Arxiu de la categoria ‘Intermedi 2’

  • Festinerari 3a part: l’alegria dels pobles

    Escrit per el 07 de Gener del 2013 a les 10:55 a: Festinerari, Intermedi 2, Vilanova

    Quin goig que fa quan veus que una riuada de gent porten la rialla pintada a la cara. Passar-s’ho bé col·lecivament a la llum del sol al mig de les places i dels carrers dels pobles, és una vivència que insufla bon rotllo. I ara aquests espais ens calen més que mai. La festa popular té tota la potència de fer-nos bategar com un sol cor, a toc de timbal i de gralla.

    Què ens evoquen, si no, les imatges de la trobada de gegants de Figueres? S’assembla aquesta trobada a la de Cubelles de què ens va parlar la Montserrat a l’aula?

    Tenim pendents encara els resums de les Falles, de la festa del Perdó i dels Castells. Però feu-ne memòria:

    Què us agrada més de les celebracions de què ens han parlat els companys? I si mai heu estat en alguna d’aquestes festes, expliqueu-nos-ho!

    Article complet

  • El Festinerari continua…

    Escrit per el 12 de Novembre del 2012 a les 10:32 a: Festinerari, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Cada dia tenim el goig d’admirar una pàgina nova d’aquest catàleg de festes populars d’aquí i del món que estem elaborant entre tots a l’aula.

    Ja hem vist la Procesión de San Isidro en un poble d’Extremadura, les Falles de València, el Lunes de Aguas de Salamanca, els Castells de Catalunya, el Dia del Perdó de Bulgària i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

    Aprofitem per convidar tothom qui vulgui a llegir i respondre els comentaris que vagin fent els protagonistes de cada exposició en aquest espai d’intercanvi. Si aneu al primer capítol del Festinerari us podeu fer una idea del que estem treballant en aquest projecte. I aquí us fem moltes propostes. A veure què us semblen!

    Per començar us proposem que obriu el petit reportatge gràfic de la festa del Dia del Perdó que ens va portar l’Stefka en llengua búlgara. Al final del text hi trobareu el vídeo de les fogueres.

    Hi trobeu similituds amb alguna de les festes més populars dels països catalans?

    Una altra mostra molt interessant és el reportatge gràfic de la Procesión de San Isidro que ens ha enviat el Juanma. Veieu-lo!

    També us fem una recomanació que no té preu: si no coneixeu el programa La sonora del Canal 33 que s’emet els dilluns a les 22 hores aproximadament, reserveu-vos el proper dilluns a la nit per mirar-lo.

    Per cert, dilluns dia 15 d’octubre van dedicar un reportatge al Festival Internacional de Música Popular Tradicional a Vilanova i la Geltrú. (Minut 12:09)

    Vilanova està de moda?

     

    Article complet

  • Efemèrides

    Escrit per el 17 de Octubre del 2012 a les 10:41 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Enguany celebrem dues efemèrides que han fet créixer el prestigi del català com a llengua escrita: la redacció de la primera gramàtica de la llengua i la publicació d’un vast diccionari dialectal del català.

    Les llengües es transmeten d’una generació a l’altra de forma oral, però en un món com el nostre en què el suport escrit és tan important resulta fonamental tenir un bon currículum en la fixació de la llengua escrita.

    Amants com som de conèixer la riquesa i de perpetuar la vitalitat de la nostra llengua, s’estan duent a terme diferents iniciatives per commemorar, d’una banda, el 50 anys de la publicació del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll i, de l’altra, el 100 anys de la Gramàtica de Pompeu Fabra.

    Us oferim aquí un petit tast d’aquestes celebracions i del ressò que han tingut aquestes efemèrides en alguns mitjans de comunicació.

    Diccionari català-valencià-balear

    Diferents escriptors fan el seu tribut a aquesta obra al web NÚVOL, el digital de cultura. Paraules lligades a sentiments a la secció El meu Alcover Moll.

    Vilaweb publica la valoració d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre aquest diccionari que defineix com “un dels grans de totes les llengües romàniques, per la quantitat i diversitat d’informació que ofereix. Des del punt de vista històric i dialectal, i en relació amb els aspectes etimològics, és una joia.”

    Teniu a la vostra disposició el diccionari DCVB en línia en aquest enllaç.

     

     

    Primera gramàtica de la llengua catalana

    Si pensem en els més de 1000 anys que té la nostra llengua, el fet que faci només un segle que tenim una gramàtica ens dóna la mesura de la importància que té la llengua oral amb relació a la llengua escrita. De fet, encara que el primer text escrit en llengua catalana és del segle XII, en aquella època només una elit tenia accés a llegir o escriure documents. Fins a l’aportació de Pompeu Fabra l’escriptura presentava un variació enorme. Per tant, li devem a Fabra l’esforç i el rigor científic que va esmerçar durant anys per recollir i preservar la genuïnitat del català, fruit de l’aportació durant segles dels parlants de tot el territori lingüístic.

    Els 100 anys de la Gramàtica del Fabra s’han celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i han tingut difusió també als mitjans de comunicació, com ara el diari Ara.

    Quina impressió us provoca tanta devoció lingüística? Què us sembla aquest afany per la preservació de la riquesa del català?

    Article complet

  • Festinerari

    Escrit per el 16 de Octubre del 2012 a les 11:57 a: Festinerari, General, Intermedi 2

    Itinerari per les festes populars d’aquí i del món

    A l’Intermedi 2 hem començat parlant de festes; de la festa major, en concret. Les expressions de cultura popular són un llegat que hem rebut dels que ens han precedit en el territori que habitem, però al mateix temps són una eina fantàstica per construir un espai comú amb totes les persones que ara mateix formem part de la mateixa comunitat.

    Per això, hem pensat d’aprofitar la cultura popular com a fil conductor de les activitats complementàries que farem durant aquest curs. Al llarg dels propers quatre mesos, cadascun de vosaltres ens haurà de fer partícips a la resta del grup d’alguna festa popular que conegueu i estimeu d’una manera especial. En parlarem a l’aula i en deixarem constància en el nostre blog; per compartir també amb els alumnes d’altres cursos les nostres descobertes i les nostres recomanacions.

    Per preparar la vostra exposició oral seguiu les orientacions que us he donat o bé consulteu les recomanacions tan valuoses que podeu trobar al web Argumenta.

    Inspireu-vos per començar en el lipdub que els organitzadors de la festa major de Vilanova i la Geltrú del 2011 van enregistrar amb la col·laboració dels balls populars, els diables, els castellers, el bestiari i tots els elements festius propis d’una de les celebracions més entranyables de la nostra ciutat.

     

    Quin goig que fa tot plegat, no us sembla?

    Article complet

  • Lectures arran de mar

    Escrit per el 03 de Setembre del 2012 a les 10:04 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

     

    Quan feia un mes, una setmana i alguns dies que s’havien acabat els cursos, vam preparar aquesta entrada al bloc perquè ens diguéssiu què us havien semblat les lectures que us vam  proposar que llegíssiu durant les vacances. De tots els títols que havíem seleccionat per als que vau fer un curs de nivell intermedi, n’hi ha que són llibres de contes i altres que són novel·les curtes.

    Llegir és una font de coneixement i de plaer, si tenim l’encert de trobar un tema i un text que s’ajusta a les nostres expectatives. Per això, ens agradaria saber si hem contribuït a facilitar-vos aquesta experiència gratificant. D’altra banda, conèixer les valoracions dels companys probablement engrescarà algun de vosaltres a encetar la descoberta d’una nova aventura. Provem-ho?

    Per inspirar-vos per fer un comentari sobre la lectura que hagueu fet, mireu-vos les opinions que han escrit els lectors que participen en el fòrum de llibres Què llegeixes?   També és compatible escriure aquí la vostra valoració i registrar-vos en aquella pàgina i col·laborar en els fils de discussió que trobareu sobre Mil cretins o sobre Tretze tristos tràngols, per exemple.

    Compartir les lectures fa reviure les aventures! Sigueu generosos i generoses. 😉

    Article complet

  • Club de linguofília IV

    Escrit per el 22 de Maig del 2012 a les 11:34 a: Club de linguofília, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3, Pau Casals

    Aquest curs hem estat parant una atenció especial a les paraules. Al so que tenen, al que volen dir, al seu origen, a les sensacions que ens provoquen… En el nostre Club de linguofília heu fet aportacions molt interessants que ens han descobert significats lligats a les vostres vivències.

    Les paraules ens diuen moltes coses de l’origen de les llengües i de la biografia que han tingut al llarg dels segles, però el diccionari que cadascun dels parlants d’una mateixa llengua tenim al cap resulta molt diferent en funció del que acabem fent a la pràctica amb la llengua: si només la parlem, si la llegim, si l’escrivim sovint o de tant en tant, etc.

    Segons la Viquipèdia , les paraules de la llengua materna s’aprenen a partir de diàlegs aliens o de la lectura de textos. El nombre de paraules que una persona és capaç de comprendre s’anomena vocabulari passiu, que s’oposa a l’actiu, molt més reduït. L’ús que en fem depèn de la repetició en l’aparició de la paraula i de la necessitat d’inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conèixer 24.000 paraules, de les quals usa activament unes 6.000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n’entén la meitat i n’utilitza unes 2.000.

    En l’última reunió del Club de linguofília d’aquest curs, volem homenatjar una paraula valuosa que té vigència ara mateix al nostre bloc perquè estem rememorant la figura de Pau Casals i la contribució que va fer a favor de la PAU. Què us suggereix aquest mot? Quin valor tenen aquestes tres lletres en el vostre vocabulari personal?

    Article complet

  • Poesia i plaer

    Escrit per el 10 de Maig del 2012 a les 9:36 a: General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Estem treballant poesia a la U4 del nostre llibre d’intermedi 1, n’hem parlat per Sant Jordi, us estem animant a participar al concurs “El tren, un món de poesia”. Fins i tot alguns ens hem atrevit a escriure un haiku!

    Per parlar de poesia amb algú que no té tirada a llegir-ne i que li sembla que és difícil recollir les idees que un poema transporta al seu interior, hem de fer una tria adequada. Cal que comencem amb belles paraules que siguin transparents com l’aigua.

    Encara que sempre hi poden haver gustos de tota mena, m’hi jugo alguna cosa que us agradarà el poema que he escollit perquè us delecteu llegint-lo atentament i silenciosa. Escodrinyant el significat de les paraules que no entengueu clarament. Buscant quin missatge s’amaga als plecs de les paraules.

    Vet aquí el regal:

    Les flors sense nom

    No oblide mai les castes flors anònimes

    vora els camins que creuen el país.

    Per elles tinc un amor principal.

    Amb ulls goluts i grandíssim respecte

    les veig sovint i tempte els seus estams,

    el dèbil os, la dolça anatomia.

    El seu destí dignament proletari

    és alegrar la vida de tothom.

    Camins perduts i floretes trobades!

     Amb cansament he arribat de vegades

    i m ‘he inclinat només per olorar-les,

    per escoltar la seua benvinguda

    o els mots d’ajut en moments de desànim.

    M’han retornat moltes il·lusions.

    Com un didal d’aigua verda d’aljub

    m’han fet sentir més netes les pupil·les,

    més clar el cor, més amples els propòsits.

    Perquè han estat els oracles, també,

    on he sabut els averanys estranys

    i he destriat decisions futures.

    Flors sense nom i amb la pols del camí!

    D’elles aprenc amor i consistència

    i el sentiment gratuït de la llum

    que arriba als ulls i penetra una vida

    que té un sentit clar des d’aquell moment.

     M’han retornat hores de la infantesa

    i m’he sentit acompanyat amb elles.

    Mai no he arrencat una flor del camí.

     Se m’han ofert, però les he deixades

    just a aquell lloc on naixen i prosperen.

     Mai no he vessat la sang d’aquestes flors.

     Em reconec perdudament en elles,

    en el sentit de la seua existència.

     Aquest amor em fa tornar a elles

    i als vells camins i les velles contrades.

     Però ara tinc un gran enyor per elles.

     Mire i no veig enlloc el seu encís.

     M’esperaran vora una carretera.

     

    Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica, 2008. Editorial Bromera

    Ja que hi som, us proposo que deixeu constància de l’impacte que us ha provocat aquesta lectura en aquest espai visible des de qualsevol racó del món.

     

    Article complet

  • Club de linguofília II

    Escrit per el 22 de Març del 2012 a les 20:05 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    Continuem parlant de les nostres paraules preferides

    Durant tres setmanes hem estat participant en aquest club tan engrescador i hem batut un rècord al CATàleg: 47 comentaris!

    Torns de paraula plens d’idees interessants, de sensibilitat lingüística i de generosa creativitat que han mostrat als ulls dels companys dels cursos que som capaços d’inspirar-nos davant d’una paraula que ens agrada. Els mots més comentats de la primera trobada en aquest espai virtual han estat DESENVOLUPAMENT, PAPALLONA, REPTE, OPTIMISME i CRISPETES. Voleu rellegir-los?

    Tornem a obrir una altra sessió del Club de linguofília i us incitem a deixar-hi la vostra petjada per primer cop o a continuar amb les vostres aportacions els que ja heu gosat fer-ho algun cop.

    Per no perdre el fil, comencem parlant de les PESSIGOLLES, que segons el Diccionari català-valencià-balear és “la sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll”.

    Segons el nostre diccionari dialectal, aquesta paraula té una pila de variants:  pessigoles; pessiguelles; pessiguetes; cosseguelles; cassigoles; cassanogues; cassònigues; cassònies; cossinogues; cosquinogues; cosquelles; coscanelles; cosconelles; cosquerelles; segulletes; cosquilles; cossiguetes; còssigues; cassogues; joques.

    Sabeu com es diuen les pessigolles en altres llengües? En teniu, vosaltres?

     

    Article complet

  • Club de linguofília

    Escrit per el 23 de Febrer del 2012 a les 10:08 a: Club de linguofília, General, Intermedi 1, Intermedi 2, Intermedi 3

    PRIMERA TROBADA

    Amb l’inici de curs, arriben noves propostes de treball que hem pensat per fer més estreta la vostra relació emocional amb la llengua catalana. I, vet aquí: avui inaugurem el nostre Club de linguofília, perquè deixeu aflorar la vostra sensibilitat lingüística!

    Aquest club obre les portes a tots els alumnes dels cursos, especialment als que esteu fent un curs de nivell intermedi. Al llarg del curs, anirem fent trobades virtuals en què vosaltres podreu participar proposant una paraula que us agradi especialment.

    Us en proposo una per començar: linguofília. Aquesta paraula té unes arrels molt profundes, ja que està formada per un prefix i un sufix clàssics. De fet, aquesta paraula és el resultat de combinar la forma prefixada del mot llatí lingua, ‘llengua’, i la forma sufixada del mot grec philía, ‘amor’. Vol dir, per tant, amor per la llengua. Tot i això, linguofília no apareix a cap diccionari. Ens l’hem inventat nosaltres?

    Linguofília és l’etiqueta perfecta per definir la passió que la comunitat lingüística catalana, en general, sent per la seva llengua. Aquest sentiment s’ha materialitzat històricament en una producció de vegades pionera de materials lexicogràfics (diccionari etimològic, diccionari dialectal, vocabularis específics…), en la creació d’un centre de terminologia de prestigi, en una producció constant de llibres, programes de televisió i de ràdio, de jocs de llengua, de webs i de blocs que han tingut una rebuda fantàstica del públic.

    Nosaltres volem contribuir a aquesta manifestació col·lectiva d’amor per la llengua i aprofitar també l’ocasió per conèixer aspectes de les llengües que vau aprendre quan éreu petits. Estarem esperant impacients les vostres aportacions. Mentrestant, gaudiu de la cançó que els Antònia Font els van dedicar a les paraules:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Teresa: Jugar és una de les activitats inútils amb més beneficis associats. Ho dieu tots vosaltres en aquests...
  • C2VNGPILAR: Les cartes són un clàssic i jo també podria estar hores jugant en bona companyia, sobretot les tardes...
  • C2VNGELENA: Jo jugo poc, però m’agraden els jocs de taula, aquests que et pots divertir amb els amics i la...
  • CDVNGMARTAVALLS: A mi, diga’m clàssica però no hi ha res com jugar a cartes. Amb una bona companyia i un bon...
  • marga: Doncs, la veritat és que jugo poc. He de ser sincera, és una llàstima no tenir temps -o no saber buscar-lo-...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aprendre llengua aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova