…

    Escrit per el 26 de Novembre del 2013 a les 12:28 a: Elemental 2

     

    Viatjar no és només veure món, aprendre d’altres cultures, gaudir contemplant paisatges diferents i divertir-se tastant plats exòtics. Viatjar és fer volar la imaginació. Quantes vegades no hem jugat a imaginar-nos que vivim en algun lloc que visitem?  Com seria la nostra vida si haguéssim viscut en un país llunyà? I encara més: com hauríem estat vivint en una època diferent? En el passat, en el futur…

    Això és el que ens proposa el grup Manel (un quartet barceloní que està molt de moda) amb la cançó “Roma”. El narrador s’imagina vivint a la famosíssima “ciutat eterna” fa més de 2.000 anys, en l’època gloriosa dels romans.

     

     

    I tu? Com t’imagines que seria la teva vida si haguessis nascut en un país llunyà i en una època diferent? Fes volar la imaginació i escriu un comentari de quatre frases per descriure com seria aquesta altra vida teva.

     Si vols inspirar-te, pots llegir la lletra de la cançó.

    Roma
    Manel
    (Els millors professors europeus, 2008)

    Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
    viuria en un imperi, tindríem un esclau,
    i àmfores al pati plenes d’oli i vi
    i una estàtua de mabre dedicada a mi.

    Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
    no faria olor de xampú el teu cabell daurat,
    oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
    i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

    I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
    són les coses bones de passar a l’eternitat.
    I una guia els ensenya el mosaic del menjador,
    es retraten i passegen per la nostra habitació.

    I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
    el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
    i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
    són les coses bones de passar a l’eternitat.

     

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (alegria)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 11:25 a: General, Intermedi 1

    “I ara farem un poema del poeta de la claror. Salvat, no t’oblidem, Salvat!”

    Així és com Enric Cassasses comença a recitar aquest poema de Joan Salvat-Papasseït que canta l’amor, l’alegria, el goig i la frescor. El carpe diem de l’amor!

    Joan Salvat-Papasseït va tenir una vida fosca, trista i duríssima. I, en canvi, tota la seva obra canta el goig de viure i l’amor.

    Fixeu-vos com Pascal Comelade, el músic que encapçala la banda, interpreta aquest poema. Els instruments, la melodia, el ritme… Què suggereixen? Com us imagineu que se sentia Salvat-Papasseït quan va escriure el poema? Què desitja el poeta?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (tristesa)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 11:13 a: General, Intermedi 1

    “La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega.”
    Maria Mercè Marçal
     

    La tristesa és dins la mar? La mar és dins la lluna? La lluna és cega? Maria Mercè Marçal escriu aquests versos tan delicats per expressar la tristesa, el desconsol, el desamor. La poesia, emmarada de metàfores, és capaç de transmetre aquells sentiments que ens commouen, allò que ens és tan difícil d’expressar d’una manera “normal”.

    Per què Miguel Poveda escull aquesta música per interpretar el poema de Marçal? Què representa la trena de què ens parla? Com es devia sentir l’autora quan escrivia el poema?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (reivindicació)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 10:58 a: Intermedi 1

    “La poesia és un joc on,
    sota una realitat aparent,
    n’hi apareix una altra d’insospitada.”

    Joan Brossa

    La poesia ens serveix per a tot: per riure, per emocionar, per expressar, per sentir, per reclamar, per exigir… Només cal tenir imaginació i creativitat per poder trobar la manera d’expressar la realitat d’una manera una mica diferent. Aquesta diferència és el valor, el que li dóna sentit.

    Joan Brossa, el poeta, va escriure aquest poema el 20 de novembre de 1975, el dia que morí el dictador Franco. Què creieu que sentia? Què pretenia expressar amb aquesta poesia? Quina música tria Miguel Poveda per interpretar-la? La trobeu apropiada?

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova