Arxiu de la categoria ‘Intermedi 1’

  • El Festinerari continua…

    Escrit per el 12 de Novembre del 2012 a les 10:32 a: Festinerari, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Cada dia tenim el goig d’admirar una pàgina nova d’aquest catàleg de festes populars d’aquí i del món que estem elaborant entre tots a l’aula.

    Ja hem vist la Procesión de San Isidro en un poble d’Extremadura, les Falles de València, el Lunes de Aguas de Salamanca, els Castells de Catalunya, el Dia del Perdó de Bulgària i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

    Aprofitem per convidar tothom qui vulgui a llegir i respondre els comentaris que vagin fent els protagonistes de cada exposició en aquest espai d’intercanvi. Si aneu al primer capítol del Festinerari us podeu fer una idea del que estem treballant en aquest projecte. I aquí us fem moltes propostes. A veure què us semblen!

    Per començar us proposem que obriu el petit reportatge gràfic de la festa del Dia del Perdó que ens va portar l’Stefka en llengua búlgara. Al final del text hi trobareu el vídeo de les fogueres.

    Hi trobeu similituds amb alguna de les festes més populars dels països catalans?

    Una altra mostra molt interessant és el reportatge gràfic de la Procesión de San Isidro que ens ha enviat el Juanma. Veieu-lo!

    També us fem una recomanació que no té preu: si no coneixeu el programa La sonora del Canal 33 que s’emet els dilluns a les 22 hores aproximadament, reserveu-vos el proper dilluns a la nit per mirar-lo.

    Per cert, dilluns dia 15 d’octubre van dedicar un reportatge al Festival Internacional de Música Popular Tradicional a Vilanova i la Geltrú. (Minut 12:09)

    Vilanova està de moda?

     

    Article complet

  • Efemèrides

    Escrit per el 17 de Octubre del 2012 a les 10:41 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Enguany celebrem dues efemèrides que han fet créixer el prestigi del català com a llengua escrita: la redacció de la primera gramàtica de la llengua i la publicació d’un vast diccionari dialectal del català.

    Les llengües es transmeten d’una generació a l’altra de forma oral, però en un món com el nostre en què el suport escrit és tan important resulta fonamental tenir un bon currículum en la fixació de la llengua escrita.

    Amants com som de conèixer la riquesa i de perpetuar la vitalitat de la nostra llengua, s’estan duent a terme diferents iniciatives per commemorar, d’una banda, el 50 anys de la publicació del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll i, de l’altra, el 100 anys de la Gramàtica de Pompeu Fabra.

    Us oferim aquí un petit tast d’aquestes celebracions i del ressò que han tingut aquestes efemèrides en alguns mitjans de comunicació.

    Diccionari català-valencià-balear

    Diferents escriptors fan el seu tribut a aquesta obra al web NÚVOL, el digital de cultura. Paraules lligades a sentiments a la secció El meu Alcover Moll.

    Vilaweb publica la valoració d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre aquest diccionari que defineix com “un dels grans de totes les llengües romàniques, per la quantitat i diversitat d’informació que ofereix. Des del punt de vista històric i dialectal, i en relació amb els aspectes etimològics, és una joia.”

    Teniu a la vostra disposició el diccionari DCVB en línia en aquest enllaç.

     

     

    Primera gramàtica de la llengua catalana

    Si pensem en els més de 1000 anys que té la nostra llengua, el fet que faci només un segle que tenim una gramàtica ens dóna la mesura de la importància que té la llengua oral amb relació a la llengua escrita. De fet, encara que el primer text escrit en llengua catalana és del segle XII, en aquella època només una elit tenia accés a llegir o escriure documents. Fins a l’aportació de Pompeu Fabra l’escriptura presentava un variació enorme. Per tant, li devem a Fabra l’esforç i el rigor científic que va esmerçar durant anys per recollir i preservar la genuïnitat del català, fruit de l’aportació durant segles dels parlants de tot el territori lingüístic.

    Els 100 anys de la Gramàtica del Fabra s’han celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i han tingut difusió també als mitjans de comunicació, com ara el diari Ara.

    Quina impressió us provoca tanta devoció lingüística? Què us sembla aquest afany per la preservació de la riquesa del català?

    Article complet

  • Lectures arran de mar

    Escrit per el 03 de Setembre del 2012 a les 10:04 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

     

    Quan feia un mes, una setmana i alguns dies que s’havien acabat els cursos, vam preparar aquesta entrada al bloc perquè ens diguéssiu què us havien semblat les lectures que us vam  proposar que llegíssiu durant les vacances. De tots els títols que havíem seleccionat per als que vau fer un curs de nivell intermedi, n’hi ha que són llibres de contes i altres que són novel·les curtes.

    Llegir és una font de coneixement i de plaer, si tenim l’encert de trobar un tema i un text que s’ajusta a les nostres expectatives. Per això, ens agradaria saber si hem contribuït a facilitar-vos aquesta experiència gratificant. D’altra banda, conèixer les valoracions dels companys probablement engrescarà algun de vosaltres a encetar la descoberta d’una nova aventura. Provem-ho?

    Per inspirar-vos per fer un comentari sobre la lectura que hagueu fet, mireu-vos les opinions que han escrit els lectors que participen en el fòrum de llibres Què llegeixes?   També és compatible escriure aquí la vostra valoració i registrar-vos en aquella pàgina i col·laborar en els fils de discussió que trobareu sobre Mil cretins o sobre Tretze tristos tràngols, per exemple.

    Compartir les lectures fa reviure les aventures! Sigueu generosos i generoses. 😉

    Article complet

  • Club de linguofília IV

    Escrit per el 22 de Maig del 2012 a les 11:34 a: Club de linguofília, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Pau Casals

    Aquest curs hem estat parant una atenció especial a les paraules. Al so que tenen, al que volen dir, al seu origen, a les sensacions que ens provoquen… En el nostre Club de linguofília heu fet aportacions molt interessants que ens han descobert significats lligats a les vostres vivències.

    Les paraules ens diuen moltes coses de l’origen de les llengües i de la biografia que han tingut al llarg dels segles, però el diccionari que cadascun dels parlants d’una mateixa llengua tenim al cap resulta molt diferent en funció del que acabem fent a la pràctica amb la llengua: si només la parlem, si la llegim, si l’escrivim sovint o de tant en tant, etc.

    Segons la Viquipèdia , les paraules de la llengua materna s’aprenen a partir de diàlegs aliens o de la lectura de textos. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s’anomena vocabulari passiu, que s’oposa a l’actiu, molt més reduït. L’ús que en fem depèn de la repetició en l’aparició de la paraula i de la necessitat d’inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24.000 paraules, de les quals usa activament unes 6.000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n’entén la meitat i n’utilitza unes 2.000.

    En l’última reunió del Club de linguofília d’aquest curs, volem homenatjar una paraula valuosa que té vigència ara mateix al nostre bloc perquè estem rememorant la figura de Pau Casals i la contribució que va fer a favor de la PAU. Què us suggereix aquest mot? Quin valor tenen aquestes tres lletres en el vostre vocabulari personal?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (alegria)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 11:25 a: General, Intermedi 1

    “I ara farem un poema del poeta de la claror. Salvat, no t’oblidem, Salvat!”

    Així és com Enric Cassasses comença a recitar aquest poema de Joan Salvat-Papasseït que canta l’amor, l’alegria, el goig i la frescor. El carpe diem de l’amor!

    Joan Salvat-Papasseït va tenir una vida fosca, trista i duríssima. I, en canvi, tota la seva obra canta el goig de viure i l’amor.

    Fixeu-vos com Pascal Comelade, el músic que encapçala la banda, interpreta aquest poema. Els instruments, la melodia, el ritme… Què suggereixen? Com us imagineu que se sentia Salvat-Papasseït quan va escriure el poema? Què desitja el poeta?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (tristesa)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 11:13 a: General, Intermedi 1

    “La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega.”
    Maria Mercè Marçal
     

    La tristesa és dins la mar? La mar és dins la lluna? La lluna és cega? Maria Mercè Marçal escriu aquests versos tan delicats per expressar la tristesa, el desconsol, el desamor. La poesia, emmarada de metàfores, és capaç de transmetre aquells sentiments que ens commouen, allò que ens és tan difícil d’expressar d’una manera “normal”.

    Per què Miguel Poveda escull aquesta música per interpretar el poema de Marçal? Què representa la trena de què ens parla? Com es devia sentir l’autora quan escrivia el poema?

    Article complet

  • Poesia per a tot i més (reivindicació)

    Escrit per el 15 de Maig del 2012 a les 10:58 a: Intermedi 1

    “La poesia és un joc on,
    sota una realitat aparent,
    n’hi apareix una altra d’insospitada.”

    Joan Brossa

    La poesia ens serveix per a tot: per riure, per emocionar, per expressar, per sentir, per reclamar, per exigir… Només cal tenir imaginació i creativitat per poder trobar la manera d’expressar la realitat d’una manera una mica diferent. Aquesta diferència és el valor, el que li dóna sentit.

    Joan Brossa, el poeta, va escriure aquest poema el 20 de novembre de 1975, el dia que morí el dictador Franco. Què creieu que sentia? Què pretenia expressar amb aquesta poesia? Quina música tria Miguel Poveda per interpretar-la? La trobeu apropiada?

     

    Article complet

  • Poesia i plaer

    Escrit per el 10 de Maig del 2012 a les 9:36 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Estem treballant poesia a la U4 del nostre llibre d’intermedi 1, n’hem parlat per Sant Jordi, us estem animant a participar al concurs “El tren, un món de poesia”. Fins i tot alguns ens hem atrevit a escriure un haiku!

    Per parlar de poesia amb algú que no té tirada a llegir-ne i que li sembla que és difícil recollir les idees que un poema transporta al seu interior, hem de fer una tria adequada. Cal que comencem amb belles paraules que siguin transparents com l’aigua.

    Encara que sempre hi poden haver gustos de tota mena, m’hi jugo alguna cosa que us agradarà el poema que he escollit perquè us delecteu llegint-lo atentament i silenciosa. Escodrinyant el significat de les paraules que no entengueu clarament. Buscant quin missatge s’amaga als plecs de les paraules.

    Vet aquí el regal:

    Les flors sense nom

    No oblide mai les castes flors anònimes

    vora els camins que creuen el país.

    Per elles tinc un amor principal.

    Amb ulls goluts i grandíssim respecte

    les veig sovint i tempte els seus estams,

    el dèbil os, la dolça anatomia.

    El seu destí dignament proletari

    és alegrar la vida de tothom.

    Camins perduts i floretes trobades!

     Amb cansament he arribat de vegades

    i m ‘he inclinat només per olorar-les,

    per escoltar la seua benvinguda

    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    M’han retornat moltes il·lusions.

    Com un didal d’aigua verda d’aljub

    m’han fet sentir més netes les pupil·les,

    més clar el cor, més amples els propòsits.

    Perquè han estat els oracles, també,

    on he sabut els averanys estranys

    i he destriat decisions futures.

    Flors sense nom i amb la pols del camí!

    D’elles aprenc amor i consistència

    i el sentiment gratuït de la llum

    que arriba als ulls i penetra una vida

    que té un sentit clar des d’aquell moment.

     M’han retornat hores de la infantesa

    i m’he sentit acompanyat amb elles.

    Mai no he arrencat una flor del camí.

     Se m’han ofert, però les he deixades

    just a aquell lloc on naixen i prosperen.

     Mai no he vessat la sang d’aquestes flors.

     Em reconec perdudament en elles,

    en el sentit de la seua existència.

     Aquest amor em fa tornar a elles

    i als vells camins i les velles contrades.

     Però ara tinc un gran enyor per elles.

     Mire i no veig enlloc el seu encís.

     M’esperaran vora una carretera.

     

    Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica, 2008. Editorial Bromera

    Ja que hi som, us proposo que deixeu constància de l’impacte que us ha provocat aquesta lectura en aquest espai visible des de qualsevol racó del món.

     

    Article complet

  • Club de linguofília II

    Escrit per el 22 de Març del 2012 a les 20:05 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Continuem parlant de les nostres paraules preferides

    Durant tres setmanes hem estat participant en aquest club tan engrescador i hem batut un rècord al CATàleg: 47 comentaris!

    Torns de paraula plens d’idees interessants, de sensibilitat lingüística i de generosa creativitat que han mostrat als ulls dels companys dels cursos que som capaços d’inspirar-nos davant d’una paraula que ens agrada. Els mots més comentats de la primera trobada en aquest espai virtual han estat DESENVOLUPAMENT, PAPALLONA, REPTE, OPTIMISME i CRISPETES. Voleu rellegir-los?

    Tornem a obrir una altra sessió del Club de linguofília i us incitem a deixar-hi la vostra petjada per primer cop o a continuar amb les vostres aportacions els que ja heu gosat fer-ho algun cop.

    Per no perdre el fil, comencem parlant de les PESSIGOLLES, que segons el Diccionari català-valencià-balear és “la sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll”.

    Segons el nostre diccionari dialectal, aquesta paraula té una pila de variants:  pessigoles; pessiguelles; pessiguetes; cosseguelles; cassigoles; cassanogues; cassònigues; cassònies; cossinogues; cosquinogues; cosquelles; coscanelles; cosconelles; cosquerelles; segulletes; cosquilles; cossiguetes; còssigues; cassogues; joques.

    Sabeu com es diuen les pessigolles en altres llengües? En teniu, vosaltres?

     

    Article complet

  • Normativa i oralitat

    Escrit per el 08 de Març del 2012 a les 11:06 a: General, Intermedi 1

    El grup d’Intermedi 1 de Vilanova i la Geltrú és una amalgama de persones de procedències diverses de tota la geografia mundial, que aporten al grup accents diversos i relacions vitals vàries amb la llengua catalana.

    A més a més, una de les qüestions que ha aparegut ja en més d’una ocasió, gràcies a la presència de les nostres dues companyes valencianes, és quin és el model normatiu de referència que ha de tenir una persona que parla un dialecte diferent del dialecte central, en el qual es basa en una part important el model de llengua estàndard del català, que estableix l’Institut d’Estudis Catalans.

    Els matisos de la llengua oral són una riquesa que hem de ser capaços de valorar. En un curs de llengua, però, pretenem conèixer i aprendre a fer servir de manera eficient un model de llengua que ha de valer per als parlants de tota l’àrea lingüística. Ara bé, el català té una història peculiar que ha fet que la comunitat acadèmica hagi hagut de lluitar contra l’interès d’alguns d’aprofundir en les diferències dialectals més que no pas de posar l’accent en el patrimoni compartit.

    La solució per la qual va optar la comunitat acadèmica valenciana l’any 1932 amb relació a la fixació de les normes ortogràfiques que s’adoptarien va ser l’aprovació de les Normes de Castelló: una adaptació de les normes oficials creades per Pompeu Fabra tenint en compte algunes peculiaritats lingüístiques del parlar valencià. Enguany se celebrarà el 80è aniversari de l’aprovació d’aquestes normes.

    En aquest enllaç, podeu llegir una publicació d’Edicions Bromera, d’Alzira, que fa servir un model de llengua basat en les Normes de Castelló:

    L’illa-Revista de lletres

    Us recomano que la fullegeu perquè fan una pila de suggeriments sobre llibres que tenen una pinta boníssima!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova