Si volem establir conversa amb algú només cal interessar-se pels seus records. La memòria és el nostre tresor: el millor que hem anat guardant al llarg de la nostra experiència vital. Per tant, parlar dels records de la infantesa acostuma a ser una font inesgotable d’inspiració.
Durant el mes d’abril farem aflorar a les aules els records sobre els jocs que més hem estimat i aquest exercici ens permetrà construir el guió de l’autobiografia lúdica que cadascú de nosaltres tenim guardada en un lloc privilegiat. Abril serà el mes per recordar i per crear uns textos bonics i emotius que ens facin adonar que -vinguem d’on vinguem i ens dediquem al que ens dediquem- tots tenim un element en comú: hem estat feliços jugant.
Fins al dia 3 de maig, podeu enviar-nos els vostres textos a penedesgarraf@cpnl.cat amb la redacció més polida i més original que hagueu estat capaços de crear i amb alguna imatge que reforci el vostre relat, si és possible. Entre totes les autobiografies, n’escollirem quatre lots de deu. I a cadascuna de les quatre botigues de joguines que col·laboren en el concurs ‘A què jugaves quan eres petit?’ els lliurarem un lot de relats, entre els quals decidiran el guanyador. Tindrem, doncs, quatre premiats!
En aquesta cadena de lectures, les històries boniques dels nens que ara ja són grans tornaran a fer-se presents i ens ajudaran a posar en relleu que jugar és una de les coses més útils del món.
A classe, avui hem llegit un escrit sobre Ramon Llull i hem conegut la seva faceta poliglota. Aprendre llengües sembla que és bastant útil i ens fa créixer en molts sentits, oi?
Doncs bé. Us penjo aquesta foto inspiradora perquè pugueu escriure més avall el vostres eslògans i textos perquè la gent s’animi a apuntar-se a un curs de català!
A classe, votarem l’eslògan i el text més original i aleshores el penjarem al Facebook per fer difusió dels nostres cursos!
Què? Esteu preparats? Comencem un nou viatge pels diferents parlars del català?
Recordeu l’última ruta? Gràcies a tota aquella colla d’homes tan eixerits vam poder sentir els parlars de Solsona, Alzira, Camarles, Menorca, Mallorca, la Bisbal d’Empordà, Barcelona, la Garriga, Vic i Manresa. Bé, doncs ara, de la maneta d’unes grans dones, viatjarem amb un top-ten femení de cançons perquè pugueu “sentir” més varietats dialectals de la llengua catalana.
Aquesta vegada, però, començarem des d’Itàlia. Sí, sí. Ho heu llegit bé! Comencem a l’Alguer, un poblet de l’illa de Sardenya, a Itàlia. Allà hi viu la Franca Masu, que normalment canta sempre en català, però també en sard, italià, espanyol o portuguès. A veure què us sembla el seu alguerès a la cançó Almablava.
Continuem movent-nos pel Mediterrani però canviarem d’illa, si us sembla. Anirem amb Donallop, una duet amb un nom ben bonic format per aquesta parella artística i de vida. Són de Mallorca i us conviden a ballar aquest Vals amb ells.
Fem la tercera parada a terra ferma, sense deixar el Mare Nostrum, però. A la Costa Brava hi trobarem la Sílvia Pérez Cruz, una palafrugellenca que canta amb l’ànima i el cor. En aquest concert l’acompanya el seu pare. Escolteu ben atentament aquesta meravella: Vestida de nit.
Aprofitant que som a la província de Girona, fem una escapadeta a la capital per escoltar una altra havanera de la mà de Les Anxovetes. Us proposo la peça Tornaré. A veure què us semblen aquestes tres noietes!
Deixem la província de Girona per apropar-nos a Barcelona. Aturem-nos a Vilassar de Mar, d’on és originària Judit Neddermann. Aquesta jove cantant ha format part de diferents grups, però en aquesta cinquena parada la tenim al costat de Clara Peya, la pianista i compositora d’aquesta cançó d’amor. A veure si us agrada M’és igual si avui plou.
Aprofito per explicar-vos una curiositat, mentre reposem una mica. Sabeu que aquest 14 de novembre tindrem la superlluna més gran en 70 anys? Es veu que fins l’any 2034 la lluna no tornarà a estar tan a prop de la Terra!
Crec, doncs, que és un moment ideal per fer una sisena parada a la capital catalana i escoltar aquesta preciosa cançó de l’Elena Gadel: Lluna plena.
Deixem la gran ciutat i anem a l’Alt Penedès! Ja tocava sentir algú d’aquí a la vora! L’Anna Roig, que és de Sant Sadurní d’Anoia, ens canta Corro sota la pluja.
Continuem baixant per la geografia catalana? Doncs anem a visitar aquestes xicotetes tan simpàtiques del Camp de Tarragona! Es diuen Roba estesa i són molt animades. De ben segur que us faran ballar, i brindar fins i tot!! Escolteu Una altra ronda.
Anem acabant aquest viatge de veus femenines… Fem la penúltima parada a les terres de Lleida. Aquesta joveneta que viu a Juneda es diu Meritxell Gené i aquí ens canta L’amor jugava a perdre’s.
Acabarem el nostre segon viatge amb aquesta Cançó de fer camí. La canta Mireia Vives, que és una xicota de Llíria, a València, acompanyada per Gemma Humet, que és de Terrassa. La lletra és de Maria Mercè Marçal, poetessa catalana que, per cert, aquest 13 de novembre hauria fet 64 anys. Així que, per molts anys allà on siguis, Maria Mercè! 🙂
Bé, doncs. Aquí s’acaba el nostre viatge. Espero que us hagi agradat aquesta passejada femenina per alguns dels diferents parlars de la llengua catalana.
Per cert! Quina us ha agradat més? Quina heu entès millor? Va, feu-me algun comentari!
Els que ja em coneixeu, sabeu que m’encanta la música i que sóc una enamorada de les llengües i dels diferents parlars. Així que he decidit fer-vos un regal. Un top-ten de cançons quem’agraden molt i que us faran viatjar per diferents indrets, potser nous per a alguns de vosaltres, on es parla en català. He començat per la categoria masculina, però ben aviat en tindreu la femenina. Prepareu-vos perquè també estarà molt bé. 🙂
Doncs, au, comencem!
Agafeu el cotxe o el tren perquè el primer lloc que visitarem serà el País Valencià. Ho farem a través d’una preciosa cançó d’Ona Nua titulada Alzira, que és un poble situat a la ribera alta del riu Xúquer, d’on és originari Josep Pérez, el cantant d’aquest grup.
Ara hem d’agafar un avió o un vaixell, perquè ens dirigim a la bonica illa de Mallorca per escoltar la segona cançó. És d’Antònia Font, una banda que m’encanta i que, malauradament, ja no està en actiu. La cançó que us regalo s’anomena Focs artificials.
La tercera parada és la capital del Principat. Tornem a terra ferma amb un grup que es diu Mishima i està format per quatre barcelonins que estan on fire fent concerts per tot l’Estat. La peça que us adjunto és Un tros de fang. Hipnòtica.
La quarta cançó és de Sanjosex, una gent molt simpàtica de la Bisbal d’Empordà. Així que som-hi! Cap al nord de la província de Girona! El títol és Temps o rellotge i ja veureu que el missatge que transmet és ben maco.
Des del nord, tornem a fer quilòmetres per desplaçar-nos a les terres de ponent, a la província de Lleida. La cinquena peça és d’un cantautor de Solsona que, ja ho veureu, té una veu molt potent, i que, a més a més, en aquest tema ens canta una sardana! Ell es diu Roger Mas i la cançó és El dolor de la bellesa.
Quin mareig, tant de moviment, oi? Reposem una mica abans d’escoltar la sisena cançó, doncs?
Shhh…. 🙂
Després del descans que hem fet, el Joan Rovira segur que ens animarà! Aquest cantautor és un xicot molt eixerit que ve de Camarles, un poblet de les Terres de l’Ebre, al costat de Tortosa. Així que, som-hi! Anem cap al sud de Catalunya per escoltar M’agrada!
El setè tema és un pèl antic però bonic bonic, i ve de la Garriga, al Vallès Oriental. El grup es deia Dusminguet (actualment són La Troba Kung Fu), fan rumba i música de fusió, i la cançó que us faig escoltar es diu El teu amor.
Ups! Em sembla que haurem de tornar a agafar l’avió perquè la vuitena audició la farem altre cop a les Balears. Pertany al grup Ja t’ho diré i el títol és L’univers. El líder d’aquesta banda actualment canta en solitari, es diu Cris Juanico i és de Ciutadella, a la meravellosa illa de Menorca.
Em sembla que aquest viatge està a punt d’acabar, però podríem fer la penúltima parada a Vic. Coneixeu aquesta bonica ciutat? D’allà és el Quimi Portet (exguitarrista de l’Último de la Fila). Les seves cançons sempre tenen molt de sentit de l’humor. La novena peça és La Rambla, que és la seva cançó més famosa. A veure què us sembla.
Ara sí. Última parada. Anem al centre de Catalunya: a Manresa. Em sembla que acabarem el nostre recorregut musical molt ben acompanyats. El Damià Olivella és un cantautor que té una veu espectacular i té un tema que es diu Gratitud, que és un bon títol per acabar aquest viatge.
Bé. Espero que us hagin agradat aquestes cançons i les diferents parles. Aviat hi tornarem, amb el top-ten de les veus femenines! Ha estat un plaer viatjar amb vosaltres 🙂
Per cert, em moro de ganes de llegir els vostres comentaris!!!!!
Els aforismes ens fan pensar. N’hem trobat un de molt sucós, que ens explica què és l’art. El va formular Joan Brossa, expert a dir molt en poques paraules.
“L’art no és una força d’atac, sinó una força d’ocupació”.
Vivim en contacte directe amb manifestacions culturals diverses (tradicions i festes, gastronomia, música, cinema, arquitectura, literatura…) i col·lectivament ens hi acabem adaptant. No és gaire estrany que ens agradi el que coneixem, veritat?
De totes les formes de cultura que tenim a l’abast, però, n’hem de fer poc o molt una tria personal: hi ha tanta oferta en el món de la creació! Per això, tenen molta importància els canals de promoció cultural. Per exemple, cal que arribem a les bones lectures per l’assessorament desinteressat d’aquells que ens poden obrir nous horitzons.
Manuel Baixauli ens parla d’aquells que fan de pregoners de la cultura en un article titulat “Homenatge als carters“. Llegiu-vos-el i segur que us vindrà al cap algun bon carter amb qui us hagueu topat en algun moment de la vostra vida.
Un grup d’alumnes del nivell intermedi 3 de Vilafranca del Penedès han fet de publicistes i han pensat com farien l’anunci dels cursos de català per a adults que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquí en teniu el resultat.
Animeu-vos, busqueu temps i apunteu-vos a un curs de català. Us ho passareu molt bé!
Setembre ja s’acaba i els cursos truquen a la porta. Aquesta setmana ens retrobem a les aules antics companys i persones que emprenen l’aventura de millorar l’expressió escrita i oral en català.
A l’aula farem fang: modelarem la llengua per fer-ne objectes originals per dir-nos coses concretes, oralment i per escrit. I valorarem tots els progressos que anirem fent i ens fixarem en aquelles pedres que ens fan ensopegar per aprendre a esquivar-les cada vegada millor.
Tenim un objectiu: saber-ne més, fer-ho millor! Tot està per fer i això ens engresca. Escolteu com ens ho diuen els nois d’Acció amb una lletra d’allò més vital.
Alumnes de l’I2 de Ribes,
Avui hem quedat esgotats, oi? Ens sortien els accents per les orelles, confoníem la dièresi amb la diàlisi… En fi, al final els que no estàvem gaire aguts érem nosaltres! Com hem comentat a classe, us penjo aquesta cançó sobre les normes d’accentuació a veure si ens ajuda una mica a entendre com funciona tot plegat. No sé si fer el vídeo va servir a aquests alumnes d’institut a accentuar millor, però crec que s’ho van passar bé enregistrant-lo. Què en penseu, vosaltres?
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat.
La Seca Espai Brossa ofereix als participants del programa VxL, alumnat i treballadors del CPNL un 25% de descompte per assistir a l’obra Acorar (preu de l’entrada sense descompte: 18 EUR).
Aquest espectacle es representarà a La Seca Espai Brossa (carrer dels Flassaders, 40. Barcelona) del 10 d’octubre al 10 de novembre de 2013, de dimecres a dissabte a les 21 h i diumenge a les 19 h.
Podreu gaudir del descompte comprant l’entrada a taquilla i presentant el carnet corresponent (de l’alumnat o de VxL). En el cas dels treballadors del CPNL, heu de dir que ho sou en el moment de comprar l’entrada. Cada persona podrà comprar un màxim de dues entrades amb descompte.
També podeu reservar les entrades al telèfon 933 101 364. En aquest cas heu de deixar les vostres dades al contestador automàtic i recollir les entrades a taquilla presentant el carnet de l’alumnat o el de VxL o identificant-vos com a treballadors del CPNL.
Persistim en les audicions poètiques a l’aula. Hem escoltat 15 poemes d’Estellés o d’Espriu des de començament de curs, al mes de febrer. I ara, abans de saber-ne l’autor, ja intuïm de qui són els versos que escoltem cada dia, perquè ens hem acostumat al seu llenguatge, als seus temes predilectes, al seu to i a la seva sonoritat.
A Les propietats de la pena s’enalteix la funció social dels poetes. Nosaltres ens adherim a aquesta idea: la idea de la utilitat de la poesia. Perquè ho diuen a tot arreu:
“La poesia es nodreix del passat, però de vegades endevina el futur.” Adrienne Rich, escriptora nord-americana (1929-2012)
“En el fons jo crec que la poesia és útil. La poesia no només serveix. És una de les coses que més serveix al món”, Joan Margarit. El temps, 2007.
Hi ha dissidents al voltant. Ho sabem. Però cada dia n’hi ha menys…
